Cat Has Had the Time of His Life

    thin line

    Our Daily Bleed...



-- http://www.oz.net/~recall/0932.htm http://www.oz.net/~recall/0932.htm


-- 9-12- 1918 - Although allied with Russia's imperial government through the spring & summer of the previous year, over 4,000 American troops landed in northwestern Russia on this date in 1918, seeking to overthrow the new Bolshevik (Communist) government. The Americans joined British, French, Italian, Serbian, & Russian "White" forces in the civil war against the "Red" Bolsheviks. When the Allied effort ceased in 1920, some 200 Americans had been killed fighting against Soviet socialism.?????


?
-- Ejected from the Seattle School Board that spring, Anna Louise Strong continued to pour her energy into the Cooperative Campers. In the summer of 1918

In September 1918, he directed one of his rangers to arrest the Cooperative Campers' packer, George Crockett, for receiving pay for his services in the park without having a permit.

Reaburn also reminded Albright that Strong had been recalled from the School Board for her anti-war statements, & that "her bosom companion, Miss Olivereau was given a penitentiary sentence of 10 years.

" What really galled the superintendent was Strong's claim that the Cooperative Campers were opening up the backcountry in the park. "As a matter of fact she is spending absolutely nothing in the way of developing, but expects the Service to do a lot of things in the way of fixing up & improving conditions for her camp, having no doubt gotten the impression that we should improve her camp as we have done the public camping grounds." [43]

Reaburn thought it was time the NPS held the Cooperative Campers to account, for the organization was practically billing itself as a populist alternative to the RNPC.

At this point, the Cooperative Campers virtually disappears from the historical record until 1921.

http://www.nps.gov/mora/adhi/adhi9.htm


-- austríaco Rudolf Grossmann--, el médico anarquista brasileño Fabio Luz o el anarquista argentino Campio Carpi


--

I noticed you only have one Australian/ Aotearoan anarchist listed? (Vincent Ruiz) I think the contribution of anarchists in Australia & Aotearoa has been overlooked by many anarchist sites which attempt to catalog the anarchist pantheon, & yet 150 years ago the labor movement in the USA & Europe first saw the achievement of the eight hour day by Stonemasons in Melbourne in 1856. The eight hour day rapidly spread to other trades in Australia. It was this success which provided impetus for the labor movement in North America & Europe in campaigning for the eight hour day, which became May Day. (see http://www.takver.com/history/mayday.htm).

Anarchist ideas were popularised in the 1880s & 1890s by such people as John (Chummy) Fleming, Jack Andrews, Larry Petrie, & David Andrade, & many others. These people were often in written contact with anarchists such as Emma Goldman, Peter Kropotkin, Elisee Reclus & Benjamin Tucker, etc, & also had material occasionally published in English, North American, & European anarchist publications.

During the 20th century, emigre anarchist groups kept the flame of anarchism alive here, often also sending substantial amounts of money to anarchist projects/journals in their countrys of origin.

There are many who deserve at least minor recognition in any comprehensive anarchist biographical pantheon. Naturally more research is needed on these anarchists as well as many others.

INCLUDES NAMES TO CHECK AGAINST ENCYCLOPEDIA INDEX


Find below a list of anarchists from Australia & Aotearoa that I think should be included in your gallery. This list is taken from my Biography index page at: http://www.takver.com/history/indexbio.htm

Alexander Bikerton (1847-1928)....Frank Prebble
Francesco Carmagnola (1900-1986)....Peter Sheldon in Rebel Worker
Kleber Claux (1893-1971)....Bob James
Arthur Desmond - Ragnar Redbeard (1842-1918)....Question Mark Collective
Michael Flurscheim (1844-1912)....Frank Prebble
Boris Franteschini (1914 - 1986)....S. Russell in Rebel Worker
Lesbia Harford (1891-1927)....Question Mark Collective
Bob James (1940- )....Bob James
Philip Josephs (18?-192?)....Frank Prebble
Syd Nicholls (1896-1977)....Question Mark Collective
John Olday (1905-1977) In Australia , In Europe
William Robert Winspear (1861-1945)....Bob James

Keep up the good work
-- with solidarity
Takver
Takver's Initiatives - http://www.takver.com
Radical Tradition, an Australasian History Page
Visit Anarres Books - http://www.anarres.org.au
Visit Art: The Alternative Tradition -
http://www.vmore.org.au/wssfiles/218/art.htm


-- Anarchist Rebels attack Police post in Uganda

Anarchist rebels with balaclavas attacked a military police station & burnt it to the ground. Anarchist Democratic Forces (ADF) of uganda have been fighting Yoweri Museveni's military junta from the mountains of the moon inwestern uganda for 3 years now.

OVER 30 suspected Anarchist Democratic Forces( ADF) rebels attacked Nkooko Police Post in Kibaale http://www.ainfos.ca/ainfos00270.html


-- Kan-Ban (Buddhist Day of the Dead) When a man came to the Buddha professing his grief over the loss of a friend, the Buddha gave him this sage advice: throw a party. Japanese Buddhists conduct a spirit boat ceremony on which they send the souls to the next life aboard small paper boats. American Buddhist Churches often hold carnivals & open houses at this time. CHECK FOR CORRECT DATE, MAY BE 8-15


?
-- ANARCHIST MUSIC


http://www.morgane.org/biblio3.htm#chansons

— chansons

Le Triomphe de l'Anarchie (d'après C. d'Avray)

Hécatombe (Georges Brassens)

La Rue des Bons Enfants (d'après Raymond la science, 1913)

Juillet 1936 (Serge Utge-Royo)

La chanson du Père Duchesne (1893)

La Révolte (d'après Sébastien Faure)

Le chant des partisans

Makhnovstchina (version Binamé, 1997)

Dynamite (Martenot, 1893)

http://www.morgane.org/biblio3.htm#chansons


-- SOURCES ET BIBLIOGRAPHIE INTERNET All Movie Guide http://allmovie.com Centre National de la cinématographie www.cnc.fr Cinéma libre www.cinemalibre.com Cplanet www.cplanet.com Webdomag www.webdomag.ch Site de M. Kassovitz http://kasso.citeweb.net Rapports publics www.ladocfrancaise.gouv.fr Sénat www.senat.fr Mission interministérielle de lutte contre la drogue et la toxicomanie www.drogues.gouv.fr Médiamétrie www.mediametrie.fr CSA www.csa.fr Lien social www.lien-social.com BIBLIOGRAPHIE M. FERRO, Cinéma et histoire , coll. Folio Histoire, Gallimard, Paris, 1993 M. FERRO, Révoltes, révolution au cinéma , présenté au centre G. Pompidou de novembre 89 à JANVIER / JANUARY 1990. R. BLIND, M. POOL, La télévision buissonnière , Jouvence, Paris, 1995 D. DUPREZ, Le mal des banlieues ? : Sentiment d'insécurité et crise identitaire , Harmattan, Paris, 1992 J.-L. BOCQUET, P. PIERRE-ADOLPHE, Rap ta France , Flammarion, Paris, 1997 D. DUFRESNE, Yo ! Revolution rap , Ramsay, Paris, 1991 HAUT FILMOGRAPHIE ET DISCOGRAPHIE FILMOGRAPHIE B. DE PALMA, Scarface ,1983, Etats-Unis. J. SINGLETON, Boyz'N the Hood , 1991, Etats-Unis. A. HUGHES, Menace II Society , 1993, Etats-Unis. T. GILOU, Raï , 1993, France. R. DEPARDON, Délits Flagrants , 1994, France. M. KASSOVITZ, La Haine , 1995, France. O. DAHAN, Déjà Mort , 1996, France. B. DUMONT, La Vie de Jésus , 1996, France. M. KASSOVITZ, Assassin(s) , 1997, France. J.-F. RICHET, Ma 6T va crak-er , 1997, France. M. LEVIN, Slam , 1998, Etats-Unis. E. ZONCA, Le Petit Voleur , 1999, France. DISCOGRAPHIE NTM, 1993, j'appuie sur la gachette , Epic/Sony, 1993 Assassin, L'Homicide Volontaire , Assassin Production/Delabel/Virgin, 1995 Compilations Brussel Rap Convention , CBS, 1990 Rapattitude , Label Noir/Virgin, 1990 La Haine : Musiques inspirées du film , Delabel/Virgin, 1995 Ma 6T va crak-er , Why Not Production, 1997 http://jscarnel.free.fr/ebola/Histoire/memoire/ter.html


-- INCLUDES NAMES TO CHECK AGAINST ENCYCLOPEDIA INDEX


In 1922 Alfredo Lopez, an anarcho-syndicalist from the Printers' Union, organised the labor Federation of Havana, Federacion Obrera de La Habana (FOH), in which the most combative workers' unions, groups & labor associations of the capital were incorporated. Alfredo Lopez initiated the most dynamic stage of a long social & labor process; he helped to organise unions, libertarian schools, workers' centres, nature clubs & a workers' college, Popular University Jose Marti, Universidad Popular Jose Marti. In those troubled & turbulent years, the anarchists, without economic resources & without any help, first organized, gathered & oriented the majority of the workers, rural & urban, throughout the island.

In 1925 & under the responsibility of Alfredo Lopez, backed by three workers' congresses in Havana, Cienfuegos & Camaguey respectively, created the National labor Confederation of Cuba, Confederacion Nacional Obrera de Cuba (CNOC), an umbrella organisation of all the unions, fraternal associations, guilds, brotherhoods & mutual aid associations in Cuba: 128 collectives & more than 200,000 workers were represented by 160 delegates. The most outstanding members in addition to Lopez, were Pascual Nunez, Bienvenido Rego, Nicanor Tomas, Jose A. Govin, Domingo Rosado, Florentino Pascual, Luis Trujeda, Pauline Diez, Venancio Rodriguez, Rafael Serra, Antonio Penichet, Margarito Iglesias & Enrique Verona. The most important element of the CNOC bylaws was "the total & collective rejection of electoral action". There were in addition, other labor-related accords & slogans: the classic demand for an eight-hour day, & for the right to strike, & a unanimous pledge not to bureaucr The first General Secretary of the National Confederation of Cuban Workers (CNOC) was the anarchist typographer, Alfredo Lopez. There were also socialist & communist groups in the CNOC. The growth of the anarchists had been severely curtailed as a result of the struggles under the regime of President Menocal, by deportations to Spain, & by police repression. Recognizing the need for a better organized and more efficient labor movement, the anarchists reorganized the craft unions on an industrial basis--based on factories & industries--regardless of crafts.
The anarchist labor movement was sadistically suppressed. Alfredo Lopez, the General Secretary of the CNOC (mentioned above) was thrown into the sea to be devoured by sharks. The long struggle for control of thc CNOC ended in 1930-31, when the communists, in league with the Machado government, connived by the foulest means to seize Control of the CNOC & the labor movement. http://dwardmac.pitzer.edu/Anarchist_Archives/bright/dolgoff/cubanrevolution/chapter5.html

-- Bob Buzzanco Associate Professor of History University of Houston Co-Host, The Progressive Forum, kpft, 90.1 f.m., Thursdays 8-10 p.m., http://www.kpft.org 713.743.3093 713.743.3216 [fax] buzz@uh.edu HOT LINKS

CV
Progressive Faculty Association
Masters of War (Cambridge University Press, 1996)
Vietnam and the Transformation of American Life (Blackwell Publishers, 1999)
Empire, War, & Revolution (History 6393, Spring 2K)
 Post-1945 U.S. (History 6394, Spring 1999)
Viet Nam War
History 1377
 History 1378
1960s
Bernath Lecture
"El Salvador is Spanish For Vietnam": The Legacy of the Vietnam Peace Movement
Op-Ed on  25th Anniversary of Vietnam War
Op-Ed on Elian Gonzalez
BuzzClips
Links to Related Sites
UH History Department Home Page
UH Home Page
UH Library
The Daily Cougar
 News Updates

http://vi.uh.edu/pages/buzzmat/buzzanco.htm


-- Libero
LIBERO INTERNATIONAL

& Resources on Asian Anarchism

 
 
Libero International Contents
 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

No. 0 - September 1974
Introduction

No. 1 - January 1975 
A Note on Libero International
Anarchists & the May 4 Movement in China by Nohara Shir
õ
Nissan Motors: New Developments
Review: Monthly Local Struggles
Kõtoku Shüsui: The Founder of Modern Anarchism in Japan
Chronology: The Pre-War Korean Anarchist Movement

The Present Korean Movement Under Martial Law

CIRA - Nippon: A Short Introduction

No. 2
Where We're At
Wot? Organization?
Toiler's Tales: Report from a Hospital Doctor in Japan
Asian Anarchism in English (1): Japan
Group Profile: Iomu no Kai
Chronology: The Pre-War Korean Anarchist Movement (2)
Shin Chae-ho: Korea's Kõtoku
Korean Anarchists Under Martial Law (2) Publications

No. 3
Group Profile: Hong Kong 70s Front
Asian Anarchism in Western Languages (2): China
The Post-War Korean Anarchist Movement (1)
Declaration & Program of the League of Free Social Constructors

The Post-War Left in Japan
Federation Issue in Japan - 2:What Kind of Organization?
Sanrizuka
Japanese Labor Today: Spring Offensive Offensive?
Anarchist Press in Japan
Indochina & Anarchists
CIRA - Nippon

No. 4
Greetings
Chronology of Despotism in South Korea
The Post-War Korean Anarchist Movement – 2
The Dong-A Worker's Struggle: Confronting the KCIA
Kim Chi Ha
Reviving Village Autonomy
Some Readings on Korea: Political Prisoners/Human Rights
Asian Anarchism in Western Languages (3): Korea
CIRA Nippon

No. 5
Bakunin & Japan
Japan In 1861
Bakunin's Stop-over in Japan
Preliminary Conclusions
Ôsugi Sakae
Ôsugi Sakae in Paris
Conclusion: On Nationalism
Afterward
Editorial

No. 6 - March 1980
A Message from the S.I.C.
Museihushugi: The Revolutionary Idea in Japan
The Korean Anarchist Movement
Plug ... Plug ... Plug
Pa Chin: the Latest News



 

This site is maintained by Chuck Morse. I work with the Institute for Anarchist Studies.

 

 

 

Visits since May 9, 1999:




-- I have added some new materials to my site. When you want to receive regularly my Letters & my other messages, send an empty email with the subject subscribe to powerelite@chello.nl
New materials: XX. Fighting tranquillisers. A new chapter of my book "The power of an autonomous human". It can be read as a separate story. http://www.geocities.com/powerandelite/power10.htm
XX. Political catastrophes, the first article of a new series about the necessity of catastrophes in the struggle for a different kind of society. http://www.geocities.com/powerandelite/catastrophes1.htm
XX. GM Food? No!, an article written for the Australian TM-Magazine. http://www.geocities.com/powerandelite/otherarticles1.htm
XX. No Logo, the 15th Letter of an Autonomous Thinker is a critical study in particular of the actions that are discussed in the well-known book of Naomi Klein. http://www.geocities.com/powerandelite/letter15.htm
XX. Elite & mass, an article written for the Peruvian libertarian magazine Acrata. http://www.geocities.com/powerandelite/otherarticles2.htm
XX. Camping in a garden, a new message in the series The Elite under Fire. http://www.geocities.com/powerandelite/eliteunderfire.htm
I hope this will be interesting for you. Yours, Joost van Steenis http://www.geocities.com/powerandelite New ways to break the power of the elite http://www.geocities.com/powerandelite


--

"Society needs the artist, that supreme sorcerer, & it has a right to demand of him that he should be conscious of his social function."

- Ernst Fischer




anarchosyndicalist star
-- The Puigcerdá French Section - just over the border from Bourg-Madame, & one of the main border crossing points - was created in November 1936 with the agreement of the FAI in order to strengthen the liaison between Barcelona & French libertarian organizations.

The group’s delegate was Albert Perrier/Périer, a 39 year-old laborer, secretary of the building workers’ union (CGT) in Périgueux & a member of the UA, who came to Puigcerdá in August 1936 & did not leave until 1939. He was assisted by three members of the Tricheux family from Toulouse: Alphonse, a 56 year-old metal worker & a member of the CGTSR; his wife, Pauline, about whom - typically - we know little else; & their daughter, Noëla. Pauline was in fact more active in two other groups: a Spanish women’s group, the Groupe d’action culturelle et d’éducation des femmes libertaires à Puigcerdá, in which she was responsible for propaganda; and, later, the Comité Pro-Refugiados de Puigcerdá, in which she also played a leading rôle.

After February 1937, the three groups worked together to care for refugee women & children from Malaga, but all anarchist or syndicalist organizations in & around Puigcerdá were suppressed by the government offensive against anarchist control of the border around April 1937. All three of the Tricheux would be arrested in June or July 1937, & held for some weeks before being allowed to return to France.

Eight members of the Section, including Chauvet & perhaps Fortin, were militiamen, all with CNT-FAI militias on the Aragon front.22 Even the Trotskyist Chéron - whose presence in the group is surprising, given the lack of contact between the two movements in France - left a POUM militia to join the ranks of the CNT-FAI. It does not seem to be a case of militiamen on leave in Barcelona visiting the Section for a week or two; rather these were volunteers who had served several months at the front & had now left the militias for good. Chéron, for instance, had left the front to work in the armaments industry in Barcelona.

Links to the CNT-FAI are, not surprisingly, strong. Danon, Defèche, Fortin & Lobel were members of the CNT; Danon & Fortin were also members of the FAI (in what was apparently called the ‘Mimosa group’). At least four members of the Section seem to have been employed by the Seccion Francesa de Propaganda CNT-FAI: Bernard, Fortin, Marchal23 & Styr-Nhair. http://melior.univ-montp3.fr/ra_forum/en/people/berry_david/spain_french.volunteers.html


-- CNT CRONOLOGIA DELS FETS PRINCIPALS

1907 Constitució a Barcelona de Solidaritat Obrera (S.O.). Presa de contacte entre anarquistes i sindicalistes.

1909 Fets de la Setmana Tràgica a Barcelona. Gran repressió obrera.

1911 Congrés constitutiu de la Confederació Nacional del Treball (). S'organitza una vaga general, i el govern declara il·legal la nova organització que fins el 1914 lluitarà la clandestinitat.

1912 Es assassinat el president Canalejas. El succeeix Romanones.

1914-1918 Boom econòmic en Espanya gràcies a la Primera Guerra Mundial. El sindicalisme troba les condicions socials propícies pel seu desenvolupament.

Novembre 1916 La UGT i la signen un pacte d'aliança revolucionària.

Desembre 1916 Vaga general de 24 hores portada a terme per les dues organitzacions sindicals contra la carestia de la vida.

Novembre 1917 Vaga General nacional convocada per la UGT i la .

1917 - 1919 "Trienni Bolxevic". Es produeix a tota Europa una onada revolucionària.

Juny - Juliol 1918 Congrés de Sants. Es reorganitza la i es creen les estructures dels Sindicats Únics.

FEBRER / FEBRUARY- Març 1919 Vaga General coneguda com "La Canadenca".

Octubre 1919 Lock-out patronal. Creació dels Sindicats Lliures per la patronal.

Desembre 1919 Segon Congrés de la . Es radicalitza la posició revolucionària de la .

Gener 1920 Apareixen a Barcelona grups d'acció anarquista, modernitzen la "Propaganda pel Fet" i planten cara al pistolerisme patronal.

Desembre 1920 Vaga General. Aquesta no és secundada per la UGT.

1920 - 1922 Martínez Anido, governador civil de Barcelona, exerceix una dura repressió antiobrera.

1922 Assassinat del president Dato.

Juny 1922 La retira la seva adhesió a la Tercera Internacional.

Març 1923 Assassinat de Salvador Seguí.

13 SETEMBRE 1923 Cop del capità general Primo de Rivera a Barcelona.

Maig 1924 Prohibició de la per part de Primo de Rivera.

Juliol 1927 Fundació secreta de la FAI (Federació Anarquista Ibèrica) a València per part del sector més radical de la escindit per la seva oposició vers els possibilistes.

Gener 1930 Dimissió de Primo de Rivera. Inici del govern Berenguer.

ABRIL / APRIL 1930 Legalització i ràpid creixement de la .

17 Juny 1930 Constitució del nou Comitè Nacional de la .

Agost 1930 Pacte de Sant Sebastià (unió de republicans, socialistes i nacionalistes catalans per l'acció revolucionària).

30 Novembre 1930 Declaració d'una vaga general de 24 hores per part dels anarco-sindicalistes de Barcelona.

FEBRER / FEBRUARY1931 Dimissió de Berenguer que fou substituït pel "Govern de l'Ensarronada" d'Aznar. La monarquia es desintegrava.

14 ABRIL / APRIL 14 1931 Proclamació de la Segona República.

11-16 juny 1931 Reunió del congrés extraordinari de la a Madrid. Congrés paral·lel de la FAI.

6 Juliol 1931 Vaga en tota Espanya dels operaris de la Telefònica.

1 SETEMBRE 1931 Un grup de sindicalistes de la (J. Peiró, Àngel Pestaña,...) va publicar El Manifest dels Trenta, en el que censuraven la preponderància de la FAI dins la .

1932 Inici de la preponderància de la FAI sobre la .

Gener 1932 Aixecament de l'Alt Llobregat, dirigit pels anarquistes.

1933 Màxima conflictivitat laboral del quinquenni. La violència torna a la lluita de classes.

Gener 1933 Segon intent avortat de revolta anarquista i escissió de la amb sortida dels disconformes amb el predomini de la FAI (trentistes).

Novembre 1933 Intensa campanya abstencionista de la que facilita la victòria de les dretes.

Desembre 1933 Mort de Francesc Macià. El Parlament de Catalunya escull Lluís Companys president de la Generalitat, el qual forma un govern de coalició d'esquerres.

1934 Fracàs tàctiques insurreccionals, i proposta, tot i l'oposició dels faistes catalans, d'unió amb la UGT dins l'Aliança Obrera.

Octubre 1934 Participació clara de la en l'aixecament d'Astúries. Forta repressió. Revolució també a Barcelona, fortament reprimida. FEBRER / FEBRUARY1936 La aconsella el vot al Front Popular a les eleccions. Això facilita la seva victòria. 19 Juliol 1936 Aixecament militar de Barcelona. La pren una part molt activa en la lluita contra aquest aixecament. Immediata constitució del Comitè de Milícies Antifascistes de Catalunya.

1936 - 1939 Guerra Civil a Espanya.

Maig 1937 Fets de maig a Barcelona. Derrota i debilitació de la que es negà a defensar el govern Negrín i féu costat a Largo Caballero.

HOME ÍNDEX DOWNLOADS IDEES PRINCIPALS CRONOLOGIA DELS FETS PRINCIPALS ANTECEDENTS CREACIÓ - DICTADURA PRIMO RIVERA DICTADURA PRIMO RIVERA - SEGONA REPUBLICA ANNEXOS 1 ANNEXOS 2 ANNEXOS 3 BIBLIOGRAFA I FONTS SUGGERIMENTS LINKS CURRICULUM ESPAÑOL
©Eduard Galindo i Jara http://www.geocities.com/edgalindo/crono.htm




-- LA DE LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA A LA SEGONA REPÚBLICA

Durant la Dictadura de Primo de Rivera (13 SETEMBRE 1923-gener 1930) el sub-secretari de governació, Martínez Anido, i el director general d'ordre públic, Arlegui, portaren a terme una política repressiva davant les organitzacions obreres que no significava una declaració explícita d'il·legalitat per la .

Aquesta política repressiva no tenia com a principal objectiu la clausura de sindicats sinó que pretenia fer impossible la vida d'aquests per mitjà del control governatiu dels llibres de comptes, autorització als governadors civils per detenir als delegats recaptadors de cotitzacions sota l'acusació d'estafa,...

La pressió policial va tenir una especial intensitat a Barcelona i la federació local, a instàncies dels anarquistes, va decidir passar a la clandestinitat (3 octubre) y suspendre la publicació de Solidaridad Obrera (5 octubre). Això obria un llarg període d'agudes polèmiques internes en la , i en especial en la regional catalana.

L'oposició a aquesta decisió del Sindicat de Metal·lúrgia i dels sindicats de Serveis Públics, del Transport,... va produir l'escissió de la federació barcelonina. El ple regional de Mataró (8 desembre 1923) impulsat per les organitzacions comarcals va intentar aïllar la crisi de Barcelona mitjançant el nomenament d'un comitè regional amb seu a Mataró i fent reaparèixer Solidaridad Obrera.

La crisi va agravar-se amb la col·laboració d'anarquistes i sindicalistes al diari Lucha Obrera (Barcelona, desembre 1923-gener 1924 = diari impulsat pel comunista Joaquim Maurín). Una nova assemblea regional a Granollers va detenir aquest intent comunista reforçant la redacció de Solidaridad Obrera. El 28 de maig de 1924 Solidaridad Obrera fou suspesa definitivament (i no va poder reaparèixer fins 1930), el govern va clausurar els sindicats i va detenir els militants més destacats de la .

En aquest moment va obrir-se el període d'il·legalitat generalitzada de la en tota Espanya. Tot i això, la no va deixar d'actuar i de conspirar. Les federacions regionals van continuar enviant delegats a les conferències clandestines, a les que assistien els membres del Comitè Nacional. Aquests plens col·laboraren amb els partits polítics durant la Dictadura, possibilitant el seu enderrocament final.

A partir de maig de 1924, la no podia mantenir un funcionament regular en tot l'estat. Només en Girona i Galícia es mantingué amb una mínima continuïtat l'organització i per mitjà de la seva premsa foren els punts de referència de l'activitat de la a l'interior.

Tot aquest clima de repressió que es vivia a l'interior va produir una gran emigració de militants, que actuà de nucli d'unió i donà un gran impuls a l'anarquisme, cap a França i Argentina. Des de França, impulsada pel "Grup dels Trenta" (amb Buenaventura Durruti, Ascaso,...), i en especial pel Comitè de Relacions Anarquistes, va produir-se al novembre de 1924 l'intent fracassat de Vera del Bidasoa, que només va tenir una petita repercussió a Barcelona (intent frustrat d'assalt a la caserna de les Drassanes).

Després, la constitució d'una Federación de Grupos Anarquistas de Lengua Española en França (juny de 1925) que inicialment intentà una aliança amb els sectors catalanistes que preparaven el fracassat intent de Prats de Molló (novembre 1926). D'aquesta federació va sorgir, posteriorment, la iniciativa de constitució de la Federació Anarquista Ibèrica.

La FAI (Federació Anarquista Ibèrica), fou constituïda a un congrés clandestí a València (juliol de 1927) agrupant inicialment a la Federación de Grupos Anarquistas de España i la Unión Anarquista Portuguesa. Era un intent d'organitzar la defensa de la tradició antipolítica i de la mística revolucionària heretades de Bakunin. Es va proposar assegurar el contingut àcrata de la per mitjà de la creació de comitès amb participació mixta de membres de la FAI i de la , especialment en els Comitès Pro Presos i en els Comitès de Defensa Confederal. Però, no va poder enquadrar tot el moviment anarquista ibèric.

La instauració dels Comitès Paritaris pel règim (novembre 1926) va suposar una greu divisió interna entre els sindicalistes que volien reorganitzar la , la qual al llarg del període 1927-1929 tingué una doble estructura: un Comitè Nacional resident a Mataró, dominat pels sindicalistes, i un Comitè Nacional Revolucionari, dominat pels grups anarquistes, que va intentar la participació en diversos complots contra la dictadura. Això suposava la debilitació del Comitè Nacional de la i la seva desorganització.

En gener de 1930, després de dimitir Primo de Rivera, Alfons XIII va nomenar president al general Dámaso Berenguer. Amb la caiguda de Primo de Rivera el sector sindicalista va dominar inicialment la situació. En FEBRUARY / FEBRERde 1930 dominaren un nou Comitè Nacional que fou legalitzat i va dirigir el procés de reorganització en tot el país. Reorganització confederal que estigué acompanyada de la participació en els diversos complots revolucionaris en que participaren els anarquistes amb els militars revolucionaris (insurrecció de Jaca) i els sindicalistes amb els republicans (recolzament matisat al Pacte de Sant Sebastià d'agost de 1930).

Durant els primers mesos de la Segona República la tingué un creixement espectacular, conservant el tradicional domini sindical a Catalunya, País Valencià, Andalusia Oriental i Aragó. Però la lluita de tendències va agravar-se: els sindicalistes volien aprofitar el nou règim per augmentar el grau d'estructuració organitzativa de la i tingueren bones relacions amb la Generalitat a Catalunya; la FAI, els grups d'acció anarquista i els anarquistes més puristes denunciaren el nou règim i llançaren una ofensiva molt violenta contra els dirigents sindicalistes de la .

De l'11 al 16 de juny del 1931 es produeix una reunió a Madrid d'un congrés extraordinari de la . Era el primer congrés general des del 1919 i es va portar a ternme al teatre de La Comèdia. En ell es van manifestar les tendències i actituds que caracteritzarien l'anarquisme espanyol durant la Segona República. Van tractar-se dos grans temes: el col·laboracionisme amb els polítics i les federacions nacionals d'indústria.

En el tema del col·laboracionisme, hi havia dues opcions bàsiques: Portar la (el poble) a l'enfrontament directe amb les institucions republicanes, Aprofitar el règim de llibertats democràtiques burgeses per realitzar una "obra constructiva".

En això últim estigueren inicialment d'acord els dirigents sindicalistes (futurs trentistes) i molts membres de la FAI. Tot i l'ús tàctic del tema per tal d'imposar-se dins la , el veritable problema que es trobaren ambdues tendències fou la dificultat per tal de resoldre les necessitats econòmiques i socials que el nou règim republicà va treure a la llum. Al final els plantejaments revolucionistes i puristes s'imposaren en la direcció de la però no aconseguiren portar a tota l'organització a fer la revolució.

Després del congrés de juny, els sindicalistes es veieren obligats a mantenir-se a la defensiva. El 30 agost 1931 sortí publicat a L'Opinió El Manifest dels Trenta que era una crida a la reflexió dirigida a la militància confederal, ja que els seus signants estaven disconformes amb la intolerància cada vegada més gran dels medis confederals.

El manifest també era un intent desesperat de la tendència moderada d'aturar el procés de radicalització que vivia aleshores la . Però els anarquistes de la FAI, afavorits per l'extens moviment reivindicatiu i indirectament per la política del socialista Largo Caballero des del ministeri de Treball, aconseguiren aguditzar l'enfrontament de la amb la República (Vaga de la Telefònica: 6 juliol 1931) i impulsar uns primers moviments insurreccionals (En gener de 1932 a l'Alt Llobregat es va proclamar el Comunisme Llibertari i els revolucionaris controlaren durant una setmana els pobles propers a la conca del riu.

Un cop restablert el control republicà un centenar d'anarquistes foren deportats. Això suposà un atac generalitzat contra els trentistes i en especial contra Àngel Pestaña i Emilio Mira). Àngel Pestaña va dimitir al març de 1932 i va ser ratificada al Ple de la Regional catalana d'abril de 1932 a Sabadell. En aquest ple Àngel Pestaña i Mira foren substituïts per faistes. Els trentistes constituïren una Federació Sindicalista Llibertària i després de l'expulsió dels sindicats de Sabadell (decisió pressa en SETEMBRE de 1932 pel comitè regional i ratificada pel ple regional al març 1933), es van escindir constituint els Sindicats d'Oposició (juny 1933) i en 1934 Àngel Pestaña fundà el Partit Sindicalista.

En 1933, la encetà un cicle insurreccional, especialment impulsat pels anarco-bolchevics ( al gener del 1933 hi han diverses insurreccions fracassades a Cerdanyola-Ripollet, País Valencià i Casas Viejas,...).

El fracàs de les tàctiques insurreccionals, que esgotaren en gran mesura les forces de la , afavoriren que en 1934 tinguessin un important efecte l'actitud de la regional asturiana favorable a la unió amb la UGT dins de les Aliances Obreres.

En el moviment revolucionari d'octubre de 1934, impulsat pels socialistes, la no va participar a Astúries. A Catalunya, al no participar afavorí el fracàs de l'intent d'ERC en el poder de la Generalitat. Però, davant la generalitzada repressió de la insurrecció a Astúries, les posicions "aliancistes" també arribaren als medis confederals de Catalunya. Per això, en les eleccions de FEBRUARY / FEBRER de 1936 els dirigents cenetistes afavoriren el vot per al Front Popular.

Al maig del 1936 es va celebrar un congrés de la a Saragossa (on participaren representants dels Sindicats d'Oposició que per mitjà de Joan López i la seva regional valenciana acceptaren el seu reingrés a la ).

En aquest congrés triomfaren les posicions de la FAI en temes com el del reingrés dels Sindicats d'Oposició, que es produí sense condicions, o en l'afirmació d'una voluntat d'enteniment amb la UGT que exigia a aquesta la renúncia a la col·laboració política o parlamentària. Finalment, en el congrés fou aprovat el Comunisme Llibertari que pretenia ésser un programa revolucionari.

La i els anarquistes tingueren un paper destacat en la lluita contra l'aixecament militar de 19 juliol de 1936, especialment a Catalunya i al País Valencià. En canvi, altres zones (gran part d'Aragó, Andalusia,...) caigueren ràpidament en mans de la sublevació militar. Després, la intervenció en la majoria dels organismes sorgits en la zona republicana portà als dirigents cenetistes i faistes a acceptar la col·laboració política i la necessitat de la reconstrucció de las institucions republicanes.

En Catalunya l'home fort de la FAI en aquestes dates, D. A. de Santillán, fou el creador del Comitè de Milícies Antifascistes, en el que participaren totes les forces polítiques i socials no compromeses amb la sublevació. Amb el seu poder, el nou comitè va substituir les institucions republicanes que encara eren mantingudes formalment. Pels anarquistes catalans ells eren els directors del procés revolucionari obert amb la guerra civil. Però, els anarco-sindicalistes al poc temps tingueren que acceptar la dissolució del comitè i l'entrada al govern de la Generalitat (27 SETEMBRE 1936). Per això la s'incorporà al govern republicà presidit per Largo Caballero (4 novembre 1936).

Els "Fets de Maig" de 1937 en Barcelona, on la major part de la base confederal sostingué les posicions revolucionaristes del POUM i d'alguns grups anarquistes radicals i que lluità als carrers contra els comunistes catalans i les forces republicanes de dretes de la Generalitat, foren de fet una desordenada rebel·lia contra la progressiva pèrdua de protagonisme en la zona republicana de la CNT-FAI. Les repercussions dels "Fets de Maig" foren greus per l'anarquisme i l'anarco-sindicalisme. Els dirigents no pogueren evitar la caiguda del govern Largo Caballero i en juny la marginació del govern de la Generalitat. Amb això, la va passar a un segon pla en la zona republicana. A partir d'aleshores, comença un llarg procés de revisió interna de la FAI i de la .

La CNT obsessionada per la marginació política que patia, va ingressar en el Comitè del Front Popular (març 1938) i es va afegir al programa de govern de Negrín per aconseguir una cartera ministerial. Però, la conquesta de Catalunya per l'exèrcit franquista va produir indirectament la rebel·lió dels llibertaris de la zona centre contra el govern Negrín i el seu suport al Consell Nacional de Defensa de Casado que volia sense èxit negociar la rendició final. Amb la fi de la guerra els anarquistes anaren a l'exili. http://www.geocities.com/edgalindo/repu.htm




-- From: Ronald Creagh
Hello everyone,
A bibliography of French doctoral dissertations is now available on our web. There is a special pages with an English translation of their titles & in most cases an English summary. You will find it at : < http://melior.univ-montp3.fr/ra_forum/theses/frtm/en_transl.html>
Or simply go to the home page (the very first one which lets you choose your language) & type "theses" in the search engine.
All suggestions are welcome as usual
Ronald Creagh http://melior.univ-montp3.fr/ra_forum/theses/frtm/en_transl.html


-- CNT ANTECEDENTS

L'Anarquisme al llarg de la seva història ha exercit una gran influència a Espanya, on, durant la major part de la seva existència, ha anat lligat al sindicalisme. Les tesis col·lectivistes de l'AIT portaran a una part del moviment obrer espanyol a organitzar-se seguint una línia anarco-sindicalista, la qual considera el sindicat com la via amb la qual s'ha d'articular el moviment obrer.

L'Anarquisme va arrelar a Espanya, i sobretot a Catalunya, amb l'entrada de la Primera Internacional (AIT - Associació Internacional de Treballadors) i la introducció, amb ella, de les idees del principal teòric anarquista del moment, Bakunin - el qual va aconseguir una àmplia difusió a partir de la revolució de SETEMBRE de 1868, quan bona part de l'obrerisme s'afilià a l'AIT -. Tot i això, els antecedents de l'anarquisme a Espanya es troben en la influència de les idees proudhonianes que arribaren directament de França o amb l'obra de Pi i Margall, i la seva configuració cal situar-la en l'anomenat Sexenni Revolucionari de 1868-1873.

Abans de 1868, hi havia una gran repressió del moviment obrer a Espanya, els sindicats estaven prohibits, els seus afiliats eren enviats a Guinea i als seus caps se'ls llençava per la borda durant el viatge. L'associacionisme obrer estava totalment prohibit per la Constitució i les lleis i el càstig era la deportació. A més a més, s'havien produït pocs contactes entre el moviment internacional i el moviment obrer espanyol. Però, aquesta situació canvia a partir de 1868, quan es produeix una obertura del règim gràcies al triomf de la revolució "la Gloriosa" de setembre d'aquest any - revolució produïda per una crisi econòmica general del sistema i ve motivada per una sèrie de males collites que s'agreugen al 1868 -.

Aquesta obertura del règim produeix un augment dels contactes dins del moviment obrer que cada vegada són més constants gràcies a l'establiment, per primer cop, de les llibertats d'expressió i associació obrera. Això permet un fort expandiment i una gran fortalesa de l'associacionisme obrer, expansionisme que té el seu punt més fort a Catalunya, on el procés industrialitzador estava més avançat i contava amb la classe obrera més nombrosa i amb més tradició obrera de tot l'Estat.

L'expandiment de les societats obreres a Espanya atraurà l'interès de l'AIT, que envia un representant, Giuseppe Fanelli, que manté contactes a Madrid, Barcelona i València amb aquestes societats. A partir d'aquests contactes comencen a aparèixer la creació de seccions de l'AIT a diversos llocs, i al 1870 es dóna la convocatòria del Primer Congrés Obrer a l'Estat espanyol, que tingué lloc a Barcelona el 18 de juny de 1870.

Aquest congrés de Barcelona és molt important per tres motius:

És la primera vegada que s'intenta organitzar a totes les societats obreres diferenciades de la resta de col·lectius a Espanya.

Assoleix una gran representativitat.

Inaugura i formalitza la creació d'un organisme general de les societats obreres a tot Espanya, la FRE de l'AIT.

L'evolució de la FRE de l'AIT (Federació Regional Espanyola de l'AIT) ve marcada per dos fets bàsics:

Els Fets de la Comuna de París a França del març-maig de 1871 i les seves repercussions a Espanya: el 2 de maig de 1871 es produeix un aixecament a Madrid, el qual produeix una gran onada de repressió del moviment obrer. Tota aquesta situació provoca:

l'exili de la direcció de la FRE de l'AIT a Lisboa, que l'AIT es converteixi en una organització il·legal a Espanya, que, als seus inicis, la FRE de l'AIT es vegi obligada a actuar en la clandestinitat i això dóna més força a actituds més radicals de grups clandestins que estan disposats a tot, els quals són minoritaris però poden mantenir relacions clares amb actuacions directes.

Discussions internes a l'AIT i les seves repercussions a Espanya: l'enfrontament entre Marx i Bakunin o entre autoritaris i anti-autoritaris dins de l'AIT, que porta a l'escissió de l'AIT, produeix una crisi interna dins de la FRE de l'AIT, que té el seu epicentre a Madrid, i portarà a la divisió en dos nuclis a la federació local de Barcelona (anti-autoritaris) i la de Madrid (autoritaris), que s'enfronten. Guanyen els anti-autoritaris i la federació local de Madrid s'escindirà, que donarà lloc, posteriorment, al PSOE. Els anti-autoritaris també expulsen als sectors cooperativistes i societaris moderats, radicalitzant l'AIT espanyola i posant les bases del futur moviment anarco-sindicalista espanyol que amb el temps donarà lloc a la .

El 1881 es dissol la FRE de l'AIT que dura més temps que a altres països d'Europa. La seva dissolució es produeix com a conseqüència d'una nova etapa de llibertats públiques amb l'accés de Sagasta al poder i porta al naixement de la FTRE (Federació de Treballadors de la Regió Espanyola) formada de la resta de la direcció de l'AIT i amb control anarquista.

La FTRE fa una espècie de Congrés a Sevilla en 1881 que presenta una novetat important respecte a altres moviments anarquistes de la resta d'Europa i és el fet de l'augment de pes dels sectors anarquistes camperols, sobretot procedents d'Andalusia. A tot Espanya, s'inicia una campanya contra el congrés, deguda a la divisió que apareix dins l'anarquisme entre els sectors que defensen l'anarco-col·lectivisme i els sectors que defensen l'anarco-comunisme. Aquest ambient hostil i l'aparició d'una organització secreta, la Mano Negra, entre 1884 i 1885, el moviment anarquista quedarà aïllat del conjunt de la societat. Aquest clima d'intolerància vers l'anarquisme i la gran repressió que pateix entre 1885 i 1890, va provocar l'autodissolució de la FTRE.

Al 1890 es produeix una reorganització de l'anarquisme a partir de diferents àmbits locals i dispersos i també per la superació de discussions entre anarco-col·lectivistes i anarco-comunistes, perquè aquests darrers van guanyant posicions a través de la propaganda de R. Mella, i l'arribada a Espanya d'Erico Malatesta al 1891 que donen a l'anarquisme una estructura ideològica elaborada que porta a una tercera corrent anarquista que sorgeix de l'anarco-comunisme, que serà important, i la que aguanta l'anarquisme fins a l'actualitat.

Aquesta tercera via sorgirà a partir de l'educació dels treballadors en Ateneus populars, el seu accés a la cultura, a la crítica social i que combinaran la lluita ideològica i cultural. Aquesta via superarà als anarco-col·lectivistes, s'oposarà a la lluita social i crearà una nova organització d'àmbit estatal. Serà un anarquisme pragmàtic, no dogmàtic, no confessional i conservaven les tradicions de l'anarquisme. Està influenciat per corrents filosòfiques noves i no oficials en aquell moment (Teosofistes, naturistes, positivistes, espiritistes, vegetarianista,...). Aquesta corrent dóna a l'anarquisme una gran projecció de corrent cultural desenvolupant tot una crítica de la societat, dogmes polítics, religiosos, del poder, de l'Estat,... I tot això és el que possibilita atreure a sectors de la classe mitja i reforçar els vincles amb el republicanisme on compartirà espais ideològics comuns.

A partir de la Vaga General de 1890 commemorant l'1 de maig es produeix un rellançament i una renovació dins del moviment obrer espanyol, sobretot a Catalunya, que portarà al triomf, dins de l'anarquisme, de les idees anarco-sindicalistes i del sindicalisme revolucionari sobre el tema de la Vaga General -ha de ser general o sectorial-, i a una renovació generacional dels dirigents anarquistes.

Tota aquesta situació de renovació generacional i ideològica porta, al juny de 1907, a la formació d'una comissió organitzadora del que seria, el mes d'agost, el Pacte de la Solidaritat Obrera. Els uneix que tots són obrers. Per sobre de tot hi ha solidaritat de classe, i això és el que significa SO (Solidaritat Obrera) i posteriorment la .

SO aplegarà treballadors republicans, anarquistes, procedents de la Federació Catalana del PSOE i independents d'ideologia radical i republicana i funcionarà internament a base de coordinadores que representen societats obreres. Es coordinen tota una sèrie d'organitzacions obreres per rams. Serà un moviment unitari que va de 1907 a 1910 aplegant a totes les faccions de l'obrerisme català.

Al 1909 amb l'esclat de la Setmana Tràgica a Barcelona, es trenca SO i es clarifica el moviment sindical. Els sectors republicans radicals, seguidors d'Alejandro Lerroux, i els sectors socialistes són expulsats de SO, la qual queda reduïda a anarquistes i sindicalistes. Aquests dos grups, durant el 1910, es dedicaran a reorganitzar el moviment obrer i el 1911, a Sants, fundaran la .

HOME ÍNDEX DOWNLOADS IDEES PRINCIPALS CRONOLOGIA DELS FETS PRINCIPALS ANTECEDENTS CREACIÓ - DICTADURA PRIMO RIVERA DICTADURA PRIMO RIVERA - SEGONA REPUBLICA ANNEXOS 1 ANNEXOS 2 ANNEXOS 3 BIBLIOGRAFA I FONTS SUGGERIMENTS LINKS CURRICULUM ESPAÑOL
©Eduard Galindo i Jara http://www.geocities.com/edgalindo/crono.htm




-- Strange Defeat: The Chilean Revolution, 1973 by Pointblank!

No Middle Ground Anti-Authoritarian Perspectives on Latin America & the Caribbean No. 2 Fall, 1983

Editors' Note: The following article was originally published by the Situationist group Pointblank! in October 1973.

In the spectacular arena of current events recognized as "news," the funeral of social democracy in Chile has been orchestrated as high drama by those who understand the rise & fall of governments most intuitively: other specialists of power. The last scenes in the Chilean script have been written in various political camps in accordance with the requirements of particular ideologies. Some have come to bury Allende, some to praise him. Still others claim an ex post facto knowledge of his errors. Whatever the sentiments expressed, these obituaries have been written long in advance. The organizers of "public opinion" can only react reflexively & with a characteristic distortion of the events themselves.

As the respective blocs of world opinion "choose sides," the Chilean tragedy is reproduced as farce on an international scale; the class struggles in Chile are dissimulated as a pseudo-conflict between rival ideologies. In the discussions of ideology nothing will be heard from those for whom the "socialism" of the Allende regime was supposedly intended: the Chilean workers & peasants. Their silence has been ensured not only by those who machine-gunned them in their factories, fields, & houses, but by those who claimed (and continue to claim) to represent their "interests." In spite of a thousand misrepresentations, however, the forces that were involved in the "Chilean experiment" have not yet played themselves out. Their real content will be established only when the forms of their interpretation have been demystified.

Above all else, Chile has fascinated the so-called Left in every country. & in documenting the atrocities of the current junta, each party & sect attempts to conceal the stupidities of its previous analyses. From the bureaucrats-in-power in Moscow, Peking, & Havana to the bureaucrats-in-exile of the Trotskyist movements, a liturgical chorus of leftist pretenders offer their post-mortem assessments of Chile, with conclusions as predictable as their rhetoric. The differences between them are only ones of hierarchical nuance; they share a Leninist terminology which expresses 50 years of counterrevolution throughout the world.

The Stalinist parties of the West & the "socialist" states quite rightly view the defeat of Allende as their defeat: he was one of their own--a man of State. With the false logic which is an essential mechanism of their power, those who know so much about State & (the defeat of) Revolution decry the overthrow of a constitutional, bourgeois regime. For their part, the "left" importers of Trotskyism & Maoism can only lament the absence of a "vanguard party--the deus ex machina of senile Bolshevism--in Chile. Those who have inherited the defeat of revolutionary Kronstadt & Shanghai know whereof they speak: the Leninist project requires the absolute imposition of a deformed "class consciousness" (the consciousness of a bureaucratic ruling class) upon those who in their designs are only "the masses." The dimensions of the "Chilean Revolution" lie outside the constraints of any particular doctrine. While the "anti-imperialists" of the world denounce--from a safe distance--the all-too-convenient bogeyman of the CIA, the real reasons for the defeat of the Chilean proletariat must be sought elsewhere. Allende the martyr was the same Allende who disarmed the workers' militias of Santiago & Valparaiso in the weeks before the coup & left them defenseless before the military whose officers were already in his cabinet. These actions cannot simply be explained as "class-collaboration" or as a "sellout." The conditions for the strange defeat of the Unidad Popular were prepared long in advance. The social contradictions that emerged in the streets & fields of Chile during August & September were not simply divisions between "Left" & "Right" but involved a contradiction between the Chilean proletariat & the politicians of all parties, including those that posed as the most "revolutionary." In an "underdeveloped" country, a highly developed class struggle had arisen which threatened the positions of all those who wished to maintain underdevelopment, whether economically through continued imperialist domination, or politically through the retardation of an authentic proletarian power in Chile. II Everywhere, the expansion of capital creates its apparent opposite in the form of nationalist movements which seek to appropriate the means of production "on behalf" of the exploited & thereby appropriate social & political power for themselves. Imperialism's extraction of surplus has its political & social consequences, not only in enforced poverty of those who must become its workers, but in the secondary role allotted to the local bourgeoisie, which is incapable of establishing its complete hegemony over society. It is precisely this vacuum which the "national liberation" movements seek to occupy, thereby assuming the managerial role unfulfilled by the dependent bourgeoisie. This process has taken many forms--from the religious xenophobia of Khadafi to the bureaucratic religion of Mao--but in each instance, the marching orders of "anti-imperialism" are the same, & those who give them are in identical positions of command. The imperialist distortion of the Chilean economy provided an opening for a popular movement which aimed at establishing a national capital base. However, Chile's relatively advanced economic status precluded the kind of bureaucratic development which has come to power by force of arms in other areas of the "Third World" (a term which has been used to conceal the real class divisions in those countries). The fact that the "progressive" Unidad Popular was able to achieve an electoral victory as a reformist coalition was a reflection of the peculiar social structure in Chile, which was in many respects similar to those in advanced capitalist countries. At the same time, capitalist industrialization created the conditions for the possible supersession of this bureaucratic alternative in the form of a rural & urban proletariat which emerged as the most important class & one with revolutionary aspirations. In Chile, both Christian & Social Democrats were to prove to be the opponents of any radical solution to existing problems. Until the advent of the UP coalition, the contradictions on the Chilean Left between a radical base of workers & peasants & its so-called political "representatives" remained to a large extent latent antagonisms. The leftist parties were able to organize a popular movement solely on the basis of the foreign threat posed by American capital. The Communists & Socialists were able to sustain their image as authentic nationalists under Christian Democratic rule because Frei's "Chileanization" program (which included a policy of agrarian reform that Allende was later to consciously emulate) was explicitly connected to the American-sponsored "Alliance for Progress." The official Left was able to construct its own alliance within Chile in opposing, not reformism itself, but a reformism with external ties. Even given its moderate nature, the opposition program of the Chilean Left was only adopted after the militant strike activity of the 1960s--organized independently of the parties--threatened the existence of the Frei regime. The succeeding UP was to move into a space opened up by the radical actions of the Chilean workers & peasants; it imposed itself as an institutionalized representation of proletarian causes to the extent that it was able to recuperate them. In spite of the extremely radical nature of many of the earlier strike actions (which included factory occupations & the workers' administration of several industrial plants, most notably at COOTRALACO), the practice of the Chilean proletariat lacked a corresponding theoretical or organizational expression, & this failure to affirm its autonomy left it open to the manipulations of the politicians. Despite this, the battle between reform & revolution was far from having been decided. III The election of the freemason Allende, although it in no way meant that the workers & peasants had established their own power, nonetheless intensified the class struggle occurring throughout Chile. Contrary to the UP's assertions that the working class had won a major "victory," both the proletariat & its enemies were to continue their battle outside conventional parliamentary channels. Although Allende constantly assured the workers that they were both engaged in a "common struggle," he revealed the true nature of his socialism-by-decree at the beginning of his tenure when he signed the Estatuto, which formally guaranteed that he would faithfully respect the bourgeois constitution. Having come to power on the basis of a "radical" program, the UP was to come into conflict with a growing revolutionary current at its base. When the Chilean proletariat showed that it was prepared to take the slogans of the UP program literally--slogans that amounted only to empty rhetoric & unfulfilled promises on the part of the bureaucratic coalition--and put them into practice, the contradictions between the content & form of the Chilean revolution became apparent. The workers & peasants of Chile were beginning to speak & act for themselves. For all his "Marxism," Allende was never more than an administrator of state intervention in a capitalist economy. Allende's etatisme--a form of state capitalism that has accompanied the rise of all administrators of underdevelopment--was itself not more than a quantitative extension of Christian Democratic policies. In nationalizing the copper mines & other industrial sectors, Allende continued the centralization initiated under the control of the Chilean state apparatus--a centralization initiated by the Left's "archenemy" Frei. Allende, in fact, was forced into nationalizing certain concerns because they had been spontaneously occupied by their workers. In forestalling the workers' self-management of industry by defusing these occupations, Allende actively opposed the establishment of socialist relations of production. As a result of his actions, the Chilean workers only exchanged one set of bosses for another: the government bureaucracy, instead of Kennecott or Anaconda, directed their alienated labor. This change in appearances could not conceal the fact that Chilean capitalism was perpetuating itself. From the profits extracted by multinational corporations to the "five-year plans" of international Stalinism, the accumulation of capital is an accumulation always made at the expense of the proletariat. That governments & social revolutions have nothing in common was demonstrated in rural areas as well. In contrast to the bureaucratic administration of "agrarian reform" which was inherited & continued by the Allende regime, the spontaneous armed seizures of large estates offered a revolutionary answer to the "land question." For all the efforts of the CORA (the central agrarian reform agency) to prevent these expropriations through the mediation of "peasant cooperatives" (asentamientos), the peasants' direct action went beyond such illusory forms of "participation." Many of the fundo takeovers were legitimized by the government only after pressure from the campesinos made it impossible to do otherwise. Recognizing that such actions called into question its own authority as well as that of the landowners, the UP never missed an opportunity to denounce "indiscriminate" expropriations & to call for a "slow-down." The autonomous actions of the rural & urban proletariat formed the basis for the development of a movement significantly to the left of the Allende government. At the same time, this movement provided yet another occasion for a political representation to impose itself on the realities of the Chilean class struggle. This role was assumed by the Guevarist militants of the MIR [Left Revolutionary Movement] & its rural counterpart, the MCR, both of which succeeded in recuperating many of the radical achievements of the workers & peasants. The Miristas slogan of "armed struggle" & their obligatory refusal of electoral politics were merely pro forma gestures: shortly after the 1970 election, an elite corps of the ex-urban guerrillas of MIR became Allende's personally selected palace guard. The ties that bound the MIR-MCR to the UP went beyond purely tactical considerations--both had common interests to defend. Despite MIR's revolutionary posturing, it acted according to the UP's bureaucratic exigencies: whenever the government was in trouble, the adjutants of MIR would rally its militants around the UP banner. If the MIR failed to be the "vanguard" of the Chilean proletariat, it was not because it wasn't enough of a vanguard, but because its strategy was resisted by those whom it tried to manipulate. IV Right-wing activity in Chile increased, not in response to any governmental decrees, but because of the direct threat posed by the independence of the proletariat. In the face of mounting economic difficulties, the UP could only talk of "rightist sabotage" & the obstinacy of a "workers' aristocracy." For all the impotent denunciations of the government, these "difficulties" were social problems that could only be solved in a radical way through the establishment of a revolutionary power in Chile. In spite of its claim to "defend the rights of the workers," the Allende government proved to be an impotent bystander in the class struggle unfolding outside of formal political structures. It was the workers & peasants themselves who took the initiative against the reaction & in so doing created new & radical forms of social organization, forms which expressed a highly-developed class consciousness. After the bosses' strike in October 1972, the workers did not wait for the UP to intervene, but actively occupied the factories & started up production on their own, without state or trade union "assistance." Cordones industriales, which controlled & coordinated the distribution of products & organized armed defense against the employers, were formed in the factory complexes. Unlike the "popular assemblies" promised by the UP, which only existed on paper, the cordones were set up by the workers themselves. In their structure & functioning, these committees--along with the rural consejos--were the first manifestations of a councilist tendency & as such constituted the most important contribution to the development of a revolutionary situation in Chile. A similar situation existed in the neighborhoods, where the inefficient, government-controlled "supply boards" (JAPs) were bypassed in the proclamations of "self-governing neighborhoods" & the organization of commandos comunales by the residents. Despite their infiltration by the fidelistas of MIR, these armed expropriations of social space formed the point of departure for an authentic proletarian power. For the first time, people who had previously been excluded from participation in social life were able to make decisions concerning the most basic realities of their daily lives. The men, women, & youth of the poblaciones discovered that revolution was not a matter for the ballot box; whatever the quarters were called--New Havana, Heroic Vietnam--what went on inside them had nothing to do with the alienated landscapes of their namesakes. Although the achievements that were realized by popular initiative were considerable, a third force capable of posing a revolutionary alternative to the government & the reactionaries never fully emerged. The workers & peasants failed to extend their conquests to the point of replacing the Allende regime with their own power. Their supposed "ally," the MIR, used its talk of opposing burocratismo with the "armed masses" as a mask for its own intrigues. In its Leninist scheme, the cordones were seen as "forms of struggle" that would prepare the way for future, less "restricted" organizational models, whose leadership would be supplied by the MIR, no doubt. For all its concern over the right-wing plots that menaced its existence, the government restrained the workers from taking positive action to resolve the class struggle in Chile. In so doing, the initiative passed from the workers' hands into the government's, & in allowing itself to be out-maneuvered, the Chilean proletariat paved the way for its future defeat. In response to Allende's pleas after the abortive coup of June 29, the workers occupied additional factories, only to close ranks behind the forces that would disarm them a month later. These occupations remained defined by the UP & its intermediaries in the national trade union, the CUT, who kept the workers isolated from each other by barricading them inside the factories. In such a situation, the proletariat was powerless to carry on any independent struggle, & once the Weapons Act had been signed, its fate was sealed. Like the Spanish Republicans who denied arms to the anarchist militias on the Aragon front, Allende was not prepared to tolerate the existence of an armed proletarian force outside his own regime. All the conspiracies of the Right would not have lasted a day if the Chilean workers & peasants had been armed & had organized their own militias. Although the MIR protested against the entry of the military into the government, they, like their predecessors in Uruguay, the Tupamaros, only talked of arming the workers & had little to do with the resistance that took place. The workers' slogan, "A disarmed people is a defeated people" was to find its bitter truth in the slaughter of workers & peasants that followed the military coup. Allende was overthrown, not because of his reforms, but because he was unable to control the revolutionary movement which spontaneously developed at the base of the UP. The junta which installed itself in his position clearly perceived the threat of revolution & set about eliminating it with all the means at its disposal. It was no accident that the strongest resistance to the dictatorship occurred in those areas where the power of the workers had advanced the furthest. In the Sumar Textile Plant & in Concepcion, for instance, the junta was forced to liquidate this power by means of air strikes. As a result of Allende's policies, the military was able to have a free hand in finishing what it had begun under the UP government: Allende was as responsible as Pinochet for the mass murders of workers & peasants in Santiago, Valparaiso, Antofogasta & the provinces. Perhaps the most revealing of all the ironies inherent in the UP's downfall is that while many of Allende's supporters did not survive the coup, many of his reforms did. So little meaning was left to political categories that the junta's new Foreign Minister could describe himself as a "socialist." V Radical movements are underdeveloped to the extent that they respect alienation & surrender their power to external forces instead of creating it for themselves. In Chile, the revolutionaries hastened the day of their own Thermidor by letting "representatives" speak & act on their behalf: although parliamentary authority had been effectively replaced by the cordones, the workers did not go beyond these conditions of dual power & abolish the bourgeois State & the parties that maintained it. If the future struggles in Chile are to advance, the enemies within the workers' movement must be overcome practically; the councilist tendencies in the factories, neighborhoods, & fields will be everything or nothing. All the vanguard parties that will continue to pass themselves off as the "workers' leadership"--whether they be the MIR, a clandestine CP, or any other underground splinter groups--can only repeat the betrayals of the past. Ideological imperialism must be confronted as radically as economic imperialism has been expropriated; the workers & peasants can depend only on themselves to advance beyond what the cordones industriales have already accomplished.

Comparisons between the Chilean experience & the 1936 Spanish Revolution are already being made, & not only here--one finds strange words coming from Trotskyists in praise of workers' militias which fought against all forms of hierarchy. While it is true that a radical third force did emerge in Chile, it did so only tentatively. Unlike the Spanish proletariat, the Chilean revolutionaries never created an entirely new kind of society on the basis of councilist organization, & the Chilean Revolution will only succeed if these forms (cordones, comandos) are capable of establishing their social hegemony. The obstacles to their development are similar to those that were confronted in Spain: the Spanish councils & militias faced two enemies in the form of Fascism & the Republican government, while the Chilean workers face international capitalism & the manipulators of social-democracy & Leninism.

From the favellas of Brazil to the labor camps of Cuba, the proletariat of the Caribbean, the proletariat of Latin America has maintained a continual offensive against all those who seek to maintain present conditions.

In its struggle, the proletariat is faced with various caricatures of revolution which masquerade as its allies. These travesties have in turn encountered a false movement of so-called "ultra-left" opposition. Thus, the ex-fascist Peron prepares to construct a corporate state in Argentina, this time in a leftist guise, while the Trotskyist commandos of the ERP denounce him for not being "revolutionary" enough, & the ex-guerrillero Castro berates all those who fail to meet the standards of "communist" discipline. History will not fail to dissolve the power of these idiots.

A conspiracy of tradition--with agents on both the Left & the Right--ensures that existing reality is always presented in terms of false alternatives. The only choices acceptable to Power are those between competing hierarchies: the colonels of Peru or the generals of Brazil, the armies of the Arab states or those of Israel. These antagonisms only express divisions within global capitalism, & any genuinely revolutionary alternative will have to be established since it is nowhere in power in Latin America or anywhere else, & this powerlessness constantly impels it to new actions. The Chilean workers are not alone in their opposition to the forces of counter-revolution; the revolutionary movement that began in Mexico with Villa's guerrilla bands has not yet come to an end. In the armed workers' militias that fought in the streets of Santo Domingo in 1965, the urban insurrection in Cordoba, Argentina in 1969, & the recent strikes & occupations in Bolivia & Uruguay, the spontaneous revolt of workers & students in Trinidad in 1970, & the continuing revolutionary crisis is itself over the ruins of these spectacular conflicts. The combined lies of bourgeois & bureaucratic power must be confronted by a revolutionary truth in arms, all over the world as in Chile. There can be no "socialism in one country," or in one factory or district. Revolution is an international task which can only be solved on an international level--it does not recognize continental frontiers. Like any revolution, the Chilean Revolution requires the success of similar movements in other areas. Everywhere, in the wildcat strikes in the United States & West Germany, the factory occupations in France, & in civil insurrections in the USSR, the foundations for a new world are being laid. Those who recognize themselves in this global movement must seize the opportunity to extend it with all the subversive weapons at their disposal.
http://recollectionbooks.com/anow/world/la/argentina/

-- MOVING DATES Quines són les principals accions de la CNT-FAI en el període 1923-1936/39? Les principals accions dels anarco-sindicalistes en el període 1923-1936/39 són:

La vaga de la Telefònica (6 juliol -29 juliol de 1931): vaga dels operaris de la Companyia Telefònica (en mans de l'American Telephone & Telegraph Co. - ATT- des de la Dictadura) a nivell de tot l'Estat. Aquests eren membres del sindicat de telèfons de la , única organització del ram.

La vaga del port de Barcelona (7 juliol 1931): els membres del sindicat cenetista del ram del transport paralitzaren els molls de Barcelona. L'aturada no fou total, però el port va quedar pràcticament tancat.

La sublevació a l'Alt Llobregat (18 gener 1932): els obrers anarco-sindicalistes de la zona minera de l'Alt Llobregat i del Cardoner, es llançaren a una aventura revolucionària que va donar lloc a cinc dies de Comunisme Llibertari. Però al final va fracassar.

El Comitè Central de Milícies Antifascistes de Catalunya (juliol 1936): constituït immediatament després de l'aixecament militar del 19 de juliol de 1936. Formada per: 3 representants de la , 2 de la FAI, 4 d'ERC i Unió Republicana, 3 d'UGT i representants dels partits integrants del PSUC. Estava dominat pels anarco-sindicalistes i fou el substitut de les institucions republicanes que encara estaven en funcionament. Es dissolgué el 27 SETEMBRE 1936.

Els fets de maig de 1937 a Barcelona: enfrontaments a Barcelona entre els treballadors de la i del POUM contra la Policia del Front Popular.

Com i per què es va produir l'escissió de la CNT dels trentistes i l'aparició dels Sindicats d'Oposició?

Els últims dies d'abril de 1932 es va produir a Sabadell un important ple regional català que es va caracteritzar per fortes discussions entre les tendències moderada (trentistes) i anarquista (FAI). Els moderats tractaren de recuperar el control de Solidaridad Obrera, però van fracassar. El ple s'obrí amb les expulsions de les federacions locals de Lleida i Girona. En aquest congrés s'elegí com a secretari regional a Alejandro Gilabert (faista). Aquesta maniobra no va agradar a les delegacions sindicals. Els sindicats de Sabadell sortiren del congrés. Poc després sortiren els sindicats de Badalona, per ésser designada Barcelona per la seu del nou comitè regional.

En la segona meitat de 1932 es van produir una sèrie d'expulsions decretades contra els moderats. El 24 de SETEMBRE el comitè regional català va expulsar a la federació local de sindicats de Sabadell, els quals continuaven protestant contra la tutela de la FAI negant-se a pagar les seves cotitzacions confederals. L'organització de Sabadell estava sotmesa a la influència trentista. I els trentistes tractaren d'usar la federació local de Sabadell com plataforma amb la qual canviar el comitè regional existent i recuperar la direcció de la . Però el comitè regional va intentar crear una organització rival en Sabadell. L'enfrontament s'estengué per València,...

En gener de 1933, després d'una sublevació anarquista frustrada, 44 sindicats catalans contraatacaren la FAI amb una llista d'exigències (peticions trentistes poc realistes). El trentisme necessitava una organització pròpia amb la qual enfrontar-se a la FAI. Per això van crear una Federació Sindicalista Llibertària.

En març de 1933, en el ple regional català en el Teatre Meridiana de Barcelona, es donà un ultimàtum als sindicats de Sabadell per lliurar-se als seus oponents.

El 15 d'abril de 1933, el comitè regional català va rebre una nota d'Emiliano Mira dient que refutaven les decisions del ple de març. El secretari regional va escriure una nota on notificava que els sindicats de Sabadell quedaven expulsats de la (nota que volia publicar a Solidaridad Obrera, però aquest fou suspès per ordre governativa).

Amb Sabadell abandonaren la 50 Sindicats de Catalunya i diversos de Llevant, on els sindicats més poderosos eren trentistes. Així naixeren els Sindicats d'Oposició. http://www.geocities.com/edgalindo/faqs.htm




-- NEED A DATE:

Genovese protester, 23 year old Carlo Giuliani, armed with a fire extinguisher & rage against repression & injustice, was killed, shot twice in the streets by the Carabinieri. Then, in a fit of excessive cruelty, the kind of excess that capitalism is best known by, the Carabinieri ran over his dead body with a heavy police vehicle.

Hundreds of thousands protested at the various anti-capitalist actions throughout the Spring of 2001 & the Summer of Resistance that followed. Police brutality & repression by the "democratic" ruling elite became increasingly heavy-handed, with lethal results. On this ugly, antidemocratic, repressive day, UK PM Tony Blair could say only that ``We would prefer to be out there in a normal setting being able to meet people, Blair told reporters. ``But we can't because some of these demonstrators are so violent.''


-- http://thomas.palaceunlimited.com/sa/infolinks.html


-- http://www.anarchism.org.nz/i-r/index.htm


-- PLACEHOLDER DAILYDOO orange diamond dingbat; new entry, remove 2007 Among the groups under surveillance was the collective that operated Left Bank Books in Seattle's Pike Place Market. Jo Maynes, Lynn Thorndycraft, & Paul Zilsel coordinated the United Front For Political Defense. They assisted lawyer Michael Withey as he represented NLF timebomb maker James Wesley Akers. http://www.livelogcity.com/users/copkiller11/434.html?replyto=8370 http://www.livelogcity.com/users/copkiller/923.html?view=14747
http://www.livelogcity.com/users/copkiller11/434.html

2 -- "One must start with the impossible in order to reach the possible." -Hermann Hesse

http://www.peaceabbey.org/plaques.htm http://home.tampabay.rr.com/bluemax/hermann.htm
http://www.mcl.ucsb.edu/hesse/about-e.html

4 -- TO DO DAILY DOO: Leonard baskin still needs to be finished up & posted. See Gallery page in progress Also: Blake needs images


9 -- "When guns are criminalized, criminals won't have anyone to steal guns from."


25 --

~Albert Camus, "Create Dangerously", 1957


30 --


1926, MONTH DAY UNJKWON Thich Nhat Hanh lives. ordained a Zen Buddhist monk in 1942 at the age of 16.


Zen master, scholar, poet & peace advocate, his life-long efforts to generate peace & reconcilliation moved Martin Luther King, Jr. to nominate him for the Nobel Peace Prize in 1967, saying, "I do not personally know of anyone more worthy of the Nobel Peace Prize than this gentle Buddhist monk from Vietnam. He is a holy man, for he is humble & devout. He is a scholar of immense intellectual capacity. His ideas for peace, if applied, would build a monument to ecumenism, to world brotherhood, to humanity."

Authored more than 75 books on engaged Buddhism in Vietnamese, French & English

  • Vietnam Archives


    http://pi.co.il/sangha/tnh.html
    http://members.aol.com/ctsangha/index.html
    Fire consumes this century, & mountains & forests bear its mark. The wind howls across my ears, while the whole sky skakes violently in the snowstorm. Winter’s wounds lie still, Missing the frozen blade, Restless, tossing & turning in agony all night. --Thich Nhat Hanh http://www.plumvillage.org/


    I wish to embrace & love everyone without exception including all those who have made me & my people suffer. To embrace people does not mean to agree with their narrowness, prejudice and fanaticism. When they lack tolerance, compassion & the ability to look deeply human beings become narrow, prejudiced & fanatical. The responsibility of Buddhist practitioners is to help people untie (release) that narrowness, prejudice and fanaticism, to help people become understanding, tolerant & compassionate, and it is not to pick up a gun & destroy them.


    http://www.parallax.org/scripts/parallax/index.pl?funct=author&query=Nhat+Hanh,+Thich&id=

    41 --



    Fire consumes this century, & mountains & forests bear its mark. The wind howls across my ears, while the whole sky skakes violently in the snowstorm. Winter’s wounds lie still, Missing the frozen blade, Restless, tossing & turning in agony all night. --Thich Nhat Hanh ?
    Zen master, scholar, poet & peace advocate



  • http://www.plumvillage.org/
    http://www.parallax.org/scripts/parallax/index.pl?funct=author&query=Nhat+Hanh,+Thich&id=

    42 -- lobster party
    http://www.lobsterparty.org/md_index.html


    1000 -- Como organización específica anarquista, la F.L.A. tiene 63 años de existencia y continuidad. Su trayectoria arranca en octubre de 1935, cuando fue fundada con el nombre de Federación Anarco Comunista Argentina (F.A.C.A.). Un congreso realizado a comienzos de 1955 adoptó la denominación actual.
    http://members.xoom.com/ekorni/fla.htm
    http://recollectionbooks.com/anow/world/la/argentina/

    1866 -- TO DO: NEED A DATE

    1864 : Lors du meeting de Saint Martin's Hall, une décision est prise pour créer une internationale ouvrière, l'A.I.T.

    Fondation de la "Fraternité Internationale" par Bakounine Propagande en faveur de l'idée coopérative Création d'une banque ouvrière, "le Crédit au Travail"
    http://lycee.reclus.free.fr/repère2.htm


    1866 -- Switzerland: Du 3 au 8 SEPTEMBRE / SEPTEMBER, premier congrès de l'A.I.T. à Genève.
    http://lycee.reclus.free.fr/repère2.htm


    1872 -- GO THROUGH THIS FOR OTHER DATES

    The F. was a revolutionary movement, those from clock workers in the Bernese & Neuenburger law in the framework that boarding school. Worker association (IAA) was formed ( international ones ) & anarchist from that first. Current of Switzerland came out ( Anarchismus ). Trips for their establishment were the arguments around unterschiedl. Positions, which Mikhail Bakunin & Karl Marx in the Ith international one represented. In the F. the majority of west Swiss sections, which that are, vereingte itself antistaatl. & foederalist. Theses anhing & against the resolutions of the Londoner conference from September 1871 revolted itself.

    To 12.11.1871 met the delegates of eight jurass. Sections of the Bez. Courtelary & the Kt. new castle in Sonvilier. They adopted the statutes of its federation, an example for an anti-authoritarian organization. The congress addressed a circular to all federations of the IAA, which anprangerte the diktatorische attitude of the general council & represented libertaere ideas. The international one as "embryos of the future human society" must be "already today the faithful image of our principles of liberty & combination & each principle, which strives for authority & dictatorship, from their inside banishes". Thus the F. became the Bannertraegerin of all opponents of the general council in the numbers of the IAA. The trailers of Bakunin & James Guillaume, which both after the congress from the Hague from the international one had been excluded, met at the congress of Saint Imier (15.-16.9.1872). They created the bases for a new organization, which ital. and splinter. Federation as well as franz., amerikan., belg., hollaend. & English sections covered. The F. was the mainspring foederalist. & anti-authoritarian international ones, which held four general assemblies during its five-year existence: 1873 in Geneva, 1874 in Brussels, 1876 in Berne & 1877 in Verviers (Belgium). The "bulletin de la Fédération jurassienne de l'Association international travailleurs" (1872-78) counted about 600 subscribers in approximately ten countries.

    The internat.. Meaning of the F. stands contrary to their small regional anchorage. On their high point you belonged to 1873-74 only straight 300 to 400 activists, which distributed themselves in the Western part of Switzerland on approximately twenty sections. The most active groups worked in new castle, Le Locle, La Chaux de fund, Sonvilier, Saint Imier & Geneva. Their members were v.a. Uhrmacher, engravers & Guillocheure, clock bowl & Federmacher. Among them also many were polit. trailer that banished refugees Paris municipality & soot. Revolutionary. 1876 decided the congress of Berne with sucked. Propaganda of the act a new strategy, which should awake-shake the peoples by hand capers, rebellion attempts & assassination attempts. After anarchist. Demonstration of 18.3.1877 in Berne embodied Paul Brousse and Petr Kropotkin the radicalization of the F., whose fall was accelerated by James Guillaumes emigration to Paris (1878). The new anarchist. Adjustment corresponded to the conceptions jurass. Workers, who were confronted with the crisis and restructuring of the watch-and-clock-making industry, no more. 1880 took place the last congress of the F.. Some most active ones held to the Anarchismus. Most different, under it also Adhémar Schwitzguébel, contributed to the upswing of the trade union movement in the watch-and-clock-making industry & to the Erstarken of reform socialism.

    Archives Aen, deduction James Guillaume Boarding school. Inst. for Sozialgesch., archives Max Nettlau, Amsterdam

    Sources - L'Almanach you Peuple, 1871-1875 - bulletin de la F. de l'Association international travailleurs, 1872-1878 J. Guillaume, L'Internationale, 4 Bde., 1905-1910 (new Dr. 1985) A. Schwitzguébel, Quelques écrits, 1908 - La Première international one, Hg of J. Freymond, 1962-1971 Literature Gruner, worker "La Première international one et le law ", in Actes SJE, 1972, 331-402 M. Vuilleumier, "James Guillaume, SA vie, son oeuvre", in L'Internationale, 1985, i-lvii M. Vuilleumier, Horlogers de l'anarchisme, 1988 M. Enckell, La F., 2 1991

    François Kohl he/cM ORIGINAL GERMAN, http://www.snl.ch/dhs/externe/protect/textes/D17400.html


    1878 -- Switzerland: 1878: Kropotkin spent much of this year working with to strengthen the Jura Federation, for which he edited their revolutionary newspaper, Le Révolté. By August, he had developed his first major political program. This program was presented at the annual Jura congress. There were some major figures from the Federation present, however, Guillaume & Bakunin were not present (Guillaume because he was no longer active & Bakunin because he was no longer alive). Their absence left a void, which Peter sought to fill. His program was composed of four parts:

    1. collectivism 2. the negation of the state 3. acceptance of the social revolution & the end of capitalism 4. propaganda of the deed (violence) as a means to end the state

    Peter hoped for a society influenced by the Paris Commune. He hoped that by improving the living conditions of the working class that their work initiative would also improve. This would be the beginning of the social revolution. see/coordinate LINK TO BLEED REF:
    [Further details]


    Peter Kropotkin, All Star
    1878 -- THIS ENTRY IS INCLUDED IN THE 09REF BOX ENTRY REGARDS THE JURA CONGRESSES; BUT STILL NEED AN EXACT DATE FOR THIS Switzerland: 1878: Kropotkin spent much of this year working with to strengthen the Jura Federation, for which he edited their revolutionary newspaper, Le Révolté. By August, he had developed his first major political program. This program was presented at the annual Jura congress. There were some major figures from the Federation present, however, Guillaume & Bakunin were not present (Guillaume because he was no longer active & Bakunin because he was no longer alive). Their absence left a void, which Peter sought to fill. His program was composed of four parts:

    1. collectivism 2. the negation of the state 3. acceptance of the social revolution & the end of capitalism 4. propaganda of the deed (violence) as a means to end the state

    Peter hoped for a society influenced by the Paris Commune. He hoped that by improving the living conditions of the working class that their work initiative would also improve. This would be the beginning of the social revolution. LINKED 09REF BOX:


    details, click here[Further details] http://dwardmac.pitzer.edu/Anarchist_Archives/kropotkin/chronology.html


    1902 -- 1902 The novelty Plato Clock was patented by Eugene Fitch of NYC. It resembled a lantern based on the story that Plato used a lantern-shaped clock while "looking for an honest man." (SFC, 9/21/98, Z1 p.8) http://timelines.ws/cities/NYC_B.HTML


    ?
    1907 -- Picnic http://www.jwa.org/exhibits/wov/goldman/egart.html


    1922 -- SEE BLEEDWORK FOR FULL ENTRY placeholder DAILYDOO CLEAN UP, ADD TO SEPT 1, WITH BLEEDREF

    El 1 de septiembre Ramón Recasens, Antonio Jiménez"El señorito", Manuel Ramos, Francisco Cunyat, Víctor Quero y José Francés, asaltaron el tren de la MZA que llevaba la nómina de sus empleados, en el asalto murieron un vigilante (José Mallofré) que quiso sacar su arma, así como un obrero de la MZA de una bala perdida (Mariano Montarde), como también quedó en el suelo herido Ramón Recasens, al darse cuenta el centinela del depósito de artillería situado no muy lejos de donde se producían los hechos un segundo disparó dejó a Quero en el suelo. Sin embargo los cenetistas lograron recuperar el cuerpo de Recasens y el botín huyendo hacía el centro de la ciudad. Los compañeros escondieron a Recasens en casa de su novia María Camarasa que vivía en la calle Botella allí le procuraron un practicante que le hizo las primeras curas.

    La nómina expropiada la escondieron en casa de Francisco Verdú presidente del Ateneo "El adelantado Obrero" de la calle Ferlandina nº 7, 5º3ª. El botín ascendía a 140.000pts que fueron entregada a Francisco Arín, Secretario del comité Pro-Presos.

    //Ramon Recasens, Antonio Jiménez " the señorito ", Manuel Ramos, Francisco Cunyat, Victor Quero & French Jose, assaulted the train of the MZA that took the list of their employees, in the assault died a watchman (Jose Mallofré) that wanted to remove its weapon, as well as a worker of the MZA of a stray bullet (Mariano Montarde), as also it were left in the wounded ground Ramon Recasens, when occurring account the sentry of the artillery supply depot located not very far from where the facts took place a second shot left to Quero in the ground. Nevertheless the cenetistas managed to recover the body of Recasens & the booty fleeing made downtown. The companions hid to Recasens in house of their fiancèe Maria Camarasa who lived in the street Bottle tried a medical instructor there to him who did the first cures to him. The expropiada list nº 7 hid in house of Francisco Verdú president of the advanced Athenian “Working” of the Ferlandina street, 5º3ª. The booty ascended to 140.000pts that they were given to Francisco Arín, Secretary of the Pro-Prisoner committee. //

    El 7 de septiembre / SEPTEMBER será detenido José Francés y hacia el 14 de septiembre / SEPTEMBER empezaran a caer Francisco Verdú, Segimón Sola (el practicante) Marcelino da Silva y Francisco Peña (que regentaba un Bar en la calle Riereta donde se había escondido Recasens).

    Recasens logró escapar a Francia, gracias al comité Pro-Presos de Francisco Arín que por mediación de Antonio Más "El tartamut" le dio 15.000 pesetas con lo que pudo huir. (Según Inocencio Feced, Recasens murió en Francia (Burdeos) en la guillotina después de un atraco social).

    The 7 of September/SEPTEMBER will be stopped José Francés & towards the 14 of September/SEPTEMBER they began to fall Francisco Verdú, Segimón Sola (el practicante / the medical instructor), Marcelino da Silva & Francisco Peña (who ran a Bar in the Riereta street where Recasens had hidden).

    Recasens managed to escape to France, thanks to the Pro-Prisoner committee de Francisco Arín who through Antonio Más “tartamut” gave 15,000 pesetas him with which it could flee. (According to Inocencio Feced, Recasens died in France (Bordeaux) at the guillotine after a social holdup).

    In spite of the arrests, the police never could recover the booty of the holdup. http://www.manelaisa.com/texto/Articulos/PagArticulos9.htm


    ?
    1925 -- MULTIPLE DATES MOVING DATES

    Stuttgart, Germany

    August 17-18, 1902 

      

    dingbat
    Segona Conferència prèvia to creació of the FIS (Federació Sindical Internacional).

    [Source: Congressos Obrers]

    NEED TO DO THE JULY DATES I MISSED, DONE IN LARGE TYPE 1886, agost   Paris, from the 23 to the 29 is celebrated one novates Working Conferència the International. 1907, agost   Amsterdam, from the 26 to the 31. to 1er. Congrés The International Anarchist
    Amsterdam anarchist congress
    1909, agost - SETEMBRE Paris, of the 30 d'agost to the 9 of SETEMBRE. Sisena Conferència prèvia to creació of the FIS.

    1925, agost Marseilles, from the 22 to the 27. òn Congrés of the IOS Hi Horseman, Julian Besteiro, Andrés Saborit i go to participate representant the PSOE Long Francisco Fernando of the Rivers.

    CHRONOLOGY CRONOLOGIA

     
    Cronologia
    dels Congressos Obrers
    The International

    Sigles emprades :

    AIT........ Associació the International of Treballadors IWA (International Workingman's Association, the first Communist International)
    CISC.... Confederació the International of Sindicats Catòlics
    CNT...... National Confederació of the Treball
    FIS.......   Union Federació The International
    FRE of l'AIT.... Regional Federació Espanyola of l'AIT.
    FSM....   World-wide Union Federació
    FTRE... Federació de Treballadors of the Regió Espanyola.
    IOS ......   The Socialist Working International
    Red ISR  ...... The Union International
    PSOE... Socialist Partit Obrer Espanyol
    The General UGT ...... Unio' of Treballadors
     


    Sigles emprades:

    AIT ........ Associació Internacional de Treballadors
    CISC .... Confederació Internacional de Sindicats Catòlics
    CNT...... Confederació Nacional del Treball
    FIS .......  Federació Sindical Internacional
    FRE de l'AIT.... Federació Regional Espanyola de l'AIT.
    FSM ....  Federació Sindical Mundial
    FTRE ... Federació de Treballadors de la Regió Espanyola.
    IOS ......  Internacional Obrera Socialista
    ISR ......  Internacional Sindical Roja
    PSOE... Partit Socialista Obrer Espanyol
    UGT...... Unió General de Treballadors
     


    1876, juliol 1st? Filadèlfia. 7è Congrés of fracció Marxist of l'AIT is celebrated (certificació of fi of 1a. The International of Marxist tendència). D'Europa solament hi goes to assistir delegat alemany. 1878   Paris, congrés Obrer the International. It is goes to summon però is not goes to celebrate. 1883 (? Paris, Working Conferència The International 1900, juliol Aix-La Chepelle (Bèlgica). Conferència the International of Sindicats Catòlics CISC. Hi is no representació of l'estat. 1900, desembre   Paris, from the 17 to the 19. Union Congrés The International. 1913 () London, congrés Anarchist. 1916, juliol   Leeds (Anglaterra), 5 i 6. Conferència of the FIS 1919, març   Moscou, from the 2 to the 6 is celebrated congrés of constitució of the Third International. 1919, to FEBRUARY / FEBRER   Bern, from the 5 to the 9, Conferència of the Segona the International. 1919, to febrer   Bern, dies 5 6, is Conferència of the FIS 1920, juliol 31 Geneva, day 31 is celebrated the Xè. congrés of the Segona the International. Hi does not go to assistir representants of the PSOE, that in aquells moments, transitòriament, s'acostava to Moscou (letter of secretari of the PSOE to secretariat of the Segona the International) ( it abstracts ) 1920, desembre   Berlin, from the 16 to the 21. Conferència The International Anarchist. 1921, to FEBRUARY / FEBRER   Vienna, from the 22 to the 27 of FEBRUARY / FEBRER is constitueix the Comunitat the International of Treball dels Partits coneguda Socialistes com the International of Vienna i pels seus detractors com the International 2 1/2 is Amb a Marxist program marcadament intentà to agglutinate els malcontents of the Segona the International i els refractaris of Third.  

    1921, desembre Dusseldorff. Conferència The International Anarchist.

    1922, Berlin April of day 2 to the 5, Conferència of them the three International. L'austríac Fritz Adler, impeller of the International of Vienna goes to reunite to representants of them the three International to per to surround punts of convergència. Fou the first i l'última vegada s'assegueren plegats. 1922, Rome April, from the 21 to the 23. òn. Congrés ordinari of the FIS. Hi Julian Besteiro 1922, novembre Moscou, as of day 5 is celebrated ârt congrés of the Third International. 1922, novembre Moscou, as of day 22 is celebrated òn. Congrés of the ISR. DID NOT DO IN 2002 1922, desembre - to gener Berlin. Of the 25 of desembre to the 2 of gener 1er is celebrated. Congrés of l'Associació the International of the Treball reconstituïda (AIT(r). Organitzat to per societats anarquistes i anarcosindicalistes. Representant the CNT hi goes to participate to Avelino González i Díez Gaul.

    1924, Juliol Moscou. ér. Congrés of the ISR. Hi goes to participate Joaquim Maurín, Desideri Trilles, Josep Grau, Josep Valls i Josep Jover, representant els Comitès Sindicalistes Revolucionaris.

    1925, març Amsterdam. òn. Congrés of l' AIT(r). Hi goes to participate to Diego Abbot of Santillán, representant the CNT.

    1925 (? Lucerna (Suïssa) ér. Congrés dela CISC. Hi goes to participate funcionaris of the Ministeri de Treball of the dictatorship of Cousin of Creek.

    1928, març Moscou. ârt. Congrés of the ISR l'AIT(r).

    1928, juliol Moscou, 6è. Congrés of the Third International

    1928 () Munich, ârt Congrés of the CISC 1928, agost Brussel·les of the 5 to l'11. ér. Congrés of the IOS. Representant the PSOE hi goes to assistir Long Francisco Horseman, Francis

    1928 () Munich, ârt Congrés of the CISC 1928, agost Brussel·les of the 5 to l'11. ér. Congrés of the IOS. Representant the PSOE hi goes to assistir Long Francisco Horseman, Francisco Azorín i Andrés Saborit. 1930, juliol Estocolm. 5è Congrés of the FIS 1930 (estiu) Moscou, 5è Congrés (i últim) of ISR 1932, maig Zurich, els dies 22 is 23 are celebrated a joint conferència dels secretariats of FIS i of the IOS. Hi go to assistir representant the UGT i the PSOE Manuel Lamb i Wenceslao Cheek, respectivament. 1932 () Ambers (Bèlgica) 5è. Congrés of the CISC 1933, agost Paris, from the 21 to the 25 tea lloc a conferència of the IOS, amb participació of representants of the FIS. Triomf of social-demòcrates Hitler havia deixat garratibats als europeus. Hi goes to participate to Manuel Lamb representant to the UGT 1933 (? Brussel·les. 6è. Congrés of the FIS 1934 () Montreux (Suïssa). 6è. Congrés of the CISC 1935 (? Brussel·les. 5è Congrés of the IOS 1936, juliol London. 7è. Congrés of FIS 1937 (? Paris. 7è. Congrés of the CISC 1939, juliol Zurich, from the 5 to the 7. 8è. i últim congrés of the FIS. Hi goes to participate Clary of the Rosal, representant the UG http://www.terra.es/personal7/perefer/index03.htm
    ?




    ?
    1925 -- MOVING DATES
    Stuttgart, Germany

    August 17-18, 1902 

      

    dingbat
    Segona Conferència prèvia to creació of the FIS (Federació Sindical Internacional).

    [Source: Congressos Obrers]

    NEED TO DO THE JULY DATES I MISSED, DONE IN LARGE TYPE
    1909, agost - SETEMBRE Paris, of the 30 d'agost to the 9 of SETEMBRE. Sisena Conferència prèvia to creació of the FIS. 1925, agost Marseilles, from the 22 to the 27. òn Congrés of the IOS Hi Horseman, Julian Besteiro, Andrés Saborit i go to participate representant the PSOE Long Francisco Fernando of the Rivers. CHRONOLOGY CRONOLOGIA

     
    Cronologia
    dels Congressos Obrers
    The International

    Sigles emprades :

    AIT........ Associació the International of Treballadors IWA (International Workingman's Association, the first Communist International)
    CISC.... Confederació the International of Sindicats Catòlics
    CNT...... National Confederació of the Treball
    FIS.......   Union Federació The International
    FRE of l'AIT.... Regional Federació Espanyola of l'AIT.
    FSM....   World-wide Union Federació
    FTRE... Federació de Treballadors of the Regió Espanyola.
    IOS ......   The Socialist Working International
    Red ISR  ...... The Union International
    PSOE... Socialist Partit Obrer Espanyol
    The General UGT ...... Unio' of Treballadors
     


    Sigles emprades:

    AIT ........ Associació Internacional de Treballadors
    CISC .... Confederació Internacional de Sindicats Catòlics
    CNT...... Confederació Nacional del Treball
    FIS .......  Federació Sindical Internacional
    FRE de l'AIT.... Federació Regional Espanyola de l'AIT.
    FSM ....  Federació Sindical Mundial
    FTRE ... Federació de Treballadors de la Regió Espanyola.
    IOS ......  Internacional Obrera Socialista
    ISR ......  Internacional Sindical Roja
    PSOE... Partit Socialista Obrer Espanyol
    UGT...... Unió General de Treballadors
     



    1921, desembre Dusseldorff. Conferència The International Anarchist.
    1922, Berlin April of day 2 to the 5, Conferència of them the three International. L'austríac Fritz Adler, impeller of the International of Vienna goes to reunite to representants of them the three International to per to surround punts of convergència. Fou the first i l'última vegada s'assegueren plegats. 1922, Rome April, from the 21 to the 23. òn. Congrés ordinari of the FIS. Hi Julian Besteiro
    1922, novembre Moscou, as of day 5 is celebrated ârt congrés of the Third International.
    1922, novembre Moscou, as of day 22 is celebrated òn. Congrés of the ISR. DID NOT DO IN 2002
    1922, desembre - to gener Berlin. Of the 25 of desembre to the 2 of gener 1er is celebrated. Congrés of l'Associació the International of the Treball reconstituïda (AIT(r). Organitzat to per societats anarquistes i anarcosindicalistes. Representant the CNT hi goes to participate to Avelino González i Díez Gaul.
    1924, Juliol Moscou. ér. Congrés of the ISR. Hi goes to participate Joaquim Maurín, Desideri Trilles, Josep Grau, Josep Valls i Josep Jover, representant els Comitès Sindicalistes Revolucionaris.
    1925, març Amsterdam. òn. Congrés of l' AIT(r). Hi goes to participate to Diego Abbot of Santillán, representant the CNT.
    1925 (? Lucerna (Suïssa) ér. Congrés dela CISC. Hi goes to participate funcionaris of the Ministeri de Treball of the dictatorship of Cousin of Creek.
    1928, març Moscou. ârt. Congrés of the ISR l'AIT(r).
    1928, juliol Moscou, 6è. Congrés of the Third International
    1928 () Munich, ârt Congrés of the CISC 1928, agost Brussel·les of the 5 to l'11. ér. Congrés of the IOS. Representant the PSOE hi goes to assistir Long Francisco Horseman, Francis

    1928 () Munich, ârt Congrés of the CISC 1928, agost Brussel·les of the 5 to l'11. ér. Congrés of the IOS. Representant the PSOE hi goes to assistir Long Francisco Horseman, Francisco Azorín i Andrés Saborit. 1930, juliol Estocolm. 5è Congrés of the FIS
    1930 (estiu) Moscou, 5è Congrés (i últim) of ISR 1932, maig Zurich, els dies 22 is 23 are celebrated a joint conferència dels secretariats of FIS i of the IOS. Hi go to assistir representant the UGT i the PSOE Manuel Lamb i Wenceslao Cheek, respectivament.
    1932 () Ambers (Bèlgica) 5è. Congrés of the CISC
    1933, agost Paris, from the 21 to the 25 tea lloc a conferència of the IOS, amb participació of representants of the FIS. Triomf of ²crates Hitler havia deixat garratibats als europeus. Hi goes to participate to Manuel Lamb representant to the UGT
    1933 (? Brussel·les. 6è. Congrés of the FIS
    1934 () Montreux (Suïssa). 6è. Congrés of the CISC
    1935 (? Brussel·les. 5è Congrés of the IOS
    1936, juliol London. 7è. Congrés of FIS
    1937 (? Paris. 7è. Congrés of the CISC
    1939, juliol Zurich, from the 5 to the 7. 8è. i últim congrés of the FIS. Hi goes to participate Clary of the Rosal, representant the UG

    1876, juliol 1st? Filadèlfia. 7è Congrés of fracció Marxist of l'AIT is celebrated (certificació of fi of 1a. The International of Marxist tendència). D'Europa solament hi goes to assistir delegat alemany.
    1878   Paris, congrés Obrer the International. It is goes to summon però is not goes to celebrate.
    1883 (? Paris, Working Conferència The International
    1900, juliol Aix-La Chepelle (Bèlgica). Conferència the International of Sindicats Catòlics CISC. Hi is no representació of l'estat.
    1900, desembre   Paris, from the 17 to the 19. Union Congrés The International.
    1913 () London, congrés Anarchist.
    1914   Vienna. The Segona the International havia convocat seu 9è congrés, that does not go to arrive celebrate-
    1916, juliol   Leeds (Anglaterra), 5 i 6. Conferència of the FIS
    1919, març   Moscou, from the 2 to the 6 is celebrated congrés of constitució of the Third International.
    1919, to febrer   Bern, from the 5 to the 9, Conferència of the Segona the International.
    1919, to febrer   Bern, dies 5 6, is Conferència of the FIS
    1920, juliol 31 Geneva, day 31 is celebrated the Xè. congrés of the Segona the International. Hi does not go to assistir representants of the PSOE, that in aquells moments, transitòriament, s'acostava to Moscou (letter of secretari of the PSOE to secretariat of the Segona the International) ( it abstracts )
    1920, desembre   Berlin, from the 16 to the 21. Conferència The International Anarchist.
    1921, to FEBRUARY / FEBRER   Vienna, from the 22 to the 27 of FEBRUARY / FEBRER is constitueix the Comunitat the International of Treball dels Partits coneguda Socialistes com the International of Vienna i pels seus detractors com the International 2 1/2 is Amb a Marxist program marcadament intentà to agglutinate els malcontents of the Segona the International i els refractaris of Third.  
    http://www.terra.es/personal7/perefer/index03.htm
    ?




    1926 -- Need correct day: When the Ku Klux Klan burns a fiery cross in Father Charles E. Coughlin's churchyard as the community's welcome, Coughlin decides to use the new medium of radio to explain his faith to the new parish. He begins to broadcast over station WJR in Detroit. He calls his program "The Golden Hour of the Little Flower."


    ?
    1928 -- Georges-Jean Arnaud (né en 1928) day of birth? anarchist.

    Situer G.-J. Arnaud dans l'histoire de la littérature policière nous amène paradoxalement à en repousser les limites, à déborder du cadre d'un genre et même si l'on ne n'aborde son oeuvre qu'à travers sa production strictement «policière», il défie les classifications, par excès ! Arnaud est généreux, il pourrait se ranger directement à côté de Balzac et de Zola ou de Simenon, pour demeurer dans notre siècle. G.-J. Arnaud ne se situe pas, par exemple, entre Jean Amila et Jean-Patrick Manchette et n'appartint jamais à un camp, en tout cas pas à celui du néo-polar. Si la notion d'auteur «prolétarien» existe, désignant un homme de métier, qui ne rechigne pas à la tâche - personnage bien plus familier aux Etats-Unis que dans notre vieille Europe, orfèvres du quantitatif, à l'inverse de ceux qui écrivent avec le petit doigt en l'air -, elle s'applique à G.-J. Arnaud.

    Loin d'être l'auteur d'un seul genre ou d'une seule série, G.-J Arnaud demeure l'un des grands maîtres du Fleuve Noir - tenons-nous en pour l'instant au gros de sa production policière, plus précisément à Spécial Police, série bien connue des amateurs, mais qui ne bénéficia jamais de l'aura de l'autre noir (celui de Gallimard). Loin de tout parisianisme, G.-J. Arnaud trouva dans ce sanctuaire du polar français - à la différence, répétons-nous, de la Série Noire - une écurie à sa mesure, loin des modes et préciosités à l'honneur du côté de Saint-Germain des Près. (mor follows, see the page link)

    http://www.multimania.com/lanarcho/biosgja.htm




    ?
    1931 -- Hoboken, 1916. Stuart Davis, 1892-1964. Watercolor. Published in the Liberator 1 (August 1918). LC-USZC4-5707; LC-USZ62-119283 © Estate of Stuart Davis/Licensed by VAGA, New York, N.Y. (13)

    Stuart Davis's watercolor drawing was published in 1918 in the Liberator, an illustrated journal whose editor, Max Eastman, described Hoboken as "a city about a square mile, over in the smoke across the Hudson, shuffling down the beginnings of the Palisades to the edge of the water with a loose collection of factories & railroad yards & cheap flats." Of Davis's style, Eastman wrote that "His art lives among the same squalid & strong-smelling & left-out objects, & it goes its sordid way with the same suave dirty muscular self-adequate gracefulness of power." http://lcweb.loc.gov/exhibits/goldstein/goldrad.html



    1936 -- Spain: In "Free Women," Emma Goldman wrote:

    "The Spanish woman will not be long much any more in taking the path of her emancipation. The problem of the female emancipation is identical to that of the proletarian emancipation: those which want to be free must take the first step. **time-out** the workman of Catalonia & of all the Spain it have already make, they himself be release themselves & they be pour their blood to consolidate this freedom. Now, it is your turn with you, Spanish women. **time-out** break your chaînes.Votre turn be finally arrive to raise your personality & your dignity, to require with firmness your right of woman, like individuality free, like member of company & like comrade in the fight against the Fascism & for the Revolution social. " 1936, dans "Femmes libres", Emma Goldman écrit:

    "La femme espagnole ne tardera plus beaucoup à prendre le chemin de son émancipation. Le problème de l'émancipation féminine est identique à celui de l'émancipation prolétarienne : ceux qui veulent être libre doivent faire le premier pas. Les ouvriers de Catalogne et de toute l'Espagne l'ont déjà fait, ils se sont libérés eux-mêmes et ils sont en train de verser leur sang pour consolider cette liberté. Maintenant, c'est votre tour à vous, femmes espagnoles. Brisez vos chaînes. Votre tour est enfin arrivé d'élever votre personnalité et votre dignité, d'exiger avec fermeté vos droits de femme, comme individualités libres, comme membres de la société et comme camarade dans la lutte contre le fascisme et pour la Révolution sociale."

    http://struggle.ws/revolt/ws98/ws54_mujeres_libres.html
    http://struggle.ws/revolt/graphics/womilt.jpg



    http://www.geocities.com/Athens/Acropolis/8195/blasts/pointblank/spanishrevolution.htm

    1936 -- In Barcelona especially, there was nothing to prevent the workers' committees from seizing de jure the power which they were already exercising de facto. But they did not do so. For decades, Spanish anarchism had been warning the people against the deceptions of "politics" & emphasizing the primacy of the "economic." It had constantly sought to divert the people from a bourgeois democratic revolution in order to lead them to the social revolution through direct action. On the brink of the Revolution, the anarchists argued something like this: let the politicians do what they will; we, the "apolitical," will lay hands on the economy.

    On SEPTEMBER 3, 1936, the CNT-FAI Information Bulletin published an article entitled "The Futility of Government," suggesting that the economic expropriation which was taking place would lead ipso facto to the "liquidation of the bourgeois State, which would die of asphyxiation." http://www.geocities.com/CapitolHill/1931/guerin/AnSpain.html


    1949 -- septiembre Stuart Christie HISTORICAL ENCYCLOPAEDIA OF SPANISH ANARCHISM A Historical Encyclopaedia of Spanish Anarchism by Miguel Iñiguez indexed name

    INDEXED: NAME INDEXED FEB 2007: 60. LÓPEZ CALLE, Bernabé. Montejaque 1899- killed in the vicinity of Medinasidonia, 1949.
    A member of an illustrious CNT & anarchist family (his brothers José, Pedro & Antonio were well-known militants), he joined the Civil Guard upon completion of his military service & was posted to the province of Málaga. The outbreak of the civil war found him in Antequera & he took on the rebels: he commanded a column which later turned into a battalion (the José López) & later took over the 61st Mixed Brigade (which was disbanded when it declined to dance to the Communists' tune). He fought in Málaga, Almería & Teruel; the end of the war found him in the Centre where he was arrested & sentenced to death. Released in 1944, he took to the mountains. In the ensuing years he organised guerrillas & was soon the most famous southern guerrilla (with support from the CNT which had successfully recovered in Andalusia), with many contacts & support bases in the plains. For five years he held the Francoists at bay throughout the whole of lower Andalusia. He mounted guerrilla activity, bringing to it strategy, efficiency, mobility & coordination & mustering many fighters; he even formed a guerrillas' ANFD in 1946 which was then extended into a guerrillas' National Junta (Southern Sector), which culminated in February 1949 when several bands of guerrillas amalgamated into the Agrupación Fermín Galán of which he was appointed the commander. His influence was great & after quitting the highlands around Ronda he moved to Cádiz, dividing the territory up into theatres (Ubrique-Jérez, Montejaque, Alcalá de los Gazules & Gaucín) & ranging as far afield as Algeciras & Punta Paloma. The death knell for the guerrillas came on the last day of 1949 when Bernabé, surrounded in the heights of La Atalaya, was wounded & took his own life. He used a number of aliases such as Bernabé, Comandante Abril, Fernando.


  • LÓPEZ CALLE, Bernabé. (aka El Comandante 'Abril')
    (1899-1949.) Spanish militant, el guardia civil, anarquista y maquis, guerrilla in Andalusia, commander Agrupación Fermín Galán; took his life when surrounded & wounded. Brother of CNT militants José, Pedro & Antonio. February 2007

    Bernabé Lopez http://www.nodo50.org/foroporlamemoria/documentos/bernabe_lopez_calle.htm http://www.nodo50.org/foroporlamemoria/documentos/2004/blopez_15122004.htm http://libcom.org/history/articles/armed-resistance-to-franco nice photo: http://www.nodo50.org/foroporlamemoria/documentos/2004/img/blopez_15122004.jpg


    http://www.christiebooks.com/html/history/archives3.html


    1949 -- CHRISTIE indexed name

    INDEXED: NAME INDEXED FEB 2007: INDEXED: 61. LÓPEZ MONTENEGRO, José. Determined anarchist propagandist who died in Barcelona in 1903 (some say 1908).
    A member of the army administration corps (he was an officer) he resigned because of his republican leanings & his refusal to swear a pledge of loyalty to Amadeo I. His presence in revolutionary labor circles dates from 1870 when he turned up in Zaragoza as a driving force for trade unionism. (His part in the development of workers' consciousness in Zaragoza is universally regarded as crucial).

    The following year he was arguing the case for anarchism as the latest scientific advance & in 1872 he had a hand in the organising of the Zaragoza congress. Active in the cantonalist venture in Cartagena, he then fled to France & lived in poverty in Paris until 1884. Returning to Spain, he settled in Catalonia, working as a teacher in Sabadell & later in Sallent (where he founded the city's public library & got into some difficulty when accused of illegal propaganda), from where he used to strike out into the surrounding countryside for propaganda purposes (holding rallies in Manresa in 1891 against religion & in commemoration of the Chicago martyrs - together with Malatesta , in the latter instance) & on organisational business (he attended the Madrid congress of the Pacto in 1891). His time in Sabadell was marked by publication of the famous review Los Desheredados (1884 to 1886).

    He was living in Sallent when he was indicted in the Montjuich trials (1896) & shortly after that he quit Spain for the Americas, via London, returning years later to die in Barcelona, though not before he had seen the inside of prison again, in El Pelayo, as a result of the Barcelona strike of 1901. A man of great solidarity & a friend of the humble he endured persecution & misery for his ideological steadfastness; a journalist, but likewise a fighter & street agitator (as witness his strike campaigns in Madrid & Barcelona in 1900-01) he was also an organiser (representing the Spanish section of the IWMA at the Paris congress while in Exile); he is the very model of the proletarianised militant of his day, hoping to spread learning through the propagation of science & revolution by means of the general strike. A great public speaker & a fine writer, he had an especial interest in anti-clericalism, the general strike, organisation & revolutionary effectiveness & science. He wrote for La Idea Libre, El Porvenir del Obrero, La Anarquía, El Productor, La Nueva Idea, La Revista Blanca, La Protesta, etc., & was editor or director of El Proletariado, La Luz & Los Desheredados. Author of: La huelga general (Barcelona 1902), El Botón de Fuego (Barcelona 1902), Manifiesto del 1º de mayo (Asunción, undated), La Naturaleza. Poema. Nociones de geología y zoología para trabajadores (Barcelona 1902), & Catecismo democrático federal (Barcelona 1882).

    http://www.christiebooks.com/html/history/archives3.html


    1949 -- CHRISTIE indexed name

    INDEXED: INDEXED JAN 2007 62. LÓPEZ SÁNCHEZ, Juan. CNT militant born in Bullas (Murcia) in 1900, died in Madrid 1972.
    I 1928 he was a member of the Solidaridad group. Closer to syndicalism than to anarchism, he had a hand in every one of the moves designed to whittle away the CNT's anarchist content to the advantage of the syndicalist element: he was one of the treintistas, led the Opposition Unions during the republic, was secretary of the FSL after Pestaña's departure, advocated collaboration in government during the civil war & in exile & wound up advocating an ideology-free syndicalism & embracing the worst aspects of Cincopuntismo.

    His popularity spread after he signed the treintista manifesto & he was to become one of the treintista leaders: after he was expelled from the CNT he led the treintistas in Huelva and, shortly after that, headed the FSL, but he did not follow Pestaña into the Syndicalist Party. Quite the opposite, He was scathingly critical of this initiative from the columns of Sindicalismo (which he ran in Valencia in 1934).

    After the failure of the Alianza Obrera he encouraged the Oppositionists to return to the CNT fold; after amalgamation was finalised at the 1936 congress, he held important posts on the CNT's behalf during the civil war: he was minister of Trade (November 1936), a member of the Defence Council towards the end of the war, represented the CNT on the Popular Executive Committee in Valencia, was general secretary of the national committee of the Libertarian Movement set up in March 1939. In exile, he settled in London where he published Material de Discusión (Milford Haven 1945) & clung to the collaborationist line: he called for a political CNT & later jettisoned anarcho-syndicalism in favour of an all-powerful syndicalism (syndicates were to supplant the political parties & govern in their place) which styled itself permanentista (the reach of the syndicates would extend into everything) & which found no takers.. All of which explains why, in 1946, he went for Luque's anarcho-monarchism & why in 1965 he looked kindly upon the Cincopuntista arguments (in fact he swallowed only the simplest of them: he returned to Spain & accepted a paid position with the transport union of the Francoist syndicates).

    His writings appeared in Sindicalismo, Comunidad Ibérica, Solidaridad Obrera, Peninsular, Fragua Social, etc. Author of: Concepto del federalismo en la Guerra y en la revolución (Barcelona 1937), La unidad de la CNT y su trayectoria (Valencia 1936) & El sindicato y la colectividad (Valencia 1938) Una Misión sin Importancia. Memorias de un Sindicalista (Madrid 1972).

    http://www.christiebooks.com/html/history/archives3.html


    1949 -- CHRISTIE indexed name

    INDEXED: INDEXED 63. RODRÍGUEZ VÁZQUEZ, Mariano. Known as Marianet. Barcelona 1909-Ferté (France) 1939, died by drowning.
    Mariano Rodriguez

  • RODRÍGUEZ VÁZQUEZ, Mariano. Known as Marianet.
    (Barcelona 1909-Ferté (France) 1939) Spanish militant anarcho-syndicalist, editor of Solidaridad Obrera.. General Secretary of the CNT during the civil war, a task he was ill-suited for & handled disastrously. Died by accidental drowning. (Christie Books)August 2007

    An orphan, he spent much of his childhood in the Durán home & subsequently tried his hand at several trades before, coming into contact with the CNT, he committed himself to that labor organisation & its construction union. He made his name in the strikes in the construction industry & was imprisoned in 1931: while in jail (serving 15 months) he began to dabble in writing & improved upon his meagre education. Under the republic he held office on the Junta of his union alongside Manuel Muñoz (who taught him a lot & who introduced him to anarchism) & he carried out various tasks (saboteur & union bureaucrat); he was in the action groups which attacked the Atarazanas barracks in 1933 & involved in the faísta uprising; later he was secretary of the Barcelona local federation of the CNT & director (not to say virtually the sole editor of the clandestine La Voz Confederal); arrested & tortured, he escaped falling victim to the ley de fugas by a miracle. Jailed again in 1935 (for several months), he had scarcely been freed when he began his dizzying rise to the highest organisational positions in the Confederation: he was a member of the prisoners' aid committee, editor of Solidaridad Obrera, secretary of the Catalan CNT, a position he still held when the civil war erupted & which required him to attend countless meetings of the CNT, FAI & Federación Ibérica de Juventudes Libertarias (FIJL).

    When Horacio Martínez Prieto stepped down as CNT general secretary in November 1936, Marianet took over the secretaryship & moved to Madrid & thence to Valencia (following the government); in May 1937 he called for moderation & became an unconditional supporter of Negrín (for which he was roundly criticised). After the defeat of the republic he crossed into France, headed the General Council of the Libertarian Movement & died in an accidental drowning a short time later.

    His performance during the civil war was, to say the least, damaging, displaying a naivete bordering on stupidity & he was always in the hands of Martínez Prieto & Negrín: he was forever entering into pacts with the Stalinist UGT, holding pro-government rallies, backed Prieto's case for negotiations with Franco as early as 1938, attended the IWMA congress with Prieto to justify collaborationism. He represents a dismal example of the lengths a man may go to when his (assuredly ill-digested) beliefs are set aside & he lapses into revisionism & politicking, for which he is, in any case, not equipped. In any event, he was not equal to what the circumstances required of him. However the CNT & anarchist membership have not been hard on Marianet, either on account of his untimely death (which kept him out of the post-war squabbles) or because it did not take him seriously & regards him as a puppet whose strings were pulled by Martínez Prieto & García Oliver.
    http://www.christiebooks.com/html/history/archives3.html


    1949 -- CHRISTIE indexed name

    INDEXED: 66. ZAFÓN BAYO, Juan. Barcelona 1911-1977.
    CNT member from the age of 18. In the pre-civil war era he founded the Chemical & Advertising unions in Barcelona. Fought on the Aragon front with the Ortiz Column & was director of its mouthpiece, Combate. He was the delegate in charge of Information & Propaganda on the Council of Aragon up until the autumn of 1937, at which point he rejoined the by then regularised column. After the defeat of the republic he crossed into France, served in labor companies & fought in the French resistance from 1942 on in the Ponzán group. (he was a confidant of Ponzán) & was in touch with the anti-Franco action groups. After the Germans were driven out, he moved to Mexico where he remained until his belated return to Spain. Author of: El consejo revolucionario de Aragón (Barcelona 1977), La revolución española nace del espíritu del pueblo (Paris 1945) & La España de mañana (Mexico 1967).

    Juan Zafón

  • ZAFÓN BAYO, Juan.
    (1911-1977) Spanish CNT member, fought with the Ortiz Column. Fought in the French resistance in the Ponzán group; in touch with the anti-Franco action groups. Moved to Mexico until his belated return to Spain. Author of 3 books.

    http://www.christiebooks.com/html/history/archives3.html


    1949 -- CHRISTIE indexed name

    INDEXED:

    72. LORENZO ASPERILLA, Anselmo. Toledo 1841-Barcelona 1914.
    ADDED TO ENCYCLOPEDIA JULY 2003; TEXT REMAINS IN BLEED FOR REFERENCE

    Left his native city at an early age for Madrid; in 1852 he was working in a locksmith’s but by 1855 he was an apprentice compositor & taking an interest in the activities of Pi y Margall (especially in 1860).

    A member of the Fomento de las Artes from 1863, he attended night classes there and, two years later, heard the Proudhonist lectures by Serrano Oteiza. He greeted the 1868 revolution with delight & the following year was in Fanelli’s audience, at which point he severed his contacts with English protestant clerics & committed himself to championing the principles of the recently-established International. A founder member of the International’s Madrid section, he attended the first labor congress (Barcelona 1870) & was elected by it to serve on the federal council it established. He had a hand in all of the Madrid section’s activities & in 1871 travelled to Lisbon with Mora & González Morago (founding the Portuguese section); on his return from Lisbon the Valencia Conference chose him as its delegate to the London gathering of the IWMA; from which he returned disappointed. He served on the FRE’s second federal council & when the FRE was banned by Sagasta, he was to the fore in keeping it alive clandestinely (he toured Andalusia setting up the Defensores de la Internacional). Lafargue’s presence in Madrid made an impact: Mesa & Mora were won over to marxism & Anselmo Lorenzo partly so, resulting in Lorenzo’s being looked at askance & criticised, so he resigned his posts & moved north (to Vitoria, Bilbao) & thence to France (in 1873 he was in Montpellier, Bordeaux & Marseilles).

    In June 1874 he arrived in Barcelona to a warm welcome from Farga Pellicer, Llunas & García Viñas, which encouraged him to resume his activity on behalf of the International, until certain misunderstandings arose: in 1881 Lorenzo was expelled from the FRE & chose to hold aloof until 1885-86. When he resumed his activity, we find him attending the Reus symposium & on the editorial team of Acracia. In the years that followed he was a regular contributor to the labor & anarchist press, & he published numerous pamphlets & set up a newspaper (Ciencia Social, 1895). Arrested in 1896 (in connection with the Cambios Nuevos episode) he was banished (after seven months in prison); he served his banishment in Paris (as proof-reader for a publishing house) & knew Malato, Jean Grave & Ferrer.

    When Ferrer embarked upon his educational & publishing ventures, Anselmo Lorenzo was an essential piece of the jigsaw as his translator & editor (of La Huelga General), as well as of the nascent Solidaridad Obrera (newspaper & federation alike). The arrest of Ferrer led to Lorenzo’s being detained & he was banished to Alcañiz (1909-11).

    His final years, when he had become anarchism’s patriarch, were spent writing & lecturing. He wrote for countless newspapers including La Solidaridad, Solidaridad Obrera, El Productor, La Revista Blanca, Tierra y Libertad, El Porvenir del Obrero, Natura, La Idea Libre, Los Desheredados, El Corsario, El Protesta, La Anarquía,Tiempos Nuevos, El Trabajo, etc., as well as helping with the compilation of Farga’s work on Garibaldi.

    Author of: Acracia o república (Sabadell 1886), Fuera política (Sabadell 1886), El Proletariado Militante (Barcelona 1903, 1903), Justo Vives (Barcelona 1893), El Estado (Barcelona 1895), Las Olimpiadas de la Paz (Madrid 1900), El Hombre y la Sociedad (Barcelona 1902), Criterio Libertario (Barcelona 1903), Vía Libre (Barcelona 1905), Biografía de P. Kropotkin (Barcelona 1905), Incapacidad Progresiva de la Burguesía (Mahón 1905, credited to Lorenzo), El Obrero Moderno (Barcelona 1905), El Proletariado y la Humanidad (Barcelona 1914) El Pueblo (Valencia 1900), El Proletariado en Marcha / MARCH (New York 1911), El Poseedor Romano (Barcelona 1910), El Banquete de la Vida (Barcelona 1905), El Derecho a la Evolución (Buenos Aires 1928), El Proletariado Emancipador (Barcelona 1911), El Patrimonio Universal (Mahón 1905), Rémora Societaria (Sabadell 1905), Generalidades Sociales (Barcelona 1916), Vida Anarquista (Barcelona 1912), Hacia la Emancipación (Mahón 1913), Anarquía Triunfante (1871, credited), Contra la Ignorancia (1913), La Ganancia (Mahón 1904), Solidaridad (Barcelona 1909), El Trabajo de Mujeres y Niños (Madrid 1900), Evolución Proletaria (Barcelona 1914), La Revolución es la Paz, Capacidad Revolucionaria del Proletariado, La Procreación Humana (all three for the Second Certamen in Barcelona in 1890), El Sindicalismo, El Derecho a la Salud, A la Masa Popular & Ferrer Guardia Anarquista. In addition he translated Reclus, Malato, Kropotkin, Jean Grave, Pouget Blonch & others.

    http://www.christiebooks.com/html/history/archives3.html


    1949 -- CHRISTIE indexed name

    INDEXED: CHRISTIE

    *********INDEXED*********** 75. NOJA RUIZ, Higinio. Nerva (Huelva) 1896-Valencia 1972.
    Higinio Noja

  • NOJA RUIZ, Higinio.
    (1896-1972) Spanish Cenetista-FAI member, journalist, historian, novelist, tireless militant primarily in & around Valencia.

    Tireless militant whose activity essentially took place in & around Valencia. His first job was in the copper mines Huelva & early one he turned to anarchism, steadfastly spreading this belief from village to village: by the age of 21 he was already enjoying a good reputation in anarchist & CNT circles. Having educated himself from miner into teacher & educationist, he eventually acquired considerable expertise in economics. A redoubtable public speaker, he frequently debated against socialists (as in Herrera) and, on the famous 1918 tour (along with Cabello & Alonso) he helped spread anarchism through the sierras around Córdoba, & he displayed his mastery of the public platform again in Barcelona in 1937. In the late 1920s he moved from Andalusia to Valencia which is where he would be active from then on, with growing prestige: from 1910 to 1934 he worked as a rationalist teacher in Alginet & then moved into the capital of Levante where he became an important contributor to the review Estudios & made contact with Cívera (which may well be the source of the great interest he displayed during that time in economic & trade union affairs). & he was a prominent militant as a faísta too: his presence at the foundation conference of the FAI in Valencia in 1927 has been noted, as it was at the 1933 plenum where he was assigned to working party drafting a resolution on the concept of libertarian communism. During the civil war, he served on the Valencia economic council (on the basis of the reputation he had earned in the previous years with his contributions to Estudios & his controversies with Puente). In his journalistic capacity, he ran Vía Libre (Huelva 1918), & as a literary & socially-conscious writer, he enjoyed some repute (even in his time in Andalusia, he had, together with C. Díaz & Aquilino Medina published pamphlets in the Biblioteca Renovación Proletaria de Pueblonuevo del Terrible series). Author of: La Revolución Actual Española. Labor Constructiva en el Campo (Valencia 1937), Hacia una Nueva Organización Social (Valencia 1933, an anthology of articles from Estudios), La Libertad y la Nueva Construcción Española (Valencia 1932), La Obra Constructive de la Revolución (Barcelona 1937), Los Consejos de Economía Confederal (Valencia, no date), La Revolución Española. Hacia una Sociedad de Trabajadores Libres (Valencia, no date), El Problema Agrario en España (Barcelona 1933), Por la Enseñanza. Conferencia (Barcelona 1915?), La Palanca de Arquímedes (Seville 1923), Comunismo (Córdoba 1925), Los Galeotes del Amor (1927), Los Sombríos (1933), La que Supo Vivir su Amor (1928), Como el Caballo de Atila (1931), Un Puente sobre el Abismo (Barcelona 1931) (these last five titles represent novels in which the protagonists espouse libertarian ideals) & El Sendero Luminoso y Sangriento (Valencia 1932, essays). He also contributed towards the collective work España: Su Lucha y Sus Ideales (Buenos Aires 1937). He argued the case for the biological necessity for social change such as he thought libertarian communism offered & was optimistic about the chances of its becoming a reality. Also credited with authorship of El Arte en la Revolución (Barcelona 1937).

    http://www.christiebooks.com/html/history/archives3.html


    1949 -- septiembre Stuart Christie HISTORICAL ENCYCLOPAEDIA OF SPANISH ANARCHISM A Historical Encyclopaedia of Spanish Anarchism by Miguel Iñiguez

    indexed :

    239. PRESENCIA
    "Presencia"

  • "Presencia".
    (1965-68) Spanish libertarian publication, Paris. “Tribuna libertaria juvenil”. Quickly gained prestige in France & Spain for its revamping, but orthodox, line. Welcomed debate with Marxism & dealt with violent tactics, the collaborationism of 1936, the propriety or otherwise of joining the incipient workers' commissions in Spain. Connected with Alberola, Pascual & Mera. A second, unsuccessful series appeared in 1973, toeing the Frente Libertario line.

    Spanish libertarian publication, Paris. “Tribuna libertaria juvenil”. Quickly gained prestige in France & Spain for its revamping, but orthodox, line. It welcomed debate with marxism & dealt with violent tactics, the collaborationism of 1936, the propriety or otherwise of joining the incipient workers' commissions in Spain.. Very much connected with Alberola, Pascual & Mera. There was a second, unsuccessful, series in 1973, toeing the Frente Libertario line.

    http://www.christiebooks.com/html/history/archives3.html


    ?
    1950 --



    1968 -- NEW ; need to do REFERENCE PAGE, THEN ADD VARIOUS LINKS FROM RELATED DATES IN THE BLEED On July 22, 1968, two rival groups of male adolescent students fought each other in the Ciudadela neighbourhood of Mexico City; the next day the city government responded by sending policemen to stop the accompanying vandalism & to arrest the perpetrators. These riot police (granaderos) attacked the students so ferociously that protests were lodged. No one could have foreseen that both of these testosterone-driven events were the opening scene of the drama of the 1968 University-State conflict which climaxed in the Tlatelolco massacre. On October 2nd of that same year, Mexican government forces fired upon a large crowd gathered in the Tlatelolco plaza, _______________ Mexico: On SEPTEMBER 21, 1,000 police attacked Voca (Vocational) 7, a high school within Tlatelolco. Students held them off in a fierce battle in which police set fire to two buildings, fired round after round of gunfire into the school, and launched clouds of tear gas into apartments. On SEPTEMBER 21, 1,000 police attacked Voca (Vocational) 7, a high school within Tlatelolco. Students held them off in a fierce battle in which police set fire to two buildings, fired round after round of gunfire into the school, and launched clouds of tear gas into apartments. Tlatelolco housewives spent that night boiling water to throw out the windows onto soldiers or hunting for rags, bottles, & fuel to make molotov cocktails for the students. Children lined the roofs aiming rocks & sticks on the uniforms below. Hundreds of youth from Vocas in surrounding poor barrios broke through the police cordon by blowing up police cars. Newspapers reported that "gangster youth" from Tepito also joined with the student fighters. Even after calling in reinforcements from the army, the security forces were often driven back. They finally gave up at 2 a.m. A baby girl & at least three students were killed & many hundreds arrested during this battle. Twenty granaderos (antiriot police) were injured. Four more were shot--one fatally--by an army lieutenant who saw them beating his mother. _________ The police seized Voca 7 two days later in a fierce exchange of gunfire. In response, a woman representative of Tlatelolco residents called for a rent strike, to continue as long as the student conflict did. _____________ On SEPTEMBER 24-25 a similar but even more ferocious battle pitted 1,500 police & soldiers against up to 2,000 students at the Casco de Santo Tomás vocational school near the refinery district. The students, some armed, barricaded the neighborhood, cut trenches, set up a command post & runners, & fortified themselves on rooftops. The Washington Post reported that students commandeered an oil truck to firebomb police cars & that perhaps 15 students were killed. ______________ Oct 2 At 6:10 p.m. On the evening of that fateful October 2, 10,000 students & residents filled the Plaza. Almost every rally in the previous two weeks had been broken up by police, with up to 1,000 arrests a day. Many more residents leaned out from their windows. Speakers had told the crowd that a planned march on the Casco de Santo Tomás campus would be canceled to avoid "provoking" a fight & that the rally was about to end. But the government didn't need an excuse to launch what it had planned as a show of ruthless power. About 300 tanks, jeeps, & armored cars, 5,000 soldiers, & hundreds of police had crept up to surround the Plaza. At 6:10 p.m. green signal flares burst in the sky. Police helicopters opened fire from the sky. Immediately the undercover Olympia Battalion (elite police in charge of security for the Olympics) seized speakers from the CNH (National Strike Council, the leadership of the student strike movement) on a balcony of the Chihuahua apartment building. The police beat the CNH speakers & forced many into the line of fire. http://rwor.org/a/v20/970-79/976/mexpt2.htm
    http://www.eiu.edu/~historia/1999/mexico99.htm http://historicaltextarchive.com/sections.php?op=viewarticle&artid=161


    1969 -- http://www.dnai.com/~borneo/chicago.htm zzzzz


    ?
    1969 -- chicago trial http://www.dnai.com/~borneo/chicago.htm zzzzz


    ?
    1977 -- san francisco International Hotel http://fusion.sims.berkeley.edu/lcush/


    1987 -- História do Movimento Anarquista no Brasil AGOSTO 1903
    "História do Movimento Anarquista no Brasil,", by Edgar Rodrigues
    O alerta vinha do Comitê Antifascista
    Libertário e tinha a data de agosto de 1933.

    Sacado del ARQUIVO DE HISTÓRIA SOCIAL de Edgar Rodrigues

    Com 8.511.965 km² e uma população de cerca de 160 milhões de habitantes, "encontrado pelos navegadores portugueses em 1500", colonizado à força de chicotadas e da decepação de pares de orelhas com as mãos dos capitães do mato", cresceu pela força do trabalho escravo, como os demais países "descobertos" por espanhóis, italianos, holandeses, franceses, ingleses e outros.

    A questão social começou quando uns poucos figurões alugaram e compraram braços humanos para desbravar a terra, abrir estradas, construir pontes, moradias, carruagens e tudo o mais capaz de proporcionar uma vida confortável aos comandantes da miséria e do progresso do Brasil.

    Nos quase 500 anos de história aconteceu de tudo um pouco: compra e venda de gente como nós nos leilões em praça pública, uso de escravos novos para reproduzir filhos (mão-de-obra com pouco custo e nenhum risco) com escravas sadias, trabalho pela comida, trapaças para tomar terras férteis aos nativos, prisões, espancamentos a gosto dos patrões e tudo o mais que o cérebro humano é capaz de imaginar para dominar seus semelhantes. E eram todos boas almas tementes a Deus...

    A opressão seguiu-se às fugas e à formação dos quilombos, o mais importante foi instalado em Palmares (1602-1695), resistiu quase um século, teve 20 mil habitantes vivendo em comunidade sem leis nem amos. Zumbi e seus companheiros anteciaparam-se a Tiradentes dois séculos tentando formar uma nação dentro do Brasil.

    Independente em 1822, no grito do português Pedro I (4º de Portugal), o Brasil foi palco de muitas fugas e revoltas populares: a Setembrada e a Novembrada (1831); Levante de Ouro Preto (1833); a Sabinada (1837); a Balaiada (1838); a Cabanagem (1835-1840); a Guerra dos Farrapos (1835-1845); a Revolução Liberal (1842); a Revolução Praieira e a Proclamação da República em 1889.

    Pouco antes (13 de maio de 1888) havia sido promulgada a Lei Áurea acabando com a prática de comprar e vender gente.

    A rebeldia iniciada na contramão pretendia mudar a prática patronal, surrada, vergonhosa, anti-humana!

    Do velho mundo chegavam as idéias revolucionárias de navio, em livros publicados na Europa. Entravam pelos portos do Rio de Janeiro, de Santos, atravessavam as fronteiras invadindo o Brasil um pouco na cabeça de cada imigrante que vinha em busca de liberdade e de terra fértil para semear o anarquismo.

    Nas duas últimas décadas do século 19 alguns jovens brasileiros foram estudar na França e em Portugal e lá souberam das idéias libertárias. Outros estudaram no Brasil mesmo e encontraram livros de Kropotkine nas livrarias e na leitura respostas para suas inquietações.

    É dessa época Manuel de Mendonça, autor da novela social "Regeneração".

    O médico e higienista Fábio Luz encontrou na Bahia Palavras de um Revoltado, de Kropotkine, leu essa revolucionária obra e tornou-se anarquista. Escreveu e publicou Ideólogos e Os Emancipados, duas obras libertárias do início do século 20, sendo desde então considerados os primeiros escritores brasileiros a tratar da questão social no romance.

    Aos dois intelectuais anarquistas juntaram-se Elísio de Carvalho, o estudante de medicina J. Martins Fontes, Pedro do Couto, Rocha Pombo, Pausilipode da Fonseca, João Gonçalves da Silva e Maximino Maciel, formando o grupo que publicou, no Rio de Janeiro, mais adiante, a revista Kurtur, e fundaram a Universidade Popular, em 1904, duas iniciativas anarquistas.

    Avelino Foscolo, começou em Minas Gerais, Reinaldo Frederico Greyer, no Rio Grande do Sul, Ricardo Gonçalves (tem uma rua com seu nome em São Paulo), Benjamin Mota, Edgard Edgard Leuenroth e João Penteado, em São Paulo; Orlando Corrêa Lopes, Francisco Viotti, Domingos Ribeiro Filho, Lima Barreto e José Oiticica, no Rio de Janeiro. De Portugal chegou Neno Vasco, um ilustre advogado, fez escola como anarquista em São Paulo (1901-1911), entre outros responsáveis pela sementeira anarquista no território brasileiro.

    Em 1890 chegaram da Itália Giovani Rossi e seus companheiros para fundar a Colônia Cecília no Paraná.

    A São Paulo, Guararema, chegou o italiano Artur Campagnoli e aos poucos Gigi Damiani, Alexandre Cherchiai, Oresti Ristori, Frederico Kniestedt, valorosos militantes italianos e de outros países que, depois de dar um salto no escuro para se ajustar ao clima tropical, às formas de trabalho, aos costumes, à alimentação, ainda tiveram que aprender o idioma português. A única coisa que pouco diferenciava o Brasil da Europa era a questão social, a exploração do homem pelo homem.

    Lícito é destacar que o motor de propulsão do movimento anarquista no Brasil veio da Itália, foram os imigrantes deste país que sacudiram e agitaram com maior intensidade a questão social, as reivindicações e começaram uma propaganda sistemática do anarquismo e do anarco-sindicalismo. Em idioma italiano ou em português, publicaram dezenas de jornais, fizeram centenas de palestras, realizaram espetáculos teatrais com peças revolucionárias e por isso muitos foram presos, expulsos e outros tiveram de mudar de atividades para se esconder, embora uns poucos também tenham melhorado de vida e abandonado as idéias.

    Dessa sementeira que envolveu em primeiro plano os italianos, seguidos e apoiados por portugueses, brasileiros, espanhóis e outros, circularam pelo Brasil mais de uma centena de jornais e revistas (entenda-se títulos) anarquistas e anarco-sindicalistas, sendo quatro diários; fundaram e dirigiram escolas de ensino racionalista, formaram grupos de teatro e representaram mais de uma centena de peças libertárias e anticlericais, fizeram comícios públicos contra a guerra, o serviço militar obrigatório, reduziram a jornada de trabalho (quando chegaram oscilava entre 16 e 10 horas diárias), bateram-se pela higiene e segurança no trabalho, por uma infinidade de melhorias tornando o trabalho menos penoso para o proletariado do Brasil. Mais de um milhar foram expulsos com a roupa do corpo acusados de agitadores estrangeiros, umas dezenas morreram lutando com a polícia. O primeiro anarquista assassinado foi o italiano Polenice Mattei, em São Paulo, no dia 20 de SETEMBRO / SEPTEMBER de 1898.

    Para se entender a trajetória do anarquismo no Brasil, confundido com o movimento sindicalista revolucionário ou anarco-sindicalista, é preciso definir ainda resumidamente o que os distingue e por que se confundem.

    Movimento Anarquista: ação de grupos anarquistas, em conjunto ou separadamente, composto por células orgânicas, comunas, grupos, centros de estudos, uniões e federações.

    O movimento anarquista não é exclusivamente uma organização de operários para operários, é ação de indivíduos que se opõem e dão combate ao capitalismo, almejando a derrocada do Estado e a reconstrução de uma Nova Ordem Social, descentralizada horizontalmente, autogestionária. Não é a revolta dos estômagos, é a revolução das consciências! O Movimento Anarquista não se firma na luta de classes ou pretende instalar os governados no lugar dos governantes, seus fins são de acabar com as classes, tornar o homem irmão do homem, independente de cor, idade ou sexo. Não visualiza a igualdade metafísica ou de tamanho, força, necessidades, quer a igualdade de possibilidades, de direito e deveres para todos.

    Anarco-Sindicalismo: corrente sindicalista, assim chamada a partir da cisão provocada no 5º Congresso da AIT (Primeira Internacional dos Trabalhadores), em Haia, no ano de 1872, adotada pela maioria dos operários do Brasil até a implantação dos sindicatos fascistas pelo Estado Novo de Vargas, em 1930.

    O anarco-sindicalismo é ao mesmo tempo uma doutrina e um método de luta.

    Como doutrina, parte do trabalhador, célula componente da sociedade que pretende aperfeiçoar e desenvolver. Como método de luta, pretende a anulação do sistema capitalista pela ação direta, pela greve geral revolucionária e a substituição por uma sociedade gerida por trabalhadores em autogestão. Sua força reside no conjunto de organizações operárias (sindicatos, uniões e federações) voluntárias, livremente associadas.

    A diferença entre sindicalismo e anarquismo consiste nos métodos e alcance. O movimento anarquista é de indivíduos, pretende torná-los unidades ativas, independentes, capazes de produzir e gerenciar em autogestão, sem as muletas políticas, religiosas, sem chefes: vai até onde a liberdade e a inteligência o possa levar. O sindicalismo é um movimento de operários (inclusive de ofícios vários), voltado mais para a gerência da produção e do consumo. Seu espaço é limitado, materialista, sem a dimensão e o alcance de filosofia de vida do anarquismo.

    Bolchevismo: Variedade de socialismo. Doutrina política dos democratas russos que desejavam a aplicação integral do programa máximo de Lenin e Plekhanov. É empregado também como sinônimo do comunismo e do marxismo. Nasceu em agosto de 1903, durante o 2º Congresso do Partido Social Democrata Russo, iniciado em Bruxelas e terminado em Londres. Chegou ao Brasil depois da Revolução Russa de 1917, ganhando corpo com a formação do PCB em 1922. Disputou com os anarco-sindicalistas a supremacia dos sindicatos, transformando-se desde então num sério opositor aos movimentos anarquista e sindicalista.

    Revendo a caminhada histórica do movimento libertário brasileiro, descobre-se que andaram pelo Rio Grande do Sul, Paraná, Santa Catarina, Pernambuco, Rio de Janeiro e São Paulo socialistas da escola de Fourier, Garibaldines, Maria Baderna da escola de Mazini; anarquistas adeptos de Proudhon e Bakunin e revolucionários da Comuna de Paris chegados clandestinamente ao Brasil em busca de asilo político.

    Para o autor a história do anarquismo em terras brasileiras começou a ser escrita efetivamente em 1888 com a chegada de Artur Campagnoli. Foi este bravo militante italiano, artista joalheiro, falecido em 1944 em São Paulo, quem teve o mérito de fincar o mais visível e incontestável marco anarquista no Brasil. Chegou a São Paulo em 1888, comprou uma área de terra considerada improdutiva e fundou a Colônia Anarquista de Guararema , com ajuda de libertários russos, franceses, espanhóis, italianos (a maioria) e nas décadas de 20 e 30 teve a colaboração de brasileiros. Dois anos mais tarde veio o engenheiro agrônomo Giovani Rossi e cerca de 200 imigrantes da Itália, em duas levas, para fundar a Colônia Cecília no Paraná. Esta experiência ácrata resistiu de 1890 a 1894 às investidas do governo da República, que acabava de implantar-se no Brasil. Asfixiada por cobranças de impostos indevidos, pelas invasões militares, os mais resistentes esperaram a expulsão, radicando-se nas imediações para olhar de longe a palmeira onde por quatro anos tremulou a bandeira preta e vermelha do Anarquismo.

    São desta mesma época os periódicos ácratas: Ghi Schiavi Bianchi, São Paulo, 1892, em idioma italiano e tendo como diretor Gallileu Botti; L'Avenire, São Paulo, 1893, em italiano e português; Il Risveglio, São Paulo, 1893, em italiano.

    O Libertário, em português, saiu em 1898, em São Paulo, sob a direção de Benjamim Mota; O Despertar, Rio de Janeiro, em 1898, sob a direção de José Sarmento Marques, e em janeiro do mesmo ano de 1898 realizou-se o Primeiro Congresso Operário no Rio Grande do Sul com a participação de dois centros anarquistas. Em 20 de SETEMBRO / SEPTEMBER foi assassinado Polenice Mattei, o primeiro mártir do anarquismo, em São Paulo, Brasil.

    Em mais de cem anos, o movimento anarquista do Brasil sofreu inúmeros revezes. Chegou a contar com o apoio de quatro diários, dezenas de semanários, mensários, bimensários e periódicos. Atravessou fases dificílimas sem nenhum porta-voz nem poder reunir seus militantes.

    Nesse mesmo período foram publicados alguns livros e folhetos, a maioria por iniciativa de grupos libertários que se cotizavam para angariar recursos com os quais custeavam edições. As obras clássicas foram lançadas por editoras comerciais. Somado o esforço dos libertários às iniciativas dos livreiros, o número de títulos de livros publicados em terras brasileiras pouco excede as duas dezenas até 1960.

    Em 1964 chegou a ditadura militar e com ela um frutífero período de grande efervescência editorial de obras libertárias. Paralelamente à repressão, escritores e editoras afrontaram a ditadura na década de maior repressão (1970-1980), prosseguiu durante a varrida do entulho autoritário, entrando na "nova-velha república" pesquisando e publicando livros ácratas.

    O anarco-sindicalismo e o anarquismo caminharam no Brasil muito entrelaçados enquanto movimento. Sua distinção era notada na imprensa.

    Mais preocupados com a ideologia, os anarquistas desenvolviam um trabalho educativo. Viam no elemento humano a "peça" mais importante a preparar, tanto no terreno profissional quanto no cultural, a fim de que cada militante fosse capaz de se autogerir sem muletas religiosas, patronais ou policiais. Colocava sempre os cérebros acima dos estômagos.

    Com estes objetivos os anarquistas fundaram escolas livres, universidades populares, grupos de teatro social, desenvolveram intensa propaganda educativa, sociológica, de cultura geral, libertária.

    Nas duas primeiras décadas do século 20 promoveram manifestações estrondosas na defesa do fundador da Escola Moderna, Francisco Ferrer y Guardia, e de companheiros presos, torturados e expulsos do Brasil. Apoiaram e ajudaram os trabalhadores russos quando da revolta de 1905, os mexicanos em 1910, os russos em 1917, reverenciavam os Mártires de Chicago, no dia 1º de maio, e não esqueciam as vítimas do capitalismo selvagem no Brasil e no mundo.

    Durante a guerra de 1914-1918, os libertários brasileiros atuavam em diversas frentes, em nível de Brasil: contra o desemprego, o aumento do custo de vida, a escassez de alimentos de primeira necessidade, combatiam a burguesia açambarcadora, o clero corruptor das mentes, o Estado "pai de todos", que garantia inclusive a carnificina humana nos campos de batalha.

    Para minimizar a fome, o governo, pressionado pelo proletariado libertário que fazia comícios nas portas das fábricas, autorizou a venda de gêneros diretamente do produtor ao consumidor (processo hoje conhecido como feiras livres, um pouco mudado) sem taxação de impostos.

    Em nível internacional realizaram o Congresso Pró Paz, no Rio de Janeiro, e enviaram três delegados ao Congresso realizado no Ateneu Sindicalista do Ferrol, em 1915, dissolvido aos tiros pelo governo espanhol.

    O que aconteceu com os representantes do movimento anarquista brasileiro aparece no seguinte texto:

    "Realizou-se na quarta-feira à tarde, no largo de S. Francisco, um comício convocado pela Comissão Popular de Agitação Contra a Guerra formado de representantes de várias agremiações operárias daquela cidade.

    Abriu o meeting às 5 horas e pouco João Gonçalves da Silva, que explicou os fins do mesmo, que era protestar principalmente contra a proibição feita pelo governo espanhol à reunião do Congresso Internacional Pró Paz de Ferrol.

    Seguiram-se com a palavra José Elias da Silva e Dr. Orlando Corrêa Lopes, atacando os governos da Europa e mostrando que o proletariado é o único a sofrer com a conflagração, devendo ele, portanto, rebelar-se contra e esforçar-se por lhe pôr um paradeiro.

    Falou depois a operária Juana Buela, companheira de João Castanheira, o operário vítima da sanha da polícia de Espanha. Profundamente emocionada Juana Buela, que leu o seu discurso, proclamou bem alto e bem firme os seus ideais revolucionários, que não esmoreceram com a morte daquele que foi o seu companheiro de vida, antes mais se arraigam e mais se acentuam."

    Por fim, Leal Júnior, usou da palavra encerrando o comício com a seguinte moção de protesto:

    "Considerando que o direito de reunião e livre manifestação do pensamento é um direito primordial conquistado, adquirido e reconhecido em todo o mundo civilizado e;

    Considerando que o Congresso Internacional Pró Paz convocado pelos elementos proletários e revolucionários de Ferrol, Espanha, e tendo por fim combinar uma ação conjunta dos proletários da Europa e da América no sentido de uma afirmação positiva e concreta contrária à guerra e favorável ao estabelecimento de uma paz real baseada na solidariedade efetiva desse proletariado, colimava um escopo altamente humanitário e de verdadeira defesa da civilização;

    A massa popular reunida em comício organizado pela Comissão Popular de Agitação Contra a Guerra e realizado no Largo de S. Francisco de Paula, às 5 horas da tarde de hoje, deixa firmadas nesta moção as expressões de seu indignado protesto contra o ato do governo espanhol, proibindo aquele Congresso, perseguindo e deportando os delegados ao mesmo idos de outros países e assassinando, pelo instrumento da sua política, um dos delegados enviados por associações proletárias e libertárias do Brasil, o operário João Castanheira, como consta dos telegramas publicados pela imprensa desta cidade.

    Rio de Janeiro, 12 de maio de 1915"

    O comício do Rio de Janeiro terminou com grande passeata na frente da Federação Operária, no antigo Largo do Capim. Sucederam-lhe manifestações dos libertários do Paraná, Rio Grande do Sul e de diversas cidades do Estado de São Paulo. Os jornais operários e anarquistas também atacaram de rijo os beligerantes, inclusive distribuindo postais com alegorias de repulsa à guerra, produzindo grande impacto ao longo dos quatro anos em todo o Brasil.

    São Paulo foi palco de greves insurrecionais em 1906 e 1907 pela conquista da jornada de oito horas diárias; em Santos as greves para conseguir as oito horas só terminaram em 1921.

    O proletariado de tendência libertária procurava abrir caminho na selva capitalista deflagrando greves que vieram a desembocar na insurrecional de 1917, nos estados de São Paulo, Rio Grande do Sul e Paraná, por solidariedade.

    Em 1918, movimento insurrecional explodiu no Rio de Janeiro com um saldo de três operários assassinados pela polícia carioca e cerca de meia centena de presos e deportados. Em 1919, Epitácio Pessoa aproveitou para expulsar do país três dezenas de anarquistas.

    Contrariando as expectativas do governo, que acreditava que com as expulsões e deportações reduzia a pujança do movimento libertário, ainda em 1919, formou-se o Partido Comunista do Brasil, de que logo se arrependeriam seus organizadores ao saber que o governo soviético prendia, torturava, matava e expulsava anarquistas que haviam ajudado a derrubar a dinastia dos Romanov.

    A burguesia vivia apavorada, exigia respostas imediatas aos "desordeiros..."

    Uma onda nacionalista começava a formar-se no Brasil em oposição às "esquerdas". Em 1920 são expulsos do Rio de Janeiro mais de dois mil portugueses, pescadores de Matosinhos e da Póvoa de Varzim, vítimas desse patriotismo brasileiro. Muitos haviam chegado ao Brasil adolescentes, casados e já tinham filhos nascidos no Rio de Janeiro. O único pecado desses trabalhadores do mar era não quererem naturalizar-se brasileiros.

    Uma lei vesga proibia-os de exercer suas profissões, acabando por servir ao integralista capitão Frederico Vilar, para mandar de volta gente honrada, com o aval do presidente Epitácio Pessoa.

    Neste mesmo ano foram expulsos também anarquistas e anarco-sindicalistas italianos, portugueses, espanhóis, precipitando protestos de operários e intelectuais em todo o país e na Europa.

    No sul, alemães e russos anarquistas marcavam suas presenças em oposição aos seus patrícios que pretendiam ficar ricos e aos brasileiros xenófobos exploradores.

    Greve na indústria têxtil de Santa Catarina é o pretexto para expulsar dois anarquistas nascidos na Alemanha.

    Em Porto Alegre o anarquista alemão Frederico Kniestedt abre espaço com os jornais Der Freie Arbeiter, Aktion, Alarm e o Sindicalista, os três primeiros publicados em seu idioma e o último em português.

    Ainda no Sul, mais exatamente em Erebango, (Getúlio Vargas), fixaram residência e formaram uma comunidade várias famílias de russos da Ucrânia. Sua atuação anarquista é-nos contada por um dos seus componentes, Elias Iltchenco que visitamos já muito doente.

    "No ano de 1920 os emigrantes de Getúlio Vargas - ex-Erechim - já tinham condições emocionais e de locomoção e começaram a formar grupos coesos, a reunir-se uma vez por mês. Nosso grupo tinha mais de 40 membros espalhados numa área de 40 a 50 km, englobando grupos de Floresta, Erechim, Erebango e outros lugares.

    São dessa época:

    União dos Trabalhadores Rurais Russos, de Getúlio Vargas (antigo Erechim). Seu presidente chamava-se Sérgio Iltchenco, o secretário Paulo Uchacoff e o tesoureiro Simão Poluboiarinoff;

    União dos Trabalhadores Russos, de Porto Alegre. Esta tinha como presidente Niquista Jacobchenco;

    União dos Trabalhadores Rurais Russos de Guaraní, Campinas e Santo Ângelo. Componentes: João Tatarchenco, Gregório Tatarchenco e outros.

    União dos Trabalhadores Russos de Porto Lucena.

    Um dos mais ativos militantes russos no Rio Grande do Sul, distribuidor do jornal Golos Truda, publicado na América do Norte de 1911 a 1963, e de toda a propaganda escrita que chegava da Argentina, chamava-se Demétrio Cirotenco. Durante mais de duas dezenas de anos foi o mais importante elemento de ligação, o aglutinador das Uniões de Trabalhadores em Erechim e Erebango principalmente. Depois sofreu um acidente e morreu, deixando um vazio entre os camponeses russos, que só em 1925 perderam a esperança de ver implantada em seu país uma sociedade de fundo e forma libertária."

    O mais eminente elemento anarquista russo no Brasil, escritor, jornalista, teatrólogo, professor e conferencista carregava uma barba semelhante a de Kropotkine e chamava-se Ossef Stepanovetchi. Era natural da Ucrânia e marcou a sua presença no Rio Grande do Sul, Rio de Janeiro, São Paulo e Curitiba-Paraná, onde faleceu.

    Os jornais mais lidos entre os emigrantes chegavam da Argentina, Canadá e dos Estados Unidos (Golos Truda) de 1918-1930; Golos Trujnica, de Detroit, de Nevada, Chicago e Nova Iorque, Dielo Trouda Probuzdenia.

    Na segunda e na terceira décadas do século 20 o movimento anarco-sindicalista e anarquista chegou ao seu ponto mais alto. Além, dos jornais libertários, alguns militantes dispunham de espaços diários na imprensa comercial. Um deles nascido em Portugal, José Marques da Costa, tinha uma coluna diária no jornal A Pátria, do Rio de Janeiro, e publicou a seguinte nota: "Camilo Berneri na reunião do grupo Os Emancipados. Sexta-feira próxima, na sua sede à rua Buenos Aires, 265, às 20 horas em ponto, os anarquistas, simpatizantes e trabalhadores em geral terão oportunidade de ouvir uma brilhante Conferência de Camillo Berneri, sobre Giordano Bruno na Philosofia e na Renascença-Vida e Pensamento do grande filósofo da liberdade.

    Entrada franca, tribuna livre

    Os Emancipados

    Da Rússia e da Itália chegavam também ao Brasil e fizeram grandes estragos no movimento libertário duas correntes políticas na época batizadas de Bolchevista e de Integralista.

    A primeira orientada pela Terceira Internacional e a Internacional Sindical Vermelha, com sede em Moscou, agia em nome da Ditadura do Proletariado, no seio do Partido Comunista Brasileiro, criado em março de 1922 por 11 egressos do movimento ácrata e um socialista. Começaram disputando a direção dos sindicatos e acabaram por ajudar os governos de Artur Bernardes, Washington Luiz e Getúlio Vargas a reduzir sensivelmente o movimento libertário e os sindicatos livres. Em 1927 assassinaram os anarquistas Antonino Dominguez e Damião da Silva e feriram mais de 10 militantes no Sindicato dos Gráficos, à rua Frei Caneca, 4, sobrado, Rio de Janeiro. Assaltaram e roubaram o acervo do Sindicato dos Trabalhadores em Calçados, à rua José Maurício, 41. Ajudaram assim a encher o Campo de Concentração do Oiapoque e a implantar a ditadura nazi-fascista no Brasil com seus sindicatos verticais, controlados pelo Ministério do Trabalho.

    A segunda corrente política veio dos porões do Vaticano com o nome de fascismo. No Brasil, por muitos anos, apelidado de Integralismo O projeto foi elaborado por D. Annunzio, Bertolotti, Papini e outros e tinha como "filosofia": "Poder tudo, absolutamente tudo! O único amor é o poder; o único fim é o poder; extremo sonho o poder!"

    No Brasil, o chefe, Plínio Salgado, e seu alto comando reuniam a fina-flor dos desordeiros dispostos a tudo fazer para derrubar o governo e chegar ao poder: era o candidato a ditador Plínio lutando contra o ditador Getúlio.

    Para Plínio, os decretos nº 19.433 de 26 de novembro de 1930; 19.770 de 19 de março de 1931 e 22.969 de 11 de ABRIL / APRIL 11 de 1933 obrigando os trabalhadores a aderirem às fileiras "sindicais do Ministério do Trabalho, tornando-os eleitores com representantes profissionais na Assembléia Nacional Constituinte, num total de 40 membros, sendo 18 representantes dos empregados, 17 dos empregadores, dois funcionários públicos e três profissionais liberais". Queriam copiar Mussolini totalmente.

    Vargas contava, para convencer os recalcitrantes, com a polícia política de Batista Luzardo, Felinto Müller, Emílio Romano, Serafim Braga e outros profissionais do argumento do cassetete.

    No Rio de Janeiro, o jornal O Primeiro de Maio, de 1933, denunciava: "Em um só xadrez da polícia acham-se presos 50 proletários, sem nota de culpa. Muitos deles sofreram castigos corporais por terem protestado com a greve de fome contra a alimentação que nem para os cães prestava."

    Em Porto Alegre, sob a orientação do anarquista Frederico Kniestedt, Aktion, de 1º de maio, fala das pretensões nazistas sobre o Brasil em idioma alemão. E no dia 19 de maio de 1933 um grupo armado invade a Federação Operária de São Paulo, arromba as portas das secretarias do Sindicato dos M. de Pão, Liga Operária da Construção Civil, Trabalhadores em Moinhos e Armazéns, União dos Canteiros e União dos Empregados em Cafés, destrói seus acervos e leva os detidos para a Central de Polícia, onde permanecem 24 horas. Quando chegaram o chefe de polícia e o delegado da "ordem política e social" determinaram que fossem em liberdade, que a ordem de prisão não partiu daquele departamento policial.

    Em 1933, os jornais A Lanterna, A Plebe e O Trabalhador, a Federação Operária, o Centro de Cultura Social e as Ligas Anticlericais viviam de prontidão para não serem surpreendidos pelas marchas integralistas.

    Em alguns bairros de São Paulo, os mensageiros do "Duce" trabalhavam desesperadamente no recrutamento dos "squadristi", que deviam envergar a camisa verde oliva e iniciar a matança, o incêndio e a destruição, fazendo reviver, em pleno século 20, a invasão dos bárbaros inimigos da ciência e da civilização.

    O alerta vinha do Comitê Antifascista Libertário e tinha a data de agosto de 1933.

    Os comandantes do Integralismo Brasileiro formavam pela seguinte ordem nos anos de 1933-1934: "Plínio Salgado (comandante nacional); Gustavo Barroso (vice-comandante e presidente da Academia Brasileira de Letras); Ribeiro Couto; 130 jornalistas do Distrito Federal que "assinaram o manifesto fascista dirigido aos intelectuais do Brasil". Ei-los: D. João Becker; Oswaldo Aranha (um dos comandantes da revolução getulista de 1930); Oliveira Viana (escritor); Madureira de Freitas, Osvaldo Chateaubriand (diretor do Diário da Noite); Tristão de Atayde (escritor e jornalista); Cláudio Ganns; Lourival Fontes; Hélio Viana; Américo Lacombe; Câmara Cascudo (escritor); os sacerdotes inscritos na Ação Integralista Don Nicolau de Flue Gut, os cônegos Matias Freire, Valfredo Gurgel, Helder Câmara, etc.; os professores da Faculdade de Direito Miguel Reale, Alpinolo Lopes Casali, Damião Neto, Domingos Cantola, Ângelo Simões de Arruda, Loureiro Júnior, Rolando Corbusier, Manuel Ferraz de Campos Salles Neto, Walter Moreira Sales, Homero de Sousa e Silva, Paulo Azevedo Barroso, Manuel Tavares da Silva, Guilherme Luis Riberio, Osvaldo de Sousa Shreiner, Antonio Arruda, Sebastião Martins de Macedo, Ziegler de Paula Bueno, Alcebíades Blanco, Ruiz de Arruda Camargo, Alfredo Buzaid, Ernani Silva Bruno, Epaminondas Albuquerque, Vicente Laporta, Sinval Gonçalves de Oliveira, Antonio Dourado, Alberto Zirondi Neto, Nicolino Amato, José de Barros Bernardes, Carlos Schmidt de Barros Júnior, Milton de Sousa Meireles, Agostinho Lúcio Correa, Arual Antonio dos Santos, Waldemiro Dalboni, Augusto de Oliveira Filho, Ítalo Záccaro, Vitório Nascimento, Cândido de Oliveira Barbosa, Francisco Luis de Almeida Sales, Francisco Gottardi, João José Pimenta de Castro, João Edson de Melo, José de Camargo Rocha, Rio Branco Paranhos, Júnio de Carvalho, José Cândido Silveira Lienert, Antenor Santini, Alceu Cordeiro Fernandes, Antonio Barbosa de Lima, José Vila do Conde e Ranulfo Oliveira Lima.

    Com objetivos bem definidos e sem tutores políticos, formava-se no Rio de Janeiro a Aliança Estudantil Pró-Liberdade de Pensamento, cujo manifesto de fundação, A Lanterna, semanário anticlerical e libertário, São Paulo, 9 de novembro de 1933, resume:

    "Companheiros

    O clero romano que sempre tem vivido aliado aos governantes, embora o artigo 72 da Constituição de 1891 e seus parágrafos estabeleçam em nosso território a liberdade de pensamento, neste instante prepara novos golpes contra o direito de pensar, agir e de orar."

    O A Plebe, quase ao findar do ano de 1933, alertava os antifascistas: "O Integralismo pretende, como o fascismo, escravizar e acorrentar o povo. Para não termos que chorar depois como energúmenos, defendamos agora a nossa liberdade como homens."

    "Já soou o clarim da redenção humana! Unamo-nos contra todas as guerras, contra todas as tiranias, contra todos os paliativos que nos apresentam. A nossa felicidade, a fraternidade, a liberdade, residem em nós mesmos, na força coesa que há-de triunfar."

    Em homenagem aos arruaceiros integralistas, o escritor Menotti del Picchia, candidato a "Duce", lança as bases do Fáscio Paulista com os Camisas Brancas.

    Em Niterói (A Plebe, de 2 de DEZEMBRO / DECEMBER de 1933), o presidente da Academia Brasileira de Letras, Gustavo Barroso, chefe integralista, atacou às bengaladas e quebrou um braço à jovem operária Nair Coelho, 16 anos, quando esta discursava contra os desordeiros fascistas, em cima de um banco de jardim e em Belo Horizonte; quem precisou fugir do Teatro Municipal foi o professor de línguas Casale. O povo, que assistia ao discurso do arruaceiro integralista, resolveu interrompê-lo, expulsar o vendilhão do palco.

    Em São Paulo, depois da derrota que tiveram no Salão Celso Garcia, o "bando de Plínio Salgado marcou para o dia 24 de DEZEMBRO / DECEMBER uma demonstração de força destinada a depredar os sindicatos e assassinar os sindicalistas mais ativos" (Nossa Voz, de 1º de dezembro de 1933): "Marchariam no centro de São Paulo 18 Centúrias (companhias) dispostas a exterminar canibalescamente os anarquistas e outros esquerdistas que se opusessem à sua passagem."

    O trabalhador anarco-sindicalista resistia às exigências do Ministério do Trabalho. Contra ele tinha os bolchevistas aderentes desde a primeira hora, os patrões, a polícia, os integralistas invasores de sindicatos operários, que segundo substancioso manifesto do Sindicato dos O. em Fábricas de Vidros de São Paulo, fevereiro de 1934, "naquele momento pleiteavam na Assembléia Constituinte a pena de morte para o Brasil!"

    Em março de 1934 a Federação Operária de São Paulo, com sede na rua Quintino Bocaiúva, 80, lançava três manifestos de grande significado. Um contra a Lei Monstro, outro contra a guerra e o terceiro em formato de encarte, enfocando as "organizações operárias, a legislação trabalhista, a lei de sindicalização, a caderneta profissional, a nova lei de férias, a nova Constituição e comunica as conferências de Edgard Edgard Leuenroth, Germinal Soler e Hermínio Marcos".

    Do Rio de Janeiro, sob o comando do acadêmico Gustavo Barroso, chegavam à Praça da Sé "500 guardas verdes de segurança", tropas de choque, treinados para imobilizar opositores. A polícia também montou metralhadoras em pontos estratégicos para coibir possíveis ataques aos integralistas, ainda "bem-vistos" pelo governo. Além do grande contigente policial, o coronel Arlindo de Oliveira tinha 400 homens do 1º, 2º e 6º Batalhões de Infantaria, do Corpo de Bombeiros e Regimento de Cavalaria no local.

    A parade de integralistas contava com a presença de 10 mil soldados do Sigma dentro de suas camisas verdes novinhas em folha empunhando grandes estandartes com o símbolo do integralismo.

    Nas imediações da Sé haviam começado a formar-se grandes agrupamentos de curiosos de todas as ideologias. E mal a coluna alcançou a escadaria da Catedral ouviram-se gritos de "morte ao fascismo", "Abaixo os Camisas Verdes" e em seguida tiros. Diz-se que foi uma metralhadora da Guarda Civil Montada, em frente à rua Senador, que ao ser movimentada disparou acidentalmente. Outros garantiam que os tiros foram disparados por comunistas que estariam no meio da multidão aguardando o desfile. O certo é que começou o tiroteio antes da hora marcada pelos libertários para atacar os integralistas, desencadeando-se uma correria infernal. Gente fugindo e gritando, outros caindo feridos mortalmente e a parada e o juramento de fidelidade ao comandante integralista, Dr. Plínio Salgado, Fuhrer brasileiro, não aconteceu.

    Correndo nas "estradas" abertas pelos integralistas com a colaboração dos "comunistas" do PCB e dos dirigentes do Partido Católico Brasileiro do Cardeal Sebastião Leme, assessorados por "50 juristas", Getúlio Vargas não teve maiores dificuldades em implantar o Estado Novo, que durou até 1945.


    Colaboraram para tornar possível a trajetória anarquista no Brasil: Fábio Luz, João Gonçalves da Silva, Avelino Foscolo, Ricardo Gonçalves, Benjamin Mota, José Martins Fontes, Ricardo Cipola, Rozendo dos Santos, Reinaldo Frederico Greyer, Pedro Augusto Mota, Moacir Caminha, José Ramón, Domingos Passos, João Perdigão Gutierrez, Florentino de Carvalho, Domingos Ribeiro Filho, Lima Barreto, Orlando Corrêa Lopes, Manuel Marques Bastos, José Puicegur, Diamantino Augusto, José Oiticica, José Romero, Edgard Leuenroth, Felipe Gil Sousa Passos, Pedro Catalo, João Penteado, Neno Vasco, Adelino Pinho, Giovanni Rossi, Gigi Damiani, Artur Campagnoli, José Marques da Costa, Rodolfo Felipe, Isabel Cerrutti, João Perez, Antonino Dominguez, Manuel Perez, Romualdo de Figueiredo, Juan Puig Elias, Maria Lacerda de Moura, Rafael Fernandes, Angelina Soares, Paula Soares, Elias Iltchenco, Frederico Kniestedt, Jesus Ribas, Cecílio Vilar, Oresti Ristori, Maria Lopes, Manuel Moscoso, Polidoro Santos, Amilcar dos Santos, Pedro Carneiro, Atílio Peçagna, Rudosindo Colmenero, Maria Silva, Maria Rodrigues, Pietro Ferrua, Pedro Ferreira da Silva, Câmara Pires, Ramiro de Nóbrega, Maria Valverde, José Simões, Manuel Lopes, Vitorino Trigo, Mariano Ferrer, Luisi Magrassi, Sofia Garrido, Joaquim Leal Junior, Lírio de Resende, Jaime Cubero e tantos outros intelectuais e operários a quem se homenageia, mesmo ausentes...



    excellent text on the anarquismo in Brazil: HISTORY OF THE ANARCHIST MOVEMENT IN BRAZIL Edgar Rodrigues
    [Source: Movimento Anarquista no Brasil]


  • Latin America pages at Anarchy Now, http://recollectionbooks.com/anow/world/la/

    http://www.galeon.com/ateneosant/Ateneo/Historia/Paises/ha-BRASIL.htm

    2006: After appearing & disappearing on the Internet for some years, this history now back online at http://www.nodo50.org/insurgentes/textos/brasil/02histmovimento.htm & many other sites


    http://recollectionbooks.com/bleed/ArchiveMirror/ArquivoDeHistóriaSocialEdgarRodrigues/BrasilAn.html

    1996 -- TO DO: need to resize imG for this date


    2000 --

    TEMPLATE ONE

    XXXXXXXXX

    NICE TEMPLATE

     

     

    EMPLATE TWO grew out of a comic strip I did in 1971 for an underground comic book: a three-page strip that was based on stories of my father’s & mother’s that I recalled being told a in childhood….In 1977 I decided to do [a] longer work,

    -From Oral History Journal, Spring 1987

     

    BACK   |   HOME   |    NEXT

     

     







    2000 -- Cleveland Indians

    And yet as I left, my eye caught the faintest gleam of red, a Soviet remnant I first thought. But no, as I approached the umbrella stand off in the corner, peering out was a red felt cloth. As I looked closer, I couldn't recognize what was plain for me to see, so incongruous did it seem. But there it was: a crumpled old baseball pennant that read: Cleveland Indians.

    Even conventional biographies of Trotsky admit that he visited the U.S.: he was in New York briefly before returning to Russia for the revolution. But what connection could this, or anything else, have provided him to Cleveland & the Indians?


    http://www.corpse.org/issue_5/critical_urgencies/elias.htm

    2001 -- Saturday 29th SEPTEMBER All Anarkie Gorge & Nelsons Lookout Anarkie Gorge is in the northern section of the Brisbane Ranges National Park, west of Melbourne. The main feature of the walk is the old tunnels & pipelines built over 100 years ago for Geelong's water supply. After the walk up the valley we head up to Nelsons lookout with views to Port Philip Bay, Geelong & the Anakie Gorge itself.

    Celebrations covering four shires as follows: 18.4.01 Anarkie Bush Sports Day & mini gem fest from 10am to 5pm at the state school; Lighting of the virgin rock, opera in the outback & a dinner at Springsure golf club 6-12pm Venue address various covering four shires/Anarkie State School, Sprigsure Golf Club, Emerald Town Hall,Capella Civic centre (a bit scary, this one: Anarkie State School (!)) Town/City EMERALD Region QLD Fitzroy State/Territory Queensland

    http://www.centenary.gov.au/cgi-bin/events/D=calendar/V=event/R=qld1244/EV_OWNER=cof




    ?
    2002 -- Bruno Filippi

    Il tragico, sublime ed eroico sacrificio di Bruno Filippi [parte prima] La sera del 7 SETTEMBRE / SEPTEMBER 1919 una folla domenicale elegante, chiassosa e spendacciona gremiva, nel centro di Milano, la Galleria Vittorio Emanuele. I caffè erano pieni di gente, seduta in parte ai tavolini esterni e in parte nelle sale interne ad aspettare l'inizio dei concerti. Qualche minuto dopo le ore 21.00, mentre il direttore dell'orchestrina del Biffi stava per dare il la ai propri musicisti, un boato si ripercosse sotto le volte vetrate della galleria. Urlando e spingendo, la folla si gettò verso gli sbocchi della galleria. I tavolini esterni dei caffè, rovesciati nella fuga, trascinavano nella caduta tazze, piatti e bicchieri, che andavano rumorosamente in frantumi. Due o tre donne, travolte dalla folla atterrita, caddero a terra ferendosi sui cocci. "Lo scoppio era tale che i nostri vetri tremarono, come se stessero per cadere, e tutta la casa ebbe una scossa come di terremoto. In Galleria, poi, e in via Ugo Foscolo fu una tale fuga di gente terrorizzata che vi furono più feriti per cadute per terra che dai frantumi di vetri spezzati": così scrisse l'indomani in una lettera a Filippo Turati la sua compagna Anna Kuliscioff. Il boato, che in un primo momento aveva fatto pensare a uno scoppio prodotto da una fuga di gas, veniva dallo stabile all'angolo tra via Foscolo e uno dei bracci minori della galleria. Il pianterreno di questo edificio era occupato dal caffè-ristorante Biffi. L'ammezzato, oltre ai gabinetti e al guardaroba del ristorante, ospitava alcuni uffici. Al guardaroba del Biffi e a questi uffici si accedeva salendo una scala, la numero 8, in fondo al primo cortile del palazzo di via Foscolo 3. Questa scala portava, al piano nobile, alla sede del New Club, o Clubino, o Club dei Nobili: il ritrovo preferito, secondo la stampa dell'epoca, di molti e molto noti aristocratici e industriali lombardi. Lo scoppio, di notevole violenza, era avvenuto sul pianerottolo dell'ammezzato. Tre gradini della rampa di collegamento col piano superiore avevano ceduto ed erano piombati, a pezzi, nella tromba delle scale. Il muro e il pavimento presentavano larghi squarci. Le condutture dell'energia elettrica e del gas, due tubi di ferro e di ghisa, si erano spezzate di netto. Un principio di incendio, scoppiato nel guardaroba del ristorante, fu domato dai vigili del fuoco. Esclusa l'ipotesi di una fuga di gas, non restava che quella dell'attentato dinamitardo. Partendo da questo presupposto, l'ispettore reggente la questura, Giovanni Gasti, ordinò di frugare tra le macerie per vedere se ci fossero delle schegge di ferro o di acciaio. Per qualche tempo si cercò invano. La prima scoperta fu fatta, mezz'ora dopo l'esplosione, da uno dei pompieri che, alla luce delle lanterne, stavano sgombrando il pianerottolo. Ma non si trattava della bomba. Mentre il lavoro di sgombero ferveva, il pompiere vide una scarpa tra i calcinacci e notò, con orrore, che essa conteneva un piede umano fasciato da una "rozza calzetta" di colore bianco. Affrettate ricerche tra i detriti portarono alla luce, subito dopo, una mano o un braccio "con intorno i rimasugli di una stoffa turchina" (così riportò il "Corriere della sera" il giorno dopo), un pezzo di cuoio capelluto appiccicato al muro e altri resti umani. Più tardi, tra le macerie, un commissario di P.S. troverà anche l'otturatore contorto (o forse il caricatore) di una rivoltella Browning. Raccolti dai pompieri in una cesta, quei miseri resti vennero portati al cimitero monumentale, mentre si facevano le prime congetture sull'identità dell'unica vittima dell'attentato. Solo una cosa si poteva dire subito: il morto era povero, a giudicare dagli indumenti e dalle scarpe risuolate che portava, e dunque non poteva essere un frequentatore abituale ne' del Biffi ne' del Clubino. Scarsi progressi fecero le indagini la mattina dopo. Tre cartucce di rivoltella e due bossoli vuoti, appartenenti a un caricatore che poteva essere quello rinvenuto la sera prima tra i detriti, avvalorarono l'ipotesi che lo sconosciuto fosse armato. Ma il suo nome restava un mistero. Qualcuno, tuttavia, e precisamente il custode del New Club, era convinto di essersi trovato faccia a faccia con lui. "Era un giovanotto dimessamente vestito" dichiarò alla stampa "con un berretto a larga visiera nera, con un piccolo involto-pareva una cassettina-sotto il braccio". Lunedì pomeriggio, 8 SETTEMBRE / SEPTEMBER, un ragazzo di dicassette anni-Annunzio Filippi-denunciava alla questura la scomparsa del fratello Bruno, uscito la sera prima e mai più tornato a casa. Nell'elenco degli arrestati quel nome non c'era. Sorse allora il dubbio che lo scomparso potesse essere la misteriosa vittima della bomba. Nella camera mortuaria del cimitero monumentale al giovane Annunzio bastò un'occhiata alle scarpe del morto, alle quali aveva lui stesso, pochi giorni prima, rifatto i tacchi di gomma, per sapere che gli scarsi brandelli insanguinati raccolti in Galleria erano tutto ciò che restava di suo fratello. Il ritrovamento nella casa dei Filippi di un panciotto confezionato con un rigatino marrone identico a quello della giacca e dei calzoni trovati sui resti umani diede una precisa conferma al riconoscimento. "L'Avanti!" del 9 SETTEMBRE / SEPTEMBER così scriveva: "Bruno Filippi era ben conosciuto negli ambienti politici sovversivi come un idealista devoto alle proprie convinzioni e capace per esse di qualsiasi sacrificio. Nel periodo della neutralità, quando il partito socialista lottava disperatamente per contrastare il prevalere dell'interventismo, il Filippi militò con noi e in più di una contingenza lo vedemmo affrontare-in dimostrazioni non veramente pacifiche-le intolleranze irose dei nemici comuni". Nato a Livorno con il secolo nuovo, figlio di un operaio, operaio tipografo lui stesso, il maggiore di sei fratelli, Bruno Filippi era un bel ragazzo, sveglio e intelligente, che si faceva notare per la capigliatura, nera, folta, abbondantissima, e per i lampeggianti occhi celesti. Ironico, taciturno con gli estranei ma espansivo con gli amici, e buon parlatore in pubblico quando era il caso, studiava e leggeva moltissimo, partecipava alla vita del movimento, collaborava alle sue pubblicazioni. La sua camera era una biblioteca di opuscoli sovversivi. Segnalato come anarchico fin da ragazzo, a Milano aveva trovato quell'atmosfera rovente che sarebbe culminata nelle "radiose giornate" del Maggio 1915. Il 13 di quel mese, nel piazzale di Porta Venezia, un corteo di interventisti si scontrò con un gruppo di neutralisti. Dopo uno scambio di invettive echeggiarono alcuni colpi di rivoltella, due dei quali ferirono mortalmente un passante. Bruno Filippi, che aveva allora appena quindici anni ma che già si era rivelato "un elemento perturbatore", fu trovato in possesso di una rivoltella alla quale mancavano diversi proiettili. Rinviato alla corte d'assise per complicità in omicidio (il processo fu celebrato a metà Dicembre del 1915), ammise di avere sparato, ma in aria (si, certo! Ah, ah!), vantando i propri sentimenti anarchici e rispondendo per le rime al presidente che lo rimproverava per le sue "ripugnanti affermazioni". "Speravo in una rivoluzione popolare dopo la dichiarazione di guerra" disse Filippi "allora avrei agito". Il presidente gli chiese: "Siete stato voi a scrivere sulla rivoltella Viva l'Anarchia?". "Si" rispose il ragazzo "perchè doveva servire per una nobile causa". Condannato per minacce a mano armata e resistenza alla forza pubblica contro il parere del P.M., che ne aveva chiesto l'assoluzione, Filippi uscì di prigione appena in tempo per essere chiamato, con i giovani della sua classe, a dare il proprio contributo a quella guerra contro la quale si era sempre battuto. Carlo Molaschi così lo descrive: "Venne al mondo portando seco la sua maledizione, e la sua vita non fu che spasimo passionale. Guardava nel mondo con occhio attonito perchè sentiva che tutto gli era ostile. Cercava la libertà nella vita selvaggia e la civiltà gli negava il sole e la foresta. Cercava la dignità di un lavoro umano e la società gli offriva la schiavitù di un lavoro bestiale. La vita in lui era esuberanza ed energia. Il suo imperativo categorico era il verbo agire". Nemico della guerra, fu un soldato così disciplinato da meritarsi i galloni di caporale. E alla vigilia di Caporetto, con una svolta contraria alla strada comunemente intrapresa dagli anarco-interventisti, che durante la guerra, osservandone le brutture e gli orrori, assumevano via via posizioni pacifiste, egli scriveva su "Cronaca Libertaria" che "gli anarchici dovevano preferire la continuazione della guerra", nella speranza che essa avrebbe finito per distruggere chi l'aveva provocata e conseguita. Confessandosi interventista, esprimeva paradossalmente di " trovar più simpatica la borghesia, che coscientemente fa il proprio interesse, del proletariato che vilmente rinuncia alla propria individualità". "La vita che conduco ora" scriveva all'amico Virgilio Gozzoli il 27 Maggio 1919 "è senza dubbio migliore di quella che facevo sotto il grigio-verde. Ma mi annoio mortalmente. Ho bisogno di respirare un'aria meno vile di questa, più aristocratica". E quattro giorni dopo, sempre al Gozzoli: "Siamo demolitori e perciò dobbiamo infiltrare nei cervelli proletari il pensiero che soltanto attraverso la rivoluzione, abbattendo successivamente tutte le forze statali che si succederanno, raggiungeremo la vera libertà senza nessuna forma di coazione...". Gozzoli scrisse in seguito di lui, in un articolo apparso su "L'iconoclasta" del 24 Ottobre 1919 dal titolo 'Una faccia del prisma': "Rideva di tutto e di tutti, specialmente di se stesso, e per questo era simpatico a tutti, meno che agli avversari che ebbero spesso a battere in ritirata sotto la sferza delle sue argomentazioni teoriche e...pratiche. Una volta sette o otto studenti interventisti lo assalirono e lo bastonarono ben bene. Egli era solo e disarmato... e dovette lasciar stare. Ma tempo pochi mesi gli aggressori, uno per uno, si riebbero "individualmente" quel che "collettivamente" avean dato a lui". Che quello di Bruno Filippi fosse un anarchismo "futurista" e "marinettiano" era ammesso da molti tra i suoi stessi compagni, che per questo non gli risparmiarono le critiche. Già nel 1917 Pasquale Binazzi, venuto a Milano per seguitarvi la pubblicazione di "Cronaca Libertaria", aveva chiuso le colonne del giornale alla sua collaborazione. E l'anarchico Carlo Molaschi, che dopo la fine della prima guerra mondiale era passato dal suo iniziale Individualismo Nietzscheano all'Idiotismo Malatestiano, sanzionato e suffragato dal saggio da lui firmato, comparso sulle colonne di "Pagine Libertarie" del 15 GENNAIO / JANUARY 1922, dal titolo cervellotico e dai contenuti agghiaccianti per la loro puerilità, ovverosia:"Dal superuomo all'umanità". Questo "compagno" Molaschi, dunque, nell'estate del 1919 attaccava bassamente il Filippi in maniera occulta e implicita, vilmente, da par suo, richiamando gli "sragionanti", che due o tre anni addietro erano corsi sulle orme di Giovanni Papini "per accettare i suoi scritti come vangelo d'anarchismo", a una maggiore cautela nei confronti della "lue futurista". Ma la direzione di Bruno Filippi era di già segnata, ed egli non si sarebbe lasciato intimorire, sviare o recedere dai suoi propositi per le superflue meschinità dei malatestiani; la sua vita avrebbe coinciso con il suo nobile e romano sacrificio. "Ma in pari tempo un'altra profezia sortiva dalla coscienza dei genii, ed era l'identificazione del benessere, della felicità con il nulla assoluto, con la fine, con la morte, con l'al di là, ed era il risultato di quella doppia meta, verso cui l'uomo si affanna, mentre ne persegue una sola, il raggiungimento simultaneo della felicità e della morte". (Mario Morasso, "Uomini e Idee del Domani. L'Egoarchia", Bocca Editori, Torino 1898, pagina 317) "Qui la Voluttà e la Morte si mirarono congiunte; e i loro due volti facevano un volto solo". (Gabriele D'Annunzio, "Le Vergini delle Rocce", 1895) [ Leggi la seconda parte ] l tragico, sublime ed eroico sacrificio di Bruno Filippi [parte seconda] Per qualche giorno le indagini danno scarsi risultati. Si portano in questura "parecchi giovani anarchici", si interrogano diverse donne, una delle quali "sarebbe stata vista parecchie volte col Filippi", si torchia "un altro noto anarchico individualista suo amico intimo", si cerca di appurare se vi fu un complotto. In mancanza di notizie precise, i giornali come sempre raccolgono le dicerie. Secondo una di queste, in una recente riunione di anarchici Filippi sarebbe stato definito "un elemento poco fido" e invitato a "tenersi lontano dai compagni". Allora, "per dimostrare la sua fedeltà e la ferma fede", il giovane avrebbe deciso di compiere questo atto terroristico. La voce fu ripresa dall' "Avanti!": "Il Filippi in questi ultimi tempi era in dissenso con parecchi dei suoi amici di parte". Ma la sera del 9 SETTEMBRE / SEPTEMBER vengono rimessi in libertà tutti gli anarchici arrestati l'8 e il 9, tra i quali si trovavano anche il padre di Bruno, Averardo, e i suoi due fratelli Annunzio e Libero. Complotto sfumato, proclama trionfalmente l' "Avanti!" del 10 SETTEMBRE / SEPTEMBER. Ad ogni modo, è troppo presto. Giovedì 11 SETTEMBRE / SEPTEMBER si svolgono i funerali di Filippi. Annunciati per il pomeriggio, bruscamente e senza preavviso vengono anticipati al mattino per ordine delle autorità. Amici e parenti accompagnano il feretro fino alla stazione del tram di Musocco. "Una bara, un fascio di fiori rossi, una madre piangente, pochi amici, un nugolo di birri e di carabinieri. Il morto faceva ancora paura!" scriverà "L'Iconoclasta!" del 24 Ottobre 1919. "Era stato recato un vessillo", rivelerà invece il "Corriere della Sera", "ma la presenza di guardie e carabinieri consigliò di tenerlo ben custodito nel fodero". La rossa ghirlanda, unico omaggio della famiglia, poggiava sulla bara: "una piccola cassa che pareva racchiudesse un bambino". Come furono giudicati, all'interno del movimento anarchico, l'atto e la morte di Bruno Filippi? Il giovane anarchico milanese "ha ucciso se stesso", scrive "Il Libertario", uno dei due organi, con "Volontà", dell'anarchismo "ragionante" di quel periodo -anche se noi sappiamo che i due concetti di razionale ed irrazionale sono stati introiettati in noi dalle classi dominanti per meglio controllarci, determinarci, omologarci, annientarci e pertanto noi "sragionanti" rifiutiamo di riconoscere e sottostare a questa dicotomia che delimita la nostra libertà di Unici ed irripetibili- "per richiamare gli uomini a una concezione di vita più umana, meno cannibalesca". Istigatori del suo gesto sono stati "i signori sfruttatori dell'altrui sudore" e "i signori inquisitori del libero pensiero" i quali, "invece di comprendere che è la violenza e l'ingiustizia dell'Alto che fomenta la vendetta dei ribelli", si accaniscono in vane ricerche di inesistenti complicità. Conclude il periodico spezzino del 10 SETTEMBRE / SEPTEMBER: "Un animo così sensibile come quello di Filippi non poteva fare a meno di grandemente e penosamente impressionarsi nel constatare che mentre molte migliaia di lavoratori metallurgici devono da tanto tempo soffrire ogni sorta di privazioni per la caparbietà degli industriali, che durante la guerra hanno accumulato vistose ricchezze, costoro gavazzano nei loro eleganti ritrovi, nelle sontuose villeggiature e nelle stazioni climatiche alla moda". Maggior entusiasmo trapela, comprensibilmente, dagli articoli de "L'Iconoclasta!" , tutti del 24 Ottobre 1919. Scrive Pierre in "L'atto": "Bruno Filippi era un votato. Nella sua breve e pur intensa vita aveva visto tutta la vigliaccheria che forma la ragione di esistenza degli oppressi. Ed egli soffriva di questo. Soffriva dei patimenti dell'umanità; la ingiuriava qualche volta sperando di vederla scuotersi sotto lo schiaffo; la malediceva, anche, perchè la sua follia di sangue lo trascinava nel gorgo fatale suo malgrado. Ma l'anima sua era quella della folla. Ed egli avrebbe voluto avere della folla tutta la forza per arrovesciare e stritolare coi piedi tutti gli ideali lordi di sangue che la soggiogavano e la martoriavano, in un supremo gesto di rivolta. E la sua bomba, anzichè l'espressione della sua rivolta individuale, fu la eco profonda di tutto il dolore dell'umanità racchiuso in quel grande cuore". Lo schianto della dinamite di Milano, scrive Brutius (Pietro Bruzzi) in "Da Emilio Henry a Bruno Filippi", "è esempio di alta e fiera rivolta", una rivolta che "nella coscienza del suo autore simbolizza il principio di disgregazione della corrotta e depravata società". Ma attenzione: pur essendosi scagliato con tutta la sua forza contro "gli elementi più odiati della società" (e, si rammaricava Brutius, "quello che noi deploriamo è che egli non abbia sparso altro sangue che il suo"), Bruno Filippi, coerente nel proprio individualismo, "sapeva che non valeva la pena di sacrificarsi pel popolo, per l'umanità o per qualsiasi altro simbolo" ("lo sento ancora chiedersi" ricorda Brutius: "Ma vale la pena di sacrificarsi per questa feccia di umanità?") e agì per obbedire a un impulso esclusivamente morale, "non per affrettare l'avvento della rivoluzione". Scrive Leda Rafanelli in "Ribellione": "Giudicare quell'atto, dire se fu utile o meno alla causa, non è compito nostro. Troppo facile e assurdo insieme è il giudicare i fatti. Può esaltarlo soltanto chi lo saprà imitare: ma pure, qualsiasi anarchico, al di sopra di ogni considerazione, deve trovarlo bello. Gettare la propria vita, arrischiandola in un pericoloso cimento, per una fede-mentre si è giovani, sani, completi-per vendicare con un monito fragoroso le vittime che zoppicano e arrancano beatamente per le vie, è un gesto di magnifica audacia, è una generosità che solo degli anarchici-da Pallas a Caserio, da Bresci a Filippi-hanno saputo praticare". Scrive Ignotus in "Dinamismo anarchico": "Siamo arrivati nuovamente alla bellissima epoca in cui il dinamismo rivoluzionario, travolgente e demolitore delle vecchie commedie, si manifesta negli animi giovani e forti in tutta la sua potenza distruttiva e ideale. Gli Henry di Francia rivivono nei Filippi d'Italia. Nulla di più sublime v'è nella vita come l'udire il suono schietto e sonoro di quel magnifico strumento dinamitico. Solo l'anarchico ne comprende la bellezza, il fascino di quel caro oggetto che annienta e turba i sonni beati degli ingordi e malvagi parassiti borghesi". Diciamo la verità, la triste e sincera verità ai Bakuninisti e ai Malatestiani: Bruno Filippi è nostro, Bruno Filippi fu un anarchico individualista aristocratico, il suo nome a caratteri eburnei brillerà nei secoli, la sua azione avrà emuli fino alla fine (ormai prossima) dei tempi (umani). Bruno Filippi ha sacrificato la sua vita per il più alto Ideale di Bellezza e di Purezza che l'uomo abbia mai concepito, ha indicato la via senza ritorno della Rivolta Assoluta, unico mezzo per dare un senso alle esistenze degli sfruttati e degli oppressi. Ma Bruno Filippi, contrario alla guerra tra i popoli e assertore inveterato ed irriducibile della Guerra Sociale, provava e covava per la plebe senza coscienza il giusto, necessario ed aristocratico disprezzo, che mai scadette nel vile risentimento plebeo, un sentimento inoculato in noi da due millennii di abominio giudaico-cristiano (di nietzscheana memoria) ma da cui pochi eletti come il Nostro furono sempre lontani, distanti stellarmente. Egli, il Filippi, coltivava e possedeva in sè il "pathos aggressivo" che Nietzsche in "Ecce homo" (1888) teorizza e giustifica. Tremate, borghesi e malatestiani: lo spirito di Bruno Filippi vive ancora e ci insegna, al di là del Bene e del Male, che la lotta, pur sempre destinata all'eterna sconfitta, deve essere condotta dal Ribelle o Anarca fino alla fine, fino al raggiungimento dell'estremo sacrificio. Su un muro di Genova, il 20 Luglio 2002, un anno dopo la MORTE / DIED di Carlo Giuliani, campeggiava la scritta: "Presto affascinanti rovine". La mano che vergò queste lettere dimostra di avere bene compreso, bene auscultato i fremiti delle nostre irrequiete viscere. Noi ci auguriamo che codesta profezia si avveri e nel contempo stringiamo a noi il ricordo di Bruno Filippi come la cosa più cara che in questa orribile esistenza, nell'Inferno dantesco nel quale siamo condannati temporaneamente (per nostra buona sorte) a vagare, ci sia stata concessa, ed a cui non rinunceremo mai, nemmeno in cambio dell'Amore. Viva Bruno Filippi, invitto Pietro Micca dell'Anarchia, severo e venusto Odoacre del Nulla, incarnazione vertiginosa dell'Uomo come potenza; viva Stirner, viva Nietzsche, viva l'Anarchia. La nostra Anarchia! Possa lo schianto redentore della santa dinamite riverberare il proprio sfavillante balenio e riecheggiare gaiamente nelle notti terribili e solenni e nobili ed indomabili. Ad ogni modo, non vi sarà alcuna andata a Canossa da parte nostra, in nessun caso. Ma infine, non prendete, o miei censori, troppo severamente le parole che vi vengono offerte; le mie elucubrazioni sono "scorribande di un inattuale", quelle che Nietzsche perseguiva nel suo "Crepuscolo degli idoli" (1888), in ossequio alla sontuosa arte monologica di cui egli era Maestro e che rappresentano il nostro unico appiglio, barbarico e unno, alla Vita. "L'attesa della morte è sofferenza infinita. Questo almeno guadagna l'uomo morendo. Non piangere dunque chi esce dalla vita: non vi è dolore dopo la morte". (Pallada Meteoro, epigrammista greco-bizantino di Alessandria d'Egitto vissuto tra la fine del IV secolo e l'inizio del V secolo dopo Cristo, "Antologia Palatina, X. 59", traduzione di Salvatore Quasimodo) "Entro il crepuscolo cupo dell'anima mia il mio rosso Demonio si desta. Sento come un rivoletto di sangue amaro scorrermi sulle labbra amare... Ho un tragico presentimento... Che avverrà nella notte? Ma...le stelle - le care stelle - vedranno. Oh, se potessi ancora una volta ridere e maledire soltanto... Ma vedo un lampo sinistro (un rogo?) brillare nell'oscurità della notte. Dovrò COLPIRE! Lo sento... Lo sento! Lo sento! Lo sento! Io sono un astro che volge verso un tramonto tragico". (Renzo Novatore, "Ballata Crepuscolare, preludio sinfonico di DINAMITE", ultima strofe, senza data) [ Leggi la prima parte ] http://www.anarcotico.net/storia/bruno-filippi.html


    2003 -- About this archive Keyword index [NEW] Viridian Note 00001 (summary)- Viridian Design Speech Viridian Note 00002 (summary)- Viridian List Mechanics Viridian Note 00003 (summary)- Viridian Design Principles Viridian Note 00004 (summary)- Historical Awareness Viridian Note 00005 (summary)- Viridian Aesthetics Viridian Note 00006 (summary)- Floods 1 Viridian Note 00007 (summary)- Floods 2 Viridian Note 00008 (summary)- The Science Press on Global Warming Viridian Note 00009 (summary)- The Science Press on Global Warming, Rewritten Viridian Note 00010 (summary)- Comments from Viridians Viridian Note 00011 (summary)- Viridian Mascot Contest Viridian Note 00012 (summary)- Web Links Viridian Note 00013 (summary)- Link Criticism Viridian Note 00014 (summary)- Remembrance Agents Viridian Note 00015 (summary)- Weather Violence Viridian Note 00016 (summary)- Bio-Refineries Viridian Note 00017 (summary)- Viridian Aphorisms Viridian Note 00018 (summary)- The Viridian Model Family Viridian Note 00019 (summary)- Viridian Domains of Interest Viridian Note 00020 (summary)- Energy Reform, the Swedish "Solution" Viridian Note 00021 (summary)- The World Is Becoming Uninsurable, Part 1 Viridian Note 00022 (summary)- The World Is Becoming Uninsurable, Part 2 Viridian Note 00023 (summary)- The World Is Becoming Uninsurable, Part 3 Viridian Note 00024 (summary)- Kelly's Koan Viridian Note 00025 (summary)- German Greens Viridian Note 00026 (summary)- Latest Viridian Aphorisms & Rankings Viridian Note 00027 (summary)- Archbishop of Graphics Wanted Viridian Note 00028 (summary)- Viridian Gardening Viridian Note 00029 (summary)- The Interfund Viridian Note 00030 (summary)- The View From Ecotopia Viridian Note 00031 (summary)- Self-Destructive Jungles Viridian Note 00032 (summary)- The Viridian Refuelling Project Viridian Note 00033 (summary)- Viridian Aesthetics: Andy Goldworthy Viridian Note 00034 (summary)- Researching Andy Goldsworthy Viridian Note 00035 (summary)- Viridian Aesthetics: Landscape Transformation Viridian Note 00036 (summary)- Offshore Wind Power Viridian Note 00037 (summary)- Viridian Commentary Viridian Note 00038 (summary)- Viridian Aphorisms Viridian Note 00039 (summary)- Starck's New Catalog Viridian Note 00040 (summary)- German Politics Viridian Note 00041 (summary)- The Viridian Product Catalog Viridian Note 00042 (summary)- The Viridian Alcohol Cellphone Viridian Note 00043 (summary)- The Viridian Electrical Meter Viridian Note 00044 (summary)- The Viridian Service Station Viridian Note 00045 (summary)- Twentieth-century Thinking Viridian Note 00046 (summary)- German Bankers Love German Greens Viridian Note 00047 (summary)- Viridian Imaginary Products Exhibition Viridian Note 00048 (summary)- Viridian Aphorisms Viridian Note 00049 (summary)- Submerging Carbon Viridian Note 00050 (summary)- Wired Urban Forests Viridian Note 00051 (summary)- Viridian Commentary Viridian Note 00052 (summary)- Human-Assisted Wildlife Migration Viridian Note 00053 (summary)- The Ecosystem Game Viridian Note 00054 (summary)- The Festo Stingray Aircraft Viridian Note 00055 (summary)- Biodiversity Maps Viridian Note 00056 (summary)- Viridian Commentary Viridian Note 00057 (summary)- Extinct Megafauna Viridian Note 00058 (summary)- Grass Gas Viridian Note 00059 (summary)- Viridian Aphorisms Viridian Note 00060 (summary)- Viridian Strategy Viridian Note 00061 (summary)- Web-site Power Banner Contest Viridian Note 00062 (summary)- What I Did for Earth Day Viridian Note 00063 (summary)- Real-World Projects Viridian Note 00064 (summary)- Viridian Finances Viridian Note 00065 (summary)- Burning Man Festival Viridian Note 00066 (summary)- Freeplay's Wind-Up Power Viridian Note 00067 (summary)- Eco-Disaster Tourism Viridian Note 00068 (summary)- Household Localizers Viridian Note 00069 (summary)- Viridian Aphorisms Viridian Note 00070 (summary)- The Coal-Burning Net Viridian Note 00071 (summary)- Greening the US Govt. Viridian Note 00072 (summary)- Viridian Couture Contest Viridian Note 00073 (summary)- Viridian Commentary Viridian Note 00074 (summary)- Browning the US Govt. Viridian Note 00075 (summary)- Kyoto Politics Viridian Note 00076 (summary)- American Power Brokers Viridian Note 00077 (summary)- IDSA Speech Viridian Note 00078 (summary)- Greening Earth Society Viridian Note 00079 (summary)- Virtuous Corporations Viridian Note 00080 (summary)- Viridian Aphorisms Viridian Note 00081 (summary)- Summer Health Warning Contest Viridian Note 00082 (summary)- Viridian Commentary Viridian Note 00083 (summary)- The Viridian Botanisphere Viridian Note 00084 (summary)- Viridian Disasters Viridian Note 00085 (summary)- Viridian Individual Projects Viridian Note 00086 (summary)- Kingpins of Carbon Viridian Note 00087 (summary)- The Coal-Burning Net Viridian Note 00088 (summary)- Viridian Disasters Viridian Note 00089 (summary)- The Viridian Military Viridian Note 00090 (summary)- Design Principles for Virtual Worlds Viridian Note 00091 (summary)- Viridian T-Shirt Viridian Note 00092 (summary)- First Things First Manifesto Viridian Note 00093 (summary)- The Deep Hot Biosphere Viridian Note 00094 (summary)- Texas Energy Law Viridian Note 00095 (summary)- Biotech Legal Liability Viridian Note 00096 (summary)- 2000 Objects Exhibition Viridian Note 00097 (summary)- Austin Software Speech Viridian Note 00098 (summary)- The Net & the Weather Viridian Note 00099 (summary)- Viridian Time & Light All the summaries http://www.thehub.com.au/~mitch/V-Notes/ViridianIndex.html


    2003 -- As of Sept 5, 2003 according to: http://www.publicdebt.treas.gov/opd/opdpenny.htm the Bush administration has borrowed $1,003,000,000,000 in 1 year 11 months & 4 days. So... for the rest of your life this is going to cost the government more than 50 billions dollars a year in interest payments. Lets compare him to the other presidents. President Amount borrowed % of total debt interest payment per year G W Bush 1,003 billion 15% in 2 yrs 52 billion Clinton 1,394 billion 20% 8 yrs 70 billion G Bush 1,554 billion 23% 4 yrs 80 billion Reagan 1,879 billion 28% 8 yrs 95 billion the other 979 billion 14% 204 yrs 49 billion 39 presidents The last 3 conservative Republican Presidents are costing us 227 billion dollars a year, every year, in interest payments and it's going to get worse.


    2003 -- to do: update 2003: I've moved copies of all the relevant 0921-1.htm through 0921-6.htm, 0921a.htm pages from Eskimo to the recollection server, into the Bleed Folderbut have not moved them (yet,; believe they would all need new urls)


    2004 -- Diccionari de Sindicats names to go thru for indexing

    DUPE WITH CODE, SEE COPY WITHOUT

    TEMPLATE:

  • ABAD, Julià.
    (??-??) Catalan militant, Terrassa CNT. Arrested for participating in the February 1932 revolt. (Diccionari de Sindicats)August 2007

    ADD TO QUICK INDEX:
  • Julia Abad

    Abad, Salvador. Barcelona ? - ?. Calderer. En nom del Centre Obrer d'Oficials Calderers en Coure, signà el Manifest del Primer de Maig de 1890 lliurat al governador civil de Barcelona.

    Abad de Santillán, Diego.  Reyero (Burgos) 1898 - Barcelona 1983.Diego Abad de SantillánPseudònim de Sinesio García Fernández. Dirigent anarquista. Militant de la CNT i de la FAI. Escriptor. Assistí al 2on. congrés de l'AIT, reconstituïda a Amsterdam, on fou elegit membre del secretariat el març de 1925. Residí a l'Argentina, on col.laborà amb l'organització de la Federación Obrera Regional, i on dirigí el diari "La Protesta" (1927). A Espanya s'integrà, des del 1931, en diferents grups anarquistes. Dirigí els periòdics "Tierra y Libertad", ""Tiempos Nuevos"" i "Solidaridad Obrera". Representà a la FAI en el Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya (com a encarregat d'organització), el juliol de 1936. Fou vocal del Consell d'Economia de la Generalitat (agost 1936) i conseller d'Economia, des del 17 de desembre de 1936 al 3 d'ABRIL / APRIL 3 de 1937. S'exilià a l'Argentina (1939). Donà suport a l'escissió de la CNT (1945) fent costat a Horacio Martínez Prieto, Manuel Buenacasa i Juan López. Retornà a l'Estat espanyol cap el 1977. Publicà, entre d'altres obres i traduccions, Los anarquistas y la revolución de octubre. Barcelona, 1935. La revolución y la guerra de España (1938). ¿ Porqué perdimos la guerra ? Editorial Imán, Buenos Aires, 1940. Contribución a la historia del movimiento obrero español (1962-65). Historia del movimiento obrero español. Editorial Zero, Madrid 1967. Memorias, 1897-1936. Editorial Planeta, Barcelona, 1967. Memorias (1977).

    Abayà Garriga, Francesc. ? - ?. Manlleu, ?. Tintorer. Membre de la Junta de la Societat d’Oficials Tintorers de Barcelona (1870-1971). Participà en el Congrés Constitutiu de la Unió Manufacturera (Barcelona, 7-11 de maig de 1872) i després del congrés passà a formar part del Consell Directiu. Càrrec en el que va ser reelegit en el IV congrés de la Unió Manufacturera (Sabadell, 13-19 d’abril de 1873). Va ser membre de la Comissió Federal de la FRE de l’AIT (1876-1877). Fou empresonat durant la repressió que es va desencadenar després de l’esclat d’una bomba al pas de la processó de Corpus a Barcelona (1896). L’any 1908 va assistir al congrés constitutiu de la Confederació Regional de Societats de Resistència – Solidaritat Obrera- (Barcelona, 6-8 de setembre de 1908), representant el Ram de l’Aigua i l’Art Fabril. S’adherí al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona, novembre de 1910). Va ser redactor de la "Revista Social" (òrgan de la Unió Manufacturera) i col.laborà a “La Federación Igualadina”, “La Autonomia”, “El Productor” i “El Trabajo” .

    Abella, Àngel. Militant de la CNT. Representant la Unió local de l’Hospitalet del Llobregat va assistir al Ple de la CRTC celebrat a Barcelona l’agost de 1931. Dirigí "Solidaritat Proletària" (Barcelona, 1924). Fou un dels fundadors del periòdic "Vida Sindical" (Barcelona, 1926), i col.laborà a "Política Sindical" (1935).

    Abella, Joan. Militant obrer. Membre del Partit Demòcrata. Dirigí el periòdic "El genio de la libertad. órgano del pueblo", que aparegué a Barcelona el 18 de juliol de 1854.

    Abella, José. Militant de la CNT i de les Joventuts Llibertàries. Assistí al Ple Nacional Econòmic de la CNT (València, gener 1938). L'any 1939 s'exilià a Mèxic on fou expulsat de la CNT per seguir consignes del PCE.

    Abella Masip, Antoni. Ripollet, 1903. Milità a la UGT. Fou secretari de la Federació del Metall de la UGT de Catalunya de l’any 1936 fins el SETEMBRE de 1938.

    Abella Mateu, Josep. Barberà de la Conca ? – Tarragona, 1939. Milità a la UGT. Pagès. Membre de la Federació Local de Barberà de la Conca durant la guerra civil. Afusellat pels franquistes el 20 de març de 1939.

    Abós Serena, Miquel. Militant de la CNT de Saragossa. Per la seva activitat sindical a Barcelona fou empresonat en el vaixell "Giralda" i deportat al castell de la Mola de Maó (30.11.1920). Assistí a la Conferència de Saragossa de la CNT (1922) i al congrés de Madrid de 1931. Secretari del Comitè Regional d'Aragó, la Rioja i Navarra, el juliol de 1936 fou detingut pels franquistes els quals li proposaren col.laborar amb ells en el camp sindical. S'hi negà i fou empresonat. Més tard s'evadí i passà a la zona republicana.

    Adell Vidal, Ramon. Assistí al Congrés de constitució de la FRE de l'AIT (Barcelona, 1870) com a representant del Centre de Societats Obreres de Picapedrers d'Ulldecona i Tortosa.

    Adroher i Pascual, Enric. Girona, 1908 Barcelona, 1987 (alias Gironella). Militant de la UGT i del POUM. Mestre. L’any 1934 participà en l’organització de la Federació Catalana de Treballadors de l’Ensenyament (FCTE) de la qual en fou elegit secretari general. Va col.laborar a “La Batalla” Representà al POUM en el Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya Després dels fets de maig de 1937 fou fou processat i empresonat. L’any 1939 hagué d’exiliar-se a França. i després marxà a Mèxic. Tornà a Barcelona després de la mort del dictador i ha estat membre del Consell Nacional del Partit dels Socialistes de Catalunya.

    Agramunt Camp, Gustau. Barberà del Vallès, 1861 - Lavit, 1901. Paperer. Dirigent de la secció de Paperers de Lavit, adherida a la Unió de Noògrafs de la FRE de l’AIT. Impulsà i dirigí, junt amb Pere Marimón, la llarga vaga dels paperers de l’any 1883.

    Aguadé, Josep. Boter. Dirigent de la Societat d’Oficials Boters de Reus. L’any 1928 va ser secretari de la Federació d’oficials Boters d’Espanya.

    Aguado Caballero, Vicente. Mazaraumbros, 1894 - Hospitalet de Llobregat, 1966. Durant la república fou secretari de la FTT de la UGT.

    Àguila, Bartomeu. Pagès de Manlleu. Assistí al congrés convocat per Solidaritat Obrera, en el qual es va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre/novembre de 1910).

    Aguilar Boixadera, Francesc. Lleida ? - ?. Militant de la CNT. Ebenista. President del Sindicat de la Fusta de Lleida, integrat dins del corrent pro-comunista denominat Oposició Sindicalista Revolucionària. Assistí al congrés confederal de la CNT (Madrid, juny de 1931). Expulsat de la CNT, fou un dels signants del manifest de constitució de l'Aliança Obrera, en nom de la Federació de Sindicats Expulsats de la CNT (Barcelona 10 de desembre de 1933). Tresorer de la Unió Local de Sindicats de Lleida (finals de 1933). Fou militant del BOC, i es presentà en les seves llistes a les eleccions municipals (Lleida, 1931 i 1934). Ingressà en el POUM, en representació del qual formà part de l'Ajuntament de Lleida l'octubre de 1936. Col.laborà a "L'Espurna" (Lleida, 1931).

    Aguilar Esteban, Juli. Milità a la UGT a Vilanova i la Geltrú. Paleta. Durant la guerra civil va ser secretari del Sindicat de la Construcció de Vilanova i la Geltrú.

    Aguiló, Joan. Obrer filador. Formà part de la representació obrera que signà els primers convenis col.lectius, pactats a l'Estat espanyol, entre els fabricants i els obrers de filats (octubre de 1854).

    Agust i Borrell, Pere. Calldetenes, 1901 – Barcelona, 1939. Militant de la CNT. Pellaire. L’any 1932 era vocal de l’Associaicó Obrera d Vic. Formà part del Comitè Local de Milícies antifeixistes de Vic. L’any 1937 va formar part del Comitè d’empreses col.lectivitzades de l’Indústria de la Pell. El maig de 1939 va ser afusellat pels franquistes.

    Agustí, Eduard. Militant de la CNT. Assistí al Congrés de Sants (Barcelona, 1918) en representació del Sindicat de Constructors Mecànics de Barcelona.

    Aláiz de Pablo, Felipe. Bellver de Cinca (Osca), 1887 - París, 1959. Militant de la CNT i de la FAI. Periodista, escriptor i traductor. Membre del Comitè Regional de la CNT per Tarragona (1920). Participà en la  Conferència de Saragossa (1922). Dirigí la "Revista de Aragón" de Saragossa durant dos anys. Anà a Tarragona i a Barcelona on co-dirigí, amb Antonio García Birlán,  la "Revista Nueva". Col.laborà a "Día Gráfico", "La Noche" i "La Revista Blanca" de Barcelona, i també a "Lucha Social" de Lleida des del 1919 al 1922. A Barcelona edità ""Crisol"", junt amb Llibert Callejas (1923). Fou director de "Tierra y Libertad" (1930), i redactor i director de "Solidaridad Obrera" (octubre 1931 - 1933), substituint a Joan Peiró. Col.laborà a "El Luchador" (1931) i a "Acracia" (1936). Detingut durant les vagues de principi de 1932, des de la presó continuà dirigint "Solidaritad Obrera". En acabar la guerra civil s'exilià a França des d'on seguí col.laborant a "Solidaridad Obrera" que s'editava a París. En l'escissió de la CNT de 1945, s'alineà amb els "apolítics" (Frederica Montseny, Josep Peirats, Germinal Esgleas ). és autor d'una biografia de Durruti. Ed. Mancci, Barcelona, 1937. També publicà Tipos Españoles. Ed. Umbral, París, 1965.

    Alari Joan. Milità a la UGT i al PSOE a Vilanova i la Geltrú. Va fomar part del Comitè de l’Agrupació Socialista local. Va participar en el 2on congrés de la UGT (Vilanova i la Geltrú, octubre de 1890).

    Alastuey Andía, Tomàs. Sos del Rey Católico, 1894 – Lleida, 1940. Militant de la CNT i paleta a Tremp, on en esclatar la guerra civil formà part del Comitè local de Milícies antifeixistes. Va ser afusellat pels franquistes el maig de 1940.

    Albagès, Gabriel.  ? - Barcelona, 1878. Teixidor de vels. Membre del consell de la Unió Manufacturera i del Consell Federal de la FRE de l'AIT. Assistí al Congrés de Saragossa de 1872.

    Albarícies, Francesc. Militant de la CNT. Participà en la Conferència de Blanes de la CRTC (8-10 de juliol de 1922), com a representant del Sindicat Únic de la Fusta de Barcelona.

    Albarícies Alorda, Emili. Militant de la CNT. Per la seva activitat sindical fou empresonat en el vaixell "Giralda" i deportat al castell de la Mola de Maó (30.11.1920).

    Albarícies Descàrrega, Jaume. Militant de la CNT. Per la seva activitat sindical fou empresonat en el vaixell "Giralda" i deportat al castell de la Mola de Maó (30.11.1920). Fou assassinat per elements dels Sindicats lliures.

    Albarracín Broseta, Severíno. Llíria (País Valencià), 1850 - Barcelona, 1878. Dirigent anarquista. Militant de la FRE de l'AIT. Mestre d'escola. Assistí al 2on congrés de la FRE de l'AIT (Saragossa, 1872) on fou nomenat membre del Consell Federal (secretari de la comarca del Sud) i, quan el congrés de Còrdova  eliminà el Consell Federal,  (desembre 1872-gener 1873) fou designat per formar part de la Comissió de Correspondència i Estadística, a més de secretari de l'Interior. Participà en els fets insurreccionals d'Alcoi (1873) on presidí el Comitè de Salut Pública. Perseguit, es refugià a Suïssa, on residí usant els documents d'identitat de Gabriel Albagès . Participà en el Congrés de Berna de l'AIT (octubre 1876) i es relacionà amb Kropotkin. Tornà a Espanya l'any 1877 i s'instal.la a Barcelona on morí de tuberculosi el FEBRUARY / FEBRER de 1878.

    Albero Iglesias, José. Barcelona, 1901 - Vilanova i la Geltrú, 1968. Militant d'Estat Català.  L'abril de 1937 fou elegit delegat de la Unió General de Treballadors (UGT) al Comitè d'edifici de l'empresa Riegos y Fuerzas del Ebro, SA. de Vilanova i la Geltrú.

    Alberola Navarro, Josep. Ontiñana (Osca) – Mèxic, 1967. Teòric anarquista. Mestre racionalista. Militant de la CNT a l'Alt Llobregat i Barcelona. Va assistir al 2on congrés de la CNT (Madrid, desembre de 1919) representant la localitat d'Olot. Redactor de "Solidaridad Obrera" (1931). Intervingué en el congrés confederal de la CNT de Madrid (1931), representant Gironella. L'octubre de 1936 fou nomenat membre del Consejo de Defensa Regional de Aragón amb seu a Fraga, com encarregat de la Instrucció Pública fins l'agost de 1937. Després va marxar al front. L’any 1939 s’exilià a França i després a Mèxic, on va funda l’escola Cervantes. Va ser assessinat l’any 1967. Va col.laborà en el periòdic “El Productor” (Blanes).

    Albert, Antoni. President de la Societat Obrera de Mitgers d'Olot (1842).

    Albert, Antoni. Barcelona, ? - ?. Membre del Centre Federal de Societats Obreres de Barcelona (1869). Ebenista. Assistí al congrés que va constituir la FRE de l'AIT (Barcelona, juny 1870).

    Albert, Miquel. Assistí al congrés convocat per Solidaritat Obrera en el qual es va decidir constituir la CNT, representant la Societat Obrera de Cilindradors, Aprestadors i acabats de peces (Barcelona, octubre/novembre de 1910).

    Albert Grau, Josep. Membre de la junta de la Societat Obrera de Teixidors de Sant Genís de Vilassar (1855).

    Albert Marrugat, Francesc. Milità a la UGT. El juliol de 1936 fou membre del Comitè de l'Escola Nova Unificada, representant a la FETE-UGT.

    Albertí, Ramon. Picapedrer. Membre de la secció de Picapedrers de la Federació Local de Girona de la FRE de l’AIT, el desembre de 1870.

    Albigès, Pau.  Sastre. En representació de la Societat Obrera dels Sastres participà en la constitució de la Junta Central de Directors de la Classe Obrera (Barcelona, 24 de gener de 1855). Un dels signant de la carta del 15 de març de 1855, adreçada al governador civil de Barcelona, donant suport al govern liberal.

    Albiñana, Isidre. Membre de l’Associació de Teixidors de la fàbrica Roses (Barcelona, desembre 1855). El 7 de gener de 1856 fou condemnat a dos anys de presó per haver participat en un altercat entre uns esquirols i els obrers en vaga a l’esmentada fàbrica Roses.

    Albiol, Francesc.  Milità al CADCI i a la UGT. Dependent mercantil. Secretari de Control de la Federació Local de Barcelona de la UGT (1936-38).

    Albona, Marcel.lí. (Se’l cita també com Albornà). Militant de la CNT. Pagés. Participà en el Congrés Regional de Camperols de Catalunya (Barcelona, setembre de 1936), representant el Sindicat Únic de Vilafranca del Penedès.

    Albúnia, Jaume. Barcelona, 1908.  Afiliat a la CNT de jove, després s’afilià a la UGT a l’empresa que treballava La España Industrial. En esclatà la guerra civil participà en l’organització del comitè de col·lectivització de la citada empresa. Entrà amb l’exèrcit republicà a França i en tornar a l’Estat fou empresonat al camp de concentració de Toro (Zamora). Temps després tornà a treballar a La España Industrial.

    Alcaide, Daniel. Militant de la CNT. Assistí al 3er Congrés confederal de la CNT (Madrid, juny de 1931) en representació dels sindicats d’Igualada i de la Federació Comarcal. Fou redactor d'"El Sembrador" (Igualada, 1931).

    Alcaráz, Francesc. Tipògraf. L’octubre de 1882 fou elegit Secretari 1er del primer Comitè de la Federació Nacional Tipogràfica.

    Alcobé Biosca, Josep. Militant de la UGT a Lleida. Mestre. El desembre de 1933 participà en la constitució de la FETE a Lleida, federació de la qual en seria secretari d’Organització.

    Alcocer, Josep. Militant de la UGT a Cornellà de Llobregat. Pagès. Fou elegit secretari d’organització en el 1er congrés de la Federació Catalana de Treballadors de la Terra (Barcelona, 23-27 de gener de 1937).

    Alcocer Gil, Pedro. Alhabia (Almeria), 1906. Militant de la CNT i de la FAI a Terrassa. Emigrà a Barcelona en 14 anys. Participà en l’assalt de l’ajuntament de Terrassa, durant la revolta del FEBRUARY / FEBRER de 1932 dirigida per la FAI, i a l’assalt de la presó l’octubre de 1934, cosa per la qual fou empresonat diverses vegades. Dirigí les patrulles de control i la Junta de Seguretat de Terrassa des de l’inici de la guerra fins a finals de 1937, quan hagué d’incorporar-se al front. Tingué importants disputes amb el govern de la Generalitat i concretament amb Josep Tarradelles. L’any 1939 passà a França i després s’exilià a Veneçuela.

    Alcón Selma, Marcos.  Barcelona, 1902 – Cuernavaca (Mèxic), 1997. Anarcosindicalista i militant de la FAI. Membre del Sindicat del Vidre de la CNT. L’any 1920 participa en una vaga del ram, a conseqüència de la qual fou empresonat.  En sortir de la presó participa en un tiroteig contra elements del Sindicat Lliure, resultà ferit i a més tornà a ser empresonat. Després d’uns anys a la presó marxà a Sevilla i forma part del Comitè Regional Andalús (1929-31). Entre 1931 i 1933 formà part del Comitè Estatal de la CNT. Assistí al 3er Congrés Confederal ( Madrid, juny 1931) i participà en el Ple de Sindicats de la CRTC (Barcelona, agost de 1931). Fou president de Federació Vidriera i membre del Comitè de la CRTC (1932). Formà part del Comitè de Milícies Antifeixistes de Barcelona (juliol de 1936), encarregant-se de la secció de Proveïments, càrrec que abandonà per anar al front d'Aragó. S’exilià primer a França, on fou internat en el camp de concentració de Vernet, i després a Mèxic. Col.laborà en diversos periòdics ("CNT", "Cultura Proletaria", entre d’altres) i a l’exili mèxicà a la revista "Tierra y Libertad".

    Alcubierre Pérez, Miquel. Tardienta (Osca). Militant de la UGT, del PCC i del PSUC. Metal.lúrgic. El setembre de 1938 substituí a Antoni Abella en la secretaria general de la Federació del Metall de la UGT de Catalunya. També durant la guerra fou director general de Transports de la Generalitat. L’any 1939 s’exilià a Mèxic. El seu pare i el seu germà Josep (tenia 14 anys) foren deportats a Mauthausen. Son pare hi va morir.

    Aldave Rebullida, Enric. Militant de la CNT a Terrassa. Fou batlle de la ciutat el 1937 abans d'incorporar-se a l'exèrcit republicà.

    Alegre, Amàlia. Juntament amb Maria Marín, encapçalaven la manifestació de dones a Barcelona durant la Vaga de les Subsistències (14 de gener de 1918). Les manifestants assaltaren, fleques, carboneries i comerços

    Alemany, Francesc. Representant els manobres de Calella va assistir al Congrés constitutiu de la Federació Regional de Societats de Resistència – Solidaritat Obrera - (Barcelona, setembre de 1908).

    Alemany, Joan. Militant de la CNT a Barcelona. Una de les víctimes mortal de la repressió sagnant que, contra la CNT, van organitzar el general Martínez Anido i la patronal entre 1919-1923.

    Alemany, Josep. Representant els Carregadors i Descarregadors de Ferrocarrils i Carruatges de Barcelona va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, es va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre/novembre de 1910).

    Alemany Font, Josep. Barcelona, 1910 - Barcelona, 1939. Militant de la CNT a Sant Pere de Ribes. Afusellat pels franquistes el 14.05.39 (relació dels militants de la CNT afusellats pels franquistes a Catalunya).

    Alentorn Tarragó, Ramon. Flix, 1897 – Tarragona, 1939. Militant de la CNT a Flix. President de l’Ateneu L’Obrera. Afusellat pels franquistes el 08 d’agost de 1939.

    Alerini, Carles. Bastida (Còrcega) 1842. Participà en el fets insurreccionals de la Comuna de Marsella (1871), fallida aquesta es refugià a Barcelona, on creà el Comitè de Propaganda Révolutionnaire Socialiste de la France Méridionale (1873), i endegà la publicació del periòdic "La Solidarité Révolu¬tionnaire". Fou membre de l'Aliança de la Democràcia Socialista. Delegat per la Federació Local de Barcelona de la FRE de l'AIT, assistí al congrés de La Haia (setembre de 1872) i al de Ginebra (setembre de 1873). Col.laborà a "La Federación" (1873-74). Més tard fou empresonat a Càdis i després marxà a Egipte. Segons Anselmo Lorenzo era més partidari de la violència que de la persuasió.

    Alfarache, Progreso.   Pseudònim de Antonio Rodríguez (veieu Rodríguez, Antonio).

    Alias, Francesc. En nom de la Classe Obrera dels Mitgers de Barcelona fou un dels signants del manifest "Las clases trabajadoras asociadas a los diputados a cortes, particularmente a los de la antigua Cataluña" (FEBRUARY / FEBRER de 1841).

    Alias Pino, Joan Josep. La Carolina (Jaén), 1898 - ? - ? Militant de la UGT del PSOE i del PSUC a Vilanova i la Geltrú. Ferroviari. . L’any 1931 va formar part de la junta de l’Agrupació Socialista local (adherida a la Federació Catalana del PSOE). Després va ser President de la Federació Local de la UGT. L'any 1936 s'integrà al PSUC. Formà part del Comitè de Defensa Local, constituït el 22 de juliol de 1936, i del Comitè de l'Escola Nova Unificada. Fou regidor de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú del 6 de gener al 5 de març de 1937. L’any 1939 s’exilià a França.

    Alier, Antoni. Secretari de la secció d’Oficis Diversos de la FRE de l’AIT (Barcelona, gener de 1873).

    Aligué, Frederic. Militant de la CNT a Terrassa. Obrer tèxtil. L'any 1913 fou detingut per participar en la vaga general del tèxtil de Catalunya. El juliol de 1937 va ser regidor al Consell Municipal de Terrassa.

    Aliqué, Dionís. Director de la Societat Obrera de Teixidors de Terrassa (1855). Fou un dels signants d'una carta dirigida al governador civil de Barcelona, manifestant l'adhesió al govern liberal (maig, 1855).

    Alomà Sanabras, Josep. El Catllar, 1909 – Tarragona, 1993. Militant de la CNT a Tarragona. Paleta. El 1936 formà part del Comitè Local de Milícies Antifeixistes. A finals de juliol de 1936 alliberà el mossen Pere Batlle. Va ser president de l’Ateneu Llibertari (novembre de 1936). S’incorporà al front de guerra el setembre de 1937. Col.laborà a “Diari de Tarragona”.

    Alonso, Ginés. Comunitat Murciana, 1911 – Lavelanet (França, 1988). Militant de la CNT a Barcelona. Fuster. Maçò. Dirigent del Sindicat del Ram de la Fusta, el 19 de juliol de 1936 va participar en la lluita armada i després s’ocupa d’activitats cultural en el ram del cinema. El 1939 s’exilià a França. Tornà clandestinament a Espanya entre 1957 i 1960. L’any 1965 participà en el congrés de la CNT a Montpelier. Fou redactor de la revista “Ideas” L’Hospitalet de Llobregat, 1936-37).

    Alonso, Lorenzo. Militant de la CNT a Sabadell. Obrer del Ram de l’alimentació. En representació del Sindicat de l’alimentació de Sabadell va participar en la Conferència regional de Sindicats de la CNT (Barcelona, juny de 1931) i al Ple regional de Sindicats Únics de Catalunya (Barcelona, març de 1933).

    Alonso Elías, Santiago. ? 1897 - Badalona 1939. Àlias El Trampes. Militant de la CNT i de la FAI. Obrer metal.lúrgic de l'empresa "Metalgraf" de Badalona, d'on va ser acomiadat a causa de la seva activitat sindical (1920). Amb l'adveniment de la Segona República, s'afilià a Esquerra Republicana. Des de finals de l'any 1931 fins l'acabament de la guerra fou segon cap de la guàrdia urbana de Badalona. El van afusellar els franquistes el 27.02.39.

    Alonso Marselau, Nicolás. Veieu Marselau Nicolás, Alonso.

    Alonso Mingo, Ponciano. ? – Burdeos, 1973. Militant de la CNT. Transportista. L’any 1918 participà en els mítings de propaganda que es van organitzar, després del congrés de Sants, per Tortosa i Múrcia. El març de 1932, des de la presó, va signar un manifest contra ángel Pestaña. Com a representant d'aquest sindicat formà part del Consell Municipal de Barcelona (octubre de 1936). L’any 1939 s’exilià a França, on seguí militant a la CNT.

    Alsina, Antoni. Director de la Classe Obrera dels Impressors (1855). Participà en la creació de la Junta Central de Directors de la Classe Obrera (Barcelona, 1855).

    Alsina, Ignasi. Militant de la FRE de l'AIT, formà part del Comitè Local de la Federació Barcelonina (1871).

    Alsina, Jeroni. Vocal de la Comissió de la Classe Obrera de Barcelona. Signant del manifest "Lamentos de la clase obrera de Cataluña" (Juliol de 1855) i d'un altre donant suport a la política liberal i anticarlista del general Espartero. Formà part d'una comissió obrera que anà a Madrid per exposar l'esmentat manifest (juliol 1855).

    Alsina, Joan. Dirigent obrer. Teixidor. Director de l'Associació de Socors Mutus de Teixidors de Cotó de Barcelona. Formà part de la comissió obrera que dirigí la Vaga General de juliol de 1855. Aquesta comissió es traslladà a Madrid a entrevistar-se amb el Cap de Govern, general Espartero. Participà en la campanya de recollida de signatures que acompanyaven l'exposició obrera, adreçada a les Corts Constituents, reclamant la llibertat d'associació per als treballadors (novembre 1855). L'informe que va llegir davant d'una comissió d'aquestes Corts, està considerat un dels textos obrers més importants apareguts en aquells temps.

    Alsina, Pau. Barcelona 1830 - 1897. Dirigent obrer i polític. Teixidor de vels. Assistí al Congrés Obrer de Pau AlsinaBarcelona de 1865 (convocat pel periòdic "El Obrero"). Milità en el Partit Democràtic i participà en la revolució de 1868. Formà part de la Diputació Provincial de Barcelona i ingressà al Partit Federal. Candidat a les Corts Constituents (1869) fou elegit amb els vots de l'obrerisme i del federalisme (era el primer diputat que pertanyia a la classe obrera). L'abril de 1869 fou portador d'una carta amb 8000 firmes d'obrers demanant la introducció dels jurats mixtos d'obrers i patrons. Les Corts aprovaren la creació d'aquests jurats, però no es dugueren a la pràctica. Membre de la Junta Superior Revolucionària de Barcelona en l'aixecament republicà-federal de setembre-octubre de 1869, fracassat el qual s'exilià a França. Assistí al congrés del Centre Federal dels Teixidor a Mà del gener de 1871 a Barcelona. El mateix any fou elegit senador. El 1873 fou candidat en les eleccions municipals a l'Ajuntament de Barcelona pels republicans federals. Amb la Restauració ingressà en el Partit Possibilista i en fou president del Comitè Provincial de Barcelona. Els darrers anys de la seva vida fou conserge d'un museu barceloní.

    Alsina Bilbeny, Eduard. Badalona ? - Barcelona, 1921. Eduard Alsina BilbenyAnarquista i militant de la CNT, conegut com en Cinto de la Palla. Maquinista de la M.Z.A. Acomiadat en la vaga general ferroviària d'octubre de 1912, treballà de mecànic ajustador. Dos anys més tard tornà a ingressar a la M.Z.A., però tornà a ser acomiadat en la vaga de l'agost del 1917. Sofrí dos atemptats per part d’elements del "Lliure" dels quals en sortí il.lès, però fou mort en un tercer, just quan sortia d'entrevistar-se amb el governador civil de Barcelona, general Martínez Anido, el 22 de juny de 1921.

    Altamira, Paula. Tresorera del Sindicat d'Obrers i Obreres de la Indústria Cotonera de Sabadell l'any 1913.

    Altés (o Altís), Francisco. Boter de Reus. Secretari de la Federación Nacional de Obreros Toneleros de España l'any 1932.

    álvarez, Antonio. Militant de la CNT. Fou vocal del Comitè del Sindicat Únic del ram de la Construcció (Barcelona, novembre de 1918).

    álvarez Boquera, Llorenç. L'Ametlla, 1904 - ? - ? L'any 1936, residia a Vilanova i la Geltrú militant a la UGT i al PSUC, en representació dels quals fou regidor municipal del 03-11-37 al 05-10-38.

    Alloza Martín, Manuel. ? – Mèxic, 1990. Militant de la FOSIG i de la UGT. Secretari general de la FOSIG (juliol, 1936), i Secretari de Treball del Secretariat Regional de la UGT, elegit en el 3er congrés de la UGT a Catalunya (Barcelona, 13-16 de novembre de 1937). Exiliat a França fou internat en el camp d’Argelers, després marxà a la República Dominicana.

    Amador Obón, Antoni. Militant de la CNT. Periodista. Redactor de "Solidaridad Obrera" de Barcelona (1916). Detingut a Barcelona arran d'una vaga promoguda contra l'encariment de les subsistències (desembre 1916). Assistí al congrés de la CNT del Teatre de la Comèdia (Madrid, desembre de 1919) amb la delegació de Barcelona. Col.laborà a "El Progreso" (1920). Per la seva activitat sindical fou empresonat en el vaixell "Giralda" i deportat al castell de la Mola de Maó (30-11-20).

    Amat, Ramon. Tarragona ? - ?. Assistí al 1er congrés d'abast estatal, en el qual es va constituir la FRE de l'AIT (Barcelona, juny de 1870), com a representant de la Societat Obrera de Socors Mutus d'Oficials Boters de Tarragona.

    Ambròs Fabregat, Pere. Reus 1855 - 1929. Boter. Dirigent obrer i polític. L'any 1871 ingressà en el Partit Republicà. L'any 1875 va ser elegit president de la Societat Obrera de Boters de Reus. Com a delegat consultor va assistir al 13è congrés de la FOB (Vilanova i la Geltrú, juny de 1885). El 1909 fou regidor de l'Ajuntament de Reus i reelegit el 1912. Dos anys més tard fou elegit alcalde de Reus.

    Amenós, Àngel. Militant cenetista del Sindicat de la Pell d'Igualada. Formà part del Comitè Local. S'alineà amb els Trentistes (1931). Assistí al ple regional del Sindicat de Pagesos de Catalunya (Barcelona, gener de 1937), representant Igualada.

    Ametllas, Joan. Vocal de la Junta Central de Directors de la Classe Obrera de Barcelona (1869).

    Amigó, Constantí. Estampador. Membre del Partit Socialista Obrer. En representació dels treballadors d'Estampats de Barcelona i rodalies, assistí al Congrés fundacional de la UGT (Barcelona, agost de 1888) on fou membre de la Comissió revisora d'actes.

    Amorós, Francesc. Membre de la Junta Central de Directors de la Classe Obrera de Barcelona (1868). Fou un dels signants del manifest "A los obreros de Cataluña" (desembre 1868), el qual era una crida per fer un congrés obrer català.

    Andreu, Manuel. Director de la Societat de Protecció Mútua dels Pintors (Barcelona, 1841).

    Andreu, Manuel. Militant de Solidaritat Obrera i de la CNT. Secretari del Comitè Nacional (Barcelona 1915-16). Fou director de "Solidaridad Obrera" (1913). Per les seves activitats sindicals fou empresonat el 1914. Les seves concepcions nacionalistes el portaren a fer-se militant d'Unió Democràtica. Fou regidor de l'Ajuntament de Barcelona per Acció Catalana.

    Andreu Canalda, Lluís. Militant de la UGT i del PSOE. Tresorer de la Federació Regional Catalana de la UGT (1922-25) i President (1925-27).

    Anglada, Antoni. Director de la Societat de Protecció Mútua d'Impressors de Barcelona (1841).

    Anglada, Salvador. Carlista. Intervingué en la constitució dels anomenats "Sindicats Lliures" (Barcelona 1919). Fou regidor municipal de l'Ajuntament de Barcelona.

    Anglarill Escolà, Ramon. Director de la Societat de Teixidors de Cardona. Un dels signants de la carta dirigida al governador civil de Barcelona, manifestant la seva adhesió al govern liberal (maig de 1855).

    Anglès, Jaume. Boter a Sant Martí de Provençals. Dirigent de la secció local de la Federació d’Oficials Boters.  Fou membre de la Comissió Pericial d’aquesta Federació l’any 1887. Assistí als congressos d'aquesta Federació dels anys  1891 i 1902.

    Anglès, Jaume. Militant de la CNT. Membre del Sindicat de l'Art d'Imprimir de Barcelona. Formà part del Comitè de Defensa de la CRTC, creat el 1914 a Barcelona.

    Anglès Rocias, Pau. Vilanova i la Geltrú, 1900. Militant de la CNT. El 15 de juliol de 1930 signava la solicitud oficial per a constituir la secció ferroviaria del Sindicat Únic de Vilanova i la Geltrú. Formà part del Comitè de Defensa Local, constituït el 22 de juliol de 1936. Representant la CNT fou regidor de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú del 17-10-36 fins el 05-03-37.

    Anselmo, Josep. Cenetista igualadí. Redactor d'"El Sembrador" (1930). Fou ferit en la insurrecció anarquista del FEBRUARY / FEBRER de 1932. S'alineà amb els Trentistes.

    Aragó, Jaume. Membre de la CNT. Periodista. Amic personal de Salvador Seguí , formà part de la comissió organitzadora del Congrés Obrer de 1908 que va constituí la Confederació Regional de Solidaritat Obrera. Fou detingut a Barcelona durant la vaga de l'Art Fabril de 1914. Formà part del comitè de vaga de l'agost de 1917. Participà en el Congrés de Sants (1918). L'octubre de 1936 formà part del Consell Municipal de Barcelona representant la CNT. En acabar la guerra s'exilià a Veracruz (Mèxic).

    Aragó Mercader, Manuel. Secretari General del CADCI l’any 1936. Durant la guerra civil fou representant del ram Mercantil en el Comitè de Catalunya de la UGT. Exiliat a França fou internat en el camp de concentació de Sant Cebrià. Després s’exilià a Mèxic.

    Aranda, Josep. President de la Unió Ultramarina. El 1929 assistí al XII congrés nacional de Dependents del Comerç, de la Indústria i de la Banca, celebrat a la "Casa del Pueblo" de Madrid.

    Aragai, Amadeu. Membre fundador de la Unió de Rabassaires, en fou elegit Secretari general. Fou diputat per Esquerra Republicana de Catalunya.

    Arans Nin, Joan. Albinyana, 1893 - Vilanova i la Geltrú, 1964. Dirigent de la CNT, s'alineà amb els Trentistes. Joan Arans NinParticipà en la constitució de la Federació Comarcal del Baix Penedès, adherida a la Federación Nacional de Agricultores de España (FNAE). Es traslladà a viure a Vilanova i la Geltrú on entrà a treballar a la cimentera Griffi, SA. Fou membre del comitè de la llarga vaga dels treballadors d'aquesta empresa (mantinguda des del 20-08-30 fins el 22 d'ABRIL / APRIL 22 de 1931) i, representant la CNT, fou un dels signants de l'acord final. En relació a aquesta vaga va escriure: (30-08-30) "... que ningú s'extralimiti en els seus actes, no necessitem cometre cap tipus de violència per triomfar". I després de l'acabament de la vaga (24-04-31) ".. El final que ha tingut la vaga ens pemet anar amb al cap aixecat, però l'ètica no ens permet abusar del triomf. L'ús d'un triomf pot rebentar el triomf mateix. Un triomf mal interpretat és sinònim d'una derrota". Va participar en el 3er congrés confederal de la CNT (Madrid, juny 1931) representant els sindicats de Vallcarca, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú. Secretari del Comitè Regional de Camperols de la CNT el 1932, fou empresonat pels fets del 6 d'octubre de 1934. Els primers dies de la guerra civil, participà en el salvament de diferent persones que, els grups pseudo-revolucionaris de la ciutat, pretenien matar. Assistí al Ple de sindicats de la CRTC (Barcelona, 14 de juny de 1937) representant el Comitè Regional de Camperols de la CNT. Fou nomenat Secretari d'Adquisicions del Consell d'Agricultura de la Generalitat de Catalunya. Acabada la guerra els franquistes el condemnaren a mort, pena que li commutaren per presó. Home d'una notable cultura (que va adquirir en l'estada en un seminari), escrivia articles a la premsa obrera, amb el pseudònim de "Ego".

    Arbós, Josep. Militant de la CNT. Prengué part en els mítings de propaganda de la CNT, com a representant dels treballadors del diari "La Colmena Obrera" (octubre, 1916) i fou detingut durant la vaga que, contra l'encariment de les subsistències, impulsava la CNT.

    Arbós, Miquel. Assistí al Congrés de Sants (1918) representant els Calderers de Coure de Barcelona.

    Arcas Merlo, Agustí. Milità a la CNT fins que en fou expulsat per militar al PCC. Durant la guerra es traslladà a Madrid i formà part del Comitè de la Federació Estatal de Transports de la UGT. El maig de 1938 fou elegit Secretari General de la Federació Local de Barcelona de la UGT.

    Archaga, Santiago. Assistí al Congrés de Sants (1918) representant la Federació Obrera de Figueres.

    Archs, Manuel. ? - Barcelona 1894. Dirigent obrer tèxtil, de Sants. Fou detingut en els incidents del Primer de maig del 1892. Després de l'afusellament de Paulí Pallàs (octubre de 1893) i del llençament de bombes al Gran Teatre del Liceu (novembre de 1893), fou detingut i empresonat al castell de Montjuïc, acusat de l'atemptat contra el general Martínez Campos, capità general de Catalunya. Després de rebre maltractaments, fou condemnat a mort i executat (21 de maig de 1894). Abans de morir escriví una carta al seu fill (17 de maig de 1894), on li demanava que morís com ell, si calia, en la tasca d'emancipació del proletariat.

    Archs, Ramon. ? 1883 - Barcelona 1921. Obrer metal.lúrgic. Dirigent cenetista. Fill de Manuel Archs. Secretari de la Unió Metal.lúrgica (1910). Membre del Comitè Regional de la CNT (1920) i enllaç amb el Comitè Nacional. Com a membre del comitè de defensa de la CNT, fou l'inspirador de l'estratègia terrorista de la CNT entre els anys 1920-1921. Detingut l'estiu de 1921, després de l'atemptat que costà la vida al Cap del Govern Espanyol Eduardo Dato, li fou aplicada la denominada "Llei de fugues".

    Arens, Boi. Membre de la Junta Consultiva de l'Associació de Socors Mutus de Barcelona el 1842.

    Argudin, August. Milità a la UGT. L’any 1934 va formar part del Front Únic de Treballadors de Llum i Força de Catalunya. Firmant dels pactes, entre les empreses del sector i el Front Únic, que van permetre constituir la Caixa de Pensions i Retir d'Empleats de Gas i Electricitat (PREGE).

    Arín Simó, Francesc. Veieu Martínez i Simó, Francesc.

    Arlandis Esparza, Hilari. ?, 1888 - Figueres, 1939. Militant de la CNT del País Valencià. Obrer marbrista funerari. Assistí al congrés de la CNT de Madrid (1919), on defensà l'adhesió a la Tercera Internacional. Delegat per València en el Ple de la CNT de Lleida (abril de 1921), fou elegit per a formar part de la delegació que havia d'anar a Moscou, el 1921, al primer congrés de la Internacional Sindical Roja, amb Joaquim Maurín, Andreu Nin, Jesús Ibáñez i Gaston Leval (Publicà les experiències del viatge en el llibre Los anarquistas en Rusia. Ed. La Batalla, 1924). En la Conferència de la CNT de Saragossa de 1922, defensà les gestions de la delegació a Moscou, però quan la CNT acordà separar-se de la Internacional Comunista, Arlandis votà en contra, llavors ingressà en el Partit Comunista Obrer d'Espanya. Formà part de la redacció de "La Batalla" (Barcelona, 1922) i a causa de les seves campanyes contra la guerra del Marroc, hagué d'exiliar-se a França. Retornà en plena dictadura i fou empresonat a Barcelona. Milità a la Federació Comunista Catalano-Balear, al Partit Comunista Català (1930), i després al Bloc Obrer i Camperol (1931), raó per la qual fou expulsat de la CNT en el Congrés de la CRTC de Barcelona l'any 1931, essent delegat del Sindicat d'Arts Gràfiques de Barcelona i membre del Comitè executiu. Fou expulsat del BOC el 1932 i tornà al Partit Comunista Català.

    Armaches Espinol, Josep. Militant de la UGT. Vocal del Comitè Executiu de la Federació Local de Barcelona l'any 1931.

    Armadas, Francesc. Assistí al Congrés Obrer de Barcelona del desembre de 1868, organitzat per la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona.

    Armengol, Jaime. L'any 1895 fou President de la junta directiva de la secció de Vilafranca del Penedès de la Federación de Obreros Agrícolas de la Región Española i membre de la Comissió de Propaganda de la FOA.

    Arnau, Ciril. Assistí al Congrés de Sants (1918), representant els Picapedrers de Montjuïc (Barcelona).

    Arnau, Joan Josep.  President de la junta organitzadora de La Unión Tramviaria (Barcelona, 1914). Fou acomiadat de la feina pel Marqués de Foronda, director de la Cia. de Tramvies de Barcelona, per la seva tasca davant la junta organitzadora.

    Arnau, Josep. Militant de la UGT a Tarragona. Tipògraf. Representant aquesta Ciutat va assistir al sisè congrés de la Federació Tipogràfica de la UGT celebrat a Madrid el 23 de SETEMBRE de 1892.

    Arnó, Adrià. Militant de la CNT. Participà en el Congrés de Sants (1918), representant el sindicat de l'Art Fabril de Mataró i en la Conferència Extraordinària de Blanes (1922), representant els sindicats de Mataró. Fou tresorer de la CRTC i redactor de "Solidaridad Proletaria" (Barcelona, 1924). El gener de 1925 fou empresonat junt amb Àngel Pestaña i Joan Peiró. Fou un dels fundadors del periòdic "Vida Sindical" (Barcelona, 1926).

    Aroles Batlló, Dionís. Militant de la CNT. Per la seva activitat sindical fou empresonat en el vaixell "Giralda" i deportat al castell de la Mola de Maó (30.11.20).

    Arpa, Antoni. Membre d'una comissió d'obrers de Sabadell que l'octubre de 1855 es va traslladar a Madrid per tal d'entrevistar-se amb el general Espartero.

    Arquer, Josep. Anarquista. Comerciant a Badalona. Es passà als "Sindicats Lliures" i intervingué en l'atemptat que costà la vida a Salvador Seguí .

    Arquer Saltor, Jordi. Bellcaire d'Urgell, 1907 - Perpinyà 1981.Membre del Jordi ArquerCentre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI) de Barcelona. Milità a la CNT. Escriptor. Dirigent de la Secció de Treball del periòdic "Lluita". Va combatre els sectors reformistes del CADCI. Durant la dictadura de Primo de Rivera intervingué en l'acció clandestina relacionada amb els grups independentistes de Francesc Macià. El 1927 fou un dels fundadors del Cercle d'Estudis Marxistes. L'any 1928 participà en la formació del Partit Comunista Català, del consell del qual en fou elegit membre. Caiguda la dictadura, fou un dels fundadors del BOC (novembre de 1930). President del Sindicat Mercantil de la CNT, propugnà l'Aliança Obrera i l'abril de 1932  fou expulsat de la CNT per ser del sector comunista. Formà part del comitè executiu del POUM i participà en la fundació de l'Ateneu Popular de Gràcia (1932). En esclatar la guerra civil formà part de la columna del POUM que operà en el front d'Aragó. Arran dels Fets de Maig de 1937 fou perseguit i empresonat, primer a Barcelona i després a València. Condemnat a onze anys de presó es fugà el gener de 1939 i s'exilià a Mèxic. Col.laborà en nombrosos periòdics: "L'Hora", "La Batalla", "L'Escuma", "Acción", "Front", des d'on va mantenir una lluita dialèctica amb els cenetistes, especialment amb Joan Peiró. Va col.laborà en les publicacions "Endavant", "L'Insurgent", "Quaderns de l'Exili", "La Nostra Revista" (Mèxic). "Ressorgiment" (Argentina) i "Germanor" (Xile). és autor de De Pi i Margall al Comunisme (Barcelona, 1931). Los Comunistas ante el problema de las nacionalidades Ibèricas. (Barcelona, 1931). L'Evolució del problema agrari a Rússia. Des de la servitud feudal al comunisme. (Barcelona, 1934). Las interpretaciones del marxismo. (Barcelona, 1937). El comunisme i la qüestió Nacional( ?). Salvador Seguí (Barcelona. s.d.). També és autor de l'opuscle El futur de Catalunya i els deures polítics de l'emigració catalana. (Mèxic, 1943).

    Arrons, Bartomeu. (Se'l cita també com Bartomeu Arroms i Bartomeu Arom). Mestre Picapedrer. Vocal de la Junta Central de Directors de la Classe Obrera de Barcelona (1855).

    Artal Armand. ? - València, 1967. Anarquista. Militant de la CNT. Fou secretari del Comitè Nacional Revolucionari de la CNT, amb seu a Badalona (1927-28). Residí a València des d'on s'exilià el 1939, i a on tornà i morí el 1967.

    Ascaso Budria, Domingo. Almudévar (Osca) - ? – Barcelona, 1937. Militant de la CNT. Forner. Germà gran del dirigent de la CNT Francisco Ascaso. Participà en l’atemptat contra un comissari de policia  a Barcelona i hagué d’exiliar-se a França. Cap de la columna "Francisco Ascaso" que operà en el front d'Aragó. Fou mort durant els Fets de Maig de 1937. WITH CODE; SEE ALSO ENTRIES WITHOUT SOURCE CODE FOR SEARCHING WITHOUT CODE PROBLEMS

    MANY ENTRIES ARE NOT ANARCHIST & CAN BE CUT OUT http://www.veuobrera.org/01biogra/1biogr-a.htm
    (*) Per cercar biografies de Sindicalistes cal consultar el Diccionari Biogràfic del Moviment Obrer als Països Catalans. Coordinat per María Teresa Martínez de Sas i Pelai Pagès i Blanch. Edicions Universitat de Barcelona. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, desembre del 2000. I per biografies específicament d'Anarcosindicalistes Esbozo de una Enciclopedia histórica del anarquismo español. Miquel Iñíguez. Fundación de Estudios Libertarios Anselmo Lorenzo. Madrid, 2001. http://www.translendium.com/

    2004 -- Diccionari de Sindicats names to go thru for indexing

    TEMPLATE:

  • ABAD, Julià.
    (??-??) Catalan militant, Terrassa CNT. Arrested for participating in the February 1932 revolt. (Diccionari de Sindicats)August 2007

    ADD TO QUICK INDEX:
  • Julia Abad Abad, Salvador. Barcelona ? - ?. Calderer. En nom del Centre Obrer d'Oficials Calderers en Coure, signà el Manifest del Primer de Maig de 1890 lliurat al governador civil de Barcelona. Abad de Santillán, Diego. Reyero (Burgos) 1898 - Barcelona 1983.Pseudònim de Sinesio García Fernández. Dirigent anarquista. Militant de la CNT i de la FAI. Escriptor. Assistí al 2on. congrés de l'AIT, reconstituïda a Amsterdam, on fou elegit membre del secretariat el març de 1925. Residí a l'Argentina, on col.laborà amb l'organització de la Federación Obrera Regional, i on dirigí el diari "La Protesta" (1927). A Espanya s'integrà, des del 1931, en diferents grups anarquistes. Dirigí els periòdics "Tierra y Libertad", ""Tiempos Nuevos"" i "Solidaridad Obrera". Representà a la FAI en el Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya (com a encarregat d'organització), el juliol de 1936. Fou vocal del Consell d'Economia de la Generalitat (agost 1936) i conseller d'Economia, des del 17 de desembre de 1936 al 3 d'ABRIL / APRIL 3 de 1937. S'exilià a l'Argentina (1939). Donà suport a l'escissió de la CNT (1945) fent costat a Horacio Martínez Prieto, Manuel Buenacasa i Juan López. Retornà a l'Estat espanyol cap el 1977. Publicà, entre d'altres obres i traduccions, Los anarquistas y la revolución de octubre. Barcelona, 1935. La revolución y la guerra de España (1938). ¿ Porqué perdimos la guerra ? Editorial Imán, Buenos Aires, 1940. Contribución a la historia del movimiento obrero español (1962-65). Historia del movimiento obrero español. Editorial Zero, Madrid 1967. Memorias, 1897-1936. Editorial Planeta, Barcelona, 1967. Memorias (1977). Abayà Garriga, Francesc. ? - ?. Manlleu, ?. Tintorer. Membre de la Junta de la Societat d’Oficials Tintorers de Barcelona (1870-1971). Participà en el Congrés Constitutiu de la Unió Manufacturera (Barcelona, 7-11 de maig de 1872) i després del congrés passà a formar part del Consell Directiu. Càrrec en el que va ser reelegit en el IV congrés de la Unió Manufacturera (Sabadell, 13-19 d’ABRIL / APRIL 13 de 1873). Va ser membre de la Comissió Federal de la FRE de l’AIT (1876-1877). Fou empresonat durant la repressió que es va desencadenar després de l’esclat d’una bomba al pas de la processó de Corpus a Barcelona (1896). L’any 1908 va assistir al congrés constitutiu de la Confederació Regional de Societats de Resistència – Solidaritat Obrera- (Barcelona, 6-8 de SETEMBRE de 1908), representant el Ram de l’Aigua i l’Art Fabril. S’adherí al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona, novembre de 1910). Va ser redactor de la "Revista Social" (òrgan de la Unió Manufacturera) i col.laborà a “La Federación Igualadina”, “La Autonomia”, “El Productor” i “El Trabajo” . Abella, Àngel. Militant de la CNT. Representant la Unió local de l’Hospitalet del Llobregat va assistir al Ple de la CRTC celebrat a Barcelona l’agost de 1931. Dirigí "Solidaritat Proletària" (Barcelona, 1924). Fou un dels fundadors del periòdic "Vida Sindical" (Barcelona, 1926), i col.laborà a "Política Sindical" (1935). Abella, Joan. Militant obrer. Membre del Partit Demòcrata. Dirigí el periòdic "El genio de la libertad. Órgano del pueblo", que aparegué a Barcelona el 18 de juliol de 1854. Abella, José. Militant de la CNT i de les Joventuts Llibertàries. Assistí al Ple Nacional Econòmic de la CNT (València, gener 1938). L'any 1939 s'exilià a Mèxic on fou expulsat de la CNT per seguir consignes del PCE. Abella Masip, Antoni. Ripollet, 1903. Milità a la UGT. Fou secretari de la Federació del Metall de la UGT de Catalunya de l’any 1936 fins el setembre de 1938. Abella Mateu, Josep. Barberà de la Conca ? – Tarragona, 1939. Milità a la UGT. Pagès. Membre de la Federació Local de Barberà de la Conca durant la guerra civil. Afusellat pels franquistes el 20 de març de 1939. Abós Serena, Miquel. Militant de la CNT de Saragossa. Per la seva activitat sindical a Barcelona fou empresonat en el vaixell "Giralda" i deportat al castell de la Mola de Maó (30.11.1920). Assistí a la Conferència de Saragossa de la CNT (1922) i al congrés de Madrid de 1931. Secretari del Comitè Regional d'Aragó, la Rioja i Navarra, el juliol de 1936 fou detingut pels franquistes els quals li proposaren col.laborar amb ells en el camp sindical. S'hi negà i fou empresonat. Més tard s'evadí i passà a la zona republicana. Adell Vidal, Ramon. Assistí al Congrés de constitució de la FRE de l'AIT (Barcelona, 1870) com a representant del Centre de Societats Obreres de Picapedrers d'Ulldecona i Tortosa. Adroher i Pascual, Enric. Girona, 1908 Barcelona, 1987 (alias Gironella). Militant de la UGT i del POUM. Mestre. L’any 1934 participà en l’organització de la Federació Catalana de Treballadors de l’Ensenyament (FCTE) de la qual en fou elegit secretari general. Va col.laborar a “La Batalla” Representà al POUM en el Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya Després dels fets de maig de 1937 fou fou processat i empresonat. L’any 1939 hagué d’exiliar-se a França. i després marxà a Mèxic. Tornà a Barcelona després de la mort del dictador i ha estat membre del Consell Nacional del Partit dels Socialistes de Catalunya. Agramunt Camp, Gustau. Barberà del Vallès, 1861 - Lavit, 1901. Paperer. Dirigent de la secció de Paperers de Lavit, adherida a la Unió de Noògrafs de la FRE de l’AIT. Impulsà i dirigí, junt amb Pere Marimón, la llarga vaga dels paperers de l’any 1883. Aguadé, Josep. Boter. Dirigent de la Societat d’Oficials Boters de Reus. L’any 1928 va ser secretari de la Federació d’oficials Boters d’Espanya. Aguado Caballero, Vicente. Mazaraumbros, 1894 - Hospitalet de Llobregat, 1966. Durant la república fou secretari de la FTT de la UGT. Àguila, Bartomeu. Pagès de Manlleu. Assistí al congrés convocat per Solidaritat Obrera, en el qual es va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre/novembre de 1910). Aguilar Boixadera, Francesc. Lleida ? - ?. Militant de la CNT. Ebenista. President del Sindicat de la Fusta de Lleida, integrat dins del corrent pro-comunista denominat Oposició Sindicalista Revolucionària. Assistí al congrés confederal de la CNT (Madrid, juny de 1931). Expulsat de la CNT, fou un dels signants del manifest de constitució de l'Aliança Obrera, en nom de la Federació de Sindicats Expulsats de la CNT (Barcelona 10 de desembre de 1933). Tresorer de la Unió Local de Sindicats de Lleida (finals de 1933). Fou militant del BOC, i es presentà en les seves llistes a les eleccions municipals (Lleida, 1931 i 1934). Ingressà en el POUM, en representació del qual formà part de l'Ajuntament de Lleida l'octubre de 1936. Col.laborà a "L'Espurna" (Lleida, 1931). Aguilar Esteban, Juli. Milità a la UGT a Vilanova i la Geltrú. Paleta. Durant la guerra civil va ser secretari del Sindicat de la Construcció de Vilanova i la Geltrú. Aguiló, Joan. Obrer filador. Formà part de la representació obrera que signà els primers convenis col.lectius, pactats a l'Estat espanyol, entre els fabricants i els obrers de filats (octubre de 1854). Agust i Borrell, Pere. Calldetenes, 1901 – Barcelona, 1939. Militant de la CNT. Pellaire. L’any 1932 era vocal de l’Associaicó Obrera d Vic. Formà part del Comitè Local de Milícies antifeixistes de Vic. L’any 1937 va formar part del Comitè d’empreses col.lectivitzades de l’Indústria de la Pell. El maig de 1939 va ser afusellat pels franquistes. Agustí, Eduard. Militant de la CNT. Assistí al Congrés de Sants (Barcelona, 1918) en representació del Sindicat de Constructors Mecànics de Barcelona. Aláiz de Pablo, Felipe. Bellver de Cinca (Osca), 1887 - París, 1959. Militant de la CNT i de la FAI. Periodista, escriptor i traductor. Membre del Comitè Regional de la CNT per Tarragona (1920). Participà en la Conferència de Saragossa (1922). Dirigí la "Revista de Aragón" de Saragossa durant dos anys. Anà a Tarragona i a Barcelona on co-dirigí, amb Antonio García Birlán, la "Revista Nueva". Col.laborà a "Día Gráfico", "La Noche" i "La Revista Blanca" de Barcelona, i també a "Lucha Social" de Lleida des del 1919 al 1922. A Barcelona edità ""Crisol"", junt amb Llibert Callejas (1923). Fou director de "Tierra y Libertad" (1930), i redactor i director de "Solidaridad Obrera" (octubre 1931 - 1933), substituint a Joan Peiró. Col.laborà a "El Luchador" (1931) i a "Acracia" (1936). Detingut durant les vagues de principi de 1932, des de la presó continuà dirigint "Solidaritad Obrera". En acabar la guerra civil s'exilià a França des d'on seguí col.laborant a "Solidaridad Obrera" que s'editava a París. En l'escissió de la CNT de 1945, s'alineà amb els "apolítics" (Frederica Montseny, Josep Peirats, Germinal Esgleas ). És autor d'una biografia de Durruti. Ed. Mancci, Barcelona, 1937. També publicà Tipos Españoles. Ed. Umbral, París, 1965. Alari Joan. Milità a la UGT i al PSOE a Vilanova i la Geltrú. Va fomar part del Comitè de l’Agrupació Socialista local. Va participar en el 2on congrés de la UGT (Vilanova i la Geltrú, octubre de 1890). Alastuey Andía, Tomàs. Sos del Rey Católico, 1894 – Lleida, 1940. Militant de la CNT i paleta a Tremp, on en esclatar la guerra civil formà part del Comitè local de Milícies antifeixistes. Va ser afusellat pels franquistes el maig de 1940. Albagès, Gabriel. ? - Barcelona, 1878. Teixidor de vels. Membre del consell de la Unió Manufacturera i del Consell Federal de la FRE de l'AIT. Assistí al Congrés de Saragossa de 1872. Albarícies, Francesc. Militant de la CNT. Participà en la Conferència de Blanes de la CRTC (8-10 de juliol de 1922), com a representant del Sindicat Únic de la Fusta de Barcelona. Albarícies Alorda, Emili. Militant de la CNT. Per la seva activitat sindical fou empresonat en el vaixell "Giralda" i deportat al castell de la Mola de Maó (30.11.1920). Albarícies Descàrrega, Jaume. Militant de la CNT. Per la seva activitat sindical fou empresonat en el vaixell "Giralda" i deportat al castell de la Mola de Maó (30.11.1920). Fou assassinat per elements dels Sindicats lliures. Albarracín Broseta, Severíno. Llíria (País Valencià), 1850 - Barcelona, 1878. Dirigent anarquista. Militant de la FRE de l'AIT. Mestre d'escola. Assistí al 2on congrés de la FRE de l'AIT (Saragossa, 1872) on fou nomenat membre del Consell Federal (secretari de la comarca del Sud) i, quan el congrés de Còrdova eliminà el Consell Federal, (desembre 1872-gener 1873) fou designat per formar part de la Comissió de Correspondència i Estadística, a més de secretari de l'Interior. Participà en els fets insurreccionals d'Alcoi (1873) on presidí el Comitè de Salut Pública. Perseguit, es refugià a Suïssa, on residí usant els documents d'identitat de Gabriel Albagès . Participà en el Congrés de Berna de l'AIT (octubre 1876) i es relacionà amb Kropotkin. Tornà a Espanya l'any 1877 i s'instal.la a Barcelona on morí de tuberculosi el FEBRUARY / FEBRER de 1878. Albero Iglesias, José. Barcelona, 1901 - Vilanova i la Geltrú, 1968. Militant d'Estat Català. L'abril de 1937 fou elegit delegat de la Unió General de Treballadors (UGT) al Comitè d'edifici de l'empresa Riegos y Fuerzas del Ebro, SA. de Vilanova i la Geltrú. Alberola Navarro, Josep. Ontiñana (Osca) – Mèxic, 1967. Teòric anarquista. Mestre racionalista. Militant de la CNT a l'Alt Llobregat i Barcelona. Va assistir al 2on congrés de la CNT (Madrid, desembre de 1919) representant la localitat d'Olot. Redactor de "Solidaridad Obrera" (1931). Intervingué en el congrés confederal de la CNT de Madrid (1931), representant Gironella. L'octubre de 1936 fou nomenat membre del Consejo de Defensa Regional de Aragón amb seu a Fraga, com encarregat de la Instrucció Pública fins l'agost de 1937. Després va marxar al front. L’any 1939 s’exilià a França i després a Mèxic, on va funda l’escola Cervantes. Va ser assessinat l’any 1967. Va col.laborà en el periòdic “El Productor” (Blanes). Albert, Antoni. President de la Societat Obrera de Mitgers d'Olot (1842). Albert, Antoni. Barcelona, ? - ?. Membre del Centre Federal de Societats Obreres de Barcelona (1869). Ebenista. Assistí al congrés que va constituir la FRE de l'AIT (Barcelona, juny 1870). Albert, Miquel. Assistí al congrés convocat per Solidaritat Obrera en el qual es va decidir constituir la CNT, representant la Societat Obrera de Cilindradors, Aprestadors i acabats de peces (Barcelona, octubre/novembre de 1910). Albert Grau, Josep. Membre de la junta de la Societat Obrera de Teixidors de Sant Genís de Vilassar (1855). Albert Marrugat, Francesc. Milità a la UGT. El juliol de 1936 fou membre del Comitè de l'Escola Nova Unificada, representant a la FETE-UGT. Albertí, Ramon. Picapedrer. Membre de la secció de Picapedrers de la Federació Local de Girona de la FRE de l’AIT, el desembre de 1870. Albigès, Pau. Sastre. En representació de la Societat Obrera dels Sastres participà en la constitució de la Junta Central de Directors de la Classe Obrera (Barcelona, 24 de gener de 1855). Un dels signant de la carta del 15 de març de 1855, adreçada al governador civil de Barcelona, donant suport al govern liberal. Albiñana, Isidre. Membre de l’Associació de Teixidors de la fàbrica Roses (Barcelona, desembre 1855). El 7 de gener de 1856 fou condemnat a dos anys de presó per haver participat en un altercat entre uns esquirols i els obrers en vaga a l’esmentada fàbrica Roses. Albiol, Francesc. Milità al CADCI i a la UGT. Dependent mercantil. Secretari de Control de la Federació Local de Barcelona de la UGT (1936-38). Albona, Marcel.lí. (Se’l cita també com Albornà). Militant de la CNT. Pagés. Participà en el Congrés Regional de Camperols de Catalunya (Barcelona, setembre de 1936), representant el Sindicat Únic de Vilafranca del Penedès. Albúnia, Jaume. Barcelona, 1908. Afiliat a la CNT de jove, després s’afilià a la UGT a l’empresa que treballava La España Industrial. En esclatà la guerra civil participà en l’organització del comitè de col·lectivització de la citada empresa. Entrà amb l’exèrcit republicà a França i en tornar a l’Estat fou empresonat al camp de concentració de Toro (Zamora). Temps després tornà a treballar a La España Industrial. Alcaide, Daniel. Militant de la CNT. Assistí al 3er Congrés confederal de la CNT (Madrid, juny de 1931) en representació dels sindicats d’Igualada i de la Federació Comarcal. Fou redactor d'"El Sembrador" (Igualada, 1931). Alcaráz, Francesc. Tipògraf. L’octubre de 1882 fou elegit Secretari 1er del primer Comitè de la Federació Nacional Tipogràfica. Alcobé Biosca, Josep. Militant de la UGT a Lleida. Mestre. El desembre de 1933 participà en la constitució de la FETE a Lleida, federació de la qual en seria secretari d’Organització. Alcocer, Josep. Militant de la UGT a Cornellà de Llobregat. Pagès. Fou elegit secretari d’organització en el 1er congrés de la Federació Catalana de Treballadors de la Terra (Barcelona, 23-27 de gener de 1937). Alcocer Gil, Pedro. Alhabia (Almeria), 1906. Militant de la CNT i de la FAI a Terrassa. Emigrà a Barcelona en 14 anys. Participà en l’assalt de l’ajuntament de Terrassa, durant la revolta del FEBRUARY / FEBRER de 1932 dirigida per la FAI, i a l’assalt de la presó l’octubre de 1934, cosa per la qual fou empresonat diverses vegades. Dirigí les patrulles de control i la Junta de Seguretat de Terrassa des de l’inici de la guerra fins a finals de 1937, quan hagué d’incorporar-se al front. Tingué importants disputes amb el govern de la Generalitat i concretament amb Josep Tarradelles. L’any 1939 passà a França i després s’exilià a Veneçuela. Alcón Selma, Marcos. Barcelona, 1902 – Cuernavaca (Mèxic), 1997. Anarcosindicalista i militant de la FAI. Membre del Sindicat del Vidre de la CNT. L’any 1920 participa en una vaga del ram, a conseqüència de la qual fou empresonat. En sortir de la presó participa en un tiroteig contra elements del Sindicat Lliure, resultà ferit i a més tornà a ser empresonat. Després d’uns anys a la presó marxà a Sevilla i forma part del Comitè Regional Andalús (1929-31). Entre 1931 i 1933 formà part del Comitè Estatal de la CNT. Assistí al 3er Congrés Confederal ( Madrid, juny 1931) i participà en el Ple de Sindicats de la CRTC (Barcelona, agost de 1931). Fou president de Federació Vidriera i membre del Comitè de la CRTC (1932). Formà part del Comitè de Milícies Antifeixistes de Barcelona (juliol de 1936), encarregant-se de la secció de Proveïments, càrrec que abandonà per anar al front d'Aragó. S’exilià primer a França, on fou internat en el camp de concentració de Vernet, i després a Mèxic. Col.laborà en diversos periòdics ("CNT", "Cultura Proletaria", entre d’altres) i a l’exili mèxicà a la revista "Tierra y Libertad". Alcubierre Pérez, Miquel. Tardienta (Osca). Militant de la UGT, del PCC i del PSUC. Metal.lúrgic. El setembre de 1938 substituí a Antoni Abella en la secretaria general de la Federació del Metall de la UGT de Catalunya. També durant la guerra fou director general de Transports de la Generalitat. L’any 1939 s’exilià a Mèxic. El seu pare i el seu germà Josep (tenia 14 anys) foren deportats a Mauthausen. Son pare hi va morir. Aldave Rebullida, Enric. Militant de la CNT a Terrassa. Fou batlle de la ciutat el 1937 abans d'incorporar-se a l'exèrcit republicà. Alegre, Amàlia. Juntament amb Maria Marín, encapçalaven la manifestació de dones a Barcelona durant la Vaga de les Subsistències (14 de gener de 1918). Les manifestants assaltaren, fleques, carboneries i comerços Alemany, Francesc. Representant els manobres de Calella va assistir al Congrés constitutiu de la Federació Regional de Societats de Resistència – Solidaritat Obrera - (Barcelona, setembre de 1908). Alemany, Joan. Militant de la CNT a Barcelona. Una de les víctimes mortal de la repressió sagnant que, contra la CNT, van organitzar el general Martínez Anido i la patronal entre 1919-1923. Alemany, Josep. Representant els Carregadors i Descarregadors de Ferrocarrils i Carruatges de Barcelona va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, es va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre/novembre de 1910). Alemany Font, Josep. Barcelona, 1910 - Barcelona, 1939. Militant de la CNT a Sant Pere de Ribes. Afusellat pels franquistes el 14.05.39 (relació dels militants de la CNT afusellats pels franquistes a Catalunya). Alentorn Tarragó, Ramon. Flix, 1897 – Tarragona, 1939. Militant de la CNT a Flix. President de l’Ateneu L’Obrera. Afusellat pels franquistes el 08 d’agost de 1939. Alerini, Carles. Bastida (Còrcega) 1842. Participà en el fets insurreccionals de la Comuna de Marsella (1871), fallida aquesta es refugià a Barcelona, on creà el Comitè de Propaganda Révolutionnaire Socialiste de la France Méridionale (1873), i endegà la publicació del periòdic "La Solidarité Révolu¬tionnaire". Fou membre de l'Aliança de la Democràcia Socialista. Delegat per la Federació Local de Barcelona de la FRE de l'AIT, assistí al congrés de La Haia (setembre de 1872) i al de Ginebra (setembre de 1873). Col.laborà a "La Federación" (1873-74). Més tard fou empresonat a Càdis i després marxà a Egipte. Segons Anselmo Lorenzo era més partidari de la violència que de la persuasió. Alfarache, Progreso. Pseudònim de Antonio Rodríguez (veieu Rodríguez, Antonio). Alias, Francesc. En nom de la Classe Obrera dels Mitgers de Barcelona fou un dels signants del manifest "Las clases trabajadoras asociadas a los diputados a cortes, particularmente a los de la antigua Cataluña" (FEBRUARY / FEBRER de 1841). Alias Pino, Joan Josep. La Carolina (Jaén), 1898 - ? - ? Militant de la UGT del PSOE i del PSUC a Vilanova i la Geltrú. Ferroviari. . L’any 1931 va formar part de la junta de l’Agrupació Socialista local (adherida a la Federació Catalana del PSOE). Després va ser President de la Federació Local de la UGT. L'any 1936 s'integrà al PSUC. Formà part del Comitè de Defensa Local, constituït el 22 de juliol de 1936, i del Comitè de l'Escola Nova Unificada. Fou regidor de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú del 6 de gener al 5 de març de 1937. L’any 1939 s’exilià a França. Alier, Antoni. Secretari de la secció d’Oficis Diversos de la FRE de l’AIT (Barcelona, gener de 1873). Aligué, Frederic. Militant de la CNT a Terrassa. Obrer tèxtil. L'any 1913 fou detingut per participar en la vaga general del tèxtil de Catalunya. El juliol de 1937 va ser regidor al Consell Municipal de Terrassa. Aliqué, Dionís. Director de la Societat Obrera de Teixidors de Terrassa (1855). Fou un dels signants d'una carta dirigida al governador civil de Barcelona, manifestant l'adhesió al govern liberal (maig, 1855). Alomà Sanabras, Josep. El Catllar, 1909 – Tarragona, 1993. Militant de la CNT a Tarragona. Paleta. El 1936 formà part del Comitè Local de Milícies Antifeixistes. A finals de juliol de 1936 alliberà el mossen Pere Batlle. Va ser president de l’Ateneu Llibertari (novembre de 1936). S’incorporà al front de guerra el setembre de 1937. Col.laborà a “Diari de Tarragona”. Alonso, Ginés. Comunitat Murciana, 1911 – Lavelanet (França, 1988). Militant de la CNT a Barcelona. Fuster. Maçò. Dirigent del Sindicat del Ram de la Fusta, el 19 de juliol de 1936 va participar en la lluita armada i després s’ocupa d’activitats cultural en el ram del cinema. El 1939 s’exilià a França. Tornà clandestinament a Espanya entre 1957 i 1960. L’any 1965 participà en el congrés de la CNT a Montpelier. Fou redactor de la revista “Ideas” L’Hospitalet de Llobregat, 1936-37). Related, from the Daily Bleed 1965 -- Spain: CNT's General Congress held in of Montpellier (August 10-16). Among those militants expelled from the CNT during the split is Jesús Guillen Bertolin (a member of "Jeunesses Libertaires" (JJLL) who fought with the Durutti Column, & an organizer of the 50th anniversary exposition marking the beginning of the Spanish Revolution of 1936). Also José Peirats, Gómez Pelaez; Among those attending is Ginés Alonso (1911–1988). Alonso, Lorenzo. Militant de la CNT a Sabadell. Obrer del Ram de l’alimentació. En representació del Sindicat de l’alimentació de Sabadell va participar en la Conferència regional de Sindicats de la CNT (Barcelona, juny de 1931) i al Ple regional de Sindicats Únics de Catalunya (Barcelona, març de 1933). Alonso Elías, Santiago. ? 1897 - Badalona 1939. Àlias El Trampes. Militant de la CNT i de la FAI. Obrer metal.lúrgic de l'empresa "Metalgraf" de Badalona, d'on va ser acomiadat a causa de la seva activitat sindical (1920). Amb l'adveniment de la Segona República, s'afilià a Esquerra Republicana. Des de finals de l'any 1931 fins l'acabament de la guerra fou segon cap de la guàrdia urbana de Badalona. El van afusellar els franquistes el 27.02.39. Alonso Marselau, Nicolás. Veieu Marselau Nicolás, Alonso. Alonso Mingo, Ponciano. ? – Burdeos, 1973. Militant de la CNT. Transportista. L’any 1918 participà en els mítings de propaganda que es van organitzar, després del congrés de Sants, per Tortosa i Múrcia. El març de 1932, des de la presó, va signar un manifest contra Ángel Pestaña. Com a representant d'aquest sindicat formà part del Consell Municipal de Barcelona (octubre de 1936). L’any 1939 s’exilià a França, on seguí militant a la CNT. Alsina, Antoni. Director de la Classe Obrera dels Impressors (1855). Participà en la creació de la Junta Central de Directors de la Classe Obrera (Barcelona, 1855). Alsina, Ignasi. Militant de la FRE de l'AIT, formà part del Comitè Local de la Federació Barcelonina (1871). Alsina, Jeroni. Vocal de la Comissió de la Classe Obrera de Barcelona. Signant del manifest "Lamentos de la clase obrera de Cataluña" (Juliol de 1855) i d'un altre donant suport a la política liberal i anticarlista del general Espartero. Formà part d'una comissió obrera que anà a Madrid per exposar l'esmentat manifest (juliol 1855). Alsina, Joan. Dirigent obrer. Teixidor. Director de l'Associació de Socors Mutus de Teixidors de Cotó de Barcelona. Formà part de la comissió obrera que dirigí la Vaga General de juliol de 1855. Aquesta comissió es traslladà a Madrid a entrevistar-se amb el Cap de Govern, general Espartero. Participà en la campanya de recollida de signatures que acompanyaven l'exposició obrera, adreçada a les Corts Constituents, reclamant la llibertat d'associació per als treballadors (novembre 1855). L'informe que va llegir davant d'una comissió d'aquestes Corts, està considerat un dels textos obrers més importants apareguts en aquells temps. Alsina, Pau. Barcelona 1830 - 1897. Dirigent obrer i polític. Teixidor de vels. Assistí al Congrés Obrer de Barcelona de 1865 (convocat pel periòdic "El Obrero"). Milità en el Partit Democràtic i participà en la revolució de 1868. Formà part de la Diputació Provincial de Barcelona i ingressà al Partit Federal. Candidat a les Corts Constituents (1869) fou elegit amb els vots de l'obrerisme i del federalisme (era el primer diputat que pertanyia a la classe obrera). L'abril de 1869 fou portador d'una carta amb 8000 firmes d'obrers demanant la introducció dels jurats mixtos d'obrers i patrons. Les Corts aprovaren la creació d'aquests jurats, però no es dugueren a la pràctica. Membre de la Junta Superior Revolucionària de Barcelona en l'aixecament republicà-federal de setembre-octubre de 1869, fracassat el qual s'exilià a França. Assistí al congrés del Centre Federal dels Teixidor a Mà del gener de 1871 a Barcelona. El mateix any fou elegit senador. El 1873 fou candidat en les eleccions municipals a l'Ajuntament de Barcelona pels republicans federals. Amb la Restauració ingressà en el Partit Possibilista i en fou president del Comitè Provincial de Barcelona. Els darrers anys de la seva vida fou conserge d'un museu barceloní. Alsina Bilbeny, Eduard. Badalona ? - Barcelona, 1921. Anarquista i militant de la CNT, conegut com en Cinto de la Palla. Maquinista de la M.Z.A. Acomiadat en la vaga general ferroviària d'octubre de 1912, treballà de mecànic ajustador. Dos anys més tard tornà a ingressar a la M.Z.A., però tornà a ser acomiadat en la vaga de l'agost del 1917. Sofrí dos atemptats per part d’elements del "Lliure" dels quals en sortí il.lès, però fou mort en un tercer, just quan sortia d'entrevistar-se amb el governador civil de Barcelona, general Martínez Anido, el 22 de juny de 1921. Altamira, Paula. Tresorera del Sindicat d'Obrers i Obreres de la Indústria Cotonera de Sabadell l'any 1913. Altés (o Altís), Francisco. Boter de Reus. Secretari de la Federación Nacional de Obreros Toneleros de España l'any 1932. Álvarez, Antonio. Militant de la CNT. Fou vocal del Comitè del Sindicat Únic del ram de la Construcció (Barcelona, novembre de 1918). Álvarez Boquera, Llorenç. L'Ametlla, 1904 - ? - ? L'any 1936, residia a Vilanova i la Geltrú militant a la UGT i al PSUC, en representació dels quals fou regidor municipal del 03-11-37 al 05-10-38. Alloza Martín, Manuel. ? – Mèxic, 1990. Militant de la FOSIG i de la UGT. Secretari general de la FOSIG (juliol, 1936), i Secretari de Treball del Secretariat Regional de la UGT, elegit en el 3er congrés de la UGT a Catalunya (Barcelona, 13-16 de novembre de 1937). Exiliat a França fou internat en el camp d’Argelers, després marxà a la República Dominicana. Amador Obón, Antoni. Militant de la CNT. Periodista. Redactor de "Solidaridad Obrera" de Barcelona (1916). Detingut a Barcelona arran d'una vaga promoguda contra l'encariment de les subsistències (desembre 1916). Assistí al congrés de la CNT del Teatre de la Comèdia (Madrid, desembre de 1919) amb la delegació de Barcelona. Col.laborà a "El Progreso" (1920). Per la seva activitat sindical fou empresonat en el vaixell "Giralda" i deportat al castell de la Mola de Maó (30-11-20). Amat, Ramon. Tarragona ? - ?. Assistí al 1er congrés d'abast estatal, en el qual es va constituir la FRE de l'AIT (Barcelona, juny de 1870), com a representant de la Societat Obrera de Socors Mutus d'Oficials Boters de Tarragona. Ambròs Fabregat, Pere. Reus 1855 - 1929. Boter. Dirigent obrer i polític. L'any 1871 ingressà en el Partit Republicà. L'any 1875 va ser elegit president de la Societat Obrera de Boters de Reus. Com a delegat consultor va assistir al 13è congrés de la FOB (Vilanova i la Geltrú, juny de 1885). El 1909 fou regidor de l'Ajuntament de Reus i reelegit el 1912. Dos anys més tard fou elegit alcalde de Reus. Amenós, Àngel. Militant cenetista del Sindicat de la Pell d'Igualada. Formà part del Comitè Local. S'alineà amb els Trentistes (1931). Assistí al ple regional del Sindicat de Pagesos de Catalunya (Barcelona, gener de 1937), representant Igualada. Ametllas, Joan. Vocal de la Junta Central de Directors de la Classe Obrera de Barcelona (1869). Amigó, Constantí. Estampador. Membre del Partit Socialista Obrer. En representació dels treballadors d'Estampats de Barcelona i rodalies, assistí al Congrés fundacional de la UGT (Barcelona, agost de 1888) on fou membre de la Comissió revisora d'actes. Amorós, Francesc. Membre de la Junta Central de Directors de la Classe Obrera de Barcelona (1868). Fou un dels signants del manifest "A los obreros de Cataluña" (desembre 1868), el qual era una crida per fer un congrés obrer català. Andreu, Manuel. Director de la Societat de Protecció Mútua dels Pintors (Barcelona, 1841). Andreu, Manuel. Militant de Solidaritat Obrera i de la CNT. Secretari del Comitè Nacional (Barcelona 1915-16). Fou director de "Solidaridad Obrera" (1913). Per les seves activitats sindicals fou empresonat el 1914. Les seves concepcions nacionalistes el portaren a fer-se militant d'Unió Democràtica. Fou regidor de l'Ajuntament de Barcelona per Acció Catalana. Andreu Canalda, Lluís. Militant de la UGT i del PSOE. Tresorer de la Federació Regional Catalana de la UGT (1922-25) i President (1925-27). Anglada, Antoni. Director de la Societat de Protecció Mútua d'Impressors de Barcelona (1841). Anglada, Salvador. Carlista. Intervingué en la constitució dels anomenats "Sindicats Lliures" (Barcelona 1919). Fou regidor municipal de l'Ajuntament de Barcelona. Anglarill Escolà, Ramon. Director de la Societat de Teixidors de Cardona. Un dels signants de la carta dirigida al governador civil de Barcelona, manifestant la seva adhesió al govern liberal (maig de 1855). Anglès, Jaume. Boter a Sant Martí de Provençals. Dirigent de la secció local de la Federació d’Oficials Boters. Fou membre de la Comissió Pericial d’aquesta Federació l’any 1887. Assistí als congressos d'aquesta Federació dels anys 1891 i 1902. Anglès, Jaume. Militant de la CNT. Membre del Sindicat de l'Art d'Imprimir de Barcelona. Formà part del Comitè de Defensa de la CRTC, creat el 1914 a Barcelona. Anglès Rocias, Pau. Vilanova i la Geltrú, 1900. Militant de la CNT. El 15 de juliol de 1930 signava la solicitud oficial per a constituir la secció ferroviaria del Sindicat Únic de Vilanova i la Geltrú. Formà part del Comitè de Defensa Local, constituït el 22 de juliol de 1936. Representant la CNT fou regidor de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú del 17-10-36 fins el 05-03-37. Anselmo, Josep. Cenetista igualadí. Redactor d'"El Sembrador" (1930). Fou ferit en la insurrecció anarquista del FEBRUARY / FEBRER de 1932. S'alineà amb els Trentistes. Aragó, Jaume. Membre de la CNT. Periodista. Amic personal de Salvador Seguí , formà part de la comissió organitzadora del Congrés Obrer de 1908 que va constituí la Confederació Regional de Solidaritat Obrera. Fou detingut a Barcelona durant la vaga de l'Art Fabril de 1914. Formà part del comitè de vaga de l'agost de 1917. Participà en el Congrés de Sants (1918). L'octubre de 1936 formà part del Consell Municipal de Barcelona representant la CNT. En acabar la guerra s'exilià a Veracruz (Mèxic). Aragó Mercader, Manuel. Secretari General del CADCI l’any 1936. Durant la guerra civil fou representant del ram Mercantil en el Comitè de Catalunya de la UGT. Exiliat a França fou internat en el camp de concentació de Sant Cebrià. Després s’exilià a Mèxic. Aranda, Josep. President de la Unió Ultramarina. El 1929 assistí al XII congrés nacional de Dependents del Comerç, de la Indústria i de la Banca, celebrat a la "Casa del Pueblo" de Madrid. Aragai, Amadeu. Membre fundador de la Unió de Rabassaires, en fou elegit Secretari general. Fou diputat per Esquerra Republicana de Catalunya. Arans Nin, Joan. Albinyana, 1893 - Vilanova i la Geltrú, 1964. Dirigent de la CNT, s'alineà amb els Trentistes. Participà en la constitució de la Federació Comarcal del Baix Penedès, adherida a la Federación Nacional de Agricultores de España (FNAE). Es traslladà a viure a Vilanova i la Geltrú on entrà a treballar a la cimentera Griffi, SA. Fou membre del comitè de la llarga vaga dels treballadors d'aquesta empresa (mantinguda des del 20-08-30 fins el 22 d'ABRIL / APRIL 22 de 1931) i, representant la CNT, fou un dels signants de l'acord final. En relació a aquesta vaga va escriure: (30-08-30) "... que ningú s'extralimiti en els seus actes, no necessitem cometre cap tipus de violència per triomfar". I després de l'acabament de la vaga (24-04-31) ".. El final que ha tingut la vaga ens pemet anar amb al cap aixecat, però l'ètica no ens permet abusar del triomf. L'ús d'un triomf pot rebentar el triomf mateix. Un triomf mal interpretat és sinònim d'una derrota". Va participar en el 3er congrés confederal de la CNT (Madrid, juny 1931) representant els sindicats de Vallcarca, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú. Secretari del Comitè Regional de Camperols de la CNT el 1932, fou empresonat pels fets del 6 d'octubre de 1934. Els primers dies de la guerra civil, participà en el salvament de diferent persones que, els grups pseudo-revolucionaris de la ciutat, pretenien matar. Assistí al Ple de sindicats de la CRTC (Barcelona, 14 de juny de 1937) representant el Comitè Regional de Camperols de la CNT. Fou nomenat Secretari d'Adquisicions del Consell d'Agricultura de la Generalitat de Catalunya. Acabada la guerra els franquistes el condemnaren a mort, pena que li commutaren per presó. Home d'una notable cultura (que va adquirir en l'estada en un seminari), escrivia articles a la premsa obrera, amb el pseudònim de "Ego". Arbós, Josep. Militant de la CNT. Prengué part en els mítings de propaganda de la CNT, com a representant dels treballadors del diari "La Colmena Obrera" (octubre, 1916) i fou detingut durant la vaga que, contra l'encariment de les subsistències, impulsava la CNT. Arbós, Miquel. Assistí al Congrés de Sants (1918) representant els Calderers de Coure de Barcelona. Arcas Merlo, Agustí. Milità a la CNT fins que en fou expulsat per militar al PCC. Durant la guerra es traslladà a Madrid i formà part del Comitè de la Federació Estatal de Transports de la UGT. El maig de 1938 fou elegit Secretari General de la Federació Local de Barcelona de la UGT. Archaga, Santiago. Assistí al Congrés de Sants (1918) representant la Federació Obrera de Figueres. Archs, Manuel. ? - Barcelona 1894. Dirigent obrer tèxtil, de Sants. Fou detingut en els incidents del Primer de maig del 1892. Després de l'afusellament de Paulí Pallàs (octubre de 1893) i del llençament de bombes al Gran Teatre del Liceu (novembre de 1893), fou detingut i empresonat al castell de Montjuïc, acusat de l'atemptat contra el general Martínez Campos, capità general de Catalunya. Després de rebre maltractaments, fou condemnat a mort i executat (21 de maig de 1894). Abans de morir escriví una carta al seu fill (17 de maig de 1894), on li demanava que morís com ell, si calia, en la tasca d'emancipació del proletariat. Archs, Ramon. ? 1883 - Barcelona 1921. Obrer metal.lúrgic. Dirigent cenetista. Fill de Manuel Archs. Secretari de la Unió Metal.lúrgica (1910). Membre del Comitè Regional de la CNT (1920) i enllaç amb el Comitè Nacional. Com a membre del comitè de defensa de la CNT, fou l'inspirador de l'estratègia terrorista de la CNT entre els anys 1920-1921. Detingut l'estiu de 1921, després de l'atemptat que costà la vida al Cap del Govern Espanyol Eduardo Dato, li fou aplicada la denominada "Llei de fugues". Arens, Boi. Membre de la Junta Consultiva de l'Associació de Socors Mutus de Barcelona el 1842. Argudin, August. Milità a la UGT. L’any 1934 va formar part del Front Únic de Treballadors de Llum i Força de Catalunya. Firmant dels pactes, entre les empreses del sector i el Front Únic, que van permetre constituir la Caixa de Pensions i Retir d'Empleats de Gas i Electricitat (PREGE). Arín Simó, Francesc. Veieu Martínez i Simó, Francesc. Arlandis Esparza, Hilari. ?, 1888 - Figueres, 1939. Militant de la CNT del País Valencià. Obrer marbrista funerari. Assistí al congrés de la CNT de Madrid (1919), on defensà l'adhesió a la Tercera Internacional. Delegat per València en el Ple de la CNT de Lleida (abril de 1921), fou elegit per a formar part de la delegació que havia d'anar a Moscou, el 1921, al primer congrés de la Internacional Sindical Roja, amb Joaquim Maurín, Andreu Nin, Jesús Ibáñez i Gaston Leval (Publicà les experiències del viatge en el llibre Los anarquistas en Rusia. Ed. La Batalla, 1924). En la Conferència de la CNT de Saragossa de 1922, defensà les gestions de la delegació a Moscou, però quan la CNT acordà separar-se de la Internacional Comunista, Arlandis votà en contra, llavors ingressà en el Partit Comunista Obrer d'Espanya. Formà part de la redacció de "La Batalla" (Barcelona, 1922) i a causa de les seves campanyes contra la guerra del Marroc, hagué d'exiliar-se a França. Retornà en plena dictadura i fou empresonat a Barcelona. Milità a la Federació Comunista Catalano-Balear, al Partit Comunista Català (1930), i després al Bloc Obrer i Camperol (1931), raó per la qual fou expulsat de la CNT en el Congrés de la CRTC de Barcelona l'any 1931, essent delegat del Sindicat d'Arts Gràfiques de Barcelona i membre del Comitè executiu. Fou expulsat del BOC el 1932 i tornà al Partit Comunista Català. Armaches Espinol, Josep. Militant de la UGT. Vocal del Comitè Executiu de la Federació Local de Barcelona l'any 1931. Armadas, Francesc. Assistí al Congrés Obrer de Barcelona del desembre de 1868, organitzat per la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona. Armengol, Jaime. L'any 1895 fou President de la junta directiva de la secció de Vilafranca del Penedès de la Federación de Obreros Agrícolas de la Región Española i membre de la Comissió de Propaganda de la FOA. Arnau, Ciril. Assistí al Congrés de Sants (1918), representant els Picapedrers de Montjuïc (Barcelona). Arnau, Joan Josep. President de la junta organitzadora de La Unión Tramviaria (Barcelona, 1914). Fou acomiadat de la feina pel Marqués de Foronda, director de la Cia. de Tramvies de Barcelona, per la seva tasca davant la junta organitzadora. Arnau, Josep. Militant de la UGT a Tarragona. Tipògraf. Representant aquesta Ciutat va assistir al sisè congrés de la Federació Tipogràfica de la UGT celebrat a Madrid el 23 de SETEMBRE de 1892. Arnó, Adrià. Militant de la CNT. Participà en el Congrés de Sants (1918), representant el sindicat de l'Art Fabril de Mataró i en la Conferència Extraordinària de Blanes (1922), representant els sindicats de Mataró. Fou tresorer de la CRTC i redactor de "Solidaridad Proletaria" (Barcelona, 1924). El gener de 1925 fou empresonat junt amb Àngel Pestaña i Joan Peiró. Fou un dels fundadors del periòdic "Vida Sindical" (Barcelona, 1926). Aroles Batlló, Dionís. Militant de la CNT. Per la seva activitat sindical fou empresonat en el vaixell "Giralda" i deportat al castell de la Mola de Maó (30.11.20). Arpa, Antoni. Membre d'una comissió d'obrers de Sabadell que l'octubre de 1855 es va traslladar a Madrid per tal d'entrevistar-se amb el general Espartero. Arquer, Josep. Anarquista. Comerciant a Badalona. Es passà als "Sindicats Lliures" i intervingué en l'atemptat que costà la vida a Salvador Seguí . Arquer Saltor, Jordi. Bellcaire d'Urgell, 1907 - Perpinyà 1981.Membre del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI) de Barcelona. Milità a la CNT. Escriptor. Dirigent de la Secció de Treball del periòdic "Lluita". Va combatre els sectors reformistes del CADCI. Durant la dictadura de Primo de Rivera intervingué en l'acció clandestina relacionada amb els grups independentistes de Francesc Macià. El 1927 fou un dels fundadors del Cercle d'Estudis Marxistes. L'any 1928 participà en la formació del Partit Comunista Català, del consell del qual en fou elegit membre. Caiguda la dictadura, fou un dels fundadors del BOC (novembre de 1930). President del Sindicat Mercantil de la CNT, propugnà l'Aliança Obrera i l'abril de 1932 fou expulsat de la CNT per ser del sector comunista. Formà part del comitè executiu del POUM i participà en la fundació de l'Ateneu Popular de Gràcia (1932). En esclatar la guerra civil formà part de la columna del POUM que operà en el front d'Aragó. Arran dels Fets de Maig de 1937 fou perseguit i empresonat, primer a Barcelona i després a València. Condemnat a onze anys de presó es fugà el gener de 1939 i s'exilià a Mèxic. Col.laborà en nombrosos periòdics: "L'Hora", "La Batalla", "L'Escuma", "Acción", "Front", des d'on va mantenir una lluita dialèctica amb els cenetistes, especialment amb Joan Peiró. Va col.laborà en les publicacions "Endavant", "L'Insurgent", "Quaderns de l'Exili", "La Nostra Revista" (Mèxic). "Ressorgiment" (Argentina) i "Germanor" (Xile). És autor de De Pi i Margall al Comunisme (Barcelona, 1931). Los Comunistas ante el problema de las nacionalidades Ibèricas. (Barcelona, 1931). L'Evolució del problema agrari a Rússia. Des de la servitud feudal al comunisme. (Barcelona, 1934). Las interpretaciones del marxismo. (Barcelona, 1937). El comunisme i la qüestió Nacional( ?). Salvador Seguí (Barcelona. s.d.). També és autor de l'opuscle El futur de Catalunya i els deures polítics de l'emigració catalana. (Mèxic, 1943). Arrons, Bartomeu. (Se'l cita també com Bartomeu Arroms i Bartomeu Arom). Mestre Picapedrer. Vocal de la Junta Central de Directors de la Classe Obrera de Barcelona (1855). Artal Armand. ? - València, 1967. Anarquista. Militant de la CNT. Fou secretari del Comitè Nacional Revolucionari de la CNT, amb seu a Badalona (1927-28). Residí a València des d'on s'exilià el 1939, i a on tornà i morí el 1967. Ascaso Budria, Domingo. Almudévar (Osca) - ? – Barcelona, 1937. Militant de la CNT. Forner. Germà gran del dirigent de la CNT Francisco Ascaso. Participà en l’atemptat contra un comissari de policia a Barcelona i hagué d’exiliar-se a França. Cap de la columna "Francisco Ascaso" que operà en el front d'Aragó. Fou mort durant els Fets de Maig de 1937. Ascaso Budría, Francisco. Almudévar (Osca) 1901 - Barcelona 1936. Anarquista. Militant de la CNT. Treballar de cambrer a Saragossa i més tard a Barcelona (1921). Hom li atribuí la mort del Cardenal Soldevila i fou empresonat (Juny-desembre 1923). Organitzà una fugida i tornà a Barcelona, per anar després a França (1924), des d'on organitzà un atemptat contra el rei Alfons XIII (1925), que fou descobert per la policia francesa i altre cop fou empresonat. Amic inseparable de Bonaventura Durruti, ambdós constituïren, juntament amb García Jover, Ricardo Sanz, Aurelio Fernández, Juan García Oliver i altres, el grup d'acció directe "Los Solidarios", que més tard es digué "Nosotros". Fou un dels fundadors de la FAI (1927). Romangué exiliat a Cuba i Mèxic. Amb l'adveniment de la República tornà a Espanya. Fou secretari de la CRTC i participà en l'intent insurreccional de l'Alt Llobregat (1932), motiu pel qual fou deportat a Villa Cisneros i Fuerteventura. En tornar a Catalunya col.laborà a "Solidaridad Obrera" (1934-1935), destacant el seu article "No aunqué lo manden, capitán", en el qual atacava fortament el capità Roja (responsable de la matança de Casas Viejas) qui es defensava de l'afer dient que complia ordres. Tornà a ser empresonat a València fins el FEBRUARY / FEBRER de 1936. Participà en el congrés de la CNT (Saragossa, maig 1936) representant el Sindicat Fabril i Tèxtil de Barcelona. Després organitzà un proveïment d'armes per als anarquistes, tot intuint la rebel-lió militar. En produir-se aquesta (juliol 1936), es posà junt amb Bonaventura Durruti al front de les milícies populars. Va caure mort el dia 20 de juliol, quan intentava conquerir la sublevada caserna de les Drassanes de Barcelona. Asenci, Sebastià. Serrador. Director de la Classe Obrera dels Serradors. Fundador de la Junta Central de Directors de la Classe Obrera (1855).

    Asensi, Vicenç. Valencià afincat a Terrassa. Ebenista. Afiliat a la FRE. En el congrés de Saragossa de 1872, fou elegit membre del Consell Federal, amb el càrrec de comptador (secretari econòmic). Assistí al Congrés de Còrdova (1872-73), com a delegat per Terrassa.

    Asensio Capilla, Bonaventura. Militant de la UGT. Tresorer del Comitè Regional de la UGT de Catalunya (1925-1928).

    Augés, Marcel. Militant de la CNT de Manresa, membre del Sindicat de la Metal.lúrgia (1930). El 1931 s'adherí als Trentistes. Col.laborà a "El Trabajo", de Manresa (1931-34). El 1932 fou elegit president del Sindicat Metal.lúrgic. Auladell, Joaquim. Director de la Classe Obrera dels Teixidors de Sant Andreu de Llavaneres (1855). Auleda, Frederic. Militant de la CNT. Fou un dels signants del Manifest Trentista.

    Àvila, Rafael. Assistí al congrés convocat per Solidaritat Obrera, en el qual es constituí la CNT (Barcelona, 1910), com a representant dels "Aserradores y Cajonistas de La Coruña". En presidí la segona i la sisena sessió. També presidí el primer congrés de la CNT (Barcelona, setembre de 1911).

    Ayala Ayala, Tomàs. Militant de la CNT/FAI a Vilanova i la Geltrú. Afusellat pels franquistes el 06.07.39. Aymerich, Antoni. Secretari de la Societat de Protecció Mútua dels Pellaires d'Olot (1841). Aymerich, Salvador. Membre de la Unió Fabril i Tèxtil de Sabadell i militant del BOC. vAznar i Seseres, Pere. Roses 1907 – Santiago de Xile 1999. Militant del CADCI i polític. Dependent de Comerç. Amb 14 anys va començar a treballar en uns gran magatzems. L'any 1923 s'afilià al CADCI i l'any 1928 ingressà al Partit Comunista Català. L'octubre de 1930 participà en l'Assemblea constituent del Sindicat Mercantil, on fou elegit membre de la junta directiva. A les acaballes de 1933 organitzà, dins del CADCI, la Minoria d'Oposició Mercantil (MOM), que s'oposasava a la línia política del Consell Directiu del CADCI. L'any 1934 fou secretari general del Comitè del CADCI i també del Partit Català Proletari. El FEBRUARY / FEBRER de 1936 fou elegit president del CADCI i diputat per Barcelona a les Corts Republicanes. El juliol de 1936 participà en la formació del PSUC i fou designat responsable de la Secretaria Sindical. L'any 1938 fou nomenat director general de Treball i Assistència Social del Govern de la Generalitat de Catalunya. El 1939 s'exilià a França i després a Santiago de Xile. A l'exili fou expulsat del PSUC i s'afilià al Partit Socialista Català. Des de l'any 1936 fins al 1977 presidí el CADCI i en fou nomenat President d'Honor. P WITHOUT CODE; SEE ALSO ENTRIES WITH SOURCE CODE FOR EASY CUT & PASTE IF NEEDED

    MANY ENTRIES ARE NOT ANARCHIST & CAN BE CUT OUT INDEX TEMPLATE FOR ENCYCLOPEDIA: (August 2006: This is also in the gmail encyc folder, with names beginning with J to work through)

    TEMPLATE:

  • ABAD, Julià.
    (??-??) Catalan militant, Terrassa CNT. Arrested for participating in the February 1932 revolt. (Diccionari de Sindicats)August 2007

    ADD TO QUICK INDEX:
  • Julia Abad http://www.veuobrera.org/01biogra/1biogr-a.htm
    (*) Per cercar biografies de Sindicalistes cal consultar el Diccionari Biogràfic del Moviment Obrer als Països Catalans. Coordinat per María Teresa Martínez de Sas i Pelai Pagès i Blanch. Edicions Universitat de Barcelona. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, desembre del 2000. I per biografies específicament d'Anarcosindicalistes Esbozo de una Enciclopedia histórica del anarquismo español. Miquel Iñíguez. Fundación de Estudios Libertarios Anselmo Lorenzo. Madrid, 2001. http://www.translendium.com/

    2004 -- Diccionari de Sindicats names to go thru for indexing

    TEMPLATE:

  • ABAD, Julià.
    (??-??) Catalan militant, Terrassa CNT. Arrested for participating in the February 1932 revolt. (Diccionari de Sindicats)August 2007

    ADD TO QUICK INDEX:
  • Julia Abad

    Ascaso Budría, Francisco. Almudévar (Osca) 1901 - Barcelona 1936. Anarquista. Militant de la CNT. Treballar Francisco Ascasode cambrer a Saragossa i més tard a Barcelona (1921). Hom li atribuí la mort del Cardenal Soldevila i fou empresonat (Juny-desembre 1923). Organitzà una fugida i tornà a Barcelona, per anar després a França (1924), des d'on organitzà un atemptat contra el rei Alfons XIII (1925), que fou descobert per la policia francesa i altre cop fou empresonat. Amic inseparable de Bonaventura Durruti, ambdós constituïren, juntament amb García Jover, Ricardo Sanz, Aurelio Fernández, García Oliver i altres, el grup d'acció directe "Los Solidarios", que més tard es digué "Nosotros". Fou un dels fundadors de la FAI (1927). Romangué exiliat a Cuba i Mèxic. Amb l'adveniment de la República tornà a Espanya. Fou secretari de la CRTC i participà en l'intent insurreccional de l'Alt Llobregat (1932), motiu pel qual fou deportat a Villa Cisneros i Fuerteventura. En tornar a Catalunya col.laborà a "Solidaridad Obrera" (1934-1935), destacant el seu article "No aunqué lo manden, capitán", en el qual atacava fortament el capità Roja (responsable de la matança de Casas Viejas) qui es defensava de l'afer dient que complia ordres. Tornà a ser empresonat a València fins el FEBRUARY / FEBRER de 1936. Participà en el congrés de la CNT (Saragossa, maig 1936) representant el Sindicat Fabril i Tèxtil de Barcelona. Després organitzà un proveïment d'armes per als anarquistes, tot intuint la rebel-lió militar. En produir-se aquesta (juliol 1936), es posà junt amb Bonaventura Durruti al front de les milícies populars. Va caure mort el dia 20 de juliol, quan intentava conquerir la sublevada caserna de les Drassanes de Barcelona.

    Asenci, Sebastià. Serrador. Director de la Classe Obrera dels Serradors. Fundador de la Junta Central de Directors de la Classe Obrera (1855).

    Asensi, Vicenç. Valencià afincat a Terrassa. Ebenista. Afiliat a la FRE. En el congrés de Saragossa de 1872, fou elegit membre del Consell Federal, amb el càrrec de comptador (secretari econòmic). Assistí al Congrés de Còrdova (1872-73), com a delegat per Terrassa.

    Asensio Capilla, Bonaventura. Militant de la UGT. Tresorer del Comitè Regional de la UGT de Catalunya (1925-1928).

    Augés, Marcel. Militant de la CNT de Manresa, membre del Sindicat de la Metal.lúrgia (1930). El 1931 s'adherí als Trentistes. Col.laborà a "El Trabajo", de Manresa (1931-34). El 1932 fou elegit president del Sindicat Metal.lúrgic.

    Auladell, Joaquim. Director de la Classe Obrera dels Teixidors de Sant Andreu de Llavaneres (1855).

    Auleda, Frederic. Militant de la CNT. Fou un dels signants del Manifest Trentista.

    Àvila, Rafael. Assistí al congrés convocat per Solidaritat Obrera, en el qual es constituí la CNT (Barcelona, 1910), com a representant dels "Aserradores y Cajonistas de La Coruña". En presidí la segona i la sisena sessió. També presidí el primer congrés de la CNT (Barcelona, setembre de 1911).

    Ayala Ayala, Tomàs. Militant de la CNT/FAI a Vilanova i la Geltrú. Afusellat pels franquistes el 06.07.39.

    Aymerich, Antoni. Secretari de la Societat de Protecció Mútua dels Pellaires d'Olot (1841).

    Aymerich, Salvador. Membre de la Unió Fabril i Tèxtil de Sabadell i militant del BOC.

    Aznar i Seseres, Pere. Roses 1907 – Santiago de Xile 1999. Militant del CADCI i polític. Dependent de Comerç. Amb 14 anys va començar a treballar en uns gran magatzems. L'any 1923 s'afilià al CADCI i l'any 1928 ingressà al Partit Comunista Català. L'octubre de 1930 participà en l'Assemblea constituent del Sindicat Mercantil, on fou elegit membre de la junta directiva. A les acaballes de 1933 organitzà, dins del CADCI, la Minoria d'Oposició Mercantil (MOM), que s'oposasava a la línia política del Consell Directiu del CADCI. L'any 1934 fou secretari general del Comitè del CADCI i també del Partit Català Proletari. El FEBRUARY / FEBRER de 1936 fou elegit president del CADCI i diputat per Barcelona a les Corts Republicanes. El juliol de 1936 participà en la formació del PSUC i fou designat responsable de la Secretaria Sindical. L'any 1938 fou nomenat director general de Treball i Assistència Social del Govern de la Generalitat de Catalunya. El 1939 s'exilià a França i després a Santiago de Xile. A l'exili fou expulsat del PSUC i s'afilià al Partit Socialista Català. Des de l'any 1936 fins al 1977 presidí el CADCI i en fou nomenat President d'Honor.

    Per tornar a l'inici

    Bachons, Manuel. Veieu Bochons, Manuel.

    Badell Baucells, Joan.  L'Arboç, 1899. Militant del Bloc Obrer  i Camperol i del POUM. Ferroviari. L'any 1934 formà part de la candidatura municipal del BLOC a Vilanova i la Geltrú, i l'any 1936 formà part del Comitè de Defensa Local, constituït el 22 de juliol de 1936, representant el POUM. Fou regidor a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, del 17-10-36 fins el 08-10-37 en que fou cessat (el POUM havia estat declarat il.legal, com a resultat dels Fets de maig).

    Badia, Arcadi. Participà en el Congrés de Sants (1918), com a representant dels Sortejadors de Llana de Sabadell.

    Badia, Boi. Director de la Societat Obrera de Calafats. Fou membre fundador de la Junta Central de Directors de la Classe Obrera (1855). Assistí al congrés convocat per la Direcció Central de Les Societats Obreres (Barcelona, desembre de 1868).

    Badia Arnal, Marcial. Tortosa, 1881 - Mèxic, 1947. Dirigent de la Societat Tipogràfica de Reus, i militant socialista. A Tarragona fou redactor de "L’Aurora roja", portaven de la Federació Obrera Local. Impulsà la publicació de propaganda socialista "La Justicia Social". Durant la guerra civil fou director del "Diari de Reus".

    Badia Matamala, Antoni. Dependent de comerç. Socialista afiliat a la Federació Catalana del PSOE. Actuà de secretari en el congrés de constitució de Solidaritat Obrera (Barcelona, 1907) i fou elegit tresorer. Més tard s'afilià al PSOE. També participà en el congrés de constitució de la Confederació Regional de Societats de Resistència -Solidaritat Obrera- (Barcelona, setembre de 1908).

    Badia Pere, Josep. Militant de la CNT a Viladecans. Jornaler agrícola. L'any 1930 fou l'impulsor del Sindicat Únic de Treballadors de Gavà.

    Badori "Pipes". Militant de la CNT. Membre del Comitè Pro-Presos de la CRTC. Per les seves activitats sindicals, durant la dictadura de Primo de Rivera hagué d'exiliar-se a França.

    Balada Gual, Sergi. (Se’l cita també com Francesc)Vilanova i la Geltrú, ? - Cuautla (Mèxic, 1962). Sindicalista i militant del POUM. President del Sindicat Tèxtil de la FOUS. Pels fets del Sis d'Octubre de 1934 fou condemnat a mort, però més tard fou amnistiat. Comandà una columna del POUM que sortí cap al front d'Aragó el juliol de 1936. Fou fiscal del primer Tribunal Popular de Barcelona. Després de la guerra civil s’exilià a Mèxic.

    Balaguer, Francesc. Anarquista adherit a la Societat de Barbers de Barcelona. Assistí al 4rt congrés de la Segona Internacional (Londres, 1896) on intentà exposar les seves opinions antipolítiques i en fou expulsat.

    Balañà, Lluís.  Forner. Assistí al 1er. congrés obrer estatal, convocat pel Centre Federal de les Societats Obreres de Barcelona. (Barcelona, juny de 1870).

    Balasch, Jaume. Republicà Federal. Aliancista i bakuninista. Fonedor. Director de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona (1868). Féu una Crida per a la celebració d'un congrés obrer català (desembre de 1868). Formà part d'una candidatura republicano-federal en les eleccions a l'Ajuntament de Barcelona (desembre 1868). Assistí al congrés obrer convocat pel Centre Federal de Les Societats Obreres (Barcelona, juny de 1870), com a representant de la Societat de Fonedors i Motlluradors de Ferro de Barcelona. En Aquest congrés proposà que el Consell Federal de la FRE de l'AIT, tingués la seu a Madrid. Assistí al segon congrés de la Unió d'Obrers del Ferro (Alcoi, FEBRUARY / FEBRER de 1873). El 1873 fou un dels signants d'un manifest per a la defensa de la República, i va participar en diversos mítings. Membre de la Junta de l'Ateneu Català de la Classe Obrera (octubre 1873), pel maig de 1877 fou elegit membre de la Consell Federal de la FRE.

    Balasch Gasull, Alfons. Militant de la UGT. Fuster. Comptador del Comitè Regional de la UGT de Catalunya l'any 1930.

    Balcells, Fèlix. Assistí al Congrés Obrer de Barcelona de 1870, com a representant dels Escultors i Tallistes de Barcelona.

    Balcells, Joan. Assistí al Congrés Obrer de Barcelona de 1868, on fou vocal de la mesa en la primera sessió.

    Baldrich, Vicenç. Un dels fundador de la Unió Ultramarina (1902). El 1931 defensà la seva dissolució i l'ingrés en el Sindicat Mercantil de la CNT.

    Baldrís, Joan. Dirigent de l'anarcosindicalisme agrari els anys 1930. L'any 1931 s'adherí al BOC i després a la U. de R.

    Balet, Joan. Membre de la CNT. Assistí al Congrés de Sants (1918), com a representant de la Federació Local de Manresa. Col.laborà a la revista "Tierra y Libertad" i al diari "Solidaridad Obrera" de Barcelona.

    Ballabriga, Antoni. Militant de la CNT. Fou un dels signants del Manifest dels Trenta (agost 1931).

    Ballach, I. Membre de la CNT. Sabater. Formà part del comitè de la Federació Local de Barcelona. Treballà en l'organització del Congrés de Sants (1918), en el qual intervingué com a representant del Sindicat de Sabaters "La Armonía" de Barcelona.

    Ballano Bueno, Adolfo. Militant de la CNT. Periodista. Membre del grup "Los Solidarios". Assistí a la conferència de Blanes (juliol de 1922), en representació dels sindicats de Vilassar de Dalt. Membre del Consell General de Defensa d'Aragó amb seu a Fraga (octubre 1936). Des del desembre del mateix any, quan el citat Consell fou reconegut oficialment pel govern central, s'encarregà del departament d'Ordre Públic.

    Ballbé, Eusebi. Assistí al congrés obrer convocat pel Centre Federal de Les Societats Obreres (Barcelona, juny de 1870), com a representant de les Tres Classes de Vapor de Barcelona. Donà suport a la proposta de trasllat de la seu del Consell Federal de la FRE de l'AIT a Madrid.

    Baqué, Pere. Membre de la Societat Obrera dels Aprestadors i Cilindradors de Barcelona. Fou un dels signants del Manifest del Primer de Maig de 1890.

    Baqués, Ramon. Militant de la CNT. Assistí al Congrés de Sants (1918) on s'oposà a la creació dels Sindicats Únics.

    Baqués, Pau.Dirigent de la Unió de Rabassaires de l’Alt Penedès el 1934.

    Baradella, Esteve. Vilanova i la Geltrú. Se'l cita també com Bardella. Director de la Classe Obrera de Filadors de Selfactines. Un dels signants del manifest "Vindicación de la Clase Obrera en Villanueva y Geltrú", publicat el dia 7 de juliol de 1855. El mes de setembre de 1855 dirigí un escrit al Governador Civil, denunciant la coacció i amenaces a la teixidora Josefa Juncosa perquè s'adheria a una vaga.

    Barañé, Rafael. Vicedirector tercer de l'Associació de Socors Mutus d'Oficials Impressors de Barcelona (juny 1855).

    Barba Roca, Pau. Director de la Classe Obrera dels Teixidors de Telers Mecànics. President de la Junta Central de Directors de la Classe Obrera (Barcelona, 1855). Formà part de les comissions de treballadors que organitzaren la lluita de les selfactines i la vaga general de juliol de 1855, després de la qual hagué d'exiliar-se a Londres. Visqué a Amèrica i, en tornar, ingressà a Les Tres Classes de Vapor. Posteriorment hi provocà una escissió.

    Barberà Blas, Antoni. Militant de la UGT. Fou comptador del Comitè Regional de la UGT de Catalunya (abril 1929-juliol 1930).

    Barceló, Baptista. Vocal de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona (FEBRUARY / FEBRER de 1869).

    Barceló Cassadó, Josep. Mataró, 1824 - Barcelona, 1855. Dirigent Obrer. Filador. Capdavanter de l'Associació de Filadors de Barcelona. Dirigí la primera vaga general de Barcelona el mes de març de 1854. Organitzà la comissió de treballadors de les fàbriques de filats, que protagonitzaren el boicot contra les selfactines (estiu 1854). Restablerta la Milícia Nacional, en fou capità. Fou el dirigent obrer més popular i influent de Catalunya. L'abril de 1855 fou detingut pel govern militar i acusat d'haver comès un crim en el Mas de Sant Jaume d'Olesa de Montserrat. Fou injustament condemnat a mort per un irregular consell de guerra i executat el sis de juny de 1855. Aquest fet causà gran indignació en el món obrer i provocà la primera vaga general de Catalunya.

    Barco Hernández, Francesc. Militant de la UGT. El gener de 1926 s'enfrontà amb la direcció de la Federació Regional, essent suspès de militància. Havia estat comptador del Comitè Regional de la UGT de Catalunya (maig de 1922) i després en fou Tresorer (juliol de 1930).

    Barcons Solé, Joaquim. Formà part de la comissió d'obrers de Sabadell que l'octubre de 1855 es traslladaren a Madrid, per entrevistar-se amb el general Espartero i demanar-li la llibertat dels obrers empresonats i el retorn dels emigrats.

    Bardella, Esteve.  Veieu Baradella, Esteve

    Barea, Francesc. Militant de la UGT. Representant del Sindicat d'Aigua, Gas i Electricitat en el Comitè de Catalunya l'any 1933.

    Barella, Jaume. Vocal de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona. Signant de la crida "a los obreros de Catalunya" demanant la celebració d'un congrés obrer català (desembre 1868).

    Bargalló, Joan. Assistí al congrés obrer convocat pel Centre Federal de Les Societats Obreres (Barcelona, juny de 1870), en representació dels Escultors i Marbristes de Barcelona.

    Bargalló Martí, Miquel. Pagès de Mont-roig del Camp. Membre fundador del Centre Obrer de Mont-roig, l’any 1911. Assistí al congrés de constitució de la Federació Provincial de Tarragona d’Obrers del Camp. (Reus, 25.05.1913). Fou alcalde de Mont-roig l’any 1917.

    Barjau i Riera, Felip. Sant Martí de Provençals, 1894 – Mèxic, 1952). Se'l cita també Felip Barjau i Rieracom Felip Barjun. Militant de la CNT. Barber. Després del Congrés de Sants (desembre 1918), va fer campanya de divulgació anarcosindicalista pel sud de Catalunya amb Josep Viadiu i Llibertat Ròdenas. Més tard (finals de 1930) abandonà la CNT i s’afilià a la USC. Participa en les eleccions a Corts de novembre de 1933 i fou elegit diputat per la USC. El 1936 participà en la fundació del PSUC i el 1939 hagué d’exiliar-se a Mèxic.

    Baró Josep, Miquel. Obrer afusellat en la repressió posterior a la revolta de la Setmana Tràgica (13 d'agost de 1909).

    Barquet Simó. Dirigent de la Societat de Protecció Mútua d'Oficials Sabaters, de Barcelona. Secretari de la Junta Central Directiva de les Associacions de Socors Mutus (Barcelona 1841). Fou destituït acusat de malversació de fons.

    Barrera Maresma, Martí.-La Bisbal d'Empordà 1889 - Barcelona, 1972. Sindicalista i polític republicà. Fou president de les Joventuts de la UFNR d'Arenys de Mar. Establert a Barcelona milità en els moviments obrers. El desembre de 1916 fou detingut durant una vaga que, contra l'encariment de les subsistències, havia promogut la CNT. Va ser membre del Comitè Regional de la CNT durant la vaga general revolucionària de 1917. Exercí de gerent de "Tipografía Cosmos" on s'editava "La Batalla" (1923). Administrador de "Solidaridad Obrera" de Barcelona, n'assumí un temps la direcció. Juntament amb Lluís Companys, Salvador Seguí i d'altres sindicalistes i polítics, fou deportat al castell de La Mola de Maó (30 de novembre de 1920). El 1932 fou elegit diputat al Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana. Fou Conseller de Treball de la Generalitat des del 4 d'octubre de 1933 fins el 7 d'octubre de 1934. El seu tarannà conciliador i progressista va quedar reflectit en els redactats finals de nombrosos convenis col.lectius, entre els quals cal destacar el de Riegos y Fuerzas del Ebro, la multinacional productora i distribuïdora d'energia elèctrica (25 de SETEMBRE de 1933) i el del metall (juny de 1934). Pels fets del Sis d'octubre de 1934 fou condemnant a 30 anys de presó. Després del triomf electoral del Front Popular (FEBRUARY / FEBRER de 1936), es reintegrà a la conselleria ocupant el càrrec fins el 31 de juliol del mateix any, en que fou nomenat vocal, per ERC, del Consell d'Economia de la Generalitat. Durant la guerra fou president de la Comissió de Responsabilitats Polítiques, des d'on va fer prevaler les normes jurídiques. S'exilià el 1939 a Montpelier. Tornà a Barcelona el 1950.

    Barrio Navarro, José del. Valladolid, 1909 - París, 1989. Militant marxista José del Barrio Navarroafiliat al PCE i al PCC. Milità a la CNT i també a la UGT. Treballador del metall. L’any 1924 s’afilià a la CNT a Barcelona. L'any 1927 fou elegit secretari de la Unió de Joventuts Comunistes d'Espanya i es traslladà a Bilbao, formant part del Comitè Central del PCE.  L'any 1928 era secretari d'Organització de la FCCB. Assistí al 5è. congrés de la Internacional de les Joventuts Comunistes i al 6è congrés de la Tercera Internacional (Moscou, juliol-agost de 1928). Participà en la formació del PCC l'any 1932. Fou secretari del Sindicat Metal.lúrgic de la CNT a Barcelona, però l'any 1933 en fou expulsat per la seva militància comunista, afiliant-se a la UGT. Fou secretari del Sindicat Metal.lúrgic de la UGT de Barcelona. El juny de 1936 esdevingué secretari general de la UGT de Catalunya. Participà en la constitució del PSUC (Barcelona, juliol de 1936), essent elegit membre del seu comitè central. Representant a la UGT formà part del Comitè Central de Milícies Antifeixistes, càrrec que ocupà molt poc temps, ja que tot seguit es traslladà al front de guerra comandant la Columna "Carles Marx". El maig de 1937, en ser assassinat Antonio Sesé,  tornà a fer-se càrrec de la  secretaria general de la UGT de Catalunya. Retornà al front de guerra i el FEBRUARY / FEBRER de 1939 traspassà la frontera de l'Estat francès amb el XVIII cos d'exèrcit, essent internat en el camp de Sant Cyprien. Després va estar exiliat a Moscou, Xile, Mèxic i finalment a França. Fou responsable de les publicacions "Frente Único" i "Unidad Sindical", també col.laborà a "Octubre" (1935). A l'exili fou expulsat del PSUC.

    Barriobero Herrán, Eduardo. Torrecilla en Cameros (La Rioja) 1875 - Barcelona, 1939. Advocat laboralista, polític i escriptor. Fundador de la Joventut Republicana Federal i gran orador sindicalista. El 1926 participà en una conspiració contra el general Primo de Ribera, i el 1931 fou diputat a les Corts Constituents. A Barcelona, durant la guerra civil, dirigí l'Oficina Jurídica que actuava com a Tribunal Revolucionari. El 14 de FEBRUARY / FEBRER de 1939 fou afusellat pels franquistes a Barcelona. Publicà De Casanovas a Romanones (1916). Emilio Castelar (1930). Un Tribunal Revolucionario. Cuenta rendida por el que fue su presidente (Barcelona, 1937).

    Barthe, Fortunato. Militant de la CNT, assistí al congrés de Sants representant diversos sindicats de Palafrugell.

    Bartolí Guiu, Josep. Barcelona, 1911 - ?, ?. Dibuixant i pintor. Organitzador del Sindicat de Dibuixants de Catalunya de la UGT, i del que en fou dirigent el 1936. Col.laborà amb dibuixos polítics en diverses publicacions: "La Humanitat", "L'Opinió", "L'Esquella de la Torratxa". S'exilià el 1939 a Mèxic on publicà Campos de Concentración (1944), amb textos de Narcís Molins i Fàbrega. Treballà amb el "Mouvement Socialiste pour les Etats Unis d'Europe".

    Barullas, Vicente. Milità a la CNT. Secretari del Comitè Comarcal de Camperols (del Cardoner i l’Alt Llobregat) de la CNT, l’any 1937

    Basart, Josep. Assistí al Congrés de Sants (1918) com a representant dels Obrers Constructors de Pianos.

    Basols, Francesc. Teixidor a mà. Un dels signants de la carta del 15 de març de 1855, dirigida al governador civil de Barcelona, expressant-li l'adhesió obrera al govern liberal.

    Batlle, Josep. Assistí al Congrés de Sants (1918), com a representant dels Constructors de Carruatges i Ferrers de Barcelona.

    Batlle, Miquel. Assistí al congrés convocat per la Direcció Central de Les Societats Obreres (Barcelona, desembre de 1868). Fou membre de la FRE de l'AIT.

    Batlle Coll, Josep. Pintador tèxtil. Un dels dirigents de les comissions de treballadors que organitzaren la lluita contra les Selfactines, i, posteriorment, un dels signants del primer conveni col.lectiu pactat per obrers i patrons tèxtils (26 de gener de 1855).

    Batlle Hugué, Josep. Vilanova i la Geltrú, 1894-1956. Militant de la CNT. Membre del Comitè de la CNT de la fàbrica Pirelli, SA. Fou regidor a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, del 07-09-38 fins el 04-01-39

    Batllia Ramon. Dirigent de Les Tres Classes de Vapor. Membre del Consell de la Unió Manufacturera, elegit en el segon congrés (4-5 de FEBRUARY / FEBRER de 1872), juntament amb Josep Bragulat, Manuel Vila, Narcís Ribó i Eudald Xuriguera.

    Batllori, Josep. Fou administrador, juntament amb Vicenç Martínez, de la Compañía Fabril de Tejedores de Algodón de Barcelona, creada el gener de 1856, època en la què fou elegit secretari de l'Associació de Socors Mutus dels Teixidors de Barcelona.

    Bau, Josep. Membre de la Societat de Protecció Mútua dels Serradors de Barcelona (1841).

    Baudín, Joan. Membre de la FRE de l'AIT (Barcelona, 1872).

    Belis Cortés, Josep. Militant de la CNT. Assistí al congrés convocat per Solidaritat Obrera en el qual es va decidir la constitució de la CNT (Barcelona, 1910), com a representant dels obrers d'Arts i Oficis de Badalona, presidint-ne la cinquena sessió. Va ser ponent de la 1ª ponència que deia: és de necesitat o conveniència per al Sindicalisme que Solidaridad Obrera passi a ser una Confederació Nacional ? També va assistir al congrés de 1911 representant la mateixa societat, i en el qual va presidir la segona sessió.

    Bell, Aleix. Obrer. Després de les primeres reaccions d'antimaquinisme (1935), va ser afusellat acusat d'haver participat en l'incendi de la fàbrica Bonaplata i Cia, de Barcelona.

    Bellavista, Ladislau. Militant de la CNT a Mataró. Membre del comitè de la CRTC (1922), participà en la Conferència de Blanes (1922). Fou un dels fundadors de la revista "Vida Sindical" (Barcelona, 1926).

    Beltran, Nicolau. Un dels signants del Manifest del Primer de Maig de 1890, en representació de la Societat d'Obrers Carregadors i Descarregadors de Carbó Mineral de Barcelona.

    Benajam Català , Jordi. Milità a la UGT al PCC i al PSUC. Secretari general de la Federació Fabril i Tèxtil de la UGT de Catalunya, l'octubre de 1936. Fou membre del Comitè Central del PSUC des del FEBRUARY / FEBRER de 1937. S'exilià a França i l'any 1943 abandonà el partit.

    Benet, Jaume. Militant de la CNT. Assistí al congrés convocat per Solidaritat Obrera, en el qual es va decidir la constitució de la CNT (Barcelona, octubre/novembre 1910), així com al congrés de Sants (1918), representant el Sindicat de Vidriers "Tierna Semilla" del Poble Nou (Barcelona).

    Berga, Josep. L'any 1933 fou elegit Tresorer de l'Agrupació Sindicalista Llibertària de Gavà, adherida a la Federació Sindicalista Llibertària d'Àngel Pestaña.

    Bergaló, Andreu.Dirigent de la Societat de Teixidors de Tiana. Un dels signats d'una carta dirigida al governador civil de Barcelona (11 de maig de 1855), expressant l'adhesió obrera al govern liberal.

    Bernabeu, Àlvar.  ? - ? - Buenos Aires, 1972.  Militant de la CNT. Membre del Sindicat de la Metal.lúrgia de Badalona, en representació del qual assístí al 3er congrés confederal de la CNT (Madrid, juny 1931), i al Ple Regional de Sindicats de la CRTC (Barcelona, agost 1931).

    Bernabeu, Josep. Assistí al congrés convocat per Solidaritat Obrera, en el qual es va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre de 1910), com a representant dels Teixidors Mecànics de Llanes de Sabadell.

    Bernabeu, Rafael. Assistí al congrés convocat per Solidaritat Obrera (Barcelona, octubre de 1910), com a representant de la Unió de l'Art Fabril d'Alcoi. Fou membre de la Comissió Revisadora d'Actes i participà en la ponència sobre el treball de la dona.

    Bernadó, Amadeu. ? - Clichy (França) 1974. Militant de la CNT. Es va passar al BOC i posteriorment al PSUC. Després de la guerra civil s'exilià a França.

    Bernadó, Gabriel. Dirigent de les Tres Classes de Vapor, "Societat la Concòrdia" de Vilanova i la Geltrú. Representant aquesta societat participà el 29 de juny de 1889 en les reunions amb el Comitè de la UGT per tractar de l'adhesió de la societat "La Concòrdia" a la UGT.

    Bernat, Gregori. Militant de la CNT. Secretari del Comitè Local de Vilafranca del Penedès l'any 1931.

    Berni, Ramona. Teixidora. Militant del Sindicat Fabril i Tèxtil de la CNT, en el qual portà a terme una gran tasca propagandística. Fou membre del grup d'acció "Los Solidarios".

    Bertolín, Josep. Militant de la CNT. Per les seves activitats sindicals, fou detingut el 17 de gener de 1919 a Barcelona i traslladat al cuirassat "Pelayo".

    Bertran, Antoni. Membre de la secció local de Vilafranca del Penedès de la Federació d'Obrers Boters (1881). Formà part de la Comissió d'Experts de la citada federació. L'any 1882 assistí al 10è congrés de la FOT.

    Bertrán, Bartolomé. Dirigent de la Societat de Protecció Mútua dels Filadors de Barcelona i vocal de la Junta Central Directiva de les Associacions de Socors Mutus (1841).

    Bertran, Domènec. L'any 1895 era membre de Junta directivaa de la secció de Vilafranca del Penedès de la Federació d'Obrers Agrícoles.  El FEBRUARY / FEBRER de 1895 fou elegit membre de la Comissió de propaganda.

    Bertran, Joan. Secretari de la Junta Central de Directors de la Classe Obrera de Catalunya (1855) i dirigent de la Societat dels Paletes. Formà part de la comissió d'obrers que es traslladà a Madrid per tal d'entrevistar-se amb el govern, demanant el dret d'associació obrera (juliol 1855).

    Bertran, Joan. Membre de la junta directiva de la Societat de Boters de Vilanova i la Geltrú el 1870.

    Bertran, Josep. Director de l'Associació de Socors Mutus dels Cilindradors i Aprestadors de Barcelona (1856).

    Bertran, Miquel. Militant de la CNT a Sabadell. Assistí al Congrés de Sants, en representació dels Rajolers de Sabadell. Assistí al Congrés Confederal de la CNT com a delegat tèxtil per Sabadell (Madrid, 1931) i també al Ple de Sindicats de la CRTC (Barcelona, agost de 1931). L'any 1937 fou dirigent de la Federació Local de Sindicats de Sabadell.

    Bertran, Ramon. Militant de la CNT. Membre del Comitè de la Federació de Vidriers i Cristallers de Badalona (1916).

    Bertran i Súria, Antoni.  Milità  a la FOSIG, a la UGT, al PCC i al PSUC.  Cambrer. Fou President de la FOSIG des de la seva constitució (gener 1936) fins que s'incorporà al front el desembre de 1937. Formà part del Comitè Central del PSUC des del juliol de 1937.  Fou director general de Proveïments de la Generalitat.

    Besteiro Fernández, Julián. Madrid, 1870 - Carmona (Sevilla) 1840. Julián Besteiro FernándezPolític socialista i militant de la UGT. Estudià a la Institución Libre de Enseñanza. Es doctorà en lletres a Madrid el 1895 i fou catedràtic de lògica a la Universidad de Madrid (1912). El 1912 ingressà en el PSOE i també a la UGT. L'any 1914 entrà a formà part del Comitè Nacional de la UGT i el 1915 del PSOE. Fou un dels signants del Pacte d'Unitat d'Acció UGT - CNT, i membre del comitè de vaga en la vaga revolucionària de 1917, fet pel qual fou condemnat a reclusió perpètua per un tribunal militar. El mes de FEBRUARY / FEBRER de 1918 fou elegit diputat a Corts i com a tal va passar de la cel.la al Parlament. Assistí a la Conferència Internacional Socialista d'Amsterdam el 1919, al congrés sindical extraordinari de la FSI (Londres, 1920) i al segon congrés internacional de la FSI (Roma, 1922). Va ser elegit vicepresident de la UGT el 1923. En morir Pablo Iglesias el 1925, el succeí en les presidències de la UGT i del PSOE. Fou reelegit president de la UGT en el 16è congrés (1928) i també en el 17è (1932). Fou president de les Corts Constituents de la República (1931). En el 13è congrés del PSOE (octubre de 1932) les seves tesis foren contestades (s'oposava a la línia radical de Largo Caballero) i no fou reelegit president del partit. El mes de novembre de 1933 dimití de la UGT. El mes de març de 1939 entrà a formar part del Consell Nacional de Defensa, el qual tenia com a missió negociar una pau honorable, que, evidentment, no va aconseguir. En acabar la guerra es va negar a abandonar Espanya. Detingut el 8 de juliol de 1939 a Madrid, fou condemnat a 30 anys de presó. Morí un any més tard empresonat a Carmona.

    Bigorra, Francesc. Signà el manifest del Primer de maig de 1890, representant la Societat d'Operaris Cristallers de Badalona.

    Bilbao Castellanos, Crescencio. Militant de la UGT i del PSOE. L'estiu de 1931 es va fer càrrec de la Presidència del Comitè Regional de la UGT de Catalunya, en haver dimitit el president electe Josep Jové Surroca. Participà en l'organització del 8è congrés i després es reintegrà a les tasques del PSOE a Huelva.

    Bisbe, Jaume. Pintor Secretari de la primera junta de la Federació Local de Societats Obreres de Barcelona (agost de 1907) Representant a la Federació de Treballadors d'Igualada participà i fou ponent en el congrés de la CNT de 1911 i director del periòdic "Solidaridad Obrera".

    Biscamps, Antoni. Vocal de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona (1869).

    Blanco Blanch, Antoni. Osca ? - Gusen (Alemanya), 1941. Militant de la CNT. Xocolater. Ingressà a la CNT a Badalona el 1920. Fou detingut i processat diverses vegades per les seves activitats sindicals. Membre del Comitè Nacional Revolucionari de la CNT (1927), tingué contactes amb Fermín Galán, quan aquest estava empresonat al castell de Montjuïc (1928). Home de confiança de Joan Peiró, aquest l'incorporà al Ministeri d'Indústria. Des de mitjans de 1937 fins l'acabament de la guerra fou director de la fàbrica (col.lectivitzada) de productes químics "Casa Cros" de Badalona. A l'exili fou internat en camps de concentració francesos i posteriorment incorporat a una companyia de treballadors estrangers destinada a fortificar la Línia Maginot. El mes de maig de 1940 fou deportat al camp de concentració de Gusen, on morí.

    Blanc, Cebrià. Dirigent de l'Associació de Socors Mutus dels Teixidors de Sant Pere de Premià. Fou un dels signants de la carta dirigida al governador civil de Barcelona (11 de maig de 1855), expressant la seva adhesió al govern liberal.

    Blanxart, Pere. Signà el manifest del Primer de maig de 1890 en nom del Centre de Confiters i Pastissers.

    Blasco, Agustí. Director de la Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Barcelona (1848).

    Blasco, Josep. Militant de la CNT. En la repressió obrera del gener de 1919 a Barcelona, fou detingut i empresonat al cuirassat "Pelayo".

    Blavia, Josep. Obrer tèxtil. Dirigent de Les Tres Classes de Vapor de Manresa. Un dels signants del conveni col.lectiu que posà fi a la vaga tèxtil de Manresa el 1890.

    Boada, Josep. Assistí al congrés convocat per Solidaritat Obrera, en el qual es constituí la CRTC (Barcelona, octubre de 1910), representant la Federació Local de Societats Obreres de Terrassa. vBoades Vendrell, Domènec. Un dels signants del Manifest del Primer de Maig de 1890, dirigit al governador civil de Barcelona, com a representant dels Obrers de Refineries de Sucre.

    Boal, Evelino. Valladolid, ? - Barcelona, 1921. Dirigent sindicalista. Treballador d'arts gràfiques a Barcelona. Militant de la CNT.  Fou un dels organitzadors del Congrés de Sants i formà part de la comissió que en redactà la Memòria.

    El 1919 fou delegat per entrevistar-se amb organitzacions sindicals a Portugal. Sovint col.laborà a la revista "Tierra y Libertad". Presidí el congrés del Teatre de la Comèdia (Madrid, 1919). L'agost de 1920, juntament amb Salvador Seguí i Salvador Quemades, anà a Madrid per refer l'aliança CNT - UGT. Fou secretari del Comitè Nacional de la CNT (1919-1921). Fou detingut i empresonat a La Model de Barcelona (1921). Quan la matinada del dia 7 de juny (algunes fons citen el dia 15) sortia en llibertat, fou assassinat a la porta de la presó, junt amb Antoni Feliu, aleshores tresorer de la CNT. WITH CODE; SEE ALSO ENTRIES WITHOUT SOURCE CODE FOR SEARCHING WITHOUT CODE PROBLEMS

    MANY ENTRIES ARE NOT ANARCHIST & CAN BE CUT OUT http://www.veuobrera.org/01biogra/1biogr-a.htm
    (*) Per cercar biografies de Sindicalistes cal consultar el Diccionari Biogràfic del Moviment Obrer als Països Catalans. Coordinat per María Teresa Martínez de Sas i Pelai Pagès i Blanch. Edicions Universitat de Barcelona. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, desembre del 2000. I per biografies específicament d'Anarcosindicalistes Esbozo de una Enciclopedia histórica del anarquismo español. Miquel Iñíguez. Fundación de Estudios Libertarios Anselmo Lorenzo. Madrid, 2001. http://www.translendium.com/

    2004 -- Diccionari de Sindicats names to go thru for indexing

    TEMPLATE:

  • ABAD, Julià.
    (??-??) Catalan militant, Terrassa CNT. Arrested for participating in the February 1932 revolt. (Diccionari de Sindicats)August 2007

    ADD TO QUICK INDEX:
  • Julia Abad

    Bochons, Manuel. ? - Barcelona, 1905. (Se'l cita també com Manuel Bachons). Paleta.Assistí al congrés obrer convocat pel Centre Federal de Les Societats Obreres (Barcelona, juny de 1870), com a representant de la Cooperativa de Paletes de Barcelona. Assistí al congrés de la FRE de l'AIT (Còrdova, 1872). Fou nomenat administrador de la Federació Local de Barcelona de la FRE de l'AIT (1873). Distanciat de la Federació, participà en la constitució del Centre Federatiu de Societats Obreres de Barcelona (1876), el qual organitzà uns congressos obrers a Barcelona l'agost de 1877, el gener de 1878 i un altre l’any 1882 (en el què assistí Pablo Iglesias). Participà en la creació del Partit Democràtic Socialista Obrer a Catalunya (agost 1882). Fou secretari de la Unió d'Obrers Constructors d'Edificis de Barcelona, i tresorer de la Lliga Nacional de Resistència (gener de 1883). Quan es reorganitzà l'Ateneu Obrer (FEBRUARY / FEBRER 1891), el dirigí. Col.laborà en el periòdic "El Obrero" de Barcelona (1880), òrgan de les Tres Classes de Vapor, i a la "Revista Social", òrgan de la Unió Manufacturera (1872-1880).

    Bofarull, Francesc. Signà el Manifest del Primer de maig de 1890 dirigit al governador civil de Barcelona, com a representant de la Societat de Teixidors de Seda de Barcelona.

    Bofill, Jaume. Dirigent de la Classe Obrera dels Teixidors de Vilamajor (dita també Vilanova de Vilamajor i San Antoni de Vilamajor). Un dels signants de la carta dirigida al governador civil de Barcelona (11 de maig de 1855) expressant-li l'adhesió obrera al govern liberal.

    Bofill, Joan. El 8 d'agost de 1854 signà un manifest, dirigit a la ciutat de Barcelona, com a dirigent dels obrers Galonaires i Passamaners. Fou elegit compromissari, per la parròquia de Santa Anna, en les eleccions del 19 de novembre de 1854 a l'Ajuntament de Barcelona.

    Bofill, Pedro. Gelida, ?. Obrer paperer. Usà el pseudònim de Pedro Miquel. L'any 1873 era dirigent de la secció de Gelida de la Unió de Noògrafs.

    Boil, Benet. Signà el manifest del Primer de maig de 1890 com a representant de la Societat Obrera de Manyans de Barcelona.

    Boixader, Joan. (també se'l cita com a Buixadós) Militant de la UGT. Vocal suplent de la comissió del Centre de Classes de Barcelona, que organitzà el congrés constitutiu de la UGT (Barcelona, agost de 1888) i al qual assistí com a representant de la Societat Obrera de Cadiraires de Boga de Barcelona. Fou un dels signants del manifest del Primer de Maig de 1890. Després del 2on congrés de la UGT (Vilanova i la Geltrú, 31 d'octubre - 2 de novembre de 1890), fou elegit vocal 4art del Comitè Nacional.

    Boldú, Simó. Directiu de la Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Barcelona (1842).

    Boltà, Francesc. Militant de la UGT. Barreter. Després del 4art. congrés de la UGT (Madrid, 2 d’agost de 1894), fou elegit vicepresident del Comitè nacional.

    Bolingas, Josep. Signà el Manifest del Primer de maig de 1890, com a representant del Centre Instructiu d'Oficials Tapissers de Barcelona.

    Bonada, Agustí. Secretari de l'Associació Obrera de Teixidors Mecànics de Barcelona. Dirigent de la Junta Central de Directors de la Classe Obrera de Catalunya. Formà part de la Comissió negociadora del Conveni Col.lectiu de Teixidors Mecànics (1854). El 1855 participà en la comissió obrera que anà a Madrid a entrevistar-se amb el govern central. En tornar fou perseguit per les autoritats barcelonines i hagué de fugir de Barcelona.

    Bonafulla, Leopoldo. Veieu Esteve, Joan Baptista.

    Bonavia Calverol, Pere. L'Ampolla, 1901. - ? - ?  Militant de la UGT i del PSUC. Ferroviari. A partir de 1929 residí a Vilanova i la Geltrú on fou regidor a l'Ajuntament del 27-10-37 fins el 20-01-39.

    Bonet, Bernat. Militant de la CNT. Participà en el Congrés de Sants (1918), representant la Societat Obrera dels Adobadors "La Unión Popular".

    Bonet, Joan. Militant de la CNT. Participà en el Congrés de Sants (1918), com a representant de la Unió de Fusters de Barcelona.

    Bonet, Robert. Assistí al congrés convocat per la Direcció Central de Les Societats Obreres (Barcelona, desembre de 1868), on fou vocal de la primera sessió.

    Bonet Cuito, Pere. Lleida, 1901 - París, 1980. Tipògraf. Sindicalista i polític. Milità a la CNT i a la UGT. Fou empresonat, per activista, durant la vaga general de 1917. Fou un dels fundadors del setmanari "Lluita Social" (1919), òrgan del sindicalisme marxista dins la CNT de Lleida. Assistí a la Conferència Extraordinària de la CRTC (Blanes, juliol 1922). Fundador, amb Jaoquim Maurín, del setmanari "La Batalla" (1922), que succeí "Lucha Social". Durant la dictadura de Primo de Rivera va ser empresonat durant quatre anys (1925-29). S'exilià a París (FEBRUARY / FEBRER de 1929) i tornà a Barcelona el FEBRUARY / FEBRER de 1931. Fou elegit membre del comitè executiu del BOC i també fou membre del grup dirigent d'Aliança Obrera de Catalunya (1933). Militant a la UGT participà en la fundació i en el comitè executiu del POUM (1935). L'octubre de 1938, dins del procés de persecució al POUM, fou condemnat a 15 anys de presó. El gener de 1939 s'escapà de la presó i passà a França on el govern de Vichy el tancà en un camp de concentració. Presidí una conferència celebrada en memòria de Salvador Seguí, en el 50è aniversari del seu assassinat (París, març de 1973).

    Bonet Riera, Jaume. Obrer tèxtil. President de les Tres Classes de Vapor a Vilanova i la Geltrú (secció de filats i teixits) (1872). S'oferí, en nom seu i de 200 afiliats més, a l'Ajuntament, per anar en contra dels bandolers i dels carlins.

    Bonifaci Mora, Josep. Llimiana (Pallars Jussà), 1895. Milità a la Unió Catalanista, a la Joventut Republicana i a l'Estat Català. En esclatar la guerra milità a la UGT i al PSUC. Formà part del Comitè de Catalunya de la UGT en representació de la Federació Sanitària, de la que n'era Secretari general. Formà part del Sindicat de Metges de Catalunya. Fou director d'Assistència Social del Ministeri de Treball de la República.

    Bono, Enric. Militant de la CNT. Fou un dels fundadors del periòdic "Vida Sindical" (Barcelona,  gener de 1926).

    Bonvehi Sabater, Josep.  L'any 1933 fou l'impulsor i Secretari de l'Agrupació Sindicalista Llibertària de Gavà, adherida a la Federació Sindicalista Llibertària d'Àngel Pestaña.

    Bordas, Ramon. Teixidors de vels. Un dels signants del conveni entre obrers i patrons tèxtils el 26 de gener de 1855. Membre de la comissió obrera durant el conflicte de les Selfactines .

    Bordos, Jaume. Signà el Manifest del Primer de maig de 1890, dirigit al governador civil de Barcelona, com a representant de la Societat d'Oficials Boters de Sants.

    Borella, Josep. Signà el manifest del primer de maig de 1890, com a representant de la Societat d'Obrers d'Estampats i Blanqueig Mecànic de Barcelona.

    Borillo, Vicenç. Militant de la CNT i anarquista. Obrer soldador. Participà en l'organització del Sindicat del Petroli a nivell estatal. Assistí al Ple Nacional de Regionals de la CNT (Llavaneres, juny de 1928). Fou membre del comitè de la CRTC, amb seu a Badalona. Després de la guerra civil s'exilià a França.

    Borobio, Josep. Director i redactor de "Solidaridad Obrera". Fou detingut durant la vaga que, contra l'encariment de les subsistències, impulsà la CNT (Barcelona, desembre de 1916).

    Borràs, Fermí.  Militant de la CNT. Assistí al congrés de Sants (1918), com a representant del Sindicat d'Oficis Diversos de Badalona. President del Sindicat de Productes Químics de Badalona, en fou expulsat el 1918 i posteriorment es dedicà als negocis de la construcció a Sant Adrià del Besòs.

    Borràs, Jacint. Milità en el Sindicat de Barbers de la CNT de Lleida. Assistí al 2on. congrés confederal (Madrid, 1931). Formà part del comitè de la CRTC, en representació dels sindicats de Lleida (1932).

    Borràs, Joan.  Milità a la UGT. Entre 1936 i 1937 fou Secretari d'Organització en el Comitè Local de Barcelona.

    Borràs, Josep. Pagès de Reus. Tresorer del comitè de la Federació Provincials d’Obrers del Camp (Tarragona), l’any 1913.

    Borràs Javé, Martí Anarcocomunista. Sabater. Dirigent de la FTRE i membre del comitè local de Barcelona (1871). Publicà i dirigí,  junt amb Emili Hugas, "La Justicia Humana" (1886) i "Tierra y Libertad" (1888-89). Fou afusellat a Montjuïc.

    Borrell Mateo, Enrique. Sastre. Participà en les primeres reunions de la Internacional presidides per Fanelli (Madrid, 1869). Secretari de correspondència de la comissió organitzadora de la FRE (desembre de 1869). Com a delegat de la secció de Madrid participà en l'organització i assistí al Congrés Obrer de Barcelona (juny de 1870), constitutiu de la FRE de l'AIT, on fou designat membre del Consell Federal, juntament amb González Morago, Francisco Mora, Àngel Mora i Anselmo Lorenzo, càrrec que ocupà fins el maig de 1871.

    Borell, Josep. Secretari de la comissió nomenada pel Centre de Classes de Barcelona, el 1887, per organitzar el congrés obrer fundacional de la UGT (Barcelona, 1888). Membre de la Comissió executiva del PSOE, formà part de la mesa del congrés del PSOE de 1888

    Borràs, Josep.  Pagès de Reus. Tresorer del comitè executiu de la Federació Provincial de Tarragona d’Obrers del Camp, l’any 1913

    Bort Bort, Carles. Militant de la CNT. Fou un dels primers sindicalistes assassinats pels elements dels Sindicats Lliures a Gràcia (Barcelona, 1920).

    Bosch, Antoni. Signà el manifest "Las Clases trabajadoras asociadas a los diputados a cortes y particularmente a los de la antigua Cataluña", en representació de la Classe Obrera dels Serradors de Barcelona (FEBRUARY / FEBRER de 1841)

    Bosch, Conxa. Dirigent obrera. Parlà en un míting a la Casa del Poble de Sabadell, convocat pel sindicat del tèxtil "La Constància", demanant als obrers que participessin en la vaga general del tèxtil de 1913.

    Bosch, Josep. Teixidor. Durant el conflicte de les Selfactines es dirigí al governador civil acceptant treballar a canvi d'una major remuneració (18 de març de 1855).

    Bosch, Pere. Teixidor. Membre de la junta de les Tres Classes de Vapor de Vilanova i la Geltrú (1871).

    Bosch Castany, Àngel. Vilanova i la Geltrú, 1896 - ? - ? Militant de la UGT i del PSUC. Fou regidor a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, del 27-10-37 al 03-11-37

    Botan, Bonaventura. Assistí al congrés obrer convocat pel Centre Federal de Les Societats Obreres, constitutiu de la FRE de l'AIT (Barcelona, juny de 1870), com a representant de la Cooperativa de Picapedrers de Montjuïc (Barcelona).

    Botella, Francesc. Militant de la CNT. Assistí al congrés de Sants (1918), com a representant del Sindicat de Soldadors i Ajudants de Barcelona. Formà part del Comitè Nacional de la CNT (1919). Assistí al 2on. congrés confederal (Madrid 1919), on presidí la primera sessió.

    Botella Moya, Vicenç. Militant de la CNT. Per la seva activitat sindical fou empresonat en el vaixell "Giralda" i deportat al castell de la Mola de Maó (30.11.20). Signà el "Manifest d'Intel.ligència Republicana" (maig de 1930).

    Botifoll, Pere. Assistí al Congrés fundacional de la UGT (Barcelona, 1888), representant la Unió Local de Manresa. Signà el Manifest del Primer de maig de 1890, en nom de l'Agrupació Socialista de Barcelona.

    Bové, Climent. Dirigent obrer. Per les seves activitats sindicals fou desterrat a Canàries (1856). El 1868, en nom de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona, signà una crida "a los obreros de Cataluña", per fer un congrés obrer català. Assistí al congrés obrer en el qual es va constituir la FRE de l'AIT (Barcelona, juny de 1870), com a delegat de les Tres Classes de Vapor de Barcelona. Arran de la repressió pels fets de la Comuna de París, fou empresonat (abril de 1871). Fou president de la Federació de les Tres Classes de Vapor (maig 1870 - gener 1872).

    Bové, Josep. Militant de la UGT. Representant del Sindicat de Transport Terrestre en el Comitè de Catalunya l'any 1933.

    Bover Arqué, Joan. Anarquista i militant de la CNT de les comarques tarragonines. Durant la dictadura de Primo de Rivera fou perseguit i anà a viure a Badalona. Fou membre del Comitè de la CRTC i secretari del Comitè Revolucionari del la CNT (amb seu a Badalona). Després de la guerra civil s'exilià a França.

    Bragulat, Josep.  Organitzà les agrupacions obreres del tèxtil del Principat després de la revolució de 1868 i intervingué en les negociacions de la vaga de les 15 setmanes l'any 1871 a Vilanova i la Geltrú. Fou elegit president de la Federació de les Tres Classes de Vapor el gener de 1872. Assistí al segon congrés de la FRE de l'AIT (Saragossa, 1872). Membre del consell directiu d'Unió Manufacturera i cap de la corrent antibakuninista (1873). El 1876 participà en la reconstitució del Centre Federal de Societats Obreres de Barcelona. Fou membre de la comissió, creada a principis de 1880, embrionària del Partit Democràtic-socialista obrer. Col.laborà en la revista "El Obrero" (1880), òrgan de les Tres Classes de Vapor.

    Branca, Silvestre. Fonedor. Un dels signants del conveni entre obrers i patrons tèxtils (27.02.1855). Membre de les Comissions de Treballadors que organitzaren la lluita de les selfactines i la vaga general següent.

    Brau, Eusebi. Fonedor. Militant de la CNT i anarquista adscrit al grup "Los Solidarios" (1922).

    Bretó, Gabriel. Membre de la primera junta directiva de la Societat Tipogràfica de Barcelona, l'agost de 1879.

    Brillas, Antoni. Assistí al congrés de Solidaritat Obrera de Barcelona (1910), com a representant de la Unió del Ram de l'Ebenisteria.

    Bru Sans, Josep. Milità a la UGT. Durant la guerra civil fou Secretari del Comitè Comarcal de la demarcació de Tarragona. Representà la Federació Local de Tarragona en el Comitè de Catalunya de la UGT.

    Brucet i Gelmà, Jaume. President de la U de R. i secretari local del PSUC a Maçanet de la Selva. Fou assassinat el març de 1937.

    Bruguera, Guillem. Assistí al congrés de Sants (1918), representant el Sindicat de Pintors "La Siempreviva", de Sant Martí (Barcelona).

    Brugueras, Pau. Teixidor a mà. Assistí a la Conferència de Saragossa de la FRE de l'AIT (1872).

    Bruno, Martí. Assistí al congrés de Sants (1918) representant la Federació Obrera de Terrassa.

    Brunet, Miquel. Signà el Manifest del 1er. de maig de 1890, dirigit al governador civil de Barcelona, en nom dels obrers espardenyaires.

    Buenacasa Tomeo, Manuel. Casp (Aragó) 1886 - Bourg-les Valence (França) 1964. Manel BuenacasaDirigent anarcosindicalista. Fuster i periodista. Del 1900 al 1905 s'estigué en un convent franciscà d'Andalusia. Actuà a la Federació Sindical de Saragossa i el 1911 hagué d'exiliar-se a França i després a Londres, on conegué Lenin i Enrico Malatesta. L'any 1914 es traslladà a Barcelona, on conegué Anselmo Lorenzo, Àngel Pestaña i Salvador Seguí. El 1915 s'exilià de nou a París, on formà part del Comitè de Relacions Anarquistes Internacionals i on conegué a Gandhi. El 1916 viatjà a Lausana (Suïssa) on s'entrevistà amb Lenin.  De retorn a Espanya fou empresonat i després de passar per les presons de San Sebastián, Gijón, Saragossa, Madrid i Barcelona. Recobrà la llibertat el 1918. Assistí al Congrés de Sants (1918), com a representant del Sindicat de Fusters de Barcelona. Col.laborà a "Tierra i Libertad" i fou secretari del Comitè Nacional de la CNT (1918-1919). El gener de 1919, arran de la Vaga de La Canadenca fou detingut i empresonat a la nau "Pelayo", junt amb altres sindicalistes. El setembre de 1919 presidí el congrés de la CNT del Teatre de la Comèdia de Madrid. El 1920 organitzà, a Saragossa, una vaga general com a protesta per l'assassinat de Francesc Layret. Assistí a la Conferència extraordinària que se celebrà en aquesta ciutat el 1922. Dirigí la revista "Cultura y Acción" (1910) i (1921), òrgan regional del sindicalisme aragonès. També dirigí "Solidaridad Obrera" de Gijón (1922) i "El Productor de Blanes" (1925). El 1923 organitzà a Madrid un congrés anarquista, on s'acordà la formació d'una Federació Nacional de Grups Anarquistes. Col.laborà a "Solidaridad Obrera" de Barcelona amb el pseudònim de Manuel S. Ordo. El 1929 s'exilià a Toulouse, on muntà una fusteria en la qual treballà fins el 1934, en què fou expulsat de França i tornà a Barcelona. En acabar la guerra civil s'exilià a França i donà suport a l'escissió de la CNT del 1945. El 1961 participà en el congrés de la CNT a l'exili. Publicà diversos llibres d'entre els quals destaquen: El movimiento obrero español. 1888-1926. Editorial Costa. Barcelona, 1928. Historia y Crítica. Ed. Costa, Barcelona, 1928, i La CNT, los Treinta y la FAI. Editorial Tallers Alfa. Barcelona, 1933.

    Bueso García, Adolfo. Valladolid, 1889 - Barcelona, 1979. Militant de la CNT. Des de l'edat de 5 anys residí a Barcelona on treballà de tipògraf.  Col·laborà a "Solidaridad Obrera" amb el pseudònim d'Àngel Rojo. També col.laborà a ""Tiempos Nuevos"" i a "La Batalla", de la qual en fou director el 1925. Fou empresonat de 1925 fins juliol de 1928 i llavors formà part del Comitè de la CRTC. Participà en el 2on congrés confederal de la CNT (Madrid, 1931). S'adherí als Trentistes i milità en la FOUS. Durant la guerra civil tornà a la CNT, i pel gener de 1939 s'exilià a França. és autor de: Como Fundamos la CNT. Editorial Avance. Barcelona, 1976, i Recuerdos de un cenetista. Editorial Ariel. Barcelona, 1976.

    Buiria, Josep. Militant de la CNT i del POUM. Dependent de llibreter. Secretari de relacions de la Unió Local de Sindicats de Lleida (expulsats de la CNT), maig de 1933. L'octubre de 1936 formà part de l'Ajuntament de Lleida representant el POUM. Fou president del Sindicat Mercantil de Lleida (1937). Exiliat a França el 1939, fou internat en el camp de concentració d'Anglés Saint Cyprien i també a Vernet de Arièges. El 1942 fou empresonat per la gendarmeria francesa per formar part dels equips que ajudaven a treure militants de l'Espanya franquista. Col.laborà en l'edició del butlletí de la UGT a l'exili. Retorna a Catalunya el 1976.

    Buixadós, Joan. (Veieu Boixader, Joan),

    Bulló, Josep. Membre d'una comissió d'obrer de Sabadell que per l'octubre de 1855 es traslladà a Madrid per entrevistar-se amb el president del Govern, general Espartero, i demanar-li la llibertat dels obrers presos i el retorn dels emigrats.

    Burcet, Josep. Militant de la CNT. Assistí al congrés de Sants (1918), representant els Fusters de Calella.

    Burgos, Miquel. Militant de la CNT. President del Sindicat d'Adobadors de la CNT, fou mort a trets per la guàrdia civil durant la vaga de la Canadenca (Barcelona, 1919).

    Busqué, Ramon. Assistí al congrés de Sants (1918), representant el Sindicat d'Adobadors d'Igualada.

    Busquets, Gabriel. Assistí al congrés convocat per Solidaritat Obrera, en el qual es constituí la CRTC (Barcelona, octubre de 1910), representat el Sindicat de Gèneres de Punt de Barcelona.

    Bussot, Dimes. Militant de la CNT. Assistí al congrés de Sants (1918), representant la Federació Local de Badalona, de la qual en fou secretari.

    Bustems, Baldiri. Assistí al congrés de Sants (1918), com a representat del Sindicat de Contramestres "El Ràdium" de Barcelona. WITH CODE; SEE ALSO ENTRIES WITHOUT SOURCE CODE FOR SEARCHING WITHOUT CODE PROBLEMS

    MANY ENTRIES ARE NOT ANARCHIST & CAN BE CUT OUT http://www.veuobrera.org/01biogra/1biogr-a.htm
    (*) Per cercar biografies de Sindicalistes cal consultar el Diccionari Biogràfic del Moviment Obrer als Països Catalans. Coordinat per María Teresa Martínez de Sas i Pelai Pagès i Blanch. Edicions Universitat de Barcelona. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, desembre del 2000. I per biografies específicament d'Anarcosindicalistes Esbozo de una Enciclopedia histórica del anarquismo español. Miquel Iñíguez. Fundación de Estudios Libertarios Anselmo Lorenzo. Madrid, 2001. http://www.translendium.com/


    2004 -- Diccionari de Sindicats names to go thru for indexing

    TEMPLATE:

  • ABAD, Julià.
    (??-??) Catalan militant, Terrassa CNT. Arrested for participating in the February 1932 revolt. (Diccionari de Sindicats)August 2007

    ADD TO QUICK INDEX:
  • Julia Abad

    Bachons, Manuel. Veieu Bochons, Manuel.

    Badell Baucells, Joan. L'Arboç, 1899. Militant del Bloc Obrer i Camperol i del POUM. Ferroviari. L'any 1934 formà part de la candidatura municipal del BLOC a Vilanova i la Geltrú, i l'any 1936 formà part del Comitè de Defensa Local, constituït el 22 de juliol de 1936, representant el POUM. Fou regidor a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, del 17-10-36 fins el 08-10-37 en que fou cessat (el POUM havia estat declarat il.legal, com a resultat dels Fets de maig).

    Badia, Arcadi. Participà en el Congrés de Sants (1918), com a representant dels Sortejadors de Llana de Sabadell. Badia, Boi. Director de la Societat Obrera de Calafats. Fou membre fundador de la Junta Central de Directors de la Classe Obrera (1855). Assistí al congrés convocat per la Direcció Central de Les Societats Obreres (Barcelona, desembre de 1868).

    Badia Arnal, Marcial. Tortosa, 1881 - Mèxic, 1947. Dirigent de la Societat Tipogràfica de Reus, i militant socialista. A Tarragona fou redactor de "L’Aurora roja", portaven de la Federació Obrera Local. Impulsà la publicació de propaganda socialista "La Justicia Social". Durant la guerra civil fou director del "Diari de Reus".

    Badia Matamala, Antoni. Dependent de comerç. Socialista afiliat a la Federació Catalana del PSOE. Actuà de secretari en el congrés de constitució de Solidaritat Obrera (Barcelona, 1907) i fou elegit tresorer. Més tard s'afilià al PSOE. També participà en el congrés de constitució de la Confederació Regional de Societats de Resistència -Solidaritat Obrera- (Barcelona, setembre de 1908).

    Badia Pere, Josep. Militant de la CNT a Viladecans. Jornaler agrícola. L'any 1930 fou l'impulsor del Sindicat Únic de Treballadors de Gavà.

    Badori "Pipes". Militant de la CNT. Membre del Comitè Pro-Presos de la CRTC. Per les seves activitats sindicals, durant la dictadura de Primo de Rivera hagué d'exiliar-se a França.

    Balada Gual, Sergi. (Se’l cita també com Francesc)Vilanova i la Geltrú, ? - Cuautla (Mèxic, 1962). Sindicalista i militant del POUM. President del Sindicat Tèxtil de la FOUS. Pels fets del Sis d'Octubre de 1934 fou condemnat a mort, però més tard fou amnistiat. Comandà una columna del POUM que sortí cap al front d'Aragó el juliol de 1936. Fou fiscal del primer Tribunal Popular de Barcelona. Després de la guerra civil s’exilià a Mèxic.

    Balaguer, Francesc. Anarquista adherit a la Societat de Barbers de Barcelona. Assistí al 4rt congrés de la Segona Internacional (Londres, 1896) on intentà exposar les seves opinions antipolítiques i en fou expulsat.

    Balañà, Lluís. Forner. Assistí al 1er. congrés obrer estatal, convocat pel Centre Federal de les Societats Obreres de Barcelona. (Barcelona, juny de 1870). Balasch, Jaume. Republicà Federal. Aliancista i bakuninista. Fonedor. Director de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona (1868). Féu una Crida per a la celebració d'un congrés obrer català (desembre de 1868). Formà part d'una candidatura republicano-federal en les eleccions a l'Ajuntament de Barcelona (desembre 1868). Assistí al congrés obrer convocat pel Centre Federal de Les Societats Obreres (Barcelona, juny de 1870), com a representant de la Societat de Fonedors i Motlluradors de Ferro de Barcelona. En Aquest congrés proposà que el Consell Federal de la FRE de l'AIT, tingués la seu a Madrid. Assistí al segon congrés de la Unió d'Obrers del Ferro (Alcoi, FEBRUARY / FEBRER de 1873). El 1873 fou un dels signants d'un manifest per a la defensa de la República, i va participar en diversos mítings. Membre de la Junta de l'Ateneu Català de la Classe Obrera (octubre 1873), pel maig de 1877 fou elegit membre de la Consell Federal de la FRE. Balasch Gasull, Alfons. Militant de la UGT. Fuster. Comptador del Comitè Regional de la UGT de Catalunya l'any 1930. Balcells, Fèlix. Assistí al Congrés Obrer de Barcelona de 1870, com a representant dels Escultors i Tallistes de Barcelona. Balcells, Joan. Assistí al Congrés Obrer de Barcelona de 1868, on fou vocal de la mesa en la primera sessió. Baldrich, Vicenç. Un dels fundador de la Unió Ultramarina (1902). El 1931 defensà la seva dissolució i l'ingrés en el Sindicat Mercantil de la CNT. Baldrís, Joan. Dirigent de l'anarcosindicalisme agrari els anys 1930. L'any 1931 s'adherí al BOC i després a la U. de R. Balet, Joan. Membre de la CNT. Assistí al Congrés de Sants (1918), com a representant de la Federació Local de Manresa. Col.laborà a la revista "Tierra y Libertad" i al diari "Solidaridad Obrera" de Barcelona. Ballabriga, Antoni. Militant de la CNT. Fou un dels signants del Manifest dels Trenta (agost 1931). Ballach, I. Membre de la CNT. Sabater. Formà part del comitè de la Federació Local de Barcelona. Treballà en l'organització del Congrés de Sants (1918), en el qual intervingué com a representant del Sindicat de Sabaters "La Armonía" de Barcelona. Ballano Bueno, Adolfo. Militant de la CNT. Periodista. Membre del grup "Los Solidarios". Assistí a la conferència de Blanes (juliol de 1922), en representació dels sindicats de Vilassar de Dalt. Membre del Consell General de Defensa d'Aragó amb seu a Fraga (octubre 1936). Des del desembre del mateix any, quan el citat Consell fou reconegut oficialment pel govern central, s'encarregà del departament d'Ordre Públic. Ballbé, Eusebi. Assistí al congrés obrer convocat pel Centre Federal de Les Societats Obreres (Barcelona, juny de 1870), com a representant de les Tres Classes de Vapor de Barcelona. Donà suport a la proposta de trasllat de la seu del Consell Federal de la FRE de l'AIT a Madrid. Baqué, Pere. Membre de la Societat Obrera dels Aprestadors i Cilindradors de Barcelona. Fou un dels signants del Manifest del Primer de Maig de 1890. Baqués, Ramon. Militant de la CNT. Assistí al Congrés de Sants (1918) on s'oposà a la creació dels Sindicats Únics. Baqués, Pau.Dirigent de la Unió de Rabassaires de l’Alt Penedès el 1934. Baradella, Esteve. Vilanova i la Geltrú. Se'l cita també com Bardella. Director de la Classe Obrera de Filadors de Selfactines. Un dels signants del manifest "Vindicación de la Clase Obrera en Villanueva y Geltrú", publicat el dia 7 de juliol de 1855. El mes de setembre de 1855 dirigí un escrit al Governador Civil, denunciant la coacció i amenaces a la teixidora Josefa Juncosa perquè s'adheria a una vaga. Barañé, Rafael. Vicedirector tercer de l'Associació de Socors Mutus d'Oficials Impressors de Barcelona (juny 1855). Barba Roca, Pau. Director de la Classe Obrera dels Teixidors de Telers Mecànics. President de la Junta Central de Directors de la Classe Obrera (Barcelona, 1855). Formà part de les comissions de treballadors que organitzaren la lluita de les selfactines i la vaga general de juliol de 1855, després de la qual hagué d'exiliar-se a Londres. Visqué a Amèrica i, en tornar, ingressà a Les Tres Classes de Vapor. Posteriorment hi provocà una escissió. Barberà Blas, Antoni. Militant de la UGT. Fou comptador del Comitè Regional de la UGT de Catalunya (abril 1929-juliol 1930). Barceló, Baptista. Vocal de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona (FEBRUARY / FEBRER de 1869). Barceló Cassadó, Josep. Mataró, 1824 - Barcelona, 1855. Dirigent Obrer. Filador. Capdavanter de l'Associació de Filadors de Barcelona. Dirigí la primera vaga general de Barcelona el mes de març de 1854. Organitzà la comissió de treballadors de les fàbriques de filats, que protagonitzaren el boicot contra les selfactines (estiu 1854). Restablerta la Milícia Nacional, en fou capità. Fou el dirigent obrer més popular i influent de Catalunya. L'abril de 1855 fou detingut pel govern militar i acusat d'haver comès un crim en el Mas de Sant Jaume d'Olesa de Montserrat. Fou injustament condemnat a mort per un irregular consell de guerra i executat el sis de juny de 1855. Aquest fet causà gran indignació en el món obrer i provocà la primera vaga general de Catalunya. Barco Hernández, Francesc. Militant de la UGT. El gener de 1926 s'enfrontà amb la direcció de la Federació Regional, essent suspès de militància. Havia estat comptador del Comitè Regional de la UGT de Catalunya (maig de 1922) i després en fou Tresorer (juliol de 1930). Barcons Solé, Joaquim. Formà part de la comissió d'obrers de Sabadell que l'octubre de 1855 es traslladaren a Madrid, per entrevistar-se amb el general Espartero i demanar-li la llibertat dels obrers empresonats i el retorn dels emigrats. Bardella, Esteve. Veieu Baradella, Esteve Barea, Francesc. Militant de la UGT. Representant del Sindicat d'Aigua, Gas i Electricitat en el Comitè de Catalunya l'any 1933. Barella, Jaume. Vocal de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona. Signant de la crida "a los obreros de Catalunya" demanant la celebració d'un congrés obrer català (desembre 1868). Bargalló, Joan. Assistí al congrés obrer convocat pel Centre Federal de Les Societats Obreres (Barcelona, juny de 1870), en representació dels Escultors i Marbristes de Barcelona. Bargalló Martí, Miquel. Pagès de Mont-roig del Camp. Membre fundador del Centre Obrer de Mont-roig, l’any 1911. Assistí al congrés de constitució de la Federació Provincial de Tarragona d’Obrers del Camp. (Reus, 25.05.1913). Fou alcalde de Mont-roig l’any 1917. Barjau i Riera, Felip. Sant Martí de Provençals, 1894 – Mèxic, 1952). Se'l cita també com Felip Barjun. Militant de la CNT. Barber. Després del Congrés de Sants (desembre 1918), va fer campanya de divulgació anarcosindicalista pel sud de Catalunya amb Josep Viadiu i Llibertat Ròdenas. Més tard (finals de 1930) abandonà la CNT i s’afilià a la USC. Participa en les eleccions a Corts de novembre de 1933 i fou elegit diputat per la USC. El 1936 participà en la fundació del PSUC i el 1939 hagué d’exiliar-se a Mèxic. Baró Josep, Miquel. Obrer afusellat en la repressió posterior a la revolta de la Setmana Tràgica (13 d'agost de 1909). Barquet Simó. Dirigent de la Societat de Protecció Mútua d'Oficials Sabaters, de Barcelona. Secretari de la Junta Central Directiva de les Associacions de Socors Mutus (Barcelona 1841). Fou destituït acusat de malversació de fons. Barrera Maresma, Martí.-La Bisbal d'Empordà 1889 - Barcelona, 1972. Sindicalista i polític republicà. Fou president de les Joventuts de la UFNR d'Arenys de Mar. Establert a Barcelona milità en els moviments obrers. El desembre de 1916 fou detingut durant una vaga que, contra l'encariment de les subsistències, havia promogut la CNT. Va ser membre del Comitè Regional de la CNT durant la vaga general revolucionària de 1917. Exercí de gerent de "Tipografía Cosmos" on s'editava "La Batalla" (1923). Administrador de "Solidaridad Obrera" de Barcelona, n'assumí un temps la direcció. Juntament amb Lluís Companys, Salvador Seguí i d'altres sindicalistes i polítics, fou deportat al castell de La Mola de Maó (30 de novembre de 1920). El 1932 fou elegit diputat al Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana. Fou Conseller de Treball de la Generalitat des del 4 d'octubre de 1933 fins el 7 d'octubre de 1934. El seu tarannà conciliador i progressista va quedar reflectit en els redactats finals de nombrosos convenis col.lectius, entre els quals cal destacar el de Riegos y Fuerzas del Ebro, la multinacional productora i distribuïdora d'energia elèctrica (25 de SETEMBRE de 1933) i el del metall (juny de 1934). Pels fets del Sis d'octubre de 1934 fou condemnant a 30 anys de presó. Després del triomf electoral del Front Popular (FEBRUARY / FEBRER de 1936), es reintegrà a la conselleria ocupant el càrrec fins el 31 de juliol del mateix any, en que fou nomenat vocal, per ERC, del Consell d'Economia de la Generalitat. Durant la guerra fou president de la Comissió de Responsabilitats Polítiques, des d'on va fer prevaler les normes jurídiques. S'exilià el 1939 a Montpelier. Tornà a Barcelona el 1950. Barrio Navarro, José del. Valladolid, 1909 - París, 1989. Militant marxista afiliat al PCE i al PCC. Milità a la CNT i també a la UGT. Treballador del metall. L’any 1924 s’afilià a la CNT a Barcelona. L'any 1927 fou elegit secretari de la Unió de Joventuts Comunistes d'Espanya i es traslladà a Bilbao, formant part del Comitè Central del PCE. L'any 1928 era secretari d'Organització de la FCCB. Assistí al 5è. congrés de la Internacional de les Joventuts Comunistes i al 6è congrés de la Tercera Internacional (Moscou, juliol-agost de 1928). Participà en la formació del PCC l'any 1932. Fou secretari del Sindicat Metal.lúrgic de la CNT a Barcelona, però l'any 1933 en fou expulsat per la seva militància comunista, afiliant-se a la UGT. Fou secretari del Sindicat Metal.lúrgic de la UGT de Barcelona. El juny de 1936 esdevingué secretari general de la UGT de Catalunya. Participà en la constitució del PSUC (Barcelona, juliol de 1936), essent elegit membre del seu comitè central. Representant a la UGT formà part del Comitè Central de Milícies Antifeixistes, càrrec que ocupà molt poc temps, ja que tot seguit es traslladà al front de guerra comandant la Columna "Carles Marx". El maig de 1937, en ser assassinat Antonio Sesé, tornà a fer-se càrrec de la secretaria general de la UGT de Catalunya. Retornà al front de guerra i el FEBRUARY / FEBRER de 1939 traspassà la frontera de l'Estat francès amb el XVIII cos d'exèrcit, essent internat en el camp de Sant Cyprien. Després va estar exiliat a Moscou, Xile, Mèxic i finalment a França. Fou responsable de les publicacions "Frente Único" i "Unidad Sindical", també col.laborà a "Octubre" (1935). A l'exili fou expulsat del PSUC. Barriobero Herrán, Eduardo. Torrecilla en Cameros (La Rioja) 1875 - Barcelona, 1939. Advocat laboralista, polític i escriptor. Fundador de la Joventut Republicana Federal i gran orador sindicalista. El 1926 participà en una conspiració contra el general Primo de Ribera, i el 1931 fou diputat a les Corts Constituents. A Barcelona, durant la guerra civil, dirigí l'Oficina Jurídica que actuava com a Tribunal Revolucionari. El 14 de FEBRUARY / FEBRER de 1939 fou afusellat pels franquistes a Barcelona. Publicà De Casanovas a Romanones (1916). Emilio Castelar (1930). Un Tribunal Revolucionario. Cuenta rendida por el que fue su presidente (Barcelona, 1937). Barthe, Fortunato. Militant de la CNT, assistí al congrés de Sants representant diversos sindicats de Palafrugell. Bartolí Guiu, Josep. Barcelona, 1911 - ?, ?. Dibuixant i pintor. Organitzador del Sindicat de Dibuixants de Catalunya de la UGT, i del que en fou dirigent el 1936. Col.laborà amb dibuixos polítics en diverses publicacions: "La Humanitat", "L'Opinió", "L'Esquella de la Torratxa". S'exilià el 1939 a Mèxic on publicà Campos de Concentración (1944), amb textos de Narcís Molins i Fàbrega. Treballà amb el "Mouvement Socialiste pour les Etats Unis d'Europe". Barullas, Vicente. Milità a la CNT. Secretari del Comitè Comarcal de Camperols (del Cardoner i l’Alt Llobregat) de la CNT, l’any 1937 Basart, Josep. Assistí al Congrés de Sants (1918) com a representant dels Obrers Constructors de Pianos. Basols, Francesc. Teixidor a mà. Un dels signants de la carta del 15 de març de 1855, dirigida al governador civil de Barcelona, expressant-li l'adhesió obrera al govern liberal. Batlle, Josep. Assistí al Congrés de Sants (1918), com a representant dels Constructors de Carruatges i Ferrers de Barcelona. Batlle, Miquel. Assistí al congrés convocat per la Direcció Central de Les Societats Obreres (Barcelona, desembre de 1868). Fou membre de la FRE de l'AIT. Batlle Coll, Josep. Pintador tèxtil. Un dels dirigents de les comissions de treballadors que organitzaren la lluita contra les Selfactines, i, posteriorment, un dels signants del primer conveni col.lectiu pactat per obrers i patrons tèxtils (26 de gener de 1855). Batlle Hugué, Josep. Vilanova i la Geltrú, 1894-1956. Militant de la CNT. Membre del Comitè de la CNT de la fàbrica Pirelli, SA. Fou regidor a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, del 07-09-38 fins el 04-01-39 Batllia Ramon. Dirigent de Les Tres Classes de Vapor. Membre del Consell de la Unió Manufacturera, elegit en el segon congrés (4-5 de FEBRUARY / FEBRER de 1872), juntament amb Josep Bragulat, Manuel Vila, Narcís Ribó i Eudald Xuriguera. Batllori, Josep. Fou administrador, juntament amb Vicenç Martínez, de la Compañía Fabril de Tejedores de Algodón de Barcelona, creada el gener de 1856, època en la què fou elegit secretari de l'Associació de Socors Mutus dels Teixidors de Barcelona. Bau, Josep. Membre de la Societat de Protecció Mútua dels Serradors de Barcelona (1841). Baudín, Joan. Membre de la FRE de l'AIT (Barcelona, 1872). Belis Cortés, Josep. Militant de la CNT. Assistí al congrés convocat per Solidaritat Obrera en el qual es va decidir la constitució de la CNT (Barcelona, 1910), com a representant dels obrers d'Arts i Oficis de Badalona, presidint-ne la cinquena sessió. Va ser ponent de la 1ª ponència que deia: És de necesitat o conveniència per al Sindicalisme que Solidaridad Obrera passi a ser una Confederació Nacional ? També va assistir al congrés de 1911 representant la mateixa societat, i en el qual va presidir la segona sessió. Bell, Aleix. Obrer. Després de les primeres reaccions d'antimaquinisme (1935), va ser afusellat acusat d'haver participat en l'incendi de la fàbrica Bonaplata i Cia, de Barcelona. Bellavista, Ladislau. Militant de la CNT a Mataró. Membre del comitè de la CRTC (1922), participà en la Conferència de Blanes (1922). Fou un dels fundadors de la revista "Vida Sindical" (Barcelona, 1926). Beltran, Nicolau. Un dels signants del Manifest del Primer de Maig de 1890, en representació de la Societat d'Obrers Carregadors i Descarregadors de Carbó Mineral de Barcelona. Benajam Català , Jordi. Milità a la UGT al PCC i al PSUC. Secretari general de la Federació Fabril i Tèxtil de la UGT de Catalunya, l'octubre de 1936. Fou membre del Comitè Central del PSUC des del FEBRUARY / FEBRER de 1937. S'exilià a França i l'any 1943 abandonà el partit. Benet, Jaume. Militant de la CNT. Assistí al congrés convocat per Solidaritat Obrera, en el qual es va decidir la constitució de la CNT (Barcelona, octubre/novembre 1910), així com al congrés de Sants (1918), representant el Sindicat de Vidriers "Tierna Semilla" del Poble Nou (Barcelona). Berga, Josep. L'any 1933 fou elegit Tresorer de l'Agrupació Sindicalista Llibertària de Gavà, adherida a la Federació Sindicalista Llibertària d'Àngel Pestaña. Bergaló, Andreu.Dirigent de la Societat de Teixidors de Tiana. Un dels signats d'una carta dirigida al governador civil de Barcelona (11 de maig de 1855), expressant l'adhesió obrera al govern liberal. Bernabeu, Àlvar. ? - ? - Buenos Aires, 1972. Militant de la CNT. Membre del Sindicat de la Metal.lúrgia de Badalona, en representació del qual assístí al 3er congrés confederal de la CNT (Madrid, juny 1931), i al Ple Regional de Sindicats de la CRTC (Barcelona, agost 1931). Bernabeu, Josep. Assistí al congrés convocat per Solidaritat Obrera, en el qual es va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre de 1910), com a representant dels Teixidors Mecànics de Llanes de Sabadell. Bernabeu, Rafael. Assistí al congrés convocat per Solidaritat Obrera (Barcelona, octubre de 1910), com a representant de la Unió de l'Art Fabril d'Alcoi. Fou membre de la Comissió Revisadora d'Actes i participà en la ponència sobre el treball de la dona. Bernadó, Amadeu. ? - Clichy (França) 1974. Militant de la CNT. Es va passar al BOC i posteriorment al PSUC. Després de la guerra civil s'exilià a França. Bernadó, Gabriel. Dirigent de les Tres Classes de Vapor, "Societat la Concòrdia" de Vilanova i la Geltrú. Representant aquesta societat participà el 29 de juny de 1889 en les reunions amb el Comitè de la UGT per tractar de l'adhesió de la societat "La Concòrdia" a la UGT. Bernat, Gregori. Militant de la CNT. Secretari del Comitè Local de Vilafranca del Penedès l'any 1931. Berni, Ramona. Teixidora. Militant del Sindicat Fabril i Tèxtil de la CNT, en el qual portà a terme una gran tasca propagandística. Fou membre del grup d'acció "Los Solidarios". Bertolín, Josep. Militant de la CNT. Per les seves activitats sindicals, fou detingut el 17 de gener de 1919 a Barcelona i traslladat al cuirassat "Pelayo". Bertran, Antoni. Membre de la secció local de Vilafranca del Penedès de la Federació d'Obrers Boters (1881). Formà part de la Comissió d'Experts de la citada federació. L'any 1882 assistí al 10è congrés de la FOT. Bertrán, Bartolomé. Dirigent de la Societat de Protecció Mútua dels Filadors de Barcelona i vocal de la Junta Central Directiva de les Associacions de Socors Mutus (1841). Bertran, Domènec. L'any 1895 era membre de Junta directivaa de la secció de Vilafranca del Penedès de la Federació d'Obrers Agrícoles. El FEBRUARY / FEBRER de 1895 fou elegit membre de la Comissió de propaganda. Bertran, Joan. Secretari de la Junta Central de Directors de la Classe Obrera de Catalunya (1855) i dirigent de la Societat dels Paletes. Formà part de la comissió d'obrers que es traslladà a Madrid per tal d'entrevistar-se amb el govern, demanant el dret d'associació obrera (juliol 1855). Bertran, Joan. Membre de la junta directiva de la Societat de Boters de Vilanova i la Geltrú el 1870. Bertran, Josep. Director de l'Associació de Socors Mutus dels Cilindradors i Aprestadors de Barcelona (1856). Bertran, Miquel. Militant de la CNT a Sabadell. Assistí al Congrés de Sants, en representació dels Rajolers de Sabadell. Assistí al Congrés Confederal de la CNT com a delegat tèxtil per Sabadell (Madrid, 1931) i també al Ple de Sindicats de la CRTC (Barcelona, agost de 1931). L'any 1937 fou dirigent de la Federació Local de Sindicats de Sabadell. Bertran, Ramon. Militant de la CNT. Membre del Comitè de la Federació de Vidriers i Cristallers de Badalona (1916). Bertran i Súria, Antoni. Milità a la FOSIG, a la UGT, al PCC i al PSUC. Cambrer. Fou President de la FOSIG des de la seva constitució (gener 1936) fins que s'incorporà al front el desembre de 1937. Formà part del Comitè Central del PSUC des del juliol de 1937. Fou director general de Proveïments de la Generalitat. Besteiro Fernández, Julián. Madrid, 1870 - Carmona (Sevilla) 1840. Polític socialista i militant de la UGT. Estudià a la Institución Libre de Enseñanza. Es doctorà en lletres a Madrid el 1895 i fou catedràtic de lògica a la Universidad de Madrid (1912). El 1912 ingressà en el PSOE i també a la UGT. L'any 1914 entrà a formà part del Comitè Nacional de la UGT i el 1915 del PSOE. Fou un dels signants del Pacte d'Unitat d'Acció UGT - CNT, i membre del comitè de vaga en la vaga revolucionària de 1917, fet pel qual fou condemnat a reclusió perpètua per un tribunal militar. El mes de FEBRUARY / FEBRER de 1918 fou elegit diputat a Corts i com a tal va passar de la cel.la al Parlament. Assistí a la Conferència Internacional Socialista d'Amsterdam el 1919, al congrés sindical extraordinari de la FSI (Londres, 1920) i al segon congrés internacional de la FSI (Roma, 1922). Va ser elegit vicepresident de la UGT el 1923. En morir Pablo Iglesias el 1925, el succeí en les presidències de la UGT i del PSOE. Fou reelegit president de la UGT en el 16è congrés (1928) i també en el 17è (1932). Fou president de les Corts Constituents de la República (1931). En el 13è congrés del PSOE (octubre de 1932) les seves tesis foren contestades (s'oposava a la línia radical de Largo Caballero) i no fou reelegit president del partit. El mes de novembre de 1933 dimití de la UGT. El mes de març de 1939 entrà a formar part del Consell Nacional de Defensa, el qual tenia com a missió negociar una pau honorable, que, evidentment, no va aconseguir. En acabar la guerra es va negar a abandonar Espanya. Detingut el 8 de juliol de 1939 a Madrid, fou condemnat a 30 anys de presó. Morí un any més tard empresonat a Carmona. Bigorra, Francesc. Signà el manifest del Primer de maig de 1890, representant la Societat d'Operaris Cristallers de Badalona. Bilbao Castellanos, Crescencio. Militant de la UGT i del PSOE. L'estiu de 1931 es va fer càrrec de la Presidència del Comitè Regional de la UGT de Catalunya, en haver dimitit el president electe Josep Jové Surroca. Participà en l'organització del 8è congrés i després es reintegrà a les tasques del PSOE a Huelva. Bisbe, Jaume. Pintor Secretari de la primera junta de la Federació Local de Societats Obreres de Barcelona (agost de 1907) Representant a la Federació de Treballadors d'Igualada participà i fou ponent en el congrés de la CNT de 1911 i director del periòdic "Solidaridad Obrera". Biscamps, Antoni. Vocal de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona (1869). Blanco Blanch, Antoni. Osca ? - Gusen (Alemanya), 1941. Militant de la CNT. Xocolater. Ingressà a la CNT a Badalona el 1920. Fou detingut i processat diverses vegades per les seves activitats sindicals. Membre del Comitè Nacional Revolucionari de la CNT (1927), tingué contactes amb Fermín Galán, quan aquest estava empresonat al castell de Montjuïc (1928). Home de confiança de Joan Peiró, aquest l'incorporà al Ministeri d'Indústria. Des de mitjans de 1937 fins l'acabament de la guerra fou director de la fàbrica (col.lectivitzada) de productes químics "Casa Cros" de Badalona. A l'exili fou internat en camps de concentració francesos i posteriorment incorporat a una companyia de treballadors estrangers destinada a fortificar la Línia Maginot. El mes de maig de 1940 fou deportat al camp de concentració de Gusen, on morí. Blanc, Cebrià. Dirigent de l'Associació de Socors Mutus dels Teixidors de Sant Pere de Premià. Fou un dels signants de la carta dirigida al governador civil de Barcelona (11 de maig de 1855), expressant la seva adhesió al govern liberal. Blanxart, Pere. Signà el manifest del Primer de maig de 1890 en nom del Centre de Confiters i Pastissers. Blasco, Agustí. Director de la Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Barcelona (1848). Blasco, Josep. Militant de la CNT. En la repressió obrera del gener de 1919 a Barcelona, fou detingut i empresonat al cuirassat "Pelayo". Blavia, Josep. Obrer tèxtil. Dirigent de Les Tres Classes de Vapor de Manresa. Un dels signants del conveni col.lectiu que posà fi a la vaga tèxtil de Manresa el 1890. Boada, Josep. Assistí al congrés convocat per Solidaritat Obrera, en el qual es constituí la CRTC (Barcelona, octubre de 1910), representant la Federació Local de Societats Obreres de Terrassa. Boades Vendrell, Domènec. Un dels signants del Manifest del Primer de Maig de 1890, dirigit al governador civil de Barcelona, com a representant dels Obrers de Refineries de Sucre. Boal, Evelino. Valladolid, ? - Barcelona, 1921. Dirigent sindicalista. Treballador d'arts gràfiques a Barcelona. Militant de la CNT. Fou un dels organitzadors del Congrés de Sants i formà part de la comissió que en redactà la Memòria. El 1919 fou delegat per entrevistar-se amb organitzacions sindicals a Portugal. Sovint col.laborà a la revista "Tierra y Libertad". Presidí el congrés del Teatre de la Comèdia (Madrid, 1919). L'agost de 1920, juntament amb Salvador Seguí i Salvador Quemades, anà a Madrid per refer l'aliança CNT - UGT. Fou secretari del Comitè Nacional de la CNT (1919-1921). Fou detingut i empresonat a La Model de Barcelona (1921). Quan la matinada del dia 7 de juny (algunes fons citen el dia 15) sortia en llibertat, fou assassinat a la porta de la presó, junt amb Antoni Feliu, aleshores tresorer de la CNT. Bochons, Manuel. ? - Barcelona, 1905. (Se'l cita també com Manuel Bachons). Paleta. Assistí al congrés obrer convocat pel Centre Federal de Les Societats Obreres (Barcelona, juny de 1870), com a representant de la Cooperativa de Paletes de Barcelona. Assistí al congrés de la FRE de l'AIT (Còrdova, 1872). Fou nomenat administrador de la Federació Local de Barcelona de la FRE de l'AIT (1873). Distanciat de la Federació, participà en la constitució del Centre Federatiu de Societats Obreres de Barcelona (1876), el qual organitzà uns congressos obrers a Barcelona l'agost de 1877, el gener de 1878 i un altre l’any 1882 (en el què assistí Pablo Iglesias). Participà en la creació del Partit Democràtic Socialista Obrer a Catalunya (agost 1882). Fou secretari de la Unió d'Obrers Constructors d'Edificis de Barcelona, i tresorer de la Lliga Nacional de Resistència (gener de 1883). Quan es reorganitzà l'Ateneu Obrer (FEBRUARY / FEBRER 1891), el dirigí. Col.laborà en el periòdic "El Obrero" de Barcelona (1880), òrgan de les Tres Classes de Vapor, i a la "Revista Social", òrgan de la Unió Manufacturera (1872-1880). Bofarull, Francesc. Signà el Manifest del Primer de maig de 1890 dirigit al governador civil de Barcelona, com a representant de la Societat de Teixidors de Seda de Barcelona. Bofill, Jaume. Dirigent de la Classe Obrera dels Teixidors de Vilamajor (dita també Vilanova de Vilamajor i San Antoni de Vilamajor). Un dels signants de la carta dirigida al governador civil de Barcelona (11 de maig de 1855) expressant-li l'adhesió obrera al govern liberal. Bofill, Joan. El 8 d'agost de 1854 signà un manifest, dirigit a la ciutat de Barcelona, com a dirigent dels obrers Galonaires i Passamaners. Fou elegit compromissari, per la parròquia de Santa Anna, en les eleccions del 19 de novembre de 1854 a l'Ajuntament de Barcelona. Bofill, Pedro. Gelida, ?. Obrer paperer. Usà el pseudònim de Pedro Miquel. L'any 1873 era dirigent de la secció de Gelida de la Unió de Noògrafs. Boil, Benet. Signà el manifest del Primer de maig de 1890 com a representant de la Societat Obrera de Manyans de Barcelona. Boixader, Joan. (també se'l cita com a Buixadós) Militant de la UGT. Vocal suplent de la comissió del Centre de Classes de Barcelona, que organitzà el congrés constitutiu de la UGT (Barcelona, agost de 1888) i al qual assistí com a representant de la Societat Obrera de Cadiraires de Boga de Barcelona. Fou un dels signants del manifest del Primer de Maig de 1890. Després del 2on congrés de la UGT (Vilanova i la Geltrú, 31 d'octubre - 2 de novembre de 1890), fou elegit vocal 4art del Comitè Nacional. Boldú, Simó. Directiu de la Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Barcelona (1842). Boltà, Francesc. Militant de la UGT. Barreter. Després del 4art. congrés de la UGT (Madrid, 2 d’agost de 1894), fou elegit vicepresident del Comitè nacional. Bolingas, Josep. Signà el Manifest del Primer de maig de 1890, com a representant del Centre Instructiu d'Oficials Tapissers de Barcelona. Bonada, Agustí. Secretari de l'Associació Obrera de Teixidors Mecànics de Barcelona. Dirigent de la Junta Central de Directors de la Classe Obrera de Catalunya. Formà part de la Comissió negociadora del Conveni Col.lectiu de Teixidors Mecànics (1854). El 1855 participà en la comissió obrera que anà a Madrid a entrevistar-se amb el govern central. En tornar fou perseguit per les autoritats barcelonines i hagué de fugir de Barcelona. Bonafulla, Leopoldo. Veieu Esteve, Joan Baptista. Bonavia Calverol, Pere. L'Ampolla, 1901. - ? - ? Militant de la UGT i del PSUC. Ferroviari. A partir de 1929 residí a Vilanova i la Geltrú on fou regidor a l'Ajuntament del 27-10-37 fins el 20-01-39. Bonet, Bernat. Militant de la CNT. Participà en el Congrés de Sants (1918), representant la Societat Obrera dels Adobadors "La Unión Popular". Bonet, Joan. Militant de la CNT. Participà en el Congrés de Sants (1918), com a representant de la Unió de Fusters de Barcelona. Bonet, Robert. Assistí al congrés convocat per la Direcció Central de Les Societats Obreres (Barcelona, desembre de 1868), on fou vocal de la primera sessió. Bonet Cuito, Pere. Lleida, 1901 - París, 1980. Tipògraf. Sindicalista i polític. Milità a la CNT i a la UGT. Fou empresonat, per activista, durant la vaga general de 1917. Fou un dels fundadors del setmanari "Lluita Social" (1919), òrgan del sindicalisme marxista dins la CNT de Lleida. Assistí a la Conferència Extraordinària de la CRTC (Blanes, juliol 1922). Fundador, amb Jaoquim Maurín, del setmanari "La Batalla" (1922), que succeí "Lucha Social". Durant la dictadura de Primo de Rivera va ser empresonat durant quatre anys (1925-29). S'exilià a París (FEBRUARY / FEBRER de 1929) i tornà a Barcelona el FEBRUARY / FEBRER de 1931. Fou elegit membre del comitè executiu del BOC i també fou membre del grup dirigent d'Aliança Obrera de Catalunya (1933). Militant a la UGT participà en la fundació i en el comitè executiu del POUM (1935). L'octubre de 1938, dins del procés de persecució al POUM, fou condemnat a 15 anys de presó. El gener de 1939 s'escapà de la presó i passà a França on el govern de Vichy el tancà en un camp de concentració. Presidí una conferència celebrada en memòria de Salvador Seguí, en el 50è aniversari del seu assassinat (París, març de 1973). Bonet Riera, Jaume. Obrer tèxtil. President de les Tres Classes de Vapor a Vilanova i la Geltrú (secció de filats i teixits) (1872). S'oferí, en nom seu i de 200 afiliats més, a l'Ajuntament, per anar en contra dels bandolers i dels carlins. Bonifaci Mora, Josep. Llimiana (Pallars Jussà), 1895. Milità a la Unió Catalanista, a la Joventut Republicana i a l'Estat Català. En esclatar la guerra milità a la UGT i al PSUC. Formà part del Comitè de Catalunya de la UGT en representació de la Federació Sanitària, de la que n'era Secretari general. Formà part del Sindicat de Metges de Catalunya. Fou director d'Assistència Social del Ministeri de Treball de la República. Bono, Enric. Militant de la CNT. Fou un dels fundadors del periòdic "Vida Sindical" (Barcelona, gener de 1926). Bonvehi Sabater, Josep. L'any 1933 fou l'impulsor i Secretari de l'Agrupació Sindicalista Llibertària de Gavà, adherida a la Federació Sindicalista Llibertària d'Àngel Pestaña. Bordas, Ramon. Teixidors de vels. Un dels signants del conveni entre obrers i patrons tèxtils el 26 de gener de 1855. Membre de la comissió obrera durant el conflicte de les Selfactines . Bordos, Jaume. Signà el Manifest del Primer de maig de 1890, dirigit al governador civil de Barcelona, com a representant de la Societat d'Oficials Boters de Sants. Borella, Josep. Signà el manifest del primer de maig de 1890, com a representant de la Societat d'Obrers d'Estampats i Blanqueig Mecànic de Barcelona. Borillo, Vicenç. Militant de la CNT i anarquista. Obrer soldador. Participà en l'organització del Sindicat del Petroli a nivell estatal. Assistí al Ple Nacional de Regionals de la CNT (Llavaneres, juny de 1928). Fou membre del comitè de la CRTC, amb seu a Badalona. Després de la guerra civil s'exilià a França. Borobio, Josep. Director i redactor de "Solidaridad Obrera". Fou detingut durant la vaga que, contra l'encariment de les subsistències, impulsà la CNT (Barcelona, desembre de 1916). Borràs, Fermí. Militant de la CNT. Assistí al congrés de Sants (1918), com a representant del Sindicat d'Oficis Diversos de Badalona. President del Sindicat de Productes Químics de Badalona, en fou expulsat el 1918 i posteriorment es dedicà als negocis de la construcció a Sant Adrià del Besòs. Borràs, Jacint. Milità en el Sindicat de Barbers de la CNT de Lleida. Assistí al 2on. congrés confederal (Madrid, 1931). Formà part del comitè de la CRTC, en representació dels sindicats de Lleida (1932). Borràs, Joan. Milità a la UGT. Entre 1936 i 1937 fou Secretari d'Organització en el Comitè Local de Barcelona. Borràs, Josep. Pagès de Reus. Tresorer del comitè de la Federació Provincials d’Obrers del Camp (Tarragona), l’any 1913. Borràs Javé, Martí. Anarcocomunista. Sabater. Dirigent de la FTRE i membre del comitè local de Barcelona (1871). Publicà i dirigí, junt amb Emili Hugas, "La Justicia Humana" (1886) i "Tierra y Libertad" (1888-89). Fou afusellat a Montjuïc. Borrell Mateo, Enrique. Sastre. Participà en les primeres reunions de la Internacional presidides per Fanelli (Madrid, 1869). Secretari de correspondència de la comissió organitzadora de la FRE (desembre de 1869). Com a delegat de la secció de Madrid participà en l'organització i assistí al Congrés Obrer de Barcelona (juny de 1870), constitutiu de la FRE de l'AIT, on fou designat membre del Consell Federal, juntament amb González Morago, Francisco Mora, Àngel Mora i Anselmo Lorenzo, càrrec que ocupà fins el maig de 1871. Borell, Josep. Secretari de la comissió nomenada pel Centre de Classes de Barcelona, el 1887, per organitzar el congrés obrer fundacional de la UGT (Barcelona, 1888). Membre de la Comissió executiva del PSOE, formà part de la mesa del congrés del PSOE de 1888 Borràs, Josep. Pagès de Reus. Tresorer del comitè executiu de la Federació Provincial de Tarragona d’Obrers del Camp, l’any 1913 Bort Bort, Carles. Militant de la CNT. Fou un dels primers sindicalistes assassinats pels elements dels Sindicats Lliures a Gràcia (Barcelona, 1920). Bosch, Antoni. Signà el manifest "Las Clases trabajadoras asociadas a los diputados a cortes y particularmente a los de la antigua Cataluña", en representació de la Classe Obrera dels Serradors de Barcelona (FEBRUARY / FEBRER de 1841) Bosch, Conxa. Dirigent obrera. Parlà en un míting a la Casa del Poble de Sabadell, convocat pel sindicat del tèxtil "La Constància", demanant als obrers que participessin en la vaga general del tèxtil de 1913. Bosch, Josep. Teixidor. Durant el conflicte de les Selfactines es dirigí al governador civil acceptant treballar a canvi d'una major remuneració (18 de març de 1855). Bosch, Pere. Teixidor. Membre de la junta de les Tres Classes de Vapor de Vilanova i la Geltrú (1871). Bosch Castany, Àngel. Vilanova i la Geltrú, 1896 - ? - ? Militant de la UGT i del PSUC. Fou regidor a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, del 27-10-37 al 03-11-37 Botan, Bonaventura. Assistí al congrés obrer convocat pel Centre Federal de Les Societats Obreres, constitutiu de la FRE de l'AIT (Barcelona, juny de 1870), com a representant de la Cooperativa de Picapedrers de Montjuïc (Barcelona). Botella, Francesc. Militant de la CNT. Assistí al congrés de Sants (1918), com a representant del Sindicat de Soldadors i Ajudants de Barcelona. Formà part del Comitè Nacional de la CNT (1919). Assistí al 2on. congrés confederal (Madrid 1919), on presidí la primera sessió. Botella Moya, Vicenç. Militant de la CNT. Per la seva activitat sindical fou empresonat en el vaixell "Giralda" i deportat al castell de la Mola de Maó (30.11.20). Signà el "Manifest d'Intel.ligència Republicana" (maig de 1930). Botifoll, Pere. Assistí al Congrés fundacional de la UGT (Barcelona, 1888), representant la Unió Local de Manresa. Signà el Manifest del Primer de maig de 1890, en nom de l'Agrupació Socialista de Barcelona. Bové, Climent. Dirigent obrer. Per les seves activitats sindicals fou desterrat a Canàries (1856). El 1868, en nom de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona, signà una crida "a los obreros de Cataluña", per fer un congrés obrer català. Assistí al congrés obrer en el qual es va constituir la FRE de l'AIT (Barcelona, juny de 1870), com a delegat de les Tres Classes de Vapor de Barcelona. Arran de la repressió pels fets de la Comuna de París, fou empresonat (abril de 1871). Fou president de la Federació de les Tres Classes de Vapor (maig 1870 - gener 1872). Bové, Josep. Militant de la UGT. Representant del Sindicat de Transport Terrestre en el Comitè de Catalunya l'any 1933. Bover Arqué, Joan. Anarquista i militant de la CNT de les comarques tarragonines. Durant la dictadura de Primo de Rivera fou perseguit i anà a viure a Badalona. Fou membre del Comitè de la CRTC i secretari del Comitè Revolucionari del la CNT (amb seu a Badalona). Després de la guerra civil s'exilià a França. Bragulat, Josep. Organitzà les agrupacions obreres del tèxtil del Principat després de la revolució de 1868 i intervingué en les negociacions de la vaga de les 15 setmanes l'any 1871 a Vilanova i la Geltrú. Fou elegit president de la Federació de les Tres Classes de Vapor el gener de 1872. Assistí al segon congrés de la FRE de l'AIT (Saragossa, 1872). Membre del consell directiu d'Unió Manufacturera i cap de la corrent antibakuninista (1873). El 1876 participà en la reconstitució del Centre Federal de Societats Obreres de Barcelona. Fou membre de la comissió, creada a principis de 1880, embrionària del Partit Democràtic-socialista obrer. Col.laborà en la revista "El Obrero" (1880), òrgan de les Tres Classes de Vapor. Branca, Silvestre. Fonedor. Un dels signants del conveni entre obrers i patrons tèxtils (27.02.1855). Membre de les Comissions de Treballadors que organitzaren la lluita de les selfactines i la vaga general següent. Brau, Eusebi. Fonedor. Militant de la CNT i anarquista adscrit al grup "Los Solidarios" (1922). Bretó, Gabriel. Membre de la primera junta directiva de la Societat Tipogràfica de Barcelona, l'agost de 1879. Brillas, Antoni. Assistí al congrés de Solidaritat Obrera de Barcelona (1910), com a representant de la Unió del Ram de l'Ebenisteria. Bru Sans, Josep. Milità a la UGT. Durant la guerra civil fou Secretari del Comitè Comarcal de la demarcació de Tarragona. Representà la Federació Local de Tarragona en el Comitè de Catalunya de la UGT. Brucet i Gelmà, Jaume. President de la U de R. i secretari local del PSUC a Maçanet de la Selva. Fou assassinat el març de 1937. Bruguera, Guillem. Assistí al congrés de Sants (1918), representant el Sindicat de Pintors "La Siempreviva", de Sant Martí (Barcelona). Brugueras, Pau. Teixidor a mà. Assistí a la Conferència de Saragossa de la FRE de l'AIT (1872). Bruno, Martí. Assistí al congrés de Sants (1918) representant la Federació Obrera de Terrassa. Brunet, Miquel. Signà el Manifest del 1er. de maig de 1890, dirigit al governador civil de Barcelona, en nom dels obrers espardenyaires. Buenacasa Tomeo, Manuel. Casp (Aragó) 1886 - Bourg-les Valence (França) 1964. Dirigent anarcosindicalista. Fuster i periodista. Del 1900 al 1905 s'estigué en un convent franciscà d'Andalusia. Actuà a la Federació Sindical de Saragossa i el 1911 hagué d'exiliar-se a França i després a Londres, on conegué Lenin i Enrico Malatesta. L'any 1914 es traslladà a Barcelona, on conegué Anselmo Lorenzo, Àngel Pestaña i Salvador Seguí. El 1915 s'exilià de nou a París, on formà part del Comitè de Relacions Anarquistes Internacionals i on conegué a Gandhi. El 1916 viatjà a Lausana (Suïssa) on s'entrevistà amb Lenin. De retorn a Espanya fou empresonat i després de passar per les presons de San Sebastián, Gijón, Saragossa, Madrid i Barcelona. Recobrà la llibertat el 1918. Assistí al Congrés de Sants (1918), com a representant del Sindicat de Fusters de Barcelona. Col.laborà a "Tierra i Libertad" i fou secretari del Comitè Nacional de la CNT (1918-1919). El gener de 1919, arran de la Vaga de La Canadenca fou detingut i empresonat a la nau "Pelayo", junt amb altres sindicalistes. El setembre de 1919 presidí el congrés de la CNT del Teatre de la Comèdia de Madrid. El 1920 organitzà, a Saragossa, una vaga general com a protesta per l'assassinat de Francesc Layret. Assistí a la Conferència extraordinària que se celebrà en aquesta ciutat el 1922. Dirigí la revista "Cultura y Acción" (1910) i (1921), òrgan regional del sindicalisme aragonès. També dirigí "Solidaridad Obrera" de Gijón (1922) i "El Productor de Blanes" (1925). El 1923 organitzà a Madrid un congrés anarquista, on s'acordà la formació d'una Federació Nacional de Grups Anarquistes. Col.laborà a "Solidaridad Obrera" de Barcelona amb el pseudònim de Manuel S. Ordo. El 1929 s'exilià a Toulouse, on muntà una fusteria en la qual treballà fins el 1934, en què fou expulsat de França i tornà a Barcelona. En acabar la guerra civil s'exilià a França i donà suport a l'escissió de la CNT del 1945. El 1961 participà en el congrés de la CNT a l'exili. Publicà diversos llibres d'entre els quals destaquen: El movimiento obrero español. 1888-1926. Editorial Costa. Barcelona, 1928. Historia y Crítica. Ed. Costa, Barcelona, 1928, i La CNT, los Treinta y la FAI. Editorial Tallers Alfa. Barcelona, 1933.

    Bueso García, Adolfo. Valladolid, 1889 - Barcelona, 1979. Militant de la CNT. Des de l'edat de 5 anys residí a Barcelona on treballà de tipògraf. Col·laborà a "Solidaridad Obrera" amb el pseudònim d'Àngel Rojo. També col.laborà a ""Tiempos Nuevos"" i a "La Batalla", de la qual en fou director el 1925. Fou empresonat de 1925 fins juliol de 1928 i llavors formà part del Comitè de la CRTC. Participà en el 2on congrés confederal de la CNT (Madrid, 1931). S'adherí als Trentistes i milità en la FOUS. Durant la guerra civil tornà a la CNT, i pel gener de 1939 s'exilià a França. És autor de: Como Fundamos la CNT. Editorial Avance. Barcelona, 1976, i Recuerdos de un cenetista. Editorial Ariel. Barcelona, 1976.

    Buiria, Josep. Militant de la CNT i del POUM. Dependent de llibreter. Secretari de relacions de la Unió Local de Sindicats de Lleida (expulsats de la CNT), maig de 1933. L'octubre de 1936 formà part de l'Ajuntament de Lleida representant el POUM. Fou president del Sindicat Mercantil de Lleida (1937). Exiliat a França el 1939, fou internat en el camp de concentració d'Anglés Saint Cyprien i també a Vernet de Arièges. El 1942 fou empresonat per la gendarmeria francesa per formar part dels equips que ajudaven a treure militants de l'Espanya franquista. Col.laborà en l'edició del butlletí de la UGT a l'exili. Retorna a Catalunya el 1976.

    Buixadós, Joan. (Veieu Boixader, Joan),

    Bulló, Josep. Membre d'una comissió d'obrer de Sabadell que per l'octubre de 1855 es traslladà a Madrid per entrevistar-se amb el president del Govern, general Espartero, i demanar-li la llibertat dels obrers presos i el retorn dels emigrats.

    Burcet, Josep. Militant de la CNT. Assistí al congrés de Sants (1918), representant els Fusters de Calella.

    Burgos, Miquel. Militant de la CNT. President del Sindicat d'Adobadors de la CNT, fou mort a trets per la guàrdia civil durant la vaga de la Canadenca (Barcelona, 1919).

    Busqué, Ramon. Assistí al congrés de Sants (1918), representant el Sindicat d'Adobadors d'Igualada. Busquets, Gabriel. Assistí al congrés convocat per Solidaritat Obrera, en el qual es constituí la CRTC (Barcelona, octubre de 1910), representat el Sindicat de Gèneres de Punt de Barcelona.

    Bussot, Dimes. Militant de la CNT. Assistí al congrés de Sants (1918), representant la Federació Local de Badalona, de la qual en fou secretari.

    Bustems, Baldiri. Assistí al congrés de Sants (1918), com a representat del Sindicat de Contramestres "El Ràdium" de Barcelona. WITHOUT CODE; SEE ALSO ENTRIES WITH SOURCE CODE FOR EASY CUT & PASTE IF NEEDED

    MANY ENTRIES ARE NOT ANARCHIST & CAN BE CUT OUT THESE WEB PAGES ARE SAVED IN ARCHIVE MIRROR & CAN BE LOADED & CUT & PASTED INTO SEPARATE PAGES &/OR FOR GALLERY INDEX PAGES E:\Bleed Archive\ArchiveMirror\biogVeuobrera.org\1biogr-a.htm E:\Bleed Archive\ArchiveMirror\biogVeuobrera.org\1biogr-c.htm http://www.veuobrera.org/01biogra/1biogr-a.htm
    (*) Per cercar biografies de Sindicalistes cal consultar el Diccionari Biogràfic del Moviment Obrer als Països Catalans. Coordinat per María Teresa Martínez de Sas i Pelai Pagès i Blanch. Edicions Universitat de Barcelona. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, desembre del 2000. I per biografies específicament d'Anarcosindicalistes Esbozo de una Enciclopedia histórica del anarquismo español. Miquel Iñíguez. Fundación de Estudios Libertarios Anselmo Lorenzo. Madrid, 2001. http://www.translendium.com/

    2004 -- Jeannette Kiffel POLISH ANARCHIST, ADD TO INDEX
    FROM BLEED REF, NOT IN DAILY BLEED

    [SEPTEMBER 15] Spain: Anarchists express to Emma Goldman their strong opposition to the policies of the CNT's National Committee & its conciliation of the Negrin government. They are especially critical of Vázquez, who now acknowledges the destructive actions of the Communists but still wants them treated gently. ?

    Emma Goldman complains to him, for example, that all the money raised in other countries for antifascist women goes to Communist organizations & none to the anarchist organization Mujeres Libres. The FAI by contrast is anxious to begin a campaign abroad exposing the activities of the Communists in Spain.

    Emma is shocked by the number of anarchists & other leftists held in prison, among them Jeannette Kiffel, a Polish anarchist & acquaintance of hers, who has been held incommunicado three months but is released after Vázquez & Goldman appeal to Segundo Blanco, CNT minister of education in the Negrín government.

    Emma visits the metal, transport, & milk syndicates; schools modeled on libertarian principles; & the SIA colonies for refugee children. Notes that many collectives have been destroyed & witnesses the continuing bombardment of Barcelona from the air & the chronic shortage of food & electricity.




    2005 -- Finished cutting & pasting Louise Michel chronology dates to the bleed http://www.ac-creteil.fr/Lycees/93/lmichelbobigny/louise/chrono/chrono.htm


    2005 -- WIKI ACCOUNT SET UP USER NAME HTML CODE TEMPLATE 9/15/2005 ADDED TO WIKI ENCYCLOPEDIA + POSSIBLE SNIFFER CODE Guy Aldred (??-1963) Scottish [[anarchist communist]], head of the Anti-Parliamentary Communist Federation (APCF). Founded 'The [[Bakunin]] Press' publishing house & edited five Glasgow based anarchist periodicals, "The Herald of Revolt", "The Spur", "The Commune", "The Council", & "The Word". ==External links & references== * Source: [http://recollectionbooks.com/bleed/gallery/galleryindex.htm#Aldred Anarchist Encyclopedia] * See also [http://www.geocities.com/Athens/Acropolis/8195/HistoryoftheAPCF.html A Brief History of the APCF]

    Guy Aldred

    From Wikipedia, the free encyclopedia.

    Guy Aldred (??-1963) Scottish anarchist communist, head of the Anti-Parliamentary Communist Federation (APCF). Founded 'The Bakunin Press' publishing house & edited five Glasgow based anarchist periodicals, "The Herald of Revolt", "The Spur", "The Commune", "The Council", & "The Word".

    External links & references


    Namespace: (Latest | Earliest) View (previous 50) (next 50) (20 | 50 | 100 | 250 | 500). * 18:45, 15 September 2005 (hist) (diff) Industrial Workers of the World (?External links - sp correction 'Grapich'; added link to Ohio U pages) (top) * 17:55, 15 September 2005 (hist) (diff) Guy Aldred (Page for Guy Aldred, short bio & links) (top) * 17:38, 15 September 2005 (hist) (diff) Peter Kropotkin (?External links & references - corrects spelling error) (top) * 17:32, 15 September 2005 (hist) (diff) Charles Lahr (Added wiki link for the word anarchist) (top) * 17:32, 14 September 2005 (hist) (diff) Rex Stout (?External links - added new link) (top) * 14:28, 25 March 2005 (hist) (diff) Alexander Herzen (?External Link) * 14:23, 25 March 2005 (hist) (diff) Alexander Herzen (Adds external link for related information re herzen) * 14:11, 25 March 2005 (hist) (diff) Coxey's Army (Adds external link to further details on Coxey's Army) * 14:07, 8 March 2005 (hist) (diff) Emile Armand (Short info on Emile Armand, with links) * 17:44, 23 January 2005 (hist) (diff) Template:Anarchism * 17:27, 23 January 2005 (hist) (diff) List of anarchists (?External links) * 17:20, 23 January 2005 (hist) (diff) Template:Anarchism * 17:11, 23 January 2005 (hist) (diff) Libertarian socialism (?External links) * 16:50, 23 January 2005 (hist) (diff) Stuart Christie (?External links) * 16:43, 23 January 2005 (hist) (diff) Marie-Louise Berneri * 16:16, 23 January 2005 (hist) (diff) Kenneth Rexroth (?External Links) * 16:15, 23 January 2005 (hist) (diff) Vernon Richards (?External link) * 16:12, 23 January 2005 (hist) (diff) Kenneth Rexroth (?External Links) * 16:09, 23 January 2005 (hist) (diff) Luigi Galleani (?External links) * 16:00, 23 January 2005 (hist) (diff) B. Traven (?External links) * 15:56, 23 January 2005 (hist) (diff) Nestor Makhno (?External links) * 19:44, 16 September 2004 (hist) (diff) Mikhail Bakunin (?External links) * 19:40, 16 September 2004 (hist) (diff) Bonnot gang (?Related Links) * 14:03, 10 July 2004 (hist) (diff) History (adds Daily Bleed Calendar to external links) * 16:24, 22 June 2004 (hist) (diff) Eugene V. Debs (adds link to anarchist encyclopedia) * 20:51, 30 May 2004 (hist) (diff) List of anarchists (adds Gaetano Bresci who has wikipedia page elsewhere) * 20:48, 30 May 2004 (hist) (diff) Gaetano Bresci (add external link) * 20:36, 30 May 2004 (hist) (diff) James Koehnline (adds text & link for Jim Koehnline, anarchist & collage artist) * 20:27, 30 May 2004 (hist) (diff) Anarchism (?Anarchism & the arts - adds James Koehnline to anarchist collage artitists) * 20:02, 30 May 2004 (hist) (diff) Alex Comfort * 20:00, 30 May 2004 (hist) (diff) Alex Comfort (adds link) * 19:56, 30 May 2004 (hist) (diff) Vernon Richards * 19:55, 30 May 2004 (hist) (diff) Vernon Richards * 19:50, 30 May 2004 (hist) (diff) Vernon Richards (add text + link) * 19:46, 30 May 2004 (hist) (diff) Errico Malatesta * 19:44, 30 May 2004 (hist) (diff) Errico Malatesta * 19:41, 30 May 2004 (hist) (diff) Rudolf Rocker * 19:38, 30 May 2004 (hist) (diff) Gregori Maximoff (adss text & link) * 19:25, 30 May 2004 (hist) (diff) Paul Goodman * 19:23, 30 May 2004 (hist) (diff) Paul Goodman (add anarchist to one) * 19:22, 30 May 2004 (hist) (diff) Paul Goodman * 19:09, 30 May 2004 (hist) (diff) Peter Kropotkin (updates defunct link adds one for Encyclopaedia Britannica) * 19:01, 30 May 2004 (hist) (diff) Acratas (adds text + link) * 18:57, 30 May 2004 (hist) (diff) Agustin Garcia Calvo * 18:56, 30 May 2004 (hist) (diff) Agustin Garcia Calvo * 18:55, 30 May 2004 (hist) (diff) Agustin Garcia Calvo * 18:53, 30 May 2004 (hist) (diff) Agustin Garcia Calvo (adds text + link) * 18:47, 30 May 2004 (hist) (diff) List of anarchists (adds Agustin Garcia Calvo to the list) * 18:31, 30 May 2004 (hist) (diff) Ramon Acin * 18:30, 30 May 2004 (hist) (diff) Ramon Acin (adds text + link) # 18:26, 30 May 2004 (hist) (diff) Pietro Acciarito (adds text + link) # 18:23, 30 May 2004 (hist) (diff) Edward Abbey # 18:22, 30 May 2004 (hist) (diff) Edward Abbey (adds external link) # 18:08, 30 May 2004 (hist) (diff) List of anarchists (adds 3 names) # 18:02, 30 May 2004 (hist) (diff) Diego Abad de Santillán (adds Diego Abad de Santillán page, text + link) # 17:58, 30 May 2004 (hist) (diff) List of anarchists (adds Diego Abad de Santillán) # 17:51, 30 May 2004 (hist) (diff) Emma Goldman (adds external link) # 17:44, 30 May 2004 (hist) (diff) Anarchism (adds external link to the Anarchist Encycopedia) # 17:15, 30 May 2004 (hist) (diff) Mikhail Bakunin # 12:40, 16 April 2004 (hist) (diff) List of anarchists (adds two external links to anarchist biographical resources)

    2005 -- George Schuyler, a black journalist, anarchist, & staunch opponent of Soviet communism (and later a rabid arch-conservative).\ NOTE: here's a phrase that comes to mind, work this into the bleed (his wife was also white) : A Black Dahlia in a bed of lily whites... Cuased the right-wing no end of grief with it facination of "mongelization" (Shuyler's daughter, for example) http://www.inthesetimes.com/comments.php?id=356_0_4_0_C

    anarchist organizer, Gabriel Sayegh. cited: http://colours.mahost.org/articles/crass8.html

    NEITHER OF THESE ON THE WIKI LIST OF ANARCHISTS NOR IN THE BLEED

    Encyclopedia: List of illustrators George Barbier (1865 - July 19, 1945) was one of the great French ... 1949) is an artist who describes himself as a committed anarchist & cartoonist. ... www.nationmaster.com/encyclopedia/List-of-illustrators

  • George Barbier
  • George Barbier



  • 2005 -- Abe Isaak & Henry Addis, editors of the anarchist firebrand, cited in today's bleed, are they in the gallery index???



    2005 -- The Equality Society, San Francisco EQUALITY

    No. 11, June 1928 This journal's political platform was to promote the philosophy of anarchism.


    GANFEI LI & CHIENBO LU TO RAY JONES, 1929-1953

    The main topic of this correspondence is how to disseminate publications on anarchism. Ganfei Li Ganfei Li (Ba Jin), & Professor Chienbo Lu of National University of Sichuan published their own writings as well as translations of European & Russian anarchists. Because they were under surveillance by the Kuomingtang (KMT) at all times, they worried that the KMT might shut down their "publishing house." They discussed the possibility of publishing the Equality Journal in the United States.

    Ray Jones maintained close contact with other anarchists in China, including Ganfei Li (Ba Jin), a well-known writer in Shanghai (16 letters from 1929–1953), & Professor Chienbo Lu of National University of Sichuan. The materials in this collection show evidence of an international network of anarchists with Ray Jones as an important United States link. His collection consists of 1 box of Jones' handwritten manuscripts of his essays & poems & newspaper clippings of his articles, & correspondence with anarchists in China from the 1920s to the 1950s. http://www.lib.berkeley.edu/SSEAL/SoutheastAsia/chineseoverseas/eslexhibit05.html




    2005 -- FLYER TO THE WORKING CLASS BY THE SAN FRANCISCO ANARCHISTS UNITE GROUP, [1932] Campaign to destroy militarism & capitalism in order to establish anarchism.

    RAY JONES COLLECTION

    A fervent Chinese anarchist in the United States, Ray Jones maintained close contact with other anarchists in China, including Ganfei Li (Ba Jin), a well-known writer in Shanghai (16 letters from 1929–1953), & Professor Chienbo Lu of National University of Sichuan. The materials in this collection show evidence of an international network of anarchists with Ray Jones as an important United States link. His collection consists of 1 box of Jones' handwritten manuscripts of his essays & poems & newspaper clippings of his articles, & correspondence with anarchists in China from the 1920s to the 1950s.

    Asian Amer AAS ARC 2000/46 http://www.lib.berkeley.edu/SSEAL/SoutheastAsia/chineseoverseas/images/page21flyer.jpg
    CHECK ALSO THIS LINK, www.anarchistlibrary.org/

    2005 -- BLEEDWORK Click for web page


    Click for web page


    Click for web page


    Click for web page


    Click for web page


    Click for web page





    2006 -- MOVEABLE BLEEDWORK Mexican anarchist chronology, copy saved in archives; also as a text copy: casaobreromundial ; in three parts in this database page 3

    Volver al Indice




    Grupo Luz

    Al igual que el grupo de Amadeo Ferrés, los integrantes del Grupo Luz dieron más importancia a la difusión de su doctrina que a la práctica de ésta a través de organizaciones adecuadas, a pesar de que sus integrantes habían ya adquirido cierta experiencia dentro de otras agrupaciones, pero también -y esto es lo importante- a que fue uno de los grupos receptores más directos del anarquismo difundido por el Partido Liberal Mexicano, pues en su trayectoria tuvo que confrontarse con numerosos veteranos magonistas, como lo eran Lázaro Gutiérrez de Lara, Manuel Sarabia, Antonio I. Villarreal, Santiago R. de la Vega y Antonio Díaz Soto y Gama, que aunque distanciados de Ricardo Flores Magón para esas fechas -principios de 1912-, continuaban realizando actividades encaminadas a la organización de los trabajadores.

    El antecedente inmediato del Grupo Luz lo fue el Partido Socialista Obrero, fundado el 20 de agosto de 1911 a iniciativa de los alemanes Pablo Zierold y Juan Humboldt, en la casa de la primera calle de Francisco Pimentel número 92, luego de reunir a un grupo de simpatizantes socialistas, entre los que se encontraban Adolfo Santibáñez, Lázaro Gutiérrez de Lara, Prudencio Casals, Luis Méndez y Pioquinto RoIdán (34). Varios de sus afiliados se separaron al vincularse con Antonio I. Villarreal en sus intentos por crear la Confederación Nacional de Trabajadores y también a causa de las actividades realizadas por la Junta Reorganizadora del Partido Liberal. Al parecer, la composición interna del Partido Socialista no era del todo homogénea, pues al celebrar una conferencia el 23 de junio de 1912 surgieron divergencias ideológicas debido a lo cual un grupo importante de ellos se escindió, dejando de asistir a las reuniones de dicho partido. Si de por sí el número de afiliados al Partido Socialista distaba mucho de ser numeroso, con esta división quedó prácticamente anulado. Algunos intelectuales de la época que se consideraban socialistas no dejaron de hacer escarnio de él. Es el caso de Rafael Pérez Taylor, quien aseguraba que:

    la aplicación práctica y experimental (de dicho partido) estaba reducida a unos cuantos individuos que podríamos definir con el nombre de soñadores del socialismo, así como hay poetas, filósofos, cronistas, románticos, etc. (35).

    Esta división inspiró e impulsó a los idealistas de corte anarquista a formar su propio grupo, lo que llevaron a cabo el domingo 30 de julio, después de reunirse y tomar esta decisión Eloy Armenta, Luis Méndez, Juan Francisco Moncaleano, Jacinto Huitrón, Pioquinto Roldán, Rodolfo Ramírez, J. Trinidad Juárez y Fernando González. Es así como con esta fecha se dio origen al grupo anarquista Luz.

    Uno de los integrantes de este grupo, Juan Francisco Moncaleano, había arribado a la ciudad de México apenas el 12 de junio del mismo año. Colombiano de origen, salió de su patria huyendo del servicio militar, pues por su carácter anarquista no aceptaba ningún tipo de disciplina instituida por el Estado. Permaneció en Cuba durante algún tiempo y de ahí se embarcó rumbo al puerto de Veracruz. Una vez en México se dijo profesor de escuelas primarias, cosa que no pudo probar, desconociéndose también la veracidad de lo dicho por él respecto a su vida anterior, pues de su país había salido en forma ilegal y de la misma manera logró entrar a México (36). Una vez aquí entabló contacto con anarquistas mexicanos. llegando al seno mismo del grupo de disidentes del Partido Socialista Obrero. Al parecer tuvo alguna ingerencia en la división mencionada al caldear los ánimos con sus ideas radicales (37). Seguidor de las doctrinas del maestro español Francisco Ferrer Guardia, Juan Francisco Moncaleano expuso ante los miembros del grupo sus propósitos, que en lo fundamental eran dos: el primero de ellos consistía en editar un periódico eminentemente doctrinario anarquista y el segundo en la apertura de una Escuela Racionalista, que debería abrir sus puertas el 8 de septiembre / SEPTEMBER de 1912 a fin de conmemorar la fecha en que Francisco Ferrer Guardia había fundado la Escuela Moderna en Barcelona, España, en 1910. La primera propuesta de Moncaleano se llevó a cabo. El periódico libertario Luz, vocero del grupo, inició su publicación el día 15 de julio de 1912. En su primer número, apareció a título de editorial y saludo a los trabajadores, el programa de la propia publicación y la doctrina de carácter ideológico del Grupo Luz que fuera adoptada más adelante por la Casa del Obrero Mundial (38). Escrito en un lenguaje bastante pintoresco debido a su exceso de metáforas, el artículo titulado Va la hoja, firmado por Moncaleano, entre otras cosas apunta:

    Nuestra propaganda hará en el corazón de l as instituciones sociales el efecto de un puñal de hielo. Este periódico será el tabernáculo incendiado por la zarza de nuestras convicciones desde donde el obrero liberto lanzará su apóstrofe de fuego, que como lava volcánica, calcinará en los templos de explotación a los ídolos malditos. (39).

    Entre otras cosas, también exhortaba a luchar contra los fieles guardidores de los mandamientos liberticidas, de los tiranos del cielo y de la tierra, afirmando que el fin que perseguía el grupo era conseguir la libertad del obrero esclavizado. (40).

    Este artículo sería a su vez insertado por el Partido Liberal Mexicano en el número 105 de Regeneración.

    La propuesta referente a la creación de una Escuela Racionalista no sería llevada a la práctica. A consecuencia de otro artículo publicado en el número tres de Luz, en donde Moncaleano salía en defensa de Ricardo Flores Magón -recientemente aprehendido en Los Ángeles-, así como también a causa de un discurso de elevado radicalismo que pronunció en presencia del Procurador de Justicia del Distrito Federal, fue apresado y deportado a las Islas Canarias ello en septiembre de 1912. A partir de este momento, el domicilio del Grupo Luz será centro de reunión de varias asociaciones obreras que confluirán finalmente en la formación de la Casa del Obrero Mundial.

    El Grupo Luz, pues, veía la educación de los trabajadores como una necesidad impostergable; sólo en base a ella podrían éstos adquirir conciencia de cuál debería ser la naturaleza de la futura sociedad libertaria, Y al igual que los tipógrafos, no consideraban necesaria su intervención en el proceso político que estaba viviendo el país. De ahí que no se propusieran la creación de una organización que funcionara en este sentido. La misma Casa del Obrero Mundial no se instituiría con otros propósitos que los de ser un centro educativo a semejanza de las escuelas racionalistas fundadas por Ferrer Guardia en España. Para estas fechas, la clase trabajadora aún no se daba cuenta de la importancia del cambio social que se estaba efectuando en el país. Es por esta razón que continuaron apareciendo organizaciones con el carácter de sociedades mutualistas, de círculos patrióticos, de uniones de socorros o de sociedades beneméritas o incluso moralistas, típicas del periodo porfirista. Incluso organizaciones como la Confederación de Tipógrafos Mexicanos y la Unión de Canteros Mexicanos no dejaban de tener en la práctica relaciones amistosas con la clase patronal.

    Es un ambiente viciado de un socialismo indefinido -dice al respecto Armando Córdoba- que no tiene ni pies ni cabeza, donde se confunde el socialismo del Partido {Socialista Obrero) con el anarquismo de los tipógrafos y los canteros y con un difuso socialismo utópico de ancestrales sociedades mutualistas y cooperativas. (41).

    Volver al Indice




    Se funda la Casa del Obrero Mundial

    Es con estos antecedentes como