2000 -- Cleveland Indians

And yet as I left, my eye caught the faintest gleam of red, a Soviet remnant I first thought. But no, as I approached the umbrella stand off in the corner, peering out was a red felt cloth. As I looked closer, I couldn't recognize what was plain for me to see, so incongruous did it seem. But there it was: a crumpled old baseball pennant that read: Cleveland Indians.

Even conventional biographies of Trotsky admit that he visited the U.S.: he was in New York briefly before returning to Russia for the revolution. But what connection could this, or anything else, have provided him to Cleveland & the Indians?

Celebrations covering four shires as follows: 18.4.01 Anarkie Bush Sports Day & mini gem fest from 10am to 5pm at the state school; Lighting of the virgin rock, opera in the outback & a dinner at Springsure golf club 6-12pm Venue address various covering four shires/Anarkie State School, Sprigsure Golf Club, Emerald Town Hall,Capella Civic centre (a bit scary, this one: Anarkie State School (!)) Town/City EMERALD Region QLD Fitzroy State/Territory Queensland

http://www.centenary.gov.au/cgi-bin/events/D=calendar/V=event/R=qld1244/EV_OWNER=cof

2002 -- Bruno Filippi

Il tragico, sublime ed eroico sacrificio di Bruno Filippi [parte prima] La sera del 7 SETTEMBRE / SEPTEMBER 1919 una folla domenicale elegante, chiassosa e spendacciona gremiva, nel centro di Milano, la Galleria Vittorio Emanuele. I caffè erano pieni di gente, seduta in parte ai tavolini esterni e in parte nelle sale interne ad aspettare l'inizio dei concerti. Qualche minuto dopo le ore 21.00, mentre il direttore dell'orchestrina del Biffi stava per dare il la ai propri musicisti, un boato si ripercosse sotto le volte vetrate della galleria. Urlando e spingendo, la folla si gettò verso gli sbocchi della galleria. I tavolini esterni dei caffè, rovesciati nella fuga, trascinavano nella caduta tazze, piatti e bicchieri, che andavano rumorosamente in frantumi. Due o tre donne, travolte dalla folla atterrita, caddero a terra ferendosi sui cocci. "Lo scoppio era tale che i nostri vetri tremarono, come se stessero per cadere, e tutta la casa ebbe una scossa come di terremoto. In Galleria, poi, e in via Ugo Foscolo fu una tale fuga di gente terrorizzata che vi furono più feriti per cadute per terra che dai frantumi di vetri spezzati": così scrisse l'indomani in una lettera a Filippo Turati la sua compagna Anna Kuliscioff. Il boato, che in un primo momento aveva fatto pensare a uno scoppio prodotto da una fuga di gas, veniva dallo stabile all'angolo tra via Foscolo e uno dei bracci minori della galleria. Il pianterreno di questo edificio era occupato dal caffè-ristorante Biffi. L'ammezzato, oltre ai gabinetti e al guardaroba del ristorante, ospitava alcuni uffici. Al guardaroba del Biffi e a questi uffici si accedeva salendo una scala, la numero 8, in fondo al primo cortile del palazzo di via Foscolo 3. Questa scala portava, al piano nobile, alla sede del New Club, o Clubino, o Club dei Nobili: il ritrovo preferito, secondo la stampa dell'epoca, di molti e molto noti aristocratici e industriali lombardi. Lo scoppio, di notevole violenza, era avvenuto sul pianerottolo dell'ammezzato. Tre gradini della rampa di collegamento col piano superiore avevano ceduto ed erano piombati, a pezzi, nella tromba delle scale. Il muro e il pavimento presentavano larghi squarci. Le condutture dell'energia elettrica e del gas, due tubi di ferro e di ghisa, si erano spezzate di netto. Un principio di incendio, scoppiato nel guardaroba del ristorante, fu domato dai vigili del fuoco. Esclusa l'ipotesi di una fuga di gas, non restava che quella dell'attentato dinamitardo. Partendo da questo presupposto, l'ispettore reggente la questura, Giovanni Gasti, ordinò di frugare tra le macerie per vedere se ci fossero delle schegge di ferro o di acciaio. Per qualche tempo si cercò invano. La prima scoperta fu fatta, mezz'ora dopo l'esplosione, da uno dei pompieri che, alla luce delle lanterne, stavano sgombrando il pianerottolo. Ma non si trattava della bomba. Mentre il lavoro di sgombero ferveva, il pompiere vide una scarpa tra i calcinacci e notò, con orrore, che essa conteneva un piede umano fasciato da una "rozza calzetta" di colore bianco. Affrettate ricerche tra i detriti portarono alla luce, subito dopo, una mano o un braccio "con intorno i rimasugli di una stoffa turchina" (così riportò il "Corriere della sera" il giorno dopo), un pezzo di cuoio capelluto appiccicato al muro e altri resti umani. Più tardi, tra le macerie, un commissario di P.S. troverà anche l'otturatore contorto (o forse il caricatore) di una rivoltella Browning. Raccolti dai pompieri in una cesta, quei miseri resti vennero portati al cimitero monumentale, mentre si facevano le prime congetture sull'identità dell'unica vittima dell'attentato. Solo una cosa si poteva dire subito: il morto era povero, a giudicare dagli indumenti e dalle scarpe risuolate che portava, e dunque non poteva essere un frequentatore abituale ne' del Biffi ne' del Clubino. Scarsi progressi fecero le indagini la mattina dopo. Tre cartucce di rivoltella e due bossoli vuoti, appartenenti a un caricatore che poteva essere quello rinvenuto la sera prima tra i detriti, avvalorarono l'ipotesi che lo sconosciuto fosse armato. Ma il suo nome restava un mistero. Qualcuno, tuttavia, e precisamente il custode del New Club, era convinto di essersi trovato faccia a faccia con lui. "Era un giovanotto dimessamente vestito" dichiarò alla stampa "con un berretto a larga visiera nera, con un piccolo involto-pareva una cassettina-sotto il braccio". Lunedì pomeriggio, 8 SETTEMBRE / SEPTEMBER, un ragazzo di dicassette anni-Annunzio Filippi-denunciava alla questura la scomparsa del fratello Bruno, uscito la sera prima e mai più tornato a casa. Nell'elenco degli arrestati quel nome non c'era. Sorse allora il dubbio che lo scomparso potesse essere la misteriosa vittima della bomba. Nella camera mortuaria del cimitero monumentale al giovane Annunzio bastò un'occhiata alle scarpe del morto, alle quali aveva lui stesso, pochi giorni prima, rifatto i tacchi di gomma, per sapere che gli scarsi brandelli insanguinati raccolti in Galleria erano tutto ciò che restava di suo fratello. Il ritrovamento nella casa dei Filippi di un panciotto confezionato con un rigatino marrone identico a quello della giacca e dei calzoni trovati sui resti umani diede una precisa conferma al riconoscimento. "L'Avanti!" del 9 SETTEMBRE / SEPTEMBER così scriveva: "Bruno Filippi era ben conosciuto negli ambienti politici sovversivi come un idealista devoto alle proprie convinzioni e capace per esse di qualsiasi sacrificio. Nel periodo della neutralità, quando il partito socialista lottava disperatamente per contrastare il prevalere dell'interventismo, il Filippi militò con noi e in più di una contingenza lo vedemmo affrontare-in dimostrazioni non veramente pacifiche-le intolleranze irose dei nemici comuni". Nato a Livorno con il secolo nuovo, figlio di un operaio, operaio tipografo lui stesso, il maggiore di sei fratelli, Bruno Filippi era un bel ragazzo, sveglio e intelligente, che si faceva notare per la capigliatura, nera, folta, abbondantissima, e per i lampeggianti occhi celesti. Ironico, taciturno con gli estranei ma espansivo con gli amici, e buon parlatore in pubblico quando era il caso, studiava e leggeva moltissimo, partecipava alla vita del movimento, collaborava alle sue pubblicazioni. La sua camera era una biblioteca di opuscoli sovversivi. Segnalato come anarchico fin da ragazzo, a Milano aveva trovato quell'atmosfera rovente che sarebbe culminata nelle "radiose giornate" del Maggio 1915. Il 13 di quel mese, nel piazzale di Porta Venezia, un corteo di interventisti si scontrò con un gruppo di neutralisti. Dopo uno scambio di invettive echeggiarono alcuni colpi di rivoltella, due dei quali ferirono mortalmente un passante. Bruno Filippi, che aveva allora appena quindici anni ma che già si era rivelato "un elemento perturbatore", fu trovato in possesso di una rivoltella alla quale mancavano diversi proiettili. Rinviato alla corte d'assise per complicità in omicidio (il processo fu celebrato a metà Dicembre del 1915), ammise di avere sparato, ma in aria (si, certo! Ah, ah!), vantando i propri sentimenti anarchici e rispondendo per le rime al presidente che lo rimproverava per le sue "ripugnanti affermazioni". "Speravo in una rivoluzione popolare dopo la dichiarazione di guerra" disse Filippi "allora avrei agito". Il presidente gli chiese: "Siete stato voi a scrivere sulla rivoltella Viva l'Anarchia?". "Si" rispose il ragazzo "perchè doveva servire per una nobile causa". Condannato per minacce a mano armata e resistenza alla forza pubblica contro il parere del P.M., che ne aveva chiesto l'assoluzione, Filippi uscì di prigione appena in tempo per essere chiamato, con i giovani della sua classe, a dare il proprio contributo a quella guerra contro la quale si era sempre battuto. Carlo Molaschi così lo descrive: "Venne al mondo portando seco la sua maledizione, e la sua vita non fu che spasimo passionale. Guardava nel mondo con occhio attonito perchè sentiva che tutto gli era ostile. Cercava la libertà nella vita selvaggia e la civiltà gli negava il sole e la foresta. Cercava la dignità di un lavoro umano e la società gli offriva la schiavitù di un lavoro bestiale. La vita in lui era esuberanza ed energia. Il suo imperativo categorico era il verbo agire". Nemico della guerra, fu un soldato così disciplinato da meritarsi i galloni di caporale. E alla vigilia di Caporetto, con una svolta contraria alla strada comunemente intrapresa dagli anarco-interventisti, che durante la guerra, osservandone le brutture e gli orrori, assumevano via via posizioni pacifiste, egli scriveva su "Cronaca Libertaria" che "gli anarchici dovevano preferire la continuazione della guerra", nella speranza che essa avrebbe finito per distruggere chi l'aveva provocata e conseguita. Confessandosi interventista, esprimeva paradossalmente di " trovar più simpatica la borghesia, che coscientemente fa il proprio interesse, del proletariato che vilmente rinuncia alla propria individualità". "La vita che conduco ora" scriveva all'amico Virgilio Gozzoli il 27 Maggio 1919 "è senza dubbio migliore di quella che facevo sotto il grigio-verde. Ma mi annoio mortalmente. Ho bisogno di respirare un'aria meno vile di questa, più aristocratica". E quattro giorni dopo, sempre al Gozzoli: "Siamo demolitori e perciò dobbiamo infiltrare nei cervelli proletari il pensiero che soltanto attraverso la rivoluzione, abbattendo successivamente tutte le forze statali che si succederanno, raggiungeremo la vera libertà senza nessuna forma di coazione...". Gozzoli scrisse in seguito di lui, in un articolo apparso su "L'iconoclasta" del 24 Ottobre 1919 dal titolo 'Una faccia del prisma': "Rideva di tutto e di tutti, specialmente di se stesso, e per questo era simpatico a tutti, meno che agli avversari che ebbero spesso a battere in ritirata sotto la sferza delle sue argomentazioni teoriche e...pratiche. Una volta sette o otto studenti interventisti lo assalirono e lo bastonarono ben bene. Egli era solo e disarmato... e dovette lasciar stare. Ma tempo pochi mesi gli aggressori, uno per uno, si riebbero "individualmente" quel che "collettivamente" avean dato a lui". Che quello di Bruno Filippi fosse un anarchismo "futurista" e "marinettiano" era ammesso da molti tra i suoi stessi compagni, che per questo non gli risparmiarono le critiche. Già nel 1917 Pasquale Binazzi, venuto a Milano per seguitarvi la pubblicazione di "Cronaca Libertaria", aveva chiuso le colonne del giornale alla sua collaborazione. E l'anarchico Carlo Molaschi, che dopo la fine della prima guerra mondiale era passato dal suo iniziale Individualismo Nietzscheano all'Idiotismo Malatestiano, sanzionato e suffragato dal saggio da lui firmato, comparso sulle colonne di "Pagine Libertarie" del 15 GENNAIO / JANUARY 1922, dal titolo cervellotico e dai contenuti agghiaccianti per la loro puerilità, ovverosia:"Dal superuomo all'umanità". Questo "compagno" Molaschi, dunque, nell'estate del 1919 attaccava bassamente il Filippi in maniera occulta e implicita, vilmente, da par suo, richiamando gli "sragionanti", che due o tre anni addietro erano corsi sulle orme di Giovanni Papini "per accettare i suoi scritti come vangelo d'anarchismo", a una maggiore cautela nei confronti della "lue futurista". Ma la direzione di Bruno Filippi era di già segnata, ed egli non si sarebbe lasciato intimorire, sviare o recedere dai suoi propositi per le superflue meschinità dei malatestiani; la sua vita avrebbe coinciso con il suo nobile e romano sacrificio. "Ma in pari tempo un'altra profezia sortiva dalla coscienza dei genii, ed era l'identificazione del benessere, della felicità con il nulla assoluto, con la fine, con la morte, con l'al di là, ed era il risultato di quella doppia meta, verso cui l'uomo si affanna, mentre ne persegue una sola, il raggiungimento simultaneo della felicità e della morte". (Mario Morasso, "Uomini e Idee del Domani. L'Egoarchia", Bocca Editori, Torino 1898, pagina 317) "Qui la Voluttà e la Morte si mirarono congiunte; e i loro due volti facevano un volto solo". (Gabriele D'Annunzio, "Le Vergini delle Rocce", 1895) [ Leggi la seconda parte ] l tragico, sublime ed eroico sacrificio di Bruno Filippi [parte seconda] Per qualche giorno le indagini danno scarsi risultati. Si portano in questura "parecchi giovani anarchici", si interrogano diverse donne, una delle quali "sarebbe stata vista parecchie volte col Filippi", si torchia "un altro noto anarchico individualista suo amico intimo", si cerca di appurare se vi fu un complotto. In mancanza di notizie precise, i giornali come sempre raccolgono le dicerie. Secondo una di queste, in una recente riunione di anarchici Filippi sarebbe stato definito "un elemento poco fido" e invitato a "tenersi lontano dai compagni". Allora, "per dimostrare la sua fedeltà e la ferma fede", il giovane avrebbe deciso di compiere questo atto terroristico. La voce fu ripresa dall' "Avanti!": "Il Filippi in questi ultimi tempi era in dissenso con parecchi dei suoi amici di parte". Ma la sera del 9 SETTEMBRE / SEPTEMBER vengono rimessi in libertà tutti gli anarchici arrestati l'8 e il 9, tra i quali si trovavano anche il padre di Bruno, Averardo, e i suoi due fratelli Annunzio e Libero. Complotto sfumato, proclama trionfalmente l' "Avanti!" del 10 SETTEMBRE / SEPTEMBER. Ad ogni modo, è troppo presto. Giovedì 11 SETTEMBRE / SEPTEMBER si svolgono i funerali di Filippi. Annunciati per il pomeriggio, bruscamente e senza preavviso vengono anticipati al mattino per ordine delle autorità. Amici e parenti accompagnano il feretro fino alla stazione del tram di Musocco. "Una bara, un fascio di fiori rossi, una madre piangente, pochi amici, un nugolo di birri e di carabinieri. Il morto faceva ancora paura!" scriverà "L'Iconoclasta!" del 24 Ottobre 1919. "Era stato recato un vessillo", rivelerà invece il "Corriere della Sera", "ma la presenza di guardie e carabinieri consigliò di tenerlo ben custodito nel fodero". La rossa ghirlanda, unico omaggio della famiglia, poggiava sulla bara: "una piccola cassa che pareva racchiudesse un bambino". Come furono giudicati, all'interno del movimento anarchico, l'atto e la morte di Bruno Filippi? Il giovane anarchico milanese "ha ucciso se stesso", scrive "Il Libertario", uno dei due organi, con "Volontà", dell'anarchismo "ragionante" di quel periodo -anche se noi sappiamo che i due concetti di razionale ed irrazionale sono stati introiettati in noi dalle classi dominanti per meglio controllarci, determinarci, omologarci, annientarci e pertanto noi "sragionanti" rifiutiamo di riconoscere e sottostare a questa dicotomia che delimita la nostra libertà di Unici ed irripetibili- "per richiamare gli uomini a una concezione di vita più umana, meno cannibalesca". Istigatori del suo gesto sono stati "i signori sfruttatori dell'altrui sudore" e "i signori inquisitori del libero pensiero" i quali, "invece di comprendere che è la violenza e l'ingiustizia dell'Alto che fomenta la vendetta dei ribelli", si accaniscono in vane ricerche di inesistenti complicità. Conclude il periodico spezzino del 10 SETTEMBRE / SEPTEMBER: "Un animo così sensibile come quello di Filippi non poteva fare a meno di grandemente e penosamente impressionarsi nel constatare che mentre molte migliaia di lavoratori metallurgici devono da tanto tempo soffrire ogni sorta di privazioni per la caparbietà degli industriali, che durante la guerra hanno accumulato vistose ricchezze, costoro gavazzano nei loro eleganti ritrovi, nelle sontuose villeggiature e nelle stazioni climatiche alla moda". Maggior entusiasmo trapela, comprensibilmente, dagli articoli de "L'Iconoclasta!" , tutti del 24 Ottobre 1919. Scrive Pierre in "L'atto": "Bruno Filippi era un votato. Nella sua breve e pur intensa vita aveva visto tutta la vigliaccheria che forma la ragione di esistenza degli oppressi. Ed egli soffriva di questo. Soffriva dei patimenti dell'umanità; la ingiuriava qualche volta sperando di vederla scuotersi sotto lo schiaffo; la malediceva, anche, perchè la sua follia di sangue lo trascinava nel gorgo fatale suo malgrado. Ma l'anima sua era quella della folla. Ed egli avrebbe voluto avere della folla tutta la forza per arrovesciare e stritolare coi piedi tutti gli ideali lordi di sangue che la soggiogavano e la martoriavano, in un supremo gesto di rivolta. E la sua bomba, anzichè l'espressione della sua rivolta individuale, fu la eco profonda di tutto il dolore dell'umanità racchiuso in quel grande cuore". Lo schianto della dinamite di Milano, scrive Brutius (Pietro Bruzzi) in "Da Emilio Henry a Bruno Filippi", "è esempio di alta e fiera rivolta", una rivolta che "nella coscienza del suo autore simbolizza il principio di disgregazione della corrotta e depravata società". Ma attenzione: pur essendosi scagliato con tutta la sua forza contro "gli elementi più odiati della società" (e, si rammaricava Brutius, "quello che noi deploriamo è che egli non abbia sparso altro sangue che il suo"), Bruno Filippi, coerente nel proprio individualismo, "sapeva che non valeva la pena di sacrificarsi pel popolo, per l'umanità o per qualsiasi altro simbolo" ("lo sento ancora chiedersi" ricorda Brutius: "Ma vale la pena di sacrificarsi per questa feccia di umanità?") e agì per obbedire a un impulso esclusivamente morale, "non per affrettare l'avvento della rivoluzione". Scrive Leda Rafanelli in "Ribellione": "Giudicare quell'atto, dire se fu utile o meno alla causa, non è compito nostro. Troppo facile e assurdo insieme è il giudicare i fatti. Può esaltarlo soltanto chi lo saprà imitare: ma pure, qualsiasi anarchico, al di sopra di ogni considerazione, deve trovarlo bello. Gettare la propria vita, arrischiandola in un pericoloso cimento, per una fede-mentre si è giovani, sani, completi-per vendicare con un monito fragoroso le vittime che zoppicano e arrancano beatamente per le vie, è un gesto di magnifica audacia, è una generosità che solo degli anarchici-da Pallas a Caserio, da Bresci a Filippi-hanno saputo praticare". Scrive Ignotus in "Dinamismo anarchico": "Siamo arrivati nuovamente alla bellissima epoca in cui il dinamismo rivoluzionario, travolgente e demolitore delle vecchie commedie, si manifesta negli animi giovani e forti in tutta la sua potenza distruttiva e ideale. Gli Henry di Francia rivivono nei Filippi d'Italia. Nulla di più sublime v'è nella vita come l'udire il suono schietto e sonoro di quel magnifico strumento dinamitico. Solo l'anarchico ne comprende la bellezza, il fascino di quel caro oggetto che annienta e turba i sonni beati degli ingordi e malvagi parassiti borghesi". Diciamo la verità, la triste e sincera verità ai Bakuninisti e ai Malatestiani: Bruno Filippi è nostro, Bruno Filippi fu un anarchico individualista aristocratico, il suo nome a caratteri eburnei brillerà nei secoli, la sua azione avrà emuli fino alla fine (ormai prossima) dei tempi (umani). Bruno Filippi ha sacrificato la sua vita per il più alto Ideale di Bellezza e di Purezza che l'uomo abbia mai concepito, ha indicato la via senza ritorno della Rivolta Assoluta, unico mezzo per dare un senso alle esistenze degli sfruttati e degli oppressi. Ma Bruno Filippi, contrario alla guerra tra i popoli e assertore inveterato ed irriducibile della Guerra Sociale, provava e covava per la plebe senza coscienza il giusto, necessario ed aristocratico disprezzo, che mai scadette nel vile risentimento plebeo, un sentimento inoculato in noi da due millennii di abominio giudaico-cristiano (di nietzscheana memoria) ma da cui pochi eletti come il Nostro furono sempre lontani, distanti stellarmente. Egli, il Filippi, coltivava e possedeva in sè il "pathos aggressivo" che Nietzsche in "Ecce homo" (1888) teorizza e giustifica. Tremate, borghesi e malatestiani: lo spirito di Bruno Filippi vive ancora e ci insegna, al di là del Bene e del Male, che la lotta, pur sempre destinata all'eterna sconfitta, deve essere condotta dal Ribelle o Anarca fino alla fine, fino al raggiungimento dell'estremo sacrificio. Su un muro di Genova, il 20 Luglio 2002, un anno dopo la MORTE / DIED di Carlo Giuliani, campeggiava la scritta: "Presto affascinanti rovine". La mano che vergò queste lettere dimostra di avere bene compreso, bene auscultato i fremiti delle nostre irrequiete viscere. Noi ci auguriamo che codesta profezia si avveri e nel contempo stringiamo a noi il ricordo di Bruno Filippi come la cosa più cara che in questa orribile esistenza, nell'Inferno dantesco nel quale siamo condannati temporaneamente (per nostra buona sorte) a vagare, ci sia stata concessa, ed a cui non rinunceremo mai, nemmeno in cambio dell'Amore. Viva Bruno Filippi, invitto Pietro Micca dell'Anarchia, severo e venusto Odoacre del Nulla, incarnazione vertiginosa dell'Uomo come potenza; viva Stirner, viva Nietzsche, viva l'Anarchia. La nostra Anarchia! Possa lo schianto redentore della santa dinamite riverberare il proprio sfavillante balenio e riecheggiare gaiamente nelle notti terribili e solenni e nobili ed indomabili. Ad ogni modo, non vi sarà alcuna andata a Canossa da parte nostra, in nessun caso. Ma infine, non prendete, o miei censori, troppo severamente le parole che vi vengono offerte; le mie elucubrazioni sono "scorribande di un inattuale", quelle che Nietzsche perseguiva nel suo "Crepuscolo degli idoli" (1888), in ossequio alla sontuosa arte monologica di cui egli era Maestro e che rappresentano il nostro unico appiglio, barbarico e unno, alla Vita. "L'attesa della morte è sofferenza infinita. Questo almeno guadagna l'uomo morendo. Non piangere dunque chi esce dalla vita: non vi è dolore dopo la morte". (Pallada Meteoro, epigrammista greco-bizantino di Alessandria d'Egitto vissuto tra la fine del IV secolo e l'inizio del V secolo dopo Cristo, "Antologia Palatina, X. 59", traduzione di Salvatore Quasimodo) "Entro il crepuscolo cupo dell'anima mia il mio rosso Demonio si desta. Sento come un rivoletto di sangue amaro scorrermi sulle labbra amare... Ho un tragico presentimento... Che avverrà nella notte? Ma...le stelle - le care stelle - vedranno. Oh, se potessi ancora una volta ridere e maledire soltanto... Ma vedo un lampo sinistro (un rogo?) brillare nell'oscurità della notte. Dovrò COLPIRE! Lo sento... Lo sento! Lo sento! Lo sento! Io sono un astro che volge verso un tramonto tragico". (Renzo Novatore, "Ballata Crepuscolare, preludio sinfonico di DINAMITE", ultima strofe, senza data) [ Leggi la prima parte ] http://www.anarcotico.net/storia/bruno-filippi.html


2003 -- About this archive Keyword index [NEW] Viridian Note 00001 (summary)- Viridian Design Speech Viridian Note 00002 (summary)- Viridian List Mechanics Viridian Note 00003 (summary)- Viridian Design Principles Viridian Note 00004 (summary)- Historical Awareness Viridian Note 00005 (summary)- Viridian Aesthetics Viridian Note 00006 (summary)- Floods 1 Viridian Note 00007 (summary)- Floods 2 Viridian Note 00008 (summary)- The Science Press on Global Warming Viridian Note 00009 (summary)- The Science Press on Global Warming, Rewritten Viridian Note 00010 (summary)- Comments from Viridians Viridian Note 00011 (summary)- Viridian Mascot Contest Viridian Note 00012 (summary)- Web Links Viridian Note 00013 (summary)- Link Criticism Viridian Note 00014 (summary)- Remembrance Agents Viridian Note 00015 (summary)- Weather Violence Viridian Note 00016 (summary)- Bio-Refineries Viridian Note 00017 (summary)- Viridian Aphorisms Viridian Note 00018 (summary)- The Viridian Model Family Viridian Note 00019 (summary)- Viridian Domains of Interest Viridian Note 00020 (summary)- Energy Reform, the Swedish "Solution" Viridian Note 00021 (summary)- The World Is Becoming Uninsurable, Part 1 Viridian Note 00022 (summary)- The World Is Becoming Uninsurable, Part 2 Viridian Note 00023 (summary)- The World Is Becoming Uninsurable, Part 3 Viridian Note 00024 (summary)- Kelly's Koan Viridian Note 00025 (summary)- German Greens Viridian Note 00026 (summary)- Latest Viridian Aphorisms & Rankings Viridian Note 00027 (summary)- Archbishop of Graphics Wanted Viridian Note 00028 (summary)- Viridian Gardening Viridian Note 00029 (summary)- The Interfund Viridian Note 00030 (summary)- The View From Ecotopia Viridian Note 00031 (summary)- Self-Destructive Jungles Viridian Note 00032 (summary)- The Viridian Refuelling Project Viridian Note 00033 (summary)- Viridian Aesthetics: Andy Goldworthy Viridian Note 00034 (summary)- Researching Andy Goldsworthy Viridian Note 00035 (summary)- Viridian Aesthetics: Landscape Transformation Viridian Note 00036 (summary)- Offshore Wind Power Viridian Note 00037 (summary)- Viridian Commentary Viridian Note 00038 (summary)- Viridian Aphorisms Viridian Note 00039 (summary)- Starck's New Catalog Viridian Note 00040 (summary)- German Politics Viridian Note 00041 (summary)- The Viridian Product Catalog Viridian Note 00042 (summary)- The Viridian Alcohol Cellphone Viridian Note 00043 (summary)- The Viridian Electrical Meter Viridian Note 00044 (summary)- The Viridian Service Station Viridian Note 00045 (summary)- Twentieth-century Thinking Viridian Note 00046 (summary)- German Bankers Love German Greens Viridian Note 00047 (summary)- Viridian Imaginary Products Exhibition Viridian Note 00048 (summary)- Viridian Aphorisms Viridian Note 00049 (summary)- Submerging Carbon Viridian Note 00050 (summary)- Wired Urban Forests Viridian Note 00051 (summary)- Viridian Commentary Viridian Note 00052 (summary)- Human-Assisted Wildlife Migration Viridian Note 00053 (summary)- The Ecosystem Game Viridian Note 00054 (summary)- The Festo Stingray Aircraft Viridian Note 00055 (summary)- Biodiversity Maps Viridian Note 00056 (summary)- Viridian Commentary Viridian Note 00057 (summary)- Extinct Megafauna Viridian Note 00058 (summary)- Grass Gas Viridian Note 00059 (summary)- Viridian Aphorisms Viridian Note 00060 (summary)- Viridian Strategy Viridian Note 00061 (summary)- Web-site Power Banner Contest Viridian Note 00062 (summary)- What I Did for Earth Day Viridian Note 00063 (summary)- Real-World Projects Viridian Note 00064 (summary)- Viridian Finances Viridian Note 00065 (summary)- Burning Man Festival Viridian Note 00066 (summary)- Freeplay's Wind-Up Power Viridian Note 00067 (summary)- Eco-Disaster Tourism Viridian Note 00068 (summary)- Household Localizers Viridian Note 00069 (summary)- Viridian Aphorisms Viridian Note 00070 (summary)- The Coal-Burning Net Viridian Note 00071 (summary)- Greening the US Govt. Viridian Note 00072 (summary)- Viridian Couture Contest Viridian Note 00073 (summary)- Viridian Commentary Viridian Note 00074 (summary)- Browning the US Govt. Viridian Note 00075 (summary)- Kyoto Politics Viridian Note 00076 (summary)- American Power Brokers Viridian Note 00077 (summary)- IDSA Speech Viridian Note 00078 (summary)- Greening Earth Society Viridian Note 00079 (summary)- Virtuous Corporations Viridian Note 00080 (summary)- Viridian Aphorisms Viridian Note 00081 (summary)- Summer Health Warning Contest Viridian Note 00082 (summary)- Viridian Commentary Viridian Note 00083 (summary)- The Viridian Botanisphere Viridian Note 00084 (summary)- Viridian Disasters Viridian Note 00085 (summary)- Viridian Individual Projects Viridian Note 00086 (summary)- Kingpins of Carbon Viridian Note 00087 (summary)- The Coal-Burning Net Viridian Note 00088 (summary)- Viridian Disasters Viridian Note 00089 (summary)- The Viridian Military Viridian Note 00090 (summary)- Design Principles for Virtual Worlds Viridian Note 00091 (summary)- Viridian T-Shirt Viridian Note 00092 (summary)- First Things First Manifesto Viridian Note 00093 (summary)- The Deep Hot Biosphere Viridian Note 00094 (summary)- Texas Energy Law Viridian Note 00095 (summary)- Biotech Legal Liability Viridian Note 00096 (summary)- 2000 Objects Exhibition Viridian Note 00097 (summary)- Austin Software Speech Viridian Note 00098 (summary)- The Net & the Weather Viridian Note 00099 (summary)- Viridian Time & Light All the summaries http://www.thehub.com.au/~mitch/V-Notes/ViridianIndex.html


2003 -- As of Sept 5, 2003 according to: http://www.publicdebt.treas.gov/opd/opdpenny.htm the Bush administration has borrowed $1,003,000,000,000 in 1 year 11 months & 4 days. So... for the rest of your life this is going to cost the government more than 50 billions dollars a year in interest payments. Lets compare him to the other presidents. President Amount borrowed % of total debt interest payment per year G W Bush 1,003 billion 15% in 2 yrs 52 billion Clinton 1,394 billion 20% 8 yrs 70 billion G Bush 1,554 billion 23% 4 yrs 80 billion Reagan 1,879 billion 28% 8 yrs 95 billion the other 979 billion 14% 204 yrs 49 billion 39 presidents The last 3 conservative Republican Presidents are costing us 227 billion dollars a year, every year, in interest payments and it's going to get worse.


2003 -- to do: update 2003: I've moved copies of all the relevant 0921-1.htm through 0921-6.htm, 0921a.htm pages from Eskimo to the recollection server, into the Bleed Folderbut have not moved them (yet,; believe they would all need new urls)


2004 -- Diccionari de Sindicats names to go thru for indexing

DUPE WITH CODE, SEE COPY WITHOUT

TEMPLATE:

Abad, Salvador. Barcelona ? - ?. Calderer. En nom del Centre Obrer d'Oficials Calderers en Coure, signà el Manifest del Primer de Maig de 1890 lliurat al governador civil de Barcelona.

Abad de Santillán, Diego.  Reyero (Burgos) 1898 - Barcelona 1983.Pseudònim de Sinesio García Fernández. Dirigent anarquista. Militant de la CNT i de la FAI. Escriptor. Assistí al 2on. congrés de l'AIT, reconstituïda a Amsterdam, on fou elegit membre del secretariat el març de 1925. Residí a l'Argentina, on col.laborà amb l'organització de la Federación Obrera Regional, i on dirigí el diari "La Protesta" (1927). A Espanya s'integrà, des del 1931, en diferents grups anarquistes. Dirigí els periòdics "Tierra y Libertad", ""Tiempos Nuevos"" i "Solidaridad Obrera". Representà a la FAI en el Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya (com a encarregat d'organització), el juliol de 1936. Fou vocal del Consell d'Economia de la Generalitat (agost 1936) i conseller d'Economia, des del 17 de desembre de 1936 al 3 d'ABRIL / APRIL 3 de 1937. S'exilià a l'Argentina (1939). Donà suport a l'escissió de la CNT (1945) fent costat a Horacio Martínez Prieto, Manuel Buenacasa i Juan López. Retornà a l'Estat espanyol cap el 1977. Publicà, entre d'altres obres i traduccions, Los anarquistas y la revolución de octubre. Barcelona, 1935. La revolución y la guerra de España (1938). ¿ Porqué perdimos la guerra ? Editorial Imán, Buenos Aires, 1940. Contribución a la historia del movimiento obrero español (1962-65). Historia del movimiento obrero español. Editorial Zero, Madrid 1967. Memorias, 1897-1936. Editorial Planeta, Barcelona, 1967. Memorias (1977).

Abayà Garriga, Francesc. ? - ?. Manlleu, ?. Tintorer. Membre de la Junta de la Societat d’Oficials Tintorers de Barcelona (1870-1971). Participà en el Congrés Constitutiu de la Unió Manufacturera (Barcelona, 7-11 de maig de 1872) i després del congrés passà a formar part del Consell Directiu. Càrrec en el que va ser reelegit en el IV congrés de la Unió Manufacturera (Sabadell, 13-19 d’abril de 1873). Va ser membre de la Comissió Federal de la FRE de l’AIT (1876-1877). Fou empresonat durant la repressió que es va desencadenar després de l’esclat d’una bomba al pas de la processó de Corpus a Barcelona (1896). L’any 1908 va assistir al congrés constitutiu de la Confederació Regional de Societats de Resistència – Solidaritat Obrera- (Barcelona, 6-8 de setembre de 1908), representant el Ram de l’Aigua i l’Art Fabril. S’adherí al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona, novembre de 1910). Va ser redactor de la "Revista Social" (òrgan de la Unió Manufacturera) i col.laborà a “La Federación Igualadina”, “La Autonomia”, “El Productor” i “El Trabajo” .

Abella, Àngel. Militant de la CNT. Representant la Unió local de l’Hospitalet del Llobregat va assistir al Ple de la CRTC celebrat a Barcelona l’agost de 1931. Dirigí "Solidaritat Proletària" (Barcelona, 1924). Fou un dels fundadors del periòdic "Vida Sindical" (Barcelona, 1926), i col.laborà a "Política Sindical" (1935).

Abella, Joan. Militant obrer. Membre del Partit Demòcrata. Dirigí el periòdic "El genio de la libertad. órgano del pueblo", que aparegué a Barcelona el 18 de juliol de 1854.

Abella, José. Militant de la CNT i de les Joventuts Llibertàries. Assistí al Ple Nacional Econòmic de la CNT (València, gener 1938). L'any 1939 s'exilià a Mèxic on fou expulsat de la CNT per seguir consignes del PCE.

Abella Masip, Antoni. Ripollet, 1903. Milità a la UGT. Fou secretari de la Federació del Metall de la UGT de Catalunya de l’any 1936 fins el SETEMBRE de 1938.

Abella Mateu, Josep. Barberà de la Conca ? – Tarragona, 1939. Milità a la UGT. Pagès. Membre de la Federació Local de Barberà de la Conca durant la guerra civil. Afusellat pels franquistes el 20 de març de 1939.

Abós Serena, Miquel. Militant de la CNT de Saragossa. Per la seva activitat sindical a Barcelona fou empresonat en el vaixell "Giralda" i deportat al castell de la Mola de Maó (30.11.1920). Assistí a la Conferència de Saragossa de la CNT (1922) i al congrés de Madrid de 1931. Secretari del Comitè Regional d'Aragó, la Rioja i Navarra, el juliol de 1936 fou detingut pels franquistes els quals li proposaren col.laborar amb ells en el camp sindical. S'hi negà i fou empresonat. Més tard s'evadí i passà a la zona republicana.

Adell Vidal, Ramon. Assistí al Congrés de constitució de la FRE de l'AIT (Barcelona, 1870) com a representant del Centre de Societats Obreres de Picapedrers d'Ulldecona i Tortosa.

Adroher i Pascual, Enric. Girona, 1908 Barcelona, 1987 (alias Gironella). Militant de la UGT i del POUM. Mestre. L’any 1934 participà en l’organització de la Federació Catalana de Treballadors de l’Ensenyament (FCTE) de la qual en fou elegit secretari general. Va col.laborar a “La Batalla” Representà al POUM en el Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya Després dels fets de maig de 1937 fou fou processat i empresonat. L’any 1939 hagué d’exiliar-se a França. i després marxà a Mèxic. Tornà a Barcelona després de la mort del dictador i ha estat membre del Consell Nacional del Partit dels Socialistes de Catalunya.

Agramunt Camp, Gustau. Barberà del Vallès, 1861 - Lavit, 1901. Paperer. Dirigent de la secció de Paperers de Lavit, adherida a la Unió de Noògrafs de la FRE de l’AIT. Impulsà i dirigí, junt amb Pere Marimón, la llarga vaga dels paperers de l’any 1883.

Aguadé, Josep. Boter. Dirigent de la Societat d’Oficials Boters de Reus. L’any 1928 va ser secretari de la Federació d’oficials Boters d’Espanya.

Aguado Caballero, Vicente. Mazaraumbros, 1894 - Hospitalet de Llobregat, 1966. Durant la república fou secretari de la FTT de la UGT.

Àguila, Bartomeu. Pagès de Manlleu. Assistí al congrés convocat per Solidaritat Obrera, en el qual es va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre/novembre de 1910).

Aguilar Boixadera, Francesc. Lleida ? - ?. Militant de la CNT. Ebenista. President del Sindicat de la Fusta de Lleida, integrat dins del corrent pro-comunista denominat Oposició Sindicalista Revolucionària. Assistí al congrés confederal de la CNT (Madrid, juny de 1931). Expulsat de la CNT, fou un dels signants del manifest de constitució de l'Aliança Obrera, en nom de la Federació de Sindicats Expulsats de la CNT (Barcelona 10 de desembre de 1933). Tresorer de la Unió Local de Sindicats de Lleida (finals de 1933). Fou militant del BOC, i es presentà en les seves llistes a les eleccions municipals (Lleida, 1931 i 1934). Ingressà en el POUM, en representació del qual formà part de l'Ajuntament de Lleida l'octubre de 1936. Col.laborà a "L'Espurna" (Lleida, 1931).

Aguilar Esteban, Juli. Milità a la UGT a Vilanova i la Geltrú. Paleta. Durant la guerra civil va ser secretari del Sindicat de la Construcció de Vilanova i la Geltrú.

Aguiló, Joan. Obrer filador. Formà part de la representació obrera que signà els primers convenis col.lectius, pactats a l'Estat espanyol, entre els fabricants i els obrers de filats (octubre de 1854).

Agust i Borrell, Pere. Calldetenes, 1901 – Barcelona, 1939. Militant de la CNT. Pellaire. L’any 1932 era vocal de l’Associaicó Obrera d Vic. Formà part del Comitè Local de Milícies antifeixistes de Vic. L’any 1937 va formar part del Comitè d’empreses col.lectivitzades de l’Indústria de la Pell. El maig de 1939 va ser afusellat pels franquistes.

Agustí, Eduard. Militant de la CNT. Assistí al Congrés de Sants (Barcelona, 1918) en representació del Sindicat de Constructors Mecànics de Barcelona.

Aláiz de Pablo, Felipe. Bellver de Cinca (Osca), 1887 - París, 1959. Militant de la CNT i de la FAI. Periodista, escriptor i traductor. Membre del Comitè Regional de la CNT per Tarragona (1920). Participà en la  Conferència de Saragossa (1922). Dirigí la "Revista de Aragón" de Saragossa durant dos anys. Anà a Tarragona i a Barcelona on co-dirigí, amb Antonio García Birlán,  la "Revista Nueva". Col.laborà a "Día Gráfico", "La Noche" i "La Revista Blanca" de Barcelona, i també a "Lucha Social" de Lleida des del 1919 al 1922. A Barcelona edità ""Crisol"", junt amb Llibert Callejas (1923). Fou director de "Tierra y Libertad" (1930), i redactor i director de "Solidaridad Obrera" (octubre 1931 - 1933), substituint a Joan Peiró. Col.laborà a "El Luchador" (1931) i a "Acracia" (1936). Detingut durant les vagues de principi de 1932, des de la presó continuà dirigint "Solidaritad Obrera". En acabar la guerra civil s'exilià a França des d'on seguí col.laborant a "Solidaridad Obrera" que s'editava a París. En l'escissió de la CNT de 1945, s'alineà amb els "apolítics" (Frederica Montseny, Josep Peirats, Germinal Esgleas ). és autor d'una biografia de Durruti. Ed. Mancci, Barcelona, 1937. També publicà Tipos Españoles. Ed. Umbral, París, 1965.

Alari Joan. Milità a la UGT i al PSOE a Vilanova i la Geltrú. Va fomar part del Comitè de l’Agrupació Socialista local. Va participar en el 2on congrés de la UGT (Vilanova i la Geltrú, octubre de 1890).

Alastuey Andía, Tomàs. Sos del Rey Católico, 1894 – Lleida, 1940. Militant de la CNT i paleta a Tremp, on en esclatar la guerra civil formà part del Comitè local de Milícies antifeixistes. Va ser afusellat pels franquistes el maig de 1940.

Albagès, Gabriel.  ? - Barcelona, 1878. Teixidor de vels. Membre del consell de la Unió Manufacturera i del Consell Federal de la FRE de l'AIT. Assistí al Congrés de Saragossa de 1872.

Albarícies, Francesc. Militant de la CNT. Participà en la Conferència de Blanes de la CRTC (8-10 de juliol de 1922), com a representant del Sindicat Únic de la Fusta de Barcelona.

Albarícies Alorda, Emili. Militant de la CNT. Per la seva activitat sindical fou empresonat en el vaixell "Giralda" i deportat al castell de la Mola de Maó (30.11.1920).

Albarícies Descàrrega, Jaume. Militant de la CNT. Per la seva activitat sindical fou empresonat en el vaixell "Giralda" i deportat al castell de la Mola de Maó (30.11.1920). Fou assassinat per elements dels Sindicats lliures.

Albarracín Broseta, Severíno. Llíria (País Valencià), 1850 - Barcelona, 1878. Dirigent anarquista. Militant de la FRE de l'AIT. Mestre d'escola. Assistí al 2on congrés de la FRE de l'AIT (Saragossa, 1872) on fou nomenat membre del Consell Federal (secretari de la comarca del Sud) i, quan el congrés de Còrdova  eliminà el Consell Federal,  (desembre 1872-gener 1873) fou designat per formar part de la Comissió de Correspondència i Estadística, a més de secretari de l'Interior. Participà en els fets insurreccionals d'Alcoi (1873) on presidí el Comitè de Salut Pública. Perseguit, es refugià a Suïssa, on residí usant els documents d'identitat de Gabriel Albagès . Participà en el Congrés de Berna de l'AIT (octubre 1876) i es relacionà amb Kropotkin. Tornà a Espanya l'any 1877 i s'instal.la a Barcelona on morí de tuberculosi el FEBRUARY / FEBRER de 1878.

Albero Iglesias, José. Barcelona, 1901 - Vilanova i la Geltrú, 1968. Militant d'Estat Català.  L'abril de 1937 fou elegit delegat de la Unió General de Treballadors (UGT) al Comitè d'edifici de l'empresa Riegos y Fuerzas del Ebro, SA. de Vilanova i la Geltrú.

Alberola Navarro, Josep. Ontiñana (Osca) – Mèxic, 1967. Teòric anarquista. Mestre racionalista. Militant de la CNT a l'Alt Llobregat i Barcelona. Va assistir al 2on congrés de la CNT (Madrid, desembre de 1919) representant la localitat d'Olot. Redactor de "Solidaridad Obrera" (1931). Intervingué en el congrés confederal de la CNT de Madrid (1931), representant Gironella. L'octubre de 1936 fou nomenat membre del Consejo de Defensa Regional de Aragón amb seu a Fraga, com encarregat de la Instrucció Pública fins l'agost de 1937. Després va marxar al front. L’any 1939 s’exilià a França i després a Mèxic, on va funda l’escola Cervantes. Va ser assessinat l’any 1967. Va col.laborà en el periòdic “El Productor” (Blanes).

Albert, Antoni. President de la Societat Obrera de Mitgers d'Olot (1842).

Albert, Antoni. Barcelona, ? - ?. Membre del Centre Federal de Societats Obreres de Barcelona (1869). Ebenista. Assistí al congrés que va constituir la FRE de l'AIT (Barcelona, juny 1870).

Albert, Miquel. Assistí al congrés convocat per Solidaritat Obrera en el qual es va decidir constituir la CNT, representant la Societat Obrera de Cilindradors, Aprestadors i acabats de peces (Barcelona, octubre/novembre de 1910).

Albert Grau, Josep. Membre de la junta de la Societat Obrera de Teixidors de Sant Genís de Vilassar (1855).

Albert Marrugat, Francesc. Milità a la UGT. El juliol de 1936 fou membre del Comitè de l'Escola Nova Unificada, representant a la FETE-UGT.

Albertí, Ramon. Picapedrer. Membre de la secció de Picapedrers de la Federació Local de Girona de la FRE de l’AIT, el desembre de 1870.

Albigès, Pau.  Sastre. En representació de la Societat Obrera dels Sastres participà en la constitució de la Junta Central de Directors de la Classe Obrera (Barcelona, 24 de gener de 1855). Un dels signant de la carta del 15 de març de 1855, adreçada al governador civil de Barcelona, donant suport al govern liberal.

Albiñana, Isidre. Membre de l’Associació de Teixidors de la fàbrica Roses (Barcelona, desembre 1855). El 7 de gener de 1856 fou condemnat a dos anys de presó per haver participat en un altercat entre uns esquirols i els obrers en vaga a l’esmentada fàbrica Roses.

Albiol, Francesc.  Milità al CADCI i a la UGT. Dependent mercantil. Secretari de Control de la Federació Local de Barcelona de la UGT (1936-38).

Albona, Marcel.lí. (Se’l cita també com Albornà). Militant de la CNT. Pagés. Participà en el Congrés Regional de Camperols de Catalunya (Barcelona, setembre de 1936), representant el Sindicat Únic de Vilafranca del Penedès.

Albúnia, Jaume. Barcelona, 1908.  Afiliat a la CNT de jove, després s’afilià a la UGT a l’empresa que treballava La España Industrial. En esclatà la guerra civil participà en l’organització del comitè de col·lectivització de la citada empresa. Entrà amb l’exèrcit republicà a França i en tornar a l’Estat fou empresonat al camp de concentració de Toro (Zamora). Temps després tornà a treballar a La España Industrial.

Alcaide, Daniel. Militant de la CNT. Assistí al 3er Congrés confederal de la CNT (Madrid, juny de 1931) en representació dels sindicats d’Igualada i de la Federació Comarcal. Fou redactor d'"El Sembrador" (Igualada, 1931).

Alcaráz, Francesc. Tipògraf. L’octubre de 1882 fou elegit Secretari 1er del primer Comitè de la Federació Nacional Tipogràfica.

Alcobé Biosca, Josep. Militant de la UGT a Lleida. Mestre. El desembre de 1933 participà en la constitució de la FETE a Lleida, federació de la qual en seria secretari d’Organització.

Alcocer, Josep. Militant de la UGT a Cornellà de Llobregat. Pagès. Fou elegit secretari d’organització en el 1er congrés de la Federació Catalana de Treballadors de la Terra (Barcelona, 23-27 de gener de 1937).

Alcocer Gil, Pedro. Alhabia (Almeria), 1906. Militant de la CNT i de la FAI a Terrassa. Emigrà a Barcelona en 14 anys. Participà en l’assalt de l’ajuntament de Terrassa, durant la revolta del FEBRUARY / FEBRER de 1932 dirigida per la FAI, i a l’assalt de la presó l’octubre de 1934, cosa per la qual fou empresonat diverses vegades. Dirigí les patrulles de control i la Junta de Seguretat de Terrassa des de l’inici de la guerra fins a finals de 1937, quan hagué d’incorporar-se al front. Tingué importants disputes amb el govern de la Generalitat i concretament amb Josep Tarradelles. L’any 1939 passà a França i després s’exilià a Veneçuela.

Alcón Selma, Marcos.  Barcelona, 1902 – Cuernavaca (Mèxic), 1997. Anarcosindicalista i militant de la FAI. Membre del Sindicat del Vidre de la CNT. L’any 1920 participa en una vaga del ram, a conseqüència de la qual fou empresonat.  En sortir de la presó participa en un tiroteig contra elements del Sindicat Lliure, resultà ferit i a més tornà a ser empresonat. Després d’uns anys a la presó marxà a Sevilla i forma part del Comitè Regional Andalús (1929-31). Entre 1931 i 1933 formà part del Comitè Estatal de la CNT. Assistí al 3er Congrés Confederal ( Madrid, juny 1931) i participà en el Ple de Sindicats de la CRTC (Barcelona, agost de 1931). Fou president de Federació Vidriera i membre del Comitè de la CRTC (1932). Formà part del Comitè de Milícies Antifeixistes de Barcelona (juliol de 1936), encarregant-se de la secció de Proveïments, càrrec que abandonà per anar al front d'Aragó. S’exilià primer a França, on fou internat en el camp de concentració de Vernet, i després a Mèxic. Col.laborà en diversos periòdics ("CNT", "Cultura Proletaria", entre d’altres) i a l’exili mèxicà a la revista "Tierra y Libertad".

Alcubierre Pérez, Miquel. Tardienta (Osca). Militant de la UGT, del PCC i del PSUC. Metal.lúrgic. El setembre de 1938 substituí a Antoni Abella en la secretaria general de la Federació del Metall de la UGT de Catalunya. També durant la guerra fou director general de Transports de la Generalitat. L’any 1939 s’exilià a Mèxic. El seu pare i el seu germà Josep (tenia 14 anys) foren deportats a Mauthausen. Son pare hi va morir.

Aldave Rebullida, Enric. Militant de la CNT a Terrassa. Fou batlle de la ciutat el 1937 abans d'incorporar-se a l'exèrcit republicà.

Alegre, Amàlia. Juntament amb Maria Marín, encapçalaven la manifestació de dones a Barcelona durant la Vaga de les Subsistències (14 de gener de 1918). Les manifestants assaltaren, fleques, carboneries i comerços

Alemany, Francesc. Representant els manobres de Calella va assistir al Congrés constitutiu de la Federació Regional de Societats de Resistència – Solidaritat Obrera - (Barcelona, setembre de 1908).

Alemany, Joan. Militant de la CNT a Barcelona. Una de les víctimes mortal de la repressió sagnant que, contra la CNT, van organitzar el general Martínez Anido i la patronal entre 1919-1923.

Alemany, Josep. Representant els Carregadors i Descarregadors de Ferrocarrils i Carruatges de Barcelona va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, es va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre/novembre de 1910).

Alemany Font, Josep. Barcelona, 1910 - Barcelona, 1939. Militant de la CNT a Sant Pere de Ribes. Afusellat pels franquistes el 14.05.39 (relació dels militants de la CNT afusellats pels franquistes a Catalunya).

Alentorn Tarragó, Ramon. Flix, 1897 – Tarragona, 1939. Militant de la CNT a Flix. President de l’Ateneu L’Obrera. Afusellat pels franquistes el 08 d’agost de 1939.

Alerini, Carles. Bastida (Còrcega) 1842. Participà en el fets insurreccionals de la Comuna de Marsella (1871), fallida aquesta es refugià a Barcelona, on creà el Comitè de Propaganda Révolutionnaire Socialiste de la France Méridionale (1873), i endegà la publicació del periòdic "La Solidarité Révolu¬tionnaire". Fou membre de l'Aliança de la Democràcia Socialista. Delegat per la Federació Local de Barcelona de la FRE de l'AIT, assistí al congrés de La Haia (setembre de 1872) i al de Ginebra (setembre de 1873). Col.laborà a "La Federación" (1873-74). Més tard fou empresonat a Càdis i després marxà a Egipte. Segons Anselmo Lorenzo era més partidari de la violència que de la persuasió.

Alfarache, Progreso.   Pseudònim de Antonio Rodríguez (veieu Rodríguez, Antonio).

Alias, Francesc. En nom de la Classe Obrera dels Mitgers de Barcelona fou un dels signants del manifest "Las clases trabajadoras asociadas a los diputados a cortes, particularmente a los de la antigua Cataluña" (FEBRUARY / FEBRER de 1841).

Alias Pino, Joan Josep. La Carolina (Jaén), 1898 - ? - ? Militant de la UGT del PSOE i del PSUC a Vilanova i la Geltrú. Ferroviari. . L’any 1931 va formar part de la junta de l’Agrupació Socialista local (adherida a la Federació Catalana del PSOE). Després va ser President de la Federació Local de la UGT. L'any 1936 s'integrà al PSUC. Formà part del Comitè de Defensa Local, constituït el 22 de juliol de 1936, i del Comitè de l'Escola Nova Unificada. Fou regidor de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú del 6 de gener al 5 de març de 1937. L’any 1939 s’exilià a França.

Alier, Antoni. Secretari de la secció d’Oficis Diversos de la FRE de l’AIT (Barcelona, gener de 1873).

Aligué, Frederic. Militant de la CNT a Terrassa. Obrer tèxtil. L'any 1913 fou detingut per participar en la vaga general del tèxtil de Catalunya. El juliol de 1937 va ser regidor al Consell Municipal de Terrassa.

Aliqué, Dionís. Director de la Societat Obrera de Teixidors de Terrassa (1855). Fou un dels signants d'una carta dirigida al governador civil de Barcelona, manifestant l'adhesió al govern liberal (maig, 1855).

Alomà Sanabras, Josep. El Catllar, 1909 – Tarragona, 1993. Militant de la CNT a Tarragona. Paleta. El 1936 formà part del Comitè Local de Milícies Antifeixistes. A finals de juliol de 1936 alliberà el mossen Pere Batlle. Va ser president de l’Ateneu Llibertari (novembre de 1936). S’incorporà al front de guerra el setembre de 1937. Col.laborà a “Diari de Tarragona”.

Alonso, Ginés. Comunitat Murciana, 1911 – Lavelanet (França, 1988). Militant de la CNT a Barcelona. Fuster. Maçò. Dirigent del Sindicat del Ram de la Fusta, el 19 de juliol de 1936 va participar en la lluita armada i després s’ocupa d’activitats cultural en el ram del cinema. El 1939 s’exilià a França. Tornà clandestinament a Espanya entre 1957 i 1960. L’any 1965 participà en el congrés de la CNT a Montpelier. Fou redactor de la revista “Ideas” L’Hospitalet de Llobregat, 1936-37).

Alonso, Lorenzo. Militant de la CNT a Sabadell. Obrer del Ram de l’alimentació. En representació del Sindicat de l’alimentació de Sabadell va participar en la Conferència regional de Sindicats de la CNT (Barcelona, juny de 1931) i al Ple regional de Sindicats Únics de Catalunya (Barcelona, març de 1933).

Alonso Elías, Santiago. ? 1897 - Badalona 1939. Àlias El Trampes. Militant de la CNT i de la FAI. Obrer metal.lúrgic de l'empresa "Metalgraf" de Badalona, d'on va ser acomiadat a causa de la seva activitat sindical (1920). Amb l'adveniment de la Segona República, s'afilià a Esquerra Republicana. Des de finals de l'any 1931 fins l'acabament de la guerra fou segon cap de la guàrdia urbana de Badalona. El van afusellar els franquistes el 27.02.39.

Alonso Marselau, Nicolás. Veieu Marselau Nicolás, Alonso.

Alonso Mingo, Ponciano. ? – Burdeos, 1973. Militant de la CNT. Transportista. L’any 1918 participà en els mítings de propaganda que es van organitzar, després del congrés de Sants, per Tortosa i Múrcia. El març de 1932, des de la presó, va signar un manifest contra ángel Pestaña. Com a representant d'aquest sindicat formà part del Consell Municipal de Barcelona (octubre de 1936). L’any 1939 s’exilià a França, on seguí militant a la CNT.

Alsina, Antoni. Director de la Classe Obrera dels Impressors (1855). Participà en la creació de la Junta Central de Directors de la Classe Obrera (Barcelona, 1855).

Alsina, Ignasi. Militant de la FRE de l'AIT, formà part del Comitè Local de la Federació Barcelonina (1871).

Alsina, Jeroni. Vocal de la Comissió de la Classe Obrera de Barcelona. Signant del manifest "Lamentos de la clase obrera de Cataluña" (Juliol de 1855) i d'un altre donant suport a la política liberal i anticarlista del general Espartero. Formà part d'una comissió obrera que anà a Madrid per exposar l'esmentat manifest (juliol 1855).

Alsina, Joan. Dirigent obrer. Teixidor. Director de l'Associació de Socors Mutus de Teixidors de Cotó de Barcelona. Formà part de la comissió obrera que dirigí la Vaga General de juliol de 1855. Aquesta comissió es traslladà a Madrid a entrevistar-se amb el Cap de Govern, general Espartero. Participà en la campanya de recollida de signatures que acompanyaven l'exposició obrera, adreçada a les Corts Constituents, reclamant la llibertat d'associació per als treballadors (novembre 1855). L'informe que va llegir davant d'una comissió d'aquestes Corts, està considerat un dels textos obrers més importants apareguts en aquells temps.

Alsina, Pau. Barcelona 1830 - 1897. Dirigent obrer i polític. Teixidor de vels. Assistí al Congrés Obrer de Barcelona de 1865 (convocat pel periòdic "El Obrero"). Milità en el Partit Democràtic i participà en la revolució de 1868. Formà part de la Diputació Provincial de Barcelona i ingressà al Partit Federal. Candidat a les Corts Constituents (1869) fou elegit amb els vots de l'obrerisme i del federalisme (era el primer diputat que pertanyia a la classe obrera). L'abril de 1869 fou portador d'una carta amb 8000 firmes d'obrers demanant la introducció dels jurats mixtos d'obrers i patrons. Les Corts aprovaren la creació d'aquests jurats, però no es dugueren a la pràctica. Membre de la Junta Superior Revolucionària de Barcelona en l'aixecament republicà-federal de setembre-octubre de 1869, fracassat el qual s'exilià a França. Assistí al congrés del Centre Federal dels Teixidor a Mà del gener de 1871 a Barcelona. El mateix any fou elegit senador. El 1873 fou candidat en les eleccions municipals a l'Ajuntament de Barcelona pels republicans federals. Amb la Restauració ingressà en el Partit Possibilista i en fou president del Comitè Provincial de Barcelona. Els darrers anys de la seva vida fou conserge d'un museu barceloní.

Alsina Bilbeny, Eduard. Badalona ? - Barcelona, 1921. Anarquista i militant de la CNT, conegut com en Cinto de la Palla. Maquinista de la M.Z.A. Acomiadat en la vaga general ferroviària d'octubre de 1912, treballà de mecànic ajustador. Dos anys més tard tornà a ingressar a la M.Z.A., però tornà a ser acomiadat en la vaga de l'agost del 1917. Sofrí dos atemptats per part d’elements del "Lliure" dels quals en sortí il.lès, però fou mort en un tercer, just quan sortia d'entrevistar-se amb el governador civil de Barcelona, general Martínez Anido, el 22 de juny de 1921.

Altamira, Paula. Tresorera del Sindicat d'Obrers i Obreres de la Indústria Cotonera de Sabadell l'any 1913.

Altés (o Altís), Francisco. Boter de Reus. Secretari de la Federación Nacional de Obreros Toneleros de España l'any 1932.

álvarez, Antonio. Militant de la CNT. Fou vocal del Comitè del Sindicat Únic del ram de la Construcció (Barcelona, novembre de 1918).

álvarez Boquera, Llorenç. L'Ametlla, 1904 - ? - ? L'any 1936, residia a Vilanova i la Geltrú militant a la UGT i al PSUC, en representació dels quals fou regidor municipal del 03-11-37 al 05-10-38.

Alloza Martín, Manuel. ? – Mèxic, 1990. Militant de la FOSIG i de la UGT. Secretari general de la FOSIG (juliol, 1936), i Secretari de Treball del Secretariat Regional de la UGT, elegit en el 3er congrés de la UGT a Catalunya (Barcelona, 13-16 de novembre de 1937). Exiliat a França fou internat en el camp d’Argelers, després marxà a la República Dominicana.

Amador Obón, Antoni. Militant de la CNT. Periodista. Redactor de "Solidaridad Obrera" de Barcelona (1916). Detingut a Barcelona arran d'una vaga promoguda contra l'encariment de les subsistències (desembre 1916). Assistí al congrés de la CNT del Teatre de la Comèdia (Madrid, desembre de 1919) amb la delegació de Barcelona. Col.laborà a "El Progreso" (1920). Per la seva activitat sindical fou empresonat en el vaixell "Giralda" i deportat al castell de la Mola de Maó (30-11-20).

Amat, Ramon. Tarragona ? - ?. Assistí al 1er congrés d'abast estatal, en el qual es va constituir la FRE de l'AIT (Barcelona, juny de 1870), com a representant de la Societat Obrera de Socors Mutus d'Oficials Boters de Tarragona.

Ambròs Fabregat, Pere. Reus 1855 - 1929. Boter. Dirigent obrer i polític. L'any 1871 ingressà en el Partit Republicà. L'any 1875 va ser elegit president de la Societat Obrera de Boters de Reus. Com a delegat consultor va assistir al 13è congrés de la FOB (Vilanova i la Geltrú, juny de 1885). El 1909 fou regidor de l'Ajuntament de Reus i reelegit el 1912. Dos anys més tard fou elegit alcalde de Reus.

Amenós, Àngel. Militant cenetista del Sindicat de la Pell d'Igualada. Formà part del Comitè Local. S'alineà amb els Trentistes (1931). Assistí al ple regional del Sindicat de Pagesos de Catalunya (Barcelona, gener de 1937), representant Igualada.

Ametllas, Joan. Vocal de la Junta Central de Directors de la Classe Obrera de Barcelona (1869).

Amigó, Constantí. Estampador. Membre del Partit Socialista Obrer. En representació dels treballadors d'Estampats de Barcelona i rodalies, assistí al Congrés fundacional de la UGT (Barcelona, agost de 1888) on fou membre de la Comissió revisora d'actes.

Amorós, Francesc. Membre de la Junta Central de Directors de la Classe Obrera de Barcelona (1868). Fou un dels signants del manifest "A los obreros de Cataluña" (desembre 1868), el qual era una crida per fer un congrés obrer català.

Andreu, Manuel. Director de la Societat de Protecció Mútua dels Pintors (Barcelona, 1841).

Andreu, Manuel. Militant de Solidaritat Obrera i de la CNT. Secretari del Comitè Nacional (Barcelona 1915-16). Fou director de "Solidaridad Obrera" (1913). Per les seves activitats sindicals fou empresonat el 1914. Les seves concepcions nacionalistes el portaren a fer-se militant d'Unió Democràtica. Fou regidor de l'Ajuntament de Barcelona per Acció Catalana.

Andreu Canalda, Lluís. Militant de la UGT i del PSOE. Tresorer de la Federació Regional Catalana de la UGT (1922-25) i President (1925-27).

Anglada, Antoni. Director de la Societat de Protecció Mútua d'Impressors de Barcelona (1841).

Anglada, Salvador. Carlista. Intervingué en la constitució dels anomenats "Sindicats Lliures" (Barcelona 1919). Fou regidor municipal de l'Ajuntament de Barcelona.

Anglarill Escolà, Ramon. Director de la Societat de Teixidors de Cardona. Un dels signants de la carta dirigida al governador civil de Barcelona, manifestant la seva adhesió al govern liberal (maig de 1855).

Anglès, Jaume. Boter a Sant Martí de Provençals. Dirigent de la secció local de la Federació d’Oficials Boters.  Fou membre de la Comissió Pericial d’aquesta Federació l’any 1887. Assistí als congressos d'aquesta Federació dels anys  1891 i 1902.

Anglès, Jaume. Militant de la CNT. Membre del Sindicat de l'Art d'Imprimir de Barcelona. Formà part del Comitè de Defensa de la CRTC, creat el 1914 a Barcelona.

Anglès Rocias, Pau. Vilanova i la Geltrú, 1900. Militant de la CNT. El 15 de juliol de 1930 signava la solicitud oficial per a constituir la secció ferroviaria del Sindicat Únic de Vilanova i la Geltrú. Formà part del Comitè de Defensa Local, constituït el 22 de juliol de 1936. Representant la CNT fou regidor de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú del 17-10-36 fins el 05-03-37.

Anselmo, Josep. Cenetista igualadí. Redactor d'"El Sembrador" (1930). Fou ferit en la insurrecció anarquista del FEBRUARY / FEBRER de 1932. S'alineà amb els Trentistes.

Aragó, Jaume. Membre de la CNT. Periodista. Amic personal de Salvador Seguí , formà part de la comissió organitzadora del Congrés Obrer de 1908 que va constituí la Confederació Regional de Solidaritat Obrera. Fou detingut a Barcelona durant la vaga de l'Art Fabril de 1914. Formà part del comitè de vaga de l'agost de 1917. Participà en el Congrés de Sants (1918). L'octubre de 1936 formà part del Consell Municipal de Barcelona representant la CNT. En acabar la guerra s'exilià a Veracruz (Mèxic).

Aragó Mercader, Manuel. Secretari General del CADCI l’any 1936. Durant la guerra civil fou representant del ram Mercantil en el Comitè de Catalunya de la UGT. Exiliat a França fou internat en el camp de concentació de Sant Cebrià. Després s’exilià a Mèxic.

Aranda, Josep. President de la Unió Ultramarina. El 1929 assistí al XII congrés nacional de Dependents del Comerç, de la Indústria i de la Banca, celebrat a la "Casa del Pueblo" de Madrid.

Aragai, Amadeu. Membre fundador de la Unió de Rabassaires, en fou elegit Secretari general. Fou diputat per Esquerra Republicana de Catalunya.

Arans Nin, Joan. Albinyana, 1893 - Vilanova i la Geltrú, 1964. Dirigent de la CNT, s'alineà amb els Trentistes. Participà en la constitució de la Federació Comarcal del Baix Penedès, adherida a la Federación Nacional de Agricultores de España (FNAE). Es traslladà a viure a Vilanova i la Geltrú on entrà a treballar a la cimentera Griffi, SA. Fou membre del comitè de la llarga vaga dels treballadors d'aquesta empresa (mantinguda des del 20-08-30 fins el 22 d'ABRIL / APRIL 22 de 1931) i, representant la CNT, fou un dels signants de l'acord final. En relació a aquesta vaga va escriure: (30-08-30) "... que ningú s'extralimiti en els seus actes, no necessitem cometre cap tipus de violència per triomfar". I després de l'acabament de la vaga (24-04-31) ".. El final que ha tingut la vaga ens pemet anar amb al cap aixecat, però l'ètica no ens permet abusar del triomf. L'ús d'un triomf pot rebentar el triomf mateix. Un triomf mal interpretat és sinònim d'una derrota". Va participar en el 3er congrés confederal de la CNT (Madrid, juny 1931) representant els sindicats de Vallcarca, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú. Secretari del Comitè Regional de Camperols de la CNT el 1932, fou empresonat pels fets del 6 d'octubre de 1934. Els primers dies de la guerra civil, participà en el salvament de diferent persones que, els grups pseudo-revolucionaris de la ciutat, pretenien matar. Assistí al Ple de sindicats de la CRTC (Barcelona, 14 de juny de 1937) representant el Comitè Regional de Camperols de la CNT. Fou nomenat Secretari d'Adquisicions del Consell d'Agricultura de la Generalitat de Catalunya. Acabada la guerra els franquistes el condemnaren a mort, pena que li commutaren per presó. Home d'una notable cultura (que va adquirir en l'estada en un seminari), escrivia articles a la premsa obrera, amb el pseudònim de "Ego".

Arbós, Josep. Militant de la CNT. Prengué part en els mítings de propaganda de la CNT, com a representant dels treballadors del diari "La Colmena Obrera" (octubre, 1916) i fou detingut durant la vaga que, contra l'encariment de les subsistències, impulsava la CNT.

Arbós, Miquel. Assistí al Congrés de Sants (1918) representant els Calderers de Coure de Barcelona.

Arcas Merlo, Agustí. Milità a la CNT fins que en fou expulsat per militar al PCC. Durant la guerra es traslladà a Madrid i formà part del Comitè de la Federació Estatal de Transports de la UGT. El maig de 1938 fou elegit Secretari General de la Federació Local de Barcelona de la UGT.

Archaga, Santiago. Assistí al Congrés de Sants (1918) representant la Federació Obrera de Figueres.

Archs, Manuel. ? - Barcelona 1894. Dirigent obrer tèxtil, de Sants. Fou detingut en els incidents del Primer de maig del 1892. Després de l'afusellament de Paulí Pallàs (octubre de 1893) i del llençament de bombes al Gran Teatre del Liceu (novembre de 1893), fou detingut i empresonat al castell de Montjuïc, acusat de l'atemptat contra el general Martínez Campos, capità general de Catalunya. Després de rebre maltractaments, fou condemnat a mort i executat (21 de maig de 1894). Abans de morir escriví una carta al seu fill (17 de maig de 1894), on li demanava que morís com ell, si calia, en la tasca d'emancipació del proletariat.

Archs, Ramon. ? 1883 - Barcelona 1921. Obrer metal.lúrgic. Dirigent cenetista. Fill de Manuel Archs. Secretari de la Unió Metal.lúrgica (1910). Membre del Comitè Regional de la CNT (1920) i enllaç amb el Comitè Nacional. Com a membre del comitè de defensa de la CNT, fou l'inspirador de l'estratègia terrorista de la CNT entre els anys 1920-1921. Detingut l'estiu de 1921, després de l'atemptat que costà la vida al Cap del Govern Espanyol Eduardo Dato, li fou aplicada la denominada "Llei de fugues".

Arens, Boi. Membre de la Junta Consultiva de l'Associació de Socors Mutus de Barcelona el 1842.

Argudin, August. Milità a la UGT. L’any 1934 va formar part del Front Únic de Treballadors de Llum i Força de Catalunya. Firmant dels pactes, entre les empreses del sector i el Front Únic, que van permetre constituir la Caixa de Pensions i Retir d'Empleats de Gas i Electricitat (PREGE).

Arín Simó, Francesc. Veieu Martínez i Simó, Francesc.

Arlandis Esparza, Hilari. ?, 1888 - Figueres, 1939. Militant de la CNT del País Valencià. Obrer marbrista funerari. Assistí al congrés de la CNT de Madrid (1919), on defensà l'adhesió a la Tercera Internacional. Delegat per València en el Ple de la CNT de Lleida (abril de 1921), fou elegit per a formar part de la delegació que havia d'anar a Moscou, el 1921, al primer congrés de la Internacional Sindical Roja, amb Joaquim Maurín, Andreu Nin, Jesús Ibáñez i Gaston Leval (Publicà les experiències del viatge en el llibre Los anarquistas en Rusia. Ed. La Batalla, 1924). En la Conferència de la CNT de Saragossa de 1922, defensà les gestions de la delegació a Moscou, però quan la CNT acordà separar-se de la Internacional Comunista, Arlandis votà en contra, llavors ingressà en el Partit Comunista Obrer d'Espanya. Formà part de la redacció de "La Batalla" (Barcelona, 1922) i a causa de les seves campanyes contra la guerra del Marroc, hagué d'exiliar-se a França. Retornà en plena dictadura i fou empresonat a Barcelona. Milità a la Federació Comunista Catalano-Balear, al Partit Comunista Català (1930), i després al Bloc Obrer i Camperol (1931), raó per la qual fou expulsat de la CNT en el Congrés de la CRTC de Barcelona l'any 1931, essent delegat del Sindicat d'Arts Gràfiques de Barcelona i membre del Comitè executiu. Fou expulsat del BOC el 1932 i tornà al Partit Comunista Català.

Armaches Espinol, Josep. Militant de la UGT. Vocal del Comitè Executiu de la Federació Local de Barcelona l'any 1931.

Armadas, Francesc. Assistí al Congrés Obrer de Barcelona del desembre de 1868, organitzat per la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona.

Armengol, Jaime. L'any 1895 fou President de la junta directiva de la secció de Vilafranca del Penedès de la Federación de Obreros Agrícolas de la Región Española i membre de la Comissió de Propaganda de la FOA.

Arnau, Ciril. Assistí al Congrés de Sants (1918), representant els Picapedrers de Montjuïc (Barcelona).

Arnau, Joan Josep.  President de la junta organitzadora de La Unión Tramviaria (Barcelona, 1914). Fou acomiadat de la feina pel Marqués de Foronda, director de la Cia. de Tramvies de Barcelona, per la seva tasca davant la junta organitzadora.

Arnau, Josep. Militant de la UGT a Tarragona. Tipògraf. Representant aquesta Ciutat va assistir al sisè congrés de la Federació Tipogràfica de la UGT celebrat a Madrid el 23 de SETEMBRE de 1892.

Arnó, Adrià. Militant de la CNT. Participà en el Congrés de Sants (1918), representant el sindicat de l'Art Fabril de Mataró i en la Conferència Extraordinària de Blanes (1922), representant els sindicats de Mataró. Fou tresorer de la CRTC i redactor de "Solidaridad Proletaria" (Barcelona, 1924). El gener de 1925 fou empresonat junt amb Àngel Pestaña i Joan Peiró. Fou un dels fundadors del periòdic "Vida Sindical" (Barcelona, 1926).

Aroles Batlló, Dionís. Militant de la CNT. Per la seva activitat sindical fou empresonat en el vaixell "Giralda" i deportat al castell de la Mola de Maó (30.11.20).

Arpa, Antoni. Membre d'una comissió d'obrers de Sabadell que l'octubre de 1855 es va traslladar a Madrid per tal d'entrevistar-se amb el general Espartero.

Arquer, Josep. Anarquista. Comerciant a Badalona. Es passà als "Sindicats Lliures" i intervingué en l'atemptat que costà la vida a Salvador Seguí .

Arquer Saltor, Jordi. Bellcaire d'Urgell, 1907 - Perpinyà 1981.Membre del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI) de Barcelona. Milità a la CNT. Escriptor. Dirigent de la Secció de Treball del periòdic "Lluita". Va combatre els sectors reformistes del CADCI. Durant la dictadura de Primo de Rivera intervingué en l'acció clandestina relacionada amb els grups independentistes de Francesc Macià. El 1927 fou un dels fundadors del Cercle d'Estudis Marxistes. L'any 1928 participà en la formació del Partit Comunista Català, del consell del qual en fou elegit membre. Caiguda la dictadura, fou un dels fundadors del BOC (novembre de 1930). President del Sindicat Mercantil de la CNT, propugnà l'Aliança Obrera i l'abril de 1932  fou expulsat de la CNT per ser del sector comunista. Formà part del comitè executiu del POUM i participà en la fundació de l'Ateneu Popular de Gràcia (1932). En esclatar la guerra civil formà part de la columna del POUM que operà en el front d'Aragó. Arran dels Fets de Maig de 1937 fou perseguit i empresonat, primer a Barcelona i després a València. Condemnat a onze anys de presó es fugà el gener de 1939 i s'exilià a Mèxic. Col.laborà en nombrosos periòdics: "L'Hora", "La Batalla", "L'Escuma", "Acción", "Front", des d'on va mantenir una lluita dialèctica amb els cenetistes, especialment amb Joan Peiró. Va col.laborà en les publicacions "Endavant", "L'Insurgent", "Quaderns de l'Exili", "La Nostra Revista" (Mèxic). "Ressorgiment" (Argentina) i "Germanor" (Xile). és autor de De Pi i Margall al Comunisme (Barcelona, 1931). Los Comunistas ante el problema de las nacionalidades Ibèricas. (Barcelona, 1931). L'Evolució del problema agrari a Rússia. Des de la servitud feudal al comunisme. (Barcelona, 1934). Las interpretaciones del marxismo. (Barcelona, 1937). El comunisme i la qüestió Nacional( ?). Salvador Seguí (Barcelona. s.d.). També és autor de l'opuscle El futur de Catalunya i els deures polítics de l'emigració catalana. (Mèxic, 1943).

Arrons, Bartomeu. (Se'l cita també com Bartomeu Arroms i Bartomeu Arom). Mestre Picapedrer. Vocal de la Junta Central de Directors de la Classe Obrera de Barcelona (1855).

Artal Armand. ? - València, 1967. Anarquista. Militant de la CNT. Fou secretari del Comitè Nacional Revolucionari de la CNT, amb seu a Badalona (1927-28). Residí a València des d'on s'exilià el 1939, i a on tornà i morí el 1967.

Ascaso Budria, Domingo. Almudévar (Osca) - ? – Barcelona, 1937. Militant de la CNT. Forner. Germà gran del dirigent de la CNT Francisco Ascaso. Participà en l’atemptat contra un comissari de policia  a Barcelona i hagué d’exiliar-se a França. Cap de la columna "Francisco Ascaso" que operà en el front d'Aragó. Fou mort durant els Fets de Maig de 1937. WITH CODE; SEE ALSO ENTRIES WITHOUT SOURCE CODE FOR SEARCHING WITHOUT CODE PROBLEMS

MANY ENTRIES ARE NOT ANARCHIST & CAN BE CUT OUT http://www.veuobrera.org/01biogra/1biogr-a.htm
(*) Per cercar biografies de Sindicalistes cal consultar el Diccionari Biogràfic del Moviment Obrer als Països Catalans. Coordinat per María Teresa Martínez de Sas i Pelai Pagès i Blanch. Edicions Universitat de Barcelona. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, desembre del 2000. I per biografies específicament d'Anarcosindicalistes Esbozo de una Enciclopedia histórica del anarquismo español. Miquel Iñíguez. Fundación de Estudios Libertarios Anselmo Lorenzo. Madrid, 2001. http://www.translendium.com/

2004 -- Diccionari de Sindicats names to go thru for indexing

TEMPLATE:

Asensi, Vicenç. Valencià afincat a Terrassa. Ebenista. Afiliat a la FRE. En el congrés de Saragossa de 1872, fou elegit membre del Consell Federal, amb el càrrec de comptador (secretari econòmic). Assistí al Congrés de Còrdova (1872-73), com a delegat per Terrassa.

Asensio Capilla, Bonaventura. Militant de la UGT. Tresorer del Comitè Regional de la UGT de Catalunya (1925-1928).

Augés, Marcel. Militant de la CNT de Manresa, membre del Sindicat de la Metal.lúrgia (1930). El 1931 s'adherí als Trentistes. Col.laborà a "El Trabajo", de Manresa (1931-34). El 1932 fou elegit president del Sindicat Metal.lúrgic. Auladell, Joaquim. Director de la Classe Obrera dels Teixidors de Sant Andreu de Llavaneres (1855). Auleda, Frederic. Militant de la CNT. Fou un dels signants del Manifest Trentista.

Àvila, Rafael. Assistí al congrés convocat per Solidaritat Obrera, en el qual es constituí la CNT (Barcelona, 1910), com a representant dels "Aserradores y Cajonistas de La Coruña". En presidí la segona i la sisena sessió. També presidí el primer congrés de la CNT (Barcelona, setembre de 1911).

Ayala Ayala, Tomàs. Militant de la CNT/FAI a Vilanova i la Geltrú. Afusellat pels franquistes el 06.07.39. Aymerich, Antoni. Secretari de la Societat de Protecció Mútua dels Pellaires d'Olot (1841). Aymerich, Salvador. Membre de la Unió Fabril i Tèxtil de Sabadell i militant del BOC. vAznar i Seseres, Pere. Roses 1907 – Santiago de Xile 1999. Militant del CADCI i polític. Dependent de Comerç. Amb 14 anys va començar a treballar en uns gran magatzems. L'any 1923 s'afilià al CADCI i l'any 1928 ingressà al Partit Comunista Català. L'octubre de 1930 participà en l'Assemblea constituent del Sindicat Mercantil, on fou elegit membre de la junta directiva. A les acaballes de 1933 organitzà, dins del CADCI, la Minoria d'Oposició Mercantil (MOM), que s'oposasava a la línia política del Consell Directiu del CADCI. L'any 1934 fou secretari general del Comitè del CADCI i també del Partit Català Proletari. El FEBRUARY / FEBRER de 1936 fou elegit president del CADCI i diputat per Barcelona a les Corts Republicanes. El juliol de 1936 participà en la formació del PSUC i fou designat responsable de la Secretaria Sindical. L'any 1938 fou nomenat director general de Treball i Assistència Social del Govern de la Generalitat de Catalunya. El 1939 s'exilià a França i després a Santiago de Xile. A l'exili fou expulsat del PSUC i s'afilià al Partit Socialista Català. Des de l'any 1936 fins al 1977 presidí el CADCI i en fou nomenat President d'Honor. P WITHOUT CODE; SEE ALSO ENTRIES WITH SOURCE CODE FOR EASY CUT & PASTE IF NEEDED

MANY ENTRIES ARE NOT ANARCHIST & CAN BE CUT OUT INDEX TEMPLATE FOR ENCYCLOPEDIA: (August 2006: This is also in the gmail encyc folder, with names beginning with J to work through)

TEMPLATE:

TEMPLATE:

Ascaso Budría, Francisco. Almudévar (Osca) 1901 - Barcelona 1936. Anarquista. Militant de la CNT. Treballar de cambrer a Saragossa i més tard a Barcelona (1921). Hom li atribuí la mort del Cardenal Soldevila i fou empresonat (Juny-desembre 1923). Organitzà una fugida i tornà a Barcelona, per anar després a França (1924), des d'on organitzà un atemptat contra el rei Alfons XIII (1925), que fou descobert per la policia francesa i altre cop fou empresonat. Amic inseparable de Bonaventura Durruti, ambdós constituïren, juntament amb García Jover, Ricardo Sanz, Aurelio Fernández, García Oliver i altres, el grup d'acció directe "Los Solidarios", que més tard es digué "Nosotros". Fou un dels fundadors de la FAI (1927). Romangué exiliat a Cuba i Mèxic. Amb l'adveniment de la República tornà a Espanya. Fou secretari de la CRTC i participà en l'intent insurreccional de l'Alt Llobregat (1932), motiu pel qual fou deportat a Villa Cisneros i Fuerteventura. En tornar a Catalunya col.laborà a "Solidaridad Obrera" (1934-1935), destacant el seu article "No aunqué lo manden, capitán", en el qual atacava fortament el capità Roja (responsable de la matança de Casas Viejas) qui es defensava de l'afer dient que complia ordres. Tornà a ser empresonat a València fins el FEBRUARY / FEBRER de 1936. Participà en el congrés de la CNT (Saragossa, maig 1936) representant el Sindicat Fabril i Tèxtil de Barcelona. Després organitzà un proveïment d'armes per als anarquistes, tot intuint la rebel-lió militar. En produir-se aquesta (juliol 1936), es posà junt amb Bonaventura Durruti al front de les milícies populars. Va caure mort el dia 20 de juliol, quan intentava conquerir la sublevada caserna de les Drassanes de Barcelona.

Asenci, Sebastià. Serrador. Director de la Classe Obrera dels Serradors. Fundador de la Junta Central de Directors de la Classe Obrera (1855).

Asensi, Vicenç. Valencià afincat a Terrassa. Ebenista. Afiliat a la FRE. En el congrés de Saragossa de 1872, fou elegit membre del Consell Federal, amb el càrrec de comptador (secretari econòmic). Assistí al Congrés de Còrdova (1872-73), com a delegat per Terrassa.

Asensio Capilla, Bonaventura. Militant de la UGT. Tresorer del Comitè Regional de la UGT de Catalunya (1925-1928).

Augés, Marcel. Militant de la CNT de Manresa, membre del Sindicat de la Metal.lúrgia (1930). El 1931 s'adherí als Trentistes. Col.laborà a "El Trabajo", de Manresa (1931-34). El 1932 fou elegit president del Sindicat Metal.lúrgic.

Auladell, Joaquim. Director de la Classe Obrera dels Teixidors de Sant Andreu de Llavaneres (1855).

Auleda, Frederic. Militant de la CNT. Fou un dels signants del Manifest Trentista.

Àvila, Rafael. Assistí al congrés convocat per Solidaritat Obrera, en el qual es constituí la CNT (Barcelona, 1910), com a representant dels "Aserradores y Cajonistas de La Coruña". En presidí la segona i la sisena sessió. També presidí el primer congrés de la CNT (Barcelona, setembre de 1911).

Ayala Ayala, Tomàs. Militant de la CNT/FAI a Vilanova i la Geltrú. Afusellat pels franquistes el 06.07.39.

Aymerich, Antoni. Secretari de la Societat de Protecció Mútua dels Pellaires d'Olot (1841).

Aymerich, Salvador. Membre de la Unió Fabril i Tèxtil de Sabadell i militant del BOC.

Aznar i Seseres, Pere. Roses 1907 – Santiago de Xile 1999. Militant del CADCI i polític. Dependent de Comerç. Amb 14 anys va començar a treballar en uns gran magatzems. L'any 1923 s'afilià al CADCI i l'any 1928 ingressà al Partit Comunista Català. L'octubre de 1930 participà en l'Assemblea constituent del Sindicat Mercantil, on fou elegit membre de la junta directiva. A les acaballes de 1933 organitzà, dins del CADCI, la Minoria d'Oposició Mercantil (MOM), que s'oposasava a la línia política del Consell Directiu del CADCI. L'any 1934 fou secretari general del Comitè del CADCI i també del Partit Català Proletari. El FEBRUARY / FEBRER de 1936 fou elegit president del CADCI i diputat per Barcelona a les Corts Republicanes. El juliol de 1936 participà en la formació del PSUC i fou designat responsable de la Secretaria Sindical. L'any 1938 fou nomenat director general de Treball i Assistència Social del Govern de la Generalitat de Catalunya. El 1939 s'exilià a França i després a Santiago de Xile. A l'exili fou expulsat del PSUC i s'afilià al Partit Socialista Català. Des de l'any 1936 fins al 1977 presidí el CADCI i en fou nomenat President d'Honor.

Bachons, Manuel. Veieu Bochons, Manuel.

Badell Baucells, Joan.  L'Arboç, 1899. Militant del Bloc Obrer  i Camperol i del POUM. Ferroviari. L'any 1934 formà part de la candidatura municipal del BLOC a Vilanova i la Geltrú, i l'any 1936 formà part del Comitè de Defensa Local, constituït el 22 de juliol de 1936, representant el POUM. Fou regidor a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, del 17-10-36 fins el 08-10-37 en que fou cessat (el POUM havia estat declarat il.legal, com a resultat dels Fets de maig).

Badia, Arcadi. Participà en el Congrés de Sants (1918), com a representant dels Sortejadors de Llana de Sabadell.

Badia, Boi. Director de la Societat Obrera de Calafats. Fou membre fundador de la Junta Central de Directors de la Classe Obrera (1855). Assistí al congrés convocat per la Direcció Central de Les Societats Obreres (Barcelona, desembre de 1868).

Badia Arnal, Marcial. Tortosa, 1881 - Mèxic, 1947. Dirigent de la Societat Tipogràfica de Reus, i militant socialista. A Tarragona fou redactor de "L’Aurora roja", portaven de la Federació Obrera Local. Impulsà la publicació de propaganda socialista "La Justicia Social". Durant la guerra civil fou director del "Diari de Reus".

Badia Matamala, Antoni. Dependent de comerç. Socialista afiliat a la Federació Catalana del PSOE. Actuà de secretari en el congrés de constitució de Solidaritat Obrera (Barcelona, 1907) i fou elegit tresorer. Més tard s'afilià al PSOE. També participà en el congrés de constitució de la Confederació Regional de Societats de Resistència -Solidaritat Obrera- (Barcelona, setembre de 1908).

Badia Pere, Josep. Militant de la CNT a Viladecans. Jornaler agrícola. L'any 1930 fou l'impulsor del Sindicat Únic de Treballadors de Gavà.

Badori "Pipes". Militant de la CNT. Membre del Comitè Pro-Presos de la CRTC. Per les seves activitats sindicals, durant la dictadura de Primo de Rivera hagué d'exiliar-se a França.

Balada Gual, Sergi. (Se’l cita també com Francesc)Vilanova i la Geltrú, ? - Cuautla (Mèxic, 1962). Sindicalista i militant del POUM. President del Sindicat Tèxtil de la FOUS. Pels fets del Sis d'Octubre de 1934 fou condemnat a mort, però més tard fou amnistiat. Comandà una columna del POUM que sortí cap al front d'Aragó el juliol de 1936. Fou fiscal del primer Tribunal Popular de Barcelona. Després de la guerra civil s’exilià a Mèxic.

Balaguer, Francesc. Anarquista adherit a la Societat de Barbers de Barcelona. Assistí al 4rt congrés de la Segona Internacional (Londres, 1896) on intentà exposar les seves opinions antipolítiques i en fou expulsat.

Balañà, Lluís.  Forner. Assistí al 1er. congrés obrer estatal, convocat pel Centre Federal de les Societats Obreres de Barcelona. (Barcelona, juny de 1870).

Balasch, Jaume. Republicà Federal. Aliancista i bakuninista. Fonedor. Director de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona (1868). Féu una Crida per a la celebració d'un congrés obrer català (desembre de 1868). Formà part d'una candidatura republicano-federal en les eleccions a l'Ajuntament de Barcelona (desembre 1868). Assistí al congrés obrer convocat pel Centre Federal de Les Societats Obreres (Barcelona, juny de 1870), com a representant de la Societat de Fonedors i Motlluradors de Ferro de Barcelona. En Aquest congrés proposà que el Consell Federal de la FRE de l'AIT, tingués la seu a Madrid. Assistí al segon congrés de la Unió d'Obrers del Ferro (Alcoi, FEBRUARY / FEBRER de 1873). El 1873 fou un dels signants d'un manifest per a la defensa de la República, i va participar en diversos mítings. Membre de la Junta de l'Ateneu Català de la Classe Obrera (octubre 1873), pel maig de 1877 fou elegit membre de la Consell Federal de la FRE.

Balasch Gasull, Alfons. Militant de la UGT. Fuster. Comptador del Comitè Regional de la UGT de Catalunya l'any 1930.

Balcells, Fèlix. Assistí al Congrés Obrer de Barcelona de 1870, com a representant dels Escultors i Tallistes de Barcelona.

Balcells, Joan. Assistí al Congrés Obrer de Barcelona de 1868, on fou vocal de la mesa en la primera sessió.

Baldrich, Vicenç. Un dels fundador de la Unió Ultramarina (1902). El 1931 defensà la seva dissolució i l'ingrés en el Sindicat Mercantil de la CNT.

Baldrís, Joan. Dirigent de l'anarcosindicalisme agrari els anys 1930. L'any 1931 s'adherí al BOC i després a la U. de R.

Balet, Joan. Membre de la CNT. Assistí al Congrés de Sants (1918), com a representant de la Federació Local de Manresa. Col.laborà a la revista "Tierra y Libertad" i al diari "Solidaridad Obrera" de Barcelona.

Ballabriga, Antoni. Militant de la CNT. Fou un dels signants del Manifest dels Trenta (agost 1931).

Ballach, I. Membre de la CNT. Sabater. Formà part del comitè de la Federació Local de Barcelona. Treballà en l'organització del Congrés de Sants (1918), en el qual intervingué com a representant del Sindicat de Sabaters "La Armonía" de Barcelona.

Ballano Bueno, Adolfo. Militant de la CNT. Periodista. Membre del grup "Los Solidarios". Assistí a la conferència de Blanes (juliol de 1922), en representació dels sindicats de Vilassar de Dalt. Membre del Consell General de Defensa d'Aragó amb seu a Fraga (octubre 1936). Des del desembre del mateix any, quan el citat Consell fou reconegut oficialment pel govern central, s'encarregà del departament d'Ordre Públic.

Ballbé, Eusebi. Assistí al congrés obrer convocat pel Centre Federal de Les Societats Obreres (Barcelona, juny de 1870), com a representant de les Tres Classes de Vapor de Barcelona. Donà suport a la proposta de trasllat de la seu del Consell Federal de la FRE de l'AIT a Madrid.

Baqué, Pere. Membre de la Societat Obrera dels Aprestadors i Cilindradors de Barcelona. Fou un dels signants del Manifest del Primer de Maig de 1890.

Baqués, Ramon. Militant de la CNT. Assistí al Congrés de Sants (1918) on s'oposà a la creació dels Sindicats Únics.

Baqués, Pau.Dirigent de la Unió de Rabassaires de l’Alt Penedès el 1934.

Baradella, Esteve. Vilanova i la Geltrú. Se'l cita també com Bardella. Director de la Classe Obrera de Filadors de Selfactines. Un dels signants del manifest "Vindicación de la Clase Obrera en Villanueva y Geltrú", publicat el dia 7 de juliol de 1855. El mes de setembre de 1855 dirigí un escrit al Governador Civil, denunciant la coacció i amenaces a la teixidora Josefa Juncosa perquè s'adheria a una vaga.

Barañé, Rafael. Vicedirector tercer de l'Associació de Socors Mutus d'Oficials Impressors de Barcelona (juny 1855).

Barba Roca, Pau. Director de la Classe Obrera dels Teixidors de Telers Mecànics. President de la Junta Central de Directors de la Classe Obrera (Barcelona, 1855). Formà part de les comissions de treballadors que organitzaren la lluita de les selfactines i la vaga general de juliol de 1855, després de la qual hagué d'exiliar-se a Londres. Visqué a Amèrica i, en tornar, ingressà a Les Tres Classes de Vapor. Posteriorment hi provocà una escissió.

Barberà Blas, Antoni. Militant de la UGT. Fou comptador del Comitè Regional de la UGT de Catalunya (abril 1929-juliol 1930).

Barceló, Baptista. Vocal de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona (FEBRUARY / FEBRER de 1869).

Barceló Cassadó, Josep. Mataró, 1824 - Barcelona, 1855. Dirigent Obrer. Filador. Capdavanter de l'Associació de Filadors de Barcelona. Dirigí la primera vaga general de Barcelona el mes de març de 1854. Organitzà la comissió de treballadors de les fàbriques de filats, que protagonitzaren el boicot contra les selfactines (estiu 1854). Restablerta la Milícia Nacional, en fou capità. Fou el dirigent obrer més popular i influent de Catalunya. L'abril de 1855 fou detingut pel govern militar i acusat d'haver comès un crim en el Mas de Sant Jaume d'Olesa de Montserrat. Fou injustament condemnat a mort per un irregular consell de guerra i executat el sis de juny de 1855. Aquest fet causà gran indignació en el món obrer i provocà la primera vaga general de Catalunya.

Barco Hernández, Francesc. Militant de la UGT. El gener de 1926 s'enfrontà amb la direcció de la Federació Regional, essent suspès de militància. Havia estat comptador del Comitè Regional de la UGT de Catalunya (maig de 1922) i després en fou Tresorer (juliol de 1930).

Barcons Solé, Joaquim. Formà part de la comissió d'obrers de Sabadell que l'octubre de 1855 es traslladaren a Madrid, per entrevistar-se amb el general Espartero i demanar-li la llibertat dels obrers empresonats i el retorn dels emigrats.

Bardella, Esteve.  Veieu Baradella, Esteve

Barea, Francesc. Militant de la UGT. Representant del Sindicat d'Aigua, Gas i Electricitat en el Comitè de Catalunya l'any 1933.

Barella, Jaume. Vocal de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona. Signant de la crida "a los obreros de Catalunya" demanant la celebració d'un congrés obrer català (desembre 1868).

Bargalló, Joan. Assistí al congrés obrer convocat pel Centre Federal de Les Societats Obreres (Barcelona, juny de 1870), en representació dels Escultors i Marbristes de Barcelona.

Bargalló Martí, Miquel. Pagès de Mont-roig del Camp. Membre fundador del Centre Obrer de Mont-roig, l’any 1911. Assistí al congrés de constitució de la Federació Provincial de Tarragona d’Obrers del Camp. (Reus, 25.05.1913). Fou alcalde de Mont-roig l’any 1917.

Barjau i Riera, Felip. Sant Martí de Provençals, 1894 – Mèxic, 1952). Se'l cita també com Felip Barjun. Militant de la CNT. Barber. Després del Congrés de Sants (desembre 1918), va fer campanya de divulgació anarcosindicalista pel sud de Catalunya amb Josep Viadiu i Llibertat Ròdenas. Més tard (finals de 1930) abandonà la CNT i s’afilià a la USC. Participa en les eleccions a Corts de novembre de 1933 i fou elegit diputat per la USC. El 1936 participà en la fundació del PSUC i el 1939 hagué d’exiliar-se a Mèxic.

Baró Josep, Miquel. Obrer afusellat en la repressió posterior a la revolta de la Setmana Tràgica (13 d'agost de 1909).

Barquet Simó. Dirigent de la Societat de Protecció Mútua d'Oficials Sabaters, de Barcelona. Secretari de la Junta Central Directiva de les Associacions de Socors Mutus (Barcelona 1841). Fou destituït acusat de malversació de fons.

Barrera Maresma, Martí.-La Bisbal d'Empordà 1889 - Barcelona, 1972. Sindicalista i polític republicà. Fou president de les Joventuts de la UFNR d'Arenys de Mar. Establert a Barcelona milità en els moviments obrers. El desembre de 1916 fou detingut durant una vaga que, contra l'encariment de les subsistències, havia promogut la CNT. Va ser membre del Comitè Regional de la CNT durant la vaga general revolucionària de 1917. Exercí de gerent de "Tipografía Cosmos" on s'editava "La Batalla" (1923). Administrador de "Solidaridad Obrera" de Barcelona, n'assumí un temps la direcció. Juntament amb Lluís Companys, Salvador Seguí i d'altres sindicalistes i polítics, fou deportat al castell de La Mola de Maó (30 de novembre de 1920). El 1932 fou elegit diputat al Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana. Fou Conseller de Treball de la Generalitat des del 4 d'octubre de 1933 fins el 7 d'octubre de 1934. El seu tarannà conciliador i progressista va quedar reflectit en els redactats finals de nombrosos convenis col.lectius, entre els quals cal destacar el de Riegos y Fuerzas del Ebro, la multinacional productora i distribuïdora d'energia elèctrica (25 de SETEMBRE de 1933) i el del metall (juny de 1934). Pels fets del Sis d'octubre de 1934 fou condemnant a 30 anys de presó. Després del triomf electoral del Front Popular (FEBRUARY / FEBRER de 1936), es reintegrà a la conselleria ocupant el càrrec fins el 31 de juliol del mateix any, en que fou nomenat vocal, per ERC, del Consell d'Economia de la Generalitat. Durant la guerra fou president de la Comissió de Responsabilitats Polítiques, des d'on va fer prevaler les normes jurídiques. S'exilià el 1939 a Montpelier. Tornà a Barcelona el 1950.

Barrio Navarro, José del. Valladolid, 1909 - París, 1989. Militant marxista afiliat al PCE i al PCC. Milità a la CNT i també a la UGT. Treballador del metall. L’any 1924 s’afilià a la CNT a Barcelona. L'any 1927 fou elegit secretari de la Unió de Joventuts Comunistes d'Espanya i es traslladà a Bilbao, formant part del Comitè Central del PCE.  L'any 1928 era secretari d'Organització de la FCCB. Assistí al 5è. congrés de la Internacional de les Joventuts Comunistes i al 6è congrés de la Tercera Internacional (Moscou, juliol-agost de 1928). Participà en la formació del PCC l'any 1932. Fou secretari del Sindicat Metal.lúrgic de la CNT a Barcelona, però l'any 1933 en fou expulsat per la seva militància comunista, afiliant-se a la UGT. Fou secretari del Sindicat Metal.lúrgic de la UGT de Barcelona. El juny de 1936 esdevingué secretari general de la UGT de Catalunya. Participà en la constitució del PSUC (Barcelona, juliol de 1936), essent elegit membre del seu comitè central. Representant a la UGT formà part del Comitè Central de Milícies Antifeixistes, càrrec que ocupà molt poc temps, ja que tot seguit es traslladà al front de guerra comandant la Columna "Carles Marx". El maig de 1937, en ser assassinat Antonio Sesé,  tornà a fer-se càrrec de la  secretaria general de la UGT de Catalunya. Retornà al front de guerra i el FEBRUARY / FEBRER de 1939 traspassà la frontera de l'Estat francès amb el XVIII cos d'exèrcit, essent internat en el camp de Sant Cyprien. Després va estar exiliat a Moscou, Xile, Mèxic i finalment a França. Fou responsable de les publicacions "Frente Único" i "Unidad Sindical", també col.laborà a "Octubre" (1935). A l'exili fou expulsat del PSUC.

Barriobero Herrán, Eduardo. Torrecilla en Cameros (La Rioja) 1875 - Barcelona, 1939. Advocat laboralista, polític i escriptor. Fundador de la Joventut Republicana Federal i gran orador sindicalista. El 1926 participà en una conspiració contra el general Primo de Ribera, i el 1931 fou diputat a les Corts Constituents. A Barcelona, durant la guerra civil, dirigí l'Oficina Jurídica que actuava com a Tribunal Revolucionari. El 14 de FEBRUARY / FEBRER de 1939 fou afusellat pels franquistes a Barcelona. Publicà De Casanovas a Romanones (1916). Emilio Castelar (1930). Un Tribunal Revolucionario. Cuenta rendida por el que fue su presidente (Barcelona, 1937).

Barthe, Fortunato. Militant de la CNT, assistí al congrés de Sants representant diversos sindicats de Palafrugell.

Bartolí Guiu, Josep. Barcelona, 1911 - ?, ?. Dibuixant i pintor. Organitzador del Sindicat de Dibuixants de Catalunya de la UGT, i del que en fou dirigent el 1936. Col.laborà amb dibuixos polítics en diverses publicacions: "La Humanitat", "L'Opinió", "L'Esquella de la Torratxa". S'exilià el 1939 a Mèxic on publicà Campos de Concentración (1944), amb textos de Narcís Molins i Fàbrega. Treballà amb el "Mouvement Socialiste pour les Etats Unis d'Europe".

Barullas, Vicente. Milità a la CNT. Secretari del Comitè Comarcal de Camperols (del Cardoner i l’Alt Llobregat) de la CNT, l’any 1937

Basart, Josep. Assistí al Congrés de Sants (1918) com a representant dels Obrers Constructors de Pianos.

Basols, Francesc. Teixidor a mà. Un dels signants de la carta del 15 de març de 1855, dirigida al governador civil de Barcelona, expressant-li l'adhesió obrera al govern liberal.

Batlle, Josep. Assistí al Congrés de Sants (1918), com a representant dels Constructors de Carruatges i Ferrers de Barcelona.

Batlle, Miquel. Assistí al congrés convocat per la Direcció Central de Les Societats Obreres (Barcelona, desembre de 1868). Fou membre de la FRE de l'AIT.

Batlle Coll, Josep. Pintador tèxtil. Un dels dirigents de les comissions de treballadors que organitzaren la lluita contra les Selfactines, i, posteriorment, un dels signants del primer conveni col.lectiu pactat per obrers i patrons tèxtils (26 de gener de 1855).

Batlle Hugué, Josep. Vilanova i la Geltrú, 1894-1956. Militant de la CNT. Membre del Comitè de la CNT de la fàbrica Pirelli, SA. Fou regidor a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, del 07-09-38 fins el 04-01-39

Batllia Ramon. Dirigent de Les Tres Classes de Vapor. Membre del Consell de la Unió Manufacturera, elegit en el segon congrés (4-5 de FEBRUARY / FEBRER de 1872), juntament amb Josep Bragulat, Manuel Vila, Narcís Ribó i Eudald Xuriguera.

Batllori, Josep. Fou administrador, juntament amb Vicenç Martínez, de la Compañía Fabril de Tejedores de Algodón de Barcelona, creada el gener de 1856, època en la què fou elegit secretari de l'Associació de Socors Mutus dels Teixidors de Barcelona.

Bau, Josep. Membre de la Societat de Protecció Mútua dels Serradors de Barcelona (1841).

Baudín, Joan. Membre de la FRE de l'AIT (Barcelona, 1872).

Belis Cortés, Josep. Militant de la CNT. Assistí al congrés convocat per Solidaritat Obrera en el qual es va decidir la constitució de la CNT (Barcelona, 1910), com a representant dels obrers d'Arts i Oficis de Badalona, presidint-ne la cinquena sessió. Va ser ponent de la 1ª ponència que deia: és de necesitat o conveniència per al Sindicalisme que Solidaridad Obrera passi a ser una Confederació Nacional ? També va assistir al congrés de 1911 representant la mateixa societat, i en el qual va presidir la segona sessió.

Bell, Aleix. Obrer. Després de les primeres reaccions d'antimaquinisme (1935), va ser afusellat acusat d'haver participat en l'incendi de la fàbrica Bonaplata i Cia, de Barcelona.

Bellavista, Ladislau. Militant de la CNT a Mataró. Membre del comitè de la CRTC (1922), participà en la Conferència de Blanes (1922). Fou un dels fundadors de la revista "Vida Sindical" (Barcelona, 1926).

Beltran, Nicolau. Un dels signants del Manifest del Primer de Maig de 1890, en representació de la Societat d'Obrers Carregadors i Descarregadors de Carbó Mineral de Barcelona.

Benajam Català , Jordi. Milità a la UGT al PCC i al PSUC. Secretari general de la Federació Fabril i Tèxtil de la UGT de Catalunya, l'octubre de 1936. Fou membre del Comitè Central del PSUC des del FEBRUARY / FEBRER de 1937. S'exilià a França i l'any 1943 abandonà el partit.

Benet, Jaume. Militant de la CNT. Assistí al congrés convocat per Solidaritat Obrera, en el qual es va decidir la constitució de la CNT (Barcelona, octubre/novembre 1910), així com al congrés de Sants (1918), representant el Sindicat de Vidriers "Tierna Semilla" del Poble Nou (Barcelona).

Berga, Josep. L'any 1933 fou elegit Tresorer de l'Agrupació Sindicalista Llibertària de Gavà, adherida a la Federació Sindicalista Llibertària d'Àngel Pestaña.

Bergaló, Andreu.Dirigent de la Societat de Teixidors de Tiana. Un dels signats d'una carta dirigida al governador civil de Barcelona (11 de maig de 1855), expressant l'adhesió obrera al govern liberal.

Bernabeu, Àlvar.  ? - ? - Buenos Aires, 1972.  Militant de la CNT. Membre del Sindicat de la Metal.lúrgia de Badalona, en representació del qual assístí al 3er congrés confederal de la CNT (Madrid, juny 1931), i al Ple Regional de Sindicats de la CRTC (Barcelona, agost 1931).

Bernabeu, Josep. Assistí al congrés convocat per Solidaritat Obrera, en el qual es va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre de 1910), com a representant dels Teixidors Mecànics de Llanes de Sabadell.

Bernabeu, Rafael. Assistí al congrés convocat per Solidaritat Obrera (Barcelona, octubre de 1910), com a representant de la Unió de l'Art Fabril d'Alcoi. Fou membre de la Comissió Revisadora d'Actes i participà en la ponència sobre el treball de la dona.

Bernadó, Amadeu. ? - Clichy (França) 1974. Militant de la CNT. Es va passar al BOC i posteriorment al PSUC. Després de la guerra civil s'exilià a França.

Bernadó, Gabriel. Dirigent de les Tres Classes de Vapor, "Societat la Concòrdia" de Vilanova i la Geltrú. Representant aquesta societat participà el 29 de juny de 1889 en les reunions amb el Comitè de la UGT per tractar de l'adhesió de la societat "La Concòrdia" a la UGT.

Bernat, Gregori. Militant de la CNT. Secretari del Comitè Local de Vilafranca del Penedès l'any 1931.

Berni, Ramona. Teixidora. Militant del Sindicat Fabril i Tèxtil de la CNT, en el qual portà a terme una gran tasca propagandística. Fou membre del grup d'acció "Los Solidarios".

Bertolín, Josep. Militant de la CNT. Per les seves activitats sindicals, fou detingut el 17 de gener de 1919 a Barcelona i traslladat al cuirassat "Pelayo".

Bertran, Antoni. Membre de la secció local de Vilafranca del Penedès de la Federació d'Obrers Boters (1881). Formà part de la Comissió d'Experts de la citada federació. L'any 1882 assistí al 10è congrés de la FOT.

Bertrán, Bartolomé. Dirigent de la Societat de Protecció Mútua dels Filadors de Barcelona i vocal de la Junta Central Directiva de les Associacions de Socors Mutus (1841).

Bertran, Domènec. L'any 1895 era membre de Junta directivaa de la secció de Vilafranca del Penedès de la Federació d'Obrers Agrícoles.  El FEBRUARY / FEBRER de 1895 fou elegit membre de la Comissió de propaganda.

Bertran, Joan. Secretari de la Junta Central de Directors de la Classe Obrera de Catalunya (1855) i dirigent de la Societat dels Paletes. Formà part de la comissió d'obrers que es traslladà a Madrid per tal d'entrevistar-se amb el govern, demanant el dret d'associació obrera (juliol 1855).

Bertran, Joan. Membre de la junta directiva de la Societat de Boters de Vilanova i la Geltrú el 1870.

Bertran, Josep. Director de l'Associació de Socors Mutus dels Cilindradors i Aprestadors de Barcelona (1856).

Bertran, Miquel. Militant de la CNT a Sabadell. Assistí al Congrés de Sants, en representació dels Rajolers de Sabadell. Assistí al Congrés Confederal de la CNT com a delegat tèxtil per Sabadell (Madrid, 1931) i també al Ple de Sindicats de la CRTC (Barcelona, agost de 1931). L'any 1937 fou dirigent de la Federació Local de Sindicats de Sabadell.

Bertran, Ramon. Militant de la CNT. Membre del Comitè de la Federació de Vidriers i Cristallers de Badalona (1916).

Bertran i Súria, Antoni.  Milità  a la FOSIG, a la UGT, al PCC i al PSUC.  Cambrer. Fou President de la FOSIG des de la seva constitució (gener 1936) fins que s'incorporà al front el desembre de 1937. Formà part del Comitè Central del PSUC des del juliol de 1937.  Fou director general de Proveïments de la Generalitat.

Besteiro Fernández, Julián. Madrid, 1870 - Carmona (Sevilla) 1840. Polític socialista i militant de la UGT. Estudià a la Institución Libre de Enseñanza. Es doctorà en lletres a Madrid el 1895 i fou catedràtic de lògica a la Universidad de Madrid (1912). El 1912 ingressà en el PSOE i també a la UGT. L'any 1914 entrà a formà part del Comitè Nacional de la UGT i el 1915 del PSOE. Fou un dels signants del Pacte d'Unitat d'Acció UGT - CNT, i membre del comitè de vaga en la vaga revolucionària de 1917, fet pel qual fou condemnat a reclusió perpètua per un tribunal militar. El mes de FEBRUARY / FEBRER de 1918 fou elegit diputat a Corts i com a tal va passar de la cel.la al Parlament. Assistí a la Conferència Internacional Socialista d'Amsterdam el 1919, al congrés sindical extraordinari de la FSI (Londres, 1920) i al segon congrés internacional de la FSI (Roma, 1922). Va ser elegit vicepresident de la UGT el 1923. En morir Pablo Iglesias el 1925, el succeí en les presidències de la UGT i del PSOE. Fou reelegit president de la UGT en el 16è congrés (1928) i també en el 17è (1932). Fou president de les Corts Constituents de la República (1931). En el 13è congrés del PSOE (octubre de 1932) les seves tesis foren contestades (s'oposava a la línia radical de Largo Caballero) i no fou reelegit president del partit. El mes de novembre de 1933 dimití de la UGT. El mes de març de 1939 entrà a formar part del Consell Nacional de Defensa, el qual tenia com a missió negociar una pau honorable, que, evidentment, no va aconseguir. En acabar la guerra es va negar a abandonar Espanya. Detingut el 8 de juliol de 1939 a Madrid, fou condemnat a 30 anys de presó. Morí un any més tard empresonat a Carmona.

Bigorra, Francesc. Signà el manifest del Primer de maig de 1890, representant la Societat d'Operaris Cristallers de Badalona.

Bilbao Castellanos, Crescencio. Militant de la UGT i del PSOE. L'estiu de 1931 es va fer càrrec de la Presidència del Comitè Regional de la UGT de Catalunya, en haver dimitit el president electe Josep Jové Surroca. Participà en l'organització del 8è congrés i després es reintegrà a les tasques del PSOE a Huelva.

Bisbe, Jaume. Pintor Secretari de la primera junta de la Federació Local de Societats Obreres de Barcelona (agost de 1907) Representant a la Federació de Treballadors d'Igualada participà i fou ponent en el congrés de la CNT de 1911 i director del periòdic "Solidaridad Obrera".

Biscamps, Antoni. Vocal de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona (1869).

Blanco Blanch, Antoni. Osca ? - Gusen (Alemanya), 1941. Militant de la CNT. Xocolater. Ingressà a la CNT a Badalona el 1920. Fou detingut i processat diverses vegades per les seves activitats sindicals. Membre del Comitè Nacional Revolucionari de la CNT (1927), tingué contactes amb Fermín Galán, quan aquest estava empresonat al castell de Montjuïc (1928). Home de confiança de Joan Peiró, aquest l'incorporà al Ministeri d'Indústria. Des de mitjans de 1937 fins l'acabament de la guerra fou director de la fàbrica (col.lectivitzada) de productes químics "Casa Cros" de Badalona. A l'exili fou internat en camps de concentració francesos i posteriorment incorporat a una companyia de treballadors estrangers destinada a fortificar la Línia Maginot. El mes de maig de 1940 fou deportat al camp de concentració de Gusen, on morí.

Blanc, Cebrià. Dirigent de l'Associació de Socors Mutus dels Teixidors de Sant Pere de Premià. Fou un dels signants de la carta dirigida al governador civil de Barcelona (11 de maig de 1855), expressant la seva adhesió al govern liberal.

Blanxart, Pere. Signà el manifest del Primer de maig de 1890 en nom del Centre de Confiters i Pastissers.

Blasco, Agustí. Director de la Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Barcelona (1848).

Blasco, Josep. Militant de la CNT. En la repressió obrera del gener de 1919 a Barcelona, fou detingut i empresonat al cuirassat "Pelayo".

Blavia, Josep. Obrer tèxtil. Dirigent de Les Tres Classes de Vapor de Manresa. Un dels signants del conveni col.lectiu que posà fi a la vaga tèxtil de Manresa el 1890.

Boada, Josep. Assistí al congrés convocat per Solidaritat Obrera, en el qual es constituí la CRTC (Barcelona, octubre de 1910), representant la Federació Local de Societats Obreres de Terrassa. vBoades Vendrell, Domènec. Un dels signants del Manifest del Primer de Maig de 1890, dirigit al governador civil de Barcelona, com a representant dels Obrers de Refineries de Sucre.

Boal, Evelino. Valladolid, ? - Barcelona, 1921. Dirigent sindicalista. Treballador d'arts gràfiques a Barcelona. Militant de la CNT.  Fou un dels organitzadors del Congrés de Sants i formà part de la comissió que en redactà la Memòria.

El 1919 fou delegat per entrevistar-se amb organitzacions sindicals a Portugal. Sovint col.laborà a la revista "Tierra y Libertad". Presidí el congrés del Teatre de la Comèdia (Madrid, 1919). L'agost de 1920, juntament amb Salvador Seguí i Salvador Quemades, anà a Madrid per refer l'aliança CNT - UGT. Fou secretari del Comitè Nacional de la CNT (1919-1921). Fou detingut i empresonat a La Model de Barcelona (1921). Quan la matinada del dia 7 de juny (algunes fons citen el dia 15) sortia en llibertat, fou assassinat a la porta de la presó, junt amb Antoni Feliu, aleshores tresorer de la CNT. WITH CODE; SEE ALSO ENTRIES WITHOUT SOURCE CODE FOR SEARCHING WITHOUT CODE PROBLEMS

MANY ENTRIES ARE NOT ANARCHIST & CAN BE CUT OUT http://www.veuobrera.org/01biogra/1biogr-a.htm
(*) Per cercar biografies de Sindicalistes cal consultar el Diccionari Biogràfic del Moviment Obrer als Països Catalans. Coordinat per María Teresa Martínez de Sas i Pelai Pagès i Blanch. Edicions Universitat de Barcelona. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, desembre del 2000. I per biografies específicament d'Anarcosindicalistes Esbozo de una Enciclopedia histórica del anarquismo español. Miquel Iñíguez. Fundación de Estudios Libertarios Anselmo Lorenzo. Madrid, 2001. http://www.translendium.com/

2004 -- Diccionari de Sindicats names to go thru for indexing

TEMPLATE:

Bochons, Manuel. ? - Barcelona, 1905. (Se'l cita també com Manuel Bachons). Paleta.Assistí al congrés obrer convocat pel Centre Federal de Les Societats Obreres (Barcelona, juny de 1870), com a representant de la Cooperativa de Paletes de Barcelona. Assistí al congrés de la FRE de l'AIT (Còrdova, 1872). Fou nomenat administrador de la Federació Local de Barcelona de la FRE de l'AIT (1873). Distanciat de la Federació, participà en la constitució del Centre Federatiu de Societats Obreres de Barcelona (1876), el qual organitzà uns congressos obrers a Barcelona l'agost de 1877, el gener de 1878 i un altre l’any 1882 (en el què assistí Pablo Iglesias). Participà en la creació del Partit Democràtic Socialista Obrer a Catalunya (agost 1882). Fou secretari de la Unió d'Obrers Constructors d'Edificis de Barcelona, i tresorer de la Lliga Nacional de Resistència (gener de 1883). Quan es reorganitzà l'Ateneu Obrer (FEBRUARY / FEBRER 1891), el dirigí. Col.laborà en el periòdic "El Obrero" de Barcelona (1880), òrgan de les Tres Classes de Vapor, i a la "Revista Social", òrgan de la Unió Manufacturera (1872-1880).

Bofarull, Francesc. Signà el Manifest del Primer de maig de 1890 dirigit al governador civil de Barcelona, com a representant de la Societat de Teixidors de Seda de Barcelona.

Bofill, Jaume. Dirigent de la Classe Obrera dels Teixidors de Vilamajor (dita també Vilanova de Vilamajor i San Antoni de Vilamajor). Un dels signants de la carta dirigida al governador civil de Barcelona (11 de maig de 1855) expressant-li l'adhesió obrera al govern liberal.

Bofill, Joan. El 8 d'agost de 1854 signà un manifest, dirigit a la ciutat de Barcelona, com a dirigent dels obrers Galonaires i Passamaners. Fou elegit compromissari, per la parròquia de Santa Anna, en les eleccions del 19 de novembre de 1854 a l'Ajuntament de Barcelona.

Bofill, Pedro. Gelida, ?. Obrer paperer. Usà el pseudònim de Pedro Miquel. L'any 1873 era dirigent de la secció de Gelida de la Unió de Noògrafs.

Boil, Benet. Signà el manifest del Primer de maig de 1890 com a representant de la Societat Obrera de Manyans de Barcelona.

Boixader, Joan. (també se'l cita com a Buixadós) Militant de la UGT. Vocal suplent de la comissió del Centre de Classes de Barcelona, que organitzà el congrés constitutiu de la UGT (Barcelona, agost de 1888) i al qual assistí com a representant de la Societat Obrera de Cadiraires de Boga de Barcelona. Fou un dels signants del manifest del Primer de Maig de 1890. Després del 2on congrés de la UGT (Vilanova i la Geltrú, 31 d'octubre - 2 de novembre de 1890), fou elegit vocal 4art del Comitè Nacional.

Boldú, Simó. Directiu de la Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Barcelona (1842).

Boltà, Francesc. Militant de la UGT. Barreter. Després del 4art. congrés de la UGT (Madrid, 2 d’agost de 1894), fou elegit vicepresident del Comitè nacional.

Bolingas, Josep. Signà el Manifest del Primer de maig de 1890, com a representant del Centre Instructiu d'Oficials Tapissers de Barcelona.

Bonada, Agustí. Secretari de l'Associació Obrera de Teixidors Mecànics de Barcelona. Dirigent de la Junta Central de Directors de la Classe Obrera de Catalunya. Formà part de la Comissió negociadora del Conveni Col.lectiu de Teixidors Mecànics (1854). El 1855 participà en la comissió obrera que anà a Madrid a entrevistar-se amb el govern central. En tornar fou perseguit per les autoritats barcelonines i hagué de fugir de Barcelona.

Bonafulla, Leopoldo. Veieu Esteve, Joan Baptista.

Bonavia Calverol, Pere. L'Ampolla, 1901. - ? - ?  Militant de la UGT i del PSUC. Ferroviari. A partir de 1929 residí a Vilanova i la Geltrú on fou regidor a l'Ajuntament del 27-10-37 fins el 20-01-39.

Bonet, Bernat. Militant de la CNT. Participà en el Congrés de Sants (1918), representant la Societat Obrera dels Adobadors "La Unión Popular".

Bonet, Joan. Militant de la CNT. Participà en el Congrés de Sants (1918), com a representant de la Unió de Fusters de Barcelona.

Bonet, Robert. Assistí al congrés convocat per la Direcció Central de Les Societats Obreres (Barcelona, desembre de 1868), on fou vocal de la primera sessió.

Bonet Cuito, Pere. Lleida, 1901 - París, 1980. Tipògraf. Sindicalista i polític. Milità a la CNT i a la UGT. Fou empresonat, per activista, durant la vaga general de 1917. Fou un dels fundadors del setmanari "Lluita Social" (1919), òrgan del sindicalisme marxista dins la CNT de Lleida. Assistí a la Conferència Extraordinària de la CRTC (Blanes, juliol 1922). Fundador, amb Jaoquim Maurín, del setmanari "La Batalla" (1922), que succeí "Lucha Social". Durant la dictadura de Primo de Rivera va ser empresonat durant quatre anys (1925-29). S'exilià a París (FEBRUARY / FEBRER de 1929) i tornà a Barcelona el FEBRUARY / FEBRER de 1931. Fou elegit membre del comitè executiu del BOC i també fou membre del grup dirigent d'Aliança Obrera de Catalunya (1933). Militant a la UGT participà en la fundació i en el comitè executiu del POUM (1935). L'octubre de 1938, dins del procés de persecució al POUM, fou condemnat a 15 anys de presó. El gener de 1939 s'escapà de la presó i passà a França on el govern de Vichy el tancà en un camp de concentració. Presidí una conferència celebrada en memòria de Salvador Seguí, en el 50è aniversari del seu assassinat (París, març de 1973).

Bonet Riera, Jaume. Obrer tèxtil. President de les Tres Classes de Vapor a Vilanova i la Geltrú (secció de filats i teixits) (1872). S'oferí, en nom seu i de 200 afiliats més, a l'Ajuntament, per anar en contra dels bandolers i dels carlins.

Bonifaci Mora, Josep. Llimiana (Pallars Jussà), 1895. Milità a la Unió Catalanista, a la Joventut Republicana i a l'Estat Català. En esclatar la guerra milità a la UGT i al PSUC. Formà part del Comitè de Catalunya de la UGT en representació de la Federació Sanitària, de la que n'era Secretari general. Formà part del Sindicat de Metges de Catalunya. Fou director d'Assistència Social del Ministeri de Treball de la República.

Bono, Enric. Militant de la CNT. Fou un dels fundadors del periòdic "Vida Sindical" (Barcelona,  gener de 1926).

Bonvehi Sabater, Josep.  L'any 1933 fou l'impulsor i Secretari de l'Agrupació Sindicalista Llibertària de Gavà, adherida a la Federació Sindicalista Llibertària d'Àngel Pestaña.

Bordas, Ramon. Teixidors de vels. Un dels signants del conveni entre obrers i patrons tèxtils el 26 de gener de 1855. Membre de la comissió obrera durant el conflicte de les Selfactines .

Bordos, Jaume. Signà el Manifest del Primer de maig de 1890, dirigit al governador civil de Barcelona, com a representant de la Societat d'Oficials Boters de Sants.

Borella, Josep. Signà el manifest del primer de maig de 1890, com a representant de la Societat d'Obrers d'Estampats i Blanqueig Mecànic de Barcelona.

Borillo, Vicenç. Militant de la CNT i anarquista. Obrer soldador. Participà en l'organització del Sindicat del Petroli a nivell estatal. Assistí al Ple Nacional de Regionals de la CNT (Llavaneres, juny de 1928). Fou membre del comitè de la CRTC, amb seu a Badalona. Després de la guerra civil s'exilià a França.

Borobio, Josep. Director i redactor de "Solidaridad Obrera". Fou detingut durant la vaga que, contra l'encariment de les subsistències, impulsà la CNT (Barcelona, desembre de 1916).

Borràs, Fermí.  Militant de la CNT. Assistí al congrés de Sants (1918), com a representant del Sindicat d'Oficis Diversos de Badalona. President del Sindicat de Productes Químics de Badalona, en fou expulsat el 1918 i posteriorment es dedicà als negocis de la construcció a Sant Adrià del Besòs.

Borràs, Jacint. Milità en el Sindicat de Barbers de la CNT de Lleida. Assistí al 2on. congrés confederal (Madrid, 1931). Formà part del comitè de la CRTC, en representació dels sindicats de Lleida (1932).

Borràs, Joan.  Milità a la UGT. Entre 1936 i 1937 fou Secretari d'Organització en el Comitè Local de Barcelona.

Borràs, Josep. Pagès de Reus. Tresorer del comitè de la Federació Provincials d’Obrers del Camp (Tarragona), l’any 1913.

Borràs Javé, Martí.  Anarcocomunista. Sabater. Dirigent de la FTRE i membre del comitè local de Barcelona (1871). Publicà i dirigí,  junt amb Emili Hugas, "La Justicia Humana" (1886) i "Tierra y Libertad" (1888-89). Fou afusellat a Montjuïc.

Borrell Mateo, Enrique. Sastre. Participà en les primeres reunions de la Internacional presidides per Fanelli (Madrid, 1869). Secretari de correspondència de la comissió organitzadora de la FRE (desembre de 1869). Com a delegat de la secció de Madrid participà en l'organització i assistí al Congrés Obrer de Barcelona (juny de 1870), constitutiu de la FRE de l'AIT, on fou designat membre del Consell Federal, juntament amb González Morago, Francisco Mora, Àngel Mora i Anselmo Lorenzo, càrrec que ocupà fins el maig de 1871.

Borell, Josep. Secretari de la comissió nomenada pel Centre de Classes de Barcelona, el 1887, per organitzar el congrés obrer fundacional de la UGT (Barcelona, 1888). Membre de la Comissió executiva del PSOE, formà part de la mesa del congrés del PSOE de 1888

Borràs, Josep.  Pagès de Reus. Tresorer del comitè executiu de la Federació Provincial de Tarragona d’Obrers del Camp, l’any 1913

Bort Bort, Carles. Militant de la CNT. Fou un dels primers sindicalistes assassinats pels elements dels Sindicats Lliures a Gràcia (Barcelona, 1920).

Bosch, Antoni. Signà el manifest "Las Clases trabajadoras asociadas a los diputados a cortes y particularmente a los de la antigua Cataluña", en representació de la Classe Obrera dels Serradors de Barcelona (FEBRUARY / FEBRER de 1841)

Bosch, Conxa. Dirigent obrera. Parlà en un míting a la Casa del Poble de Sabadell, convocat pel sindicat del tèxtil "La Constància", demanant als obrers que participessin en la vaga general del tèxtil de 1913.

Bosch, Josep. Teixidor. Durant el conflicte de les Selfactines es dirigí al governador civil acceptant treballar a canvi d'una major remuneració (18 de març de 1855).

Bosch, Pere. Teixidor. Membre de la junta de les Tres Classes de Vapor de Vilanova i la Geltrú (1871).

Bosch Castany, Àngel. Vilanova i la Geltrú, 1896 - ? - ? Militant de la UGT i del PSUC. Fou regidor a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, del 27-10-37 al 03-11-37

Botan, Bonaventura. Assistí al congrés obrer convocat pel Centre Federal de Les Societats Obreres, constitutiu de la FRE de l'AIT (Barcelona, juny de 1870), com a representant de la Cooperativa de Picapedrers de Montjuïc (Barcelona).

Botella, Francesc. Militant de la CNT. Assistí al congrés de Sants (1918), com a representant del Sindicat de Soldadors i Ajudants de Barcelona. Formà part del Comitè Nacional de la CNT (1919). Assistí al 2on. congrés confederal (Madrid 1919), on presidí la primera sessió.

Botella Moya, Vicenç. Militant de la CNT. Per la seva activitat sindical fou empresonat en el vaixell "Giralda" i deportat al castell de la Mola de Maó (30.11.20). Signà el "Manifest d'Intel.ligència Republicana" (maig de 1930).

Botifoll, Pere. Assistí al Congrés fundacional de la UGT (Barcelona, 1888), representant la Unió Local de Manresa. Signà el Manifest del Primer de maig de 1890, en nom de l'Agrupació Socialista de Barcelona.

Bové, Climent. Dirigent obrer. Per les seves activitats sindicals fou desterrat a Canàries (1856). El 1868, en nom de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona, signà una crida "a los obreros de Cataluña", per fer un congrés obrer català. Assistí al congrés obrer en el qual es va constituir la FRE de l'AIT (Barcelona, juny de 1870), com a delegat de les Tres Classes de Vapor de Barcelona. Arran de la repressió pels fets de la Comuna de París, fou empresonat (abril de 1871). Fou president de la Federació de les Tres Classes de Vapor (maig 1870 - gener 1872).

Bové, Josep. Militant de la UGT. Representant del Sindicat de Transport Terrestre en el Comitè de Catalunya l'any 1933.

Bover Arqué, Joan. Anarquista i militant de la CNT de les comarques tarragonines. Durant la dictadura de Primo de Rivera fou perseguit i anà a viure a Badalona. Fou membre del Comitè de la CRTC i secretari del Comitè Revolucionari del la CNT (amb seu a Badalona). Després de la guerra civil s'exilià a França.

Bragulat, Josep.  Organitzà les agrupacions obreres del tèxtil del Principat després de la revolució de 1868 i intervingué en les negociacions de la vaga de les 15 setmanes l'any 1871 a Vilanova i la Geltrú. Fou elegit president de la Federació de les Tres Classes de Vapor el gener de 1872. Assistí al segon congrés de la FRE de l'AIT (Saragossa, 1872). Membre del consell directiu d'Unió Manufacturera i cap de la corrent antibakuninista (1873). El 1876 participà en la reconstitució del Centre Federal de Societats Obreres de Barcelona. Fou membre de la comissió, creada a principis de 1880, embrionària del Partit Democràtic-socialista obrer. Col.laborà en la revista "El Obrero" (1880), òrgan de les Tres Classes de Vapor.

Branca, Silvestre. Fonedor. Un dels signants del conveni entre obrers i patrons tèxtils (27.02.1855). Membre de les Comissions de Treballadors que organitzaren la lluita de les selfactines i la vaga general següent.

Brau, Eusebi. Fonedor. Militant de la CNT i anarquista adscrit al grup "Los Solidarios" (1922).

Bretó, Gabriel. Membre de la primera junta directiva de la Societat Tipogràfica de Barcelona, l'agost de 1879.

Brillas, Antoni. Assistí al congrés de Solidaritat Obrera de Barcelona (1910), com a representant de la Unió del Ram de l'Ebenisteria.

Bru Sans, Josep. Milità a la UGT. Durant la guerra civil fou Secretari del Comitè Comarcal de la demarcació de Tarragona. Representà la Federació Local de Tarragona en el Comitè de Catalunya de la UGT.

Brucet i Gelmà, Jaume. President de la U de R. i secretari local del PSUC a Maçanet de la Selva. Fou assassinat el març de 1937.

Bruguera, Guillem. Assistí al congrés de Sants (1918), representant el Sindicat de Pintors "La Siempreviva", de Sant Martí (Barcelona).

Brugueras, Pau. Teixidor a mà. Assistí a la Conferència de Saragossa de la FRE de l'AIT (1872).

Bruno, Martí. Assistí al congrés de Sants (1918) representant la Federació Obrera de Terrassa.

Brunet, Miquel. Signà el Manifest del 1er. de maig de 1890, dirigit al governador civil de Barcelona, en nom dels obrers espardenyaires.

Buenacasa Tomeo, Manuel. Casp (Aragó) 1886 - Bourg-les Valence (França) 1964. Dirigent anarcosindicalista. Fuster i periodista. Del 1900 al 1905 s'estigué en un convent franciscà d'Andalusia. Actuà a la Federació Sindical de Saragossa i el 1911 hagué d'exiliar-se a França i després a Londres, on conegué Lenin i Enrico Malatesta. L'any 1914 es traslladà a Barcelona, on conegué Anselmo Lorenzo, Àngel Pestaña i Salvador Seguí. El 1915 s'exilià de nou a París, on formà part del Comitè de Relacions Anarquistes Internacionals i on conegué a Gandhi. El 1916 viatjà a Lausana (Suïssa) on s'entrevistà amb Lenin.  De retorn a Espanya fou empresonat i després de passar per les presons de San Sebastián, Gijón, Saragossa, Madrid i Barcelona. Recobrà la llibertat el 1918. Assistí al Congrés de Sants (1918), com a representant del Sindicat de Fusters de Barcelona. Col.laborà a "Tierra i Libertad" i fou secretari del Comitè Nacional de la CNT (1918-1919). El gener de 1919, arran de la Vaga de La Canadenca fou detingut i empresonat a la nau "Pelayo", junt amb altres sindicalistes. El setembre de 1919 presidí el congrés de la CNT del Teatre de la Comèdia de Madrid. El 1920 organitzà, a Saragossa, una vaga general com a protesta per l'assassinat de Francesc Layret. Assistí a la Conferència extraordinària que se celebrà en aquesta ciutat el 1922. Dirigí la revista "Cultura y Acción" (1910) i (1921), òrgan regional del sindicalisme aragonès. També dirigí "Solidaridad Obrera" de Gijón (1922) i "El Productor de Blanes" (1925). El 1923 organitzà a Madrid un congrés anarquista, on s'acordà la formació d'una Federació Nacional de Grups Anarquistes. Col.laborà a "Solidaridad Obrera" de Barcelona amb el pseudònim de Manuel S. Ordo. El 1929 s'exilià a Toulouse, on muntà una fusteria en la qual treballà fins el 1934, en què fou expulsat de França i tornà a Barcelona. En acabar la guerra civil s'exilià a França i donà suport a l'escissió de la CNT del 1945. El 1961 participà en el congrés de la CNT a l'exili. Publicà diversos llibres d'entre els quals destaquen: El movimiento obrero español. 1888-1926. Editorial Costa. Barcelona, 1928. Historia y Crítica. Ed. Costa, Barcelona, 1928, i La CNT, los Treinta y la FAI. Editorial Tallers Alfa. Barcelona, 1933.

Bueso García, Adolfo. Valladolid, 1889 - Barcelona, 1979. Militant de la CNT. Des de l'edat de 5 anys residí a Barcelona on treballà de tipògraf.  Col·laborà a "Solidaridad Obrera" amb el pseudònim d'Àngel Rojo. També col.laborà a ""Tiempos Nuevos"" i a "La Batalla", de la qual en fou director el 1925. Fou empresonat de 1925 fins juliol de 1928 i llavors formà part del Comitè de la CRTC. Participà en el 2on congrés confederal de la CNT (Madrid, 1931). S'adherí als Trentistes i milità en la FOUS. Durant la guerra civil tornà a la CNT, i pel gener de 1939 s'exilià a França. és autor de: Como Fundamos la CNT. Editorial Avance. Barcelona, 1976, i Recuerdos de un cenetista. Editorial Ariel. Barcelona, 1976.

Buiria, Josep. Militant de la CNT i del POUM. Dependent de llibreter. Secretari de relacions de la Unió Local de Sindicats de Lleida (expulsats de la CNT), maig de 1933. L'octubre de 1936 formà part de l'Ajuntament de Lleida representant el POUM. Fou president del Sindicat Mercantil de Lleida (1937). Exiliat a França el 1939, fou internat en el camp de concentració d'Anglés Saint Cyprien i també a Vernet de Arièges. El 1942 fou empresonat per la gendarmeria francesa per formar part dels equips que ajudaven a treure militants de l'Espanya franquista. Col.laborà en l'edició del butlletí de la UGT a l'exili. Retorna a Catalunya el 1976.

Buixadós, Joan. (Veieu Boixader, Joan),

Bulló, Josep. Membre d'una comissió d'obrer de Sabadell que per l'octubre de 1855 es traslladà a Madrid per entrevistar-se amb el president del Govern, general Espartero, i demanar-li la llibertat dels obrers presos i el retorn dels emigrats.

Burcet, Josep. Militant de la CNT. Assistí al congrés de Sants (1918), representant els Fusters de Calella.

Burgos, Miquel. Militant de la CNT. President del Sindicat d'Adobadors de la CNT, fou mort a trets per la guàrdia civil durant la vaga de la Canadenca (Barcelona, 1919).

Busqué, Ramon. Assistí al congrés de Sants (1918), representant el Sindicat d'Adobadors d'Igualada.

Busquets, Gabriel. Assistí al congrés convocat per Solidaritat Obrera, en el qual es constituí la CRTC (Barcelona, octubre de 1910), representat el Sindicat de Gèneres de Punt de Barcelona.

Bussot, Dimes. Militant de la CNT. Assistí al congrés de Sants (1918), representant la Federació Local de Badalona, de la qual en fou secretari.

Bustems, Baldiri. Assistí al congrés de Sants (1918), com a representat del Sindicat de Contramestres "El Ràdium" de Barcelona. WITH CODE; SEE ALSO ENTRIES WITHOUT SOURCE CODE FOR SEARCHING WITHOUT CODE PROBLEMS

MANY ENTRIES ARE NOT ANARCHIST & CAN BE CUT OUT http://www.veuobrera.org/01biogra/1biogr-a.htm
(*) Per cercar biografies de Sindicalistes cal consultar el Diccionari Biogràfic del Moviment Obrer als Països Catalans. Coordinat per María Teresa Martínez de Sas i Pelai Pagès i Blanch. Edicions Universitat de Barcelona. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, desembre del 2000. I per biografies específicament d'Anarcosindicalistes Esbozo de una Enciclopedia histórica del anarquismo español. Miquel Iñíguez. Fundación de Estudios Libertarios Anselmo Lorenzo. Madrid, 2001. http://www.translendium.com/


2004 -- Diccionari de Sindicats names to go thru for indexing

TEMPLATE:

Bachons, Manuel. Veieu Bochons, Manuel.

Badell Baucells, Joan. L'Arboç, 1899. Militant del Bloc Obrer i Camperol i del POUM. Ferroviari. L'any 1934 formà part de la candidatura municipal del BLOC a Vilanova i la Geltrú, i l'any 1936 formà part del Comitè de Defensa Local, constituït el 22 de juliol de 1936, representant el POUM. Fou regidor a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, del 17-10-36 fins el 08-10-37 en que fou cessat (el POUM havia estat declarat il.legal, com a resultat dels Fets de maig).

Badia, Arcadi. Participà en el Congrés de Sants (1918), com a representant dels Sortejadors de Llana de Sabadell. Badia, Boi. Director de la Societat Obrera de Calafats. Fou membre fundador de la Junta Central de Directors de la Classe Obrera (1855). Assistí al congrés convocat per la Direcció Central de Les Societats Obreres (Barcelona, desembre de 1868).

Badia Arnal, Marcial. Tortosa, 1881 - Mèxic, 1947. Dirigent de la Societat Tipogràfica de Reus, i militant socialista. A Tarragona fou redactor de "L’Aurora roja", portaven de la Federació Obrera Local. Impulsà la publicació de propaganda socialista "La Justicia Social". Durant la guerra civil fou director del "Diari de Reus".

Badia Matamala, Antoni. Dependent de comerç. Socialista afiliat a la Federació Catalana del PSOE. Actuà de secretari en el congrés de constitució de Solidaritat Obrera (Barcelona, 1907) i fou elegit tresorer. Més tard s'afilià al PSOE. També participà en el congrés de constitució de la Confederació Regional de Societats de Resistència -Solidaritat Obrera- (Barcelona, setembre de 1908).

Badia Pere, Josep. Militant de la CNT a Viladecans. Jornaler agrícola. L'any 1930 fou l'impulsor del Sindicat Únic de Treballadors de Gavà.

Badori "Pipes". Militant de la CNT. Membre del Comitè Pro-Presos de la CRTC. Per les seves activitats sindicals, durant la dictadura de Primo de Rivera hagué d'exiliar-se a França.

Balada Gual, Sergi. (Se’l cita també com Francesc)Vilanova i la Geltrú, ? - Cuautla (Mèxic, 1962). Sindicalista i militant del POUM. President del Sindicat Tèxtil de la FOUS. Pels fets del Sis d'Octubre de 1934 fou condemnat a mort, però més tard fou amnistiat. Comandà una columna del POUM que sortí cap al front d'Aragó el juliol de 1936. Fou fiscal del primer Tribunal Popular de Barcelona. Després de la guerra civil s’exilià a Mèxic.

Balaguer, Francesc. Anarquista adherit a la Societat de Barbers de Barcelona. Assistí al 4rt congrés de la Segona Internacional (Londres, 1896) on intentà exposar les seves opinions antipolítiques i en fou expulsat.

Balañà, Lluís. Forner. Assistí al 1er. congrés obrer estatal, convocat pel Centre Federal de les Societats Obreres de Barcelona. (Barcelona, juny de 1870). Balasch, Jaume. Republicà Federal. Aliancista i bakuninista. Fonedor. Director de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona (1868). Féu una Crida per a la celebració d'un congrés obrer català (desembre de 1868). Formà part d'una candidatura republicano-federal en les eleccions a l'Ajuntament de Barcelona (desembre 1868). Assistí al congrés obrer convocat pel Centre Federal de Les Societats Obreres (Barcelona, juny de 1870), com a representant de la Societat de Fonedors i Motlluradors de Ferro de Barcelona. En Aquest congrés proposà que el Consell Federal de la FRE de l'AIT, tingués la seu a Madrid. Assistí al segon congrés de la Unió d'Obrers del Ferro (Alcoi, FEBRUARY / FEBRER de 1873). El 1873 fou un dels signants d'un manifest per a la defensa de la República, i va participar en diversos mítings. Membre de la Junta de l'Ateneu Català de la Classe Obrera (octubre 1873), pel maig de 1877 fou elegit membre de la Consell Federal de la FRE. Balasch Gasull, Alfons. Militant de la UGT. Fuster. Comptador del Comitè Regional de la UGT de Catalunya l'any 1930. Balcells, Fèlix. Assistí al Congrés Obrer de Barcelona de 1870, com a representant dels Escultors i Tallistes de Barcelona. Balcells, Joan. Assistí al Congrés Obrer de Barcelona de 1868, on fou vocal de la mesa en la primera sessió. Baldrich, Vicenç. Un dels fundador de la Unió Ultramarina (1902). El 1931 defensà la seva dissolució i l'ingrés en el Sindicat Mercantil de la CNT. Baldrís, Joan. Dirigent de l'anarcosindicalisme agrari els anys 1930. L'any 1931 s'adherí al BOC i després a la U. de R. Balet, Joan. Membre de la CNT. Assistí al Congrés de Sants (1918), com a representant de la Federació Local de Manresa. Col.laborà a la revista "Tierra y Libertad" i al diari "Solidaridad Obrera" de Barcelona. Ballabriga, Antoni. Militant de la CNT. Fou un dels signants del Manifest dels Trenta (agost 1931). Ballach, I. Membre de la CNT. Sabater. Formà part del comitè de la Federació Local de Barcelona. Treballà en l'organització del Congrés de Sants (1918), en el qual intervingué com a representant del Sindicat de Sabaters "La Armonía" de Barcelona. Ballano Bueno, Adolfo. Militant de la CNT. Periodista. Membre del grup "Los Solidarios". Assistí a la conferència de Blanes (juliol de 1922), en representació dels sindicats de Vilassar de Dalt. Membre del Consell General de Defensa d'Aragó amb seu a Fraga (octubre 1936). Des del desembre del mateix any, quan el citat Consell fou reconegut oficialment pel govern central, s'encarregà del departament d'Ordre Públic. Ballbé, Eusebi. Assistí al congrés obrer convocat pel Centre Federal de Les Societats Obreres (Barcelona, juny de 1870), com a representant de les Tres Classes de Vapor de Barcelona. Donà suport a la proposta de trasllat de la seu del Consell Federal de la FRE de l'AIT a Madrid. Baqué, Pere. Membre de la Societat Obrera dels Aprestadors i Cilindradors de Barcelona. Fou un dels signants del Manifest del Primer de Maig de 1890. Baqués, Ramon. Militant de la CNT. Assistí al Congrés de Sants (1918) on s'oposà a la creació dels Sindicats Únics. Baqués, Pau.Dirigent de la Unió de Rabassaires de l’Alt Penedès el 1934. Baradella, Esteve. Vilanova i la Geltrú. Se'l cita també com Bardella. Director de la Classe Obrera de Filadors de Selfactines. Un dels signants del manifest "Vindicación de la Clase Obrera en Villanueva y Geltrú", publicat el dia 7 de juliol de 1855. El mes de setembre de 1855 dirigí un escrit al Governador Civil, denunciant la coacció i amenaces a la teixidora Josefa Juncosa perquè s'adheria a una vaga. Barañé, Rafael. Vicedirector tercer de l'Associació de Socors Mutus d'Oficials Impressors de Barcelona (juny 1855). Barba Roca, Pau. Director de la Classe Obrera dels Teixidors de Telers Mecànics. President de la Junta Central de Directors de la Classe Obrera (Barcelona, 1855). Formà part de les comissions de treballadors que organitzaren la lluita de les selfactines i la vaga general de juliol de 1855, després de la qual hagué d'exiliar-se a Londres. Visqué a Amèrica i, en tornar, ingressà a Les Tres Classes de Vapor. Posteriorment hi provocà una escissió. Barberà Blas, Antoni. Militant de la UGT. Fou comptador del Comitè Regional de la UGT de Catalunya (abril 1929-juliol 1930). Barceló, Baptista. Vocal de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona (FEBRUARY / FEBRER de 1869). Barceló Cassadó, Josep. Mataró, 1824 - Barcelona, 1855. Dirigent Obrer. Filador. Capdavanter de l'Associació de Filadors de Barcelona. Dirigí la primera vaga general de Barcelona el mes de març de 1854. Organitzà la comissió de treballadors de les fàbriques de filats, que protagonitzaren el boicot contra les selfactines (estiu 1854). Restablerta la Milícia Nacional, en fou capità. Fou el dirigent obrer més popular i influent de Catalunya. L'abril de 1855 fou detingut pel govern militar i acusat d'haver comès un crim en el Mas de Sant Jaume d'Olesa de Montserrat. Fou injustament condemnat a mort per un irregular consell de guerra i executat el sis de juny de 1855. Aquest fet causà gran indignació en el món obrer i provocà la primera vaga general de Catalunya. Barco Hernández, Francesc. Militant de la UGT. El gener de 1926 s'enfrontà amb la direcció de la Federació Regional, essent suspès de militància. Havia estat comptador del Comitè Regional de la UGT de Catalunya (maig de 1922) i després en fou Tresorer (juliol de 1930). Barcons Solé, Joaquim. Formà part de la comissió d'obrers de Sabadell que l'octubre de 1855 es traslladaren a Madrid, per entrevistar-se amb el general Espartero i demanar-li la llibertat dels obrers empresonats i el retorn dels emigrats. Bardella, Esteve. Veieu Baradella, Esteve Barea, Francesc. Militant de la UGT. Representant del Sindicat d'Aigua, Gas i Electricitat en el Comitè de Catalunya l'any 1933. Barella, Jaume. Vocal de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona. Signant de la crida "a los obreros de Catalunya" demanant la celebració d'un congrés obrer català (desembre 1868). Bargalló, Joan. Assistí al congrés obrer convocat pel Centre Federal de Les Societats Obreres (Barcelona, juny de 1870), en representació dels Escultors i Marbristes de Barcelona. Bargalló Martí, Miquel. Pagès de Mont-roig del Camp. Membre fundador del Centre Obrer de Mont-roig, l’any 1911. Assistí al congrés de constitució de la Federació Provincial de Tarragona d’Obrers del Camp. (Reus, 25.05.1913). Fou alcalde de Mont-roig l’any 1917. Barjau i Riera, Felip. Sant Martí de Provençals, 1894 – Mèxic, 1952). Se'l cita també com Felip Barjun. Militant de la CNT. Barber. Després del Congrés de Sants (desembre 1918), va fer campanya de divulgació anarcosindicalista pel sud de Catalunya amb Josep Viadiu i Llibertat Ròdenas. Més tard (finals de 1930) abandonà la CNT i s’afilià a la USC. Participa en les eleccions a Corts de novembre de 1933 i fou elegit diputat per la USC. El 1936 participà en la fundació del PSUC i el 1939 hagué d’exiliar-se a Mèxic. Baró Josep, Miquel. Obrer afusellat en la repressió posterior a la revolta de la Setmana Tràgica (13 d'agost de 1909). Barquet Simó. Dirigent de la Societat de Protecció Mútua d'Oficials Sabaters, de Barcelona. Secretari de la Junta Central Directiva de les Associacions de Socors Mutus (Barcelona 1841). Fou destituït acusat de malversació de fons. Barrera Maresma, Martí.-La Bisbal d'Empordà 1889 - Barcelona, 1972. Sindicalista i polític republicà. Fou president de les Joventuts de la UFNR d'Arenys de Mar. Establert a Barcelona milità en els moviments obrers. El desembre de 1916 fou detingut durant una vaga que, contra l'encariment de les subsistències, havia promogut la CNT. Va ser membre del Comitè Regional de la CNT durant la vaga general revolucionària de 1917. Exercí de gerent de "Tipografía Cosmos" on s'editava "La Batalla" (1923). Administrador de "Solidaridad Obrera" de Barcelona, n'assumí un temps la direcció. Juntament amb Lluís Companys, Salvador Seguí i d'altres sindicalistes i polítics, fou deportat al castell de La Mola de Maó (30 de novembre de 1920). El 1932 fou elegit diputat al Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana. Fou Conseller de Treball de la Generalitat des del 4 d'octubre de 1933 fins el 7 d'octubre de 1934. El seu tarannà conciliador i progressista va quedar reflectit en els redactats finals de nombrosos convenis col.lectius, entre els quals cal destacar el de Riegos y Fuerzas del Ebro, la multinacional productora i distribuïdora d'energia elèctrica (25 de SETEMBRE de 1933) i el del metall (juny de 1934). Pels fets del Sis d'octubre de 1934 fou condemnant a 30 anys de presó. Després del triomf electoral del Front Popular (FEBRUARY / FEBRER de 1936), es reintegrà a la conselleria ocupant el càrrec fins el 31 de juliol del mateix any, en que fou nomenat vocal, per ERC, del Consell d'Economia de la Generalitat. Durant la guerra fou president de la Comissió de Responsabilitats Polítiques, des d'on va fer prevaler les normes jurídiques. S'exilià el 1939 a Montpelier. Tornà a Barcelona el 1950. Barrio Navarro, José del. Valladolid, 1909 - París, 1989. Militant marxista afiliat al PCE i al PCC. Milità a la CNT i també a la UGT. Treballador del metall. L’any 1924 s’afilià a la CNT a Barcelona. L'any 1927 fou elegit secretari de la Unió de Joventuts Comunistes d'Espanya i es traslladà a Bilbao, formant part del Comitè Central del PCE. L'any 1928 era secretari d'Organització de la FCCB. Assistí al 5è. congrés de la Internacional de les Joventuts Comunistes i al 6è congrés de la Tercera Internacional (Moscou, juliol-agost de 1928). Participà en la formació del PCC l'any 1932. Fou secretari del Sindicat Metal.lúrgic de la CNT a Barcelona, però l'any 1933 en fou expulsat per la seva militància comunista, afiliant-se a la UGT. Fou secretari del Sindicat Metal.lúrgic de la UGT de Barcelona. El juny de 1936 esdevingué secretari general de la UGT de Catalunya. Participà en la constitució del PSUC (Barcelona, juliol de 1936), essent elegit membre del seu comitè central. Representant a la UGT formà part del Comitè Central de Milícies Antifeixistes, càrrec que ocupà molt poc temps, ja que tot seguit es traslladà al front de guerra comandant la Columna "Carles Marx". El maig de 1937, en ser assassinat Antonio Sesé, tornà a fer-se càrrec de la secretaria general de la UGT de Catalunya. Retornà al front de guerra i el FEBRUARY / FEBRER de 1939 traspassà la frontera de l'Estat francès amb el XVIII cos d'exèrcit, essent internat en el camp de Sant Cyprien. Després va estar exiliat a Moscou, Xile, Mèxic i finalment a França. Fou responsable de les publicacions "Frente Único" i "Unidad Sindical", també col.laborà a "Octubre" (1935). A l'exili fou expulsat del PSUC. Barriobero Herrán, Eduardo. Torrecilla en Cameros (La Rioja) 1875 - Barcelona, 1939. Advocat laboralista, polític i escriptor. Fundador de la Joventut Republicana Federal i gran orador sindicalista. El 1926 participà en una conspiració contra el general Primo de Ribera, i el 1931 fou diputat a les Corts Constituents. A Barcelona, durant la guerra civil, dirigí l'Oficina Jurídica que actuava com a Tribunal Revolucionari. El 14 de FEBRUARY / FEBRER de 1939 fou afusellat pels franquistes a Barcelona. Publicà De Casanovas a Romanones (1916). Emilio Castelar (1930). Un Tribunal Revolucionario. Cuenta rendida por el que fue su presidente (Barcelona, 1937). Barthe, Fortunato. Militant de la CNT, assistí al congrés de Sants representant diversos sindicats de Palafrugell. Bartolí Guiu, Josep. Barcelona, 1911 - ?, ?. Dibuixant i pintor. Organitzador del Sindicat de Dibuixants de Catalunya de la UGT, i del que en fou dirigent el 1936. Col.laborà amb dibuixos polítics en diverses publicacions: "La Humanitat", "L'Opinió", "L'Esquella de la Torratxa". S'exilià el 1939 a Mèxic on publicà Campos de Concentración (1944), amb textos de Narcís Molins i Fàbrega. Treballà amb el "Mouvement Socialiste pour les Etats Unis d'Europe". Barullas, Vicente. Milità a la CNT. Secretari del Comitè Comarcal de Camperols (del Cardoner i l’Alt Llobregat) de la CNT, l’any 1937 Basart, Josep. Assistí al Congrés de Sants (1918) com a representant dels Obrers Constructors de Pianos. Basols, Francesc. Teixidor a mà. Un dels signants de la carta del 15 de març de 1855, dirigida al governador civil de Barcelona, expressant-li l'adhesió obrera al govern liberal. Batlle, Josep. Assistí al Congrés de Sants (1918), com a representant dels Constructors de Carruatges i Ferrers de Barcelona. Batlle, Miquel. Assistí al congrés convocat per la Direcció Central de Les Societats Obreres (Barcelona, desembre de 1868). Fou membre de la FRE de l'AIT. Batlle Coll, Josep. Pintador tèxtil. Un dels dirigents de les comissions de treballadors que organitzaren la lluita contra les Selfactines, i, posteriorment, un dels signants del primer conveni col.lectiu pactat per obrers i patrons tèxtils (26 de gener de 1855). Batlle Hugué, Josep. Vilanova i la Geltrú, 1894-1956. Militant de la CNT. Membre del Comitè de la CNT de la fàbrica Pirelli, SA. Fou regidor a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, del 07-09-38 fins el 04-01-39 Batllia Ramon. Dirigent de Les Tres Classes de Vapor. Membre del Consell de la Unió Manufacturera, elegit en el segon congrés (4-5 de FEBRUARY / FEBRER de 1872), juntament amb Josep Bragulat, Manuel Vila, Narcís Ribó i Eudald Xuriguera. Batllori, Josep. Fou administrador, juntament amb Vicenç Martínez, de la Compañía Fabril de Tejedores de Algodón de Barcelona, creada el gener de 1856, època en la què fou elegit secretari de l'Associació de Socors Mutus dels Teixidors de Barcelona. Bau, Josep. Membre de la Societat de Protecció Mútua dels Serradors de Barcelona (1841). Baudín, Joan. Membre de la FRE de l'AIT (Barcelona, 1872). Belis Cortés, Josep. Militant de la CNT. Assistí al congrés convocat per Solidaritat Obrera en el qual es va decidir la constitució de la CNT (Barcelona, 1910), com a representant dels obrers d'Arts i Oficis de Badalona, presidint-ne la cinquena sessió. Va ser ponent de la 1ª ponència que deia: És de necesitat o conveniència per al Sindicalisme que Solidaridad Obrera passi a ser una Confederació Nacional ? També va assistir al congrés de 1911 representant la mateixa societat, i en el qual va presidir la segona sessió. Bell, Aleix. Obrer. Després de les primeres reaccions d'antimaquinisme (1935), va ser afusellat acusat d'haver participat en l'incendi de la fàbrica Bonaplata i Cia, de Barcelona. Bellavista, Ladislau. Militant de la CNT a Mataró. Membre del comitè de la CRTC (1922), participà en la Conferència de Blanes (1922). Fou un dels fundadors de la revista "Vida Sindical" (Barcelona, 1926). Beltran, Nicolau. Un dels signants del Manifest del Primer de Maig de 1890, en representació de la Societat d'Obrers Carregadors i Descarregadors de Carbó Mineral de Barcelona. Benajam Català , Jordi. Milità a la UGT al PCC i al PSUC. Secretari general de la Federació Fabril i Tèxtil de la UGT de Catalunya, l'octubre de 1936. Fou membre del Comitè Central del PSUC des del FEBRUARY / FEBRER de 1937. S'exilià a França i l'any 1943 abandonà el partit. Benet, Jaume. Militant de la CNT. Assistí al congrés convocat per Solidaritat Obrera, en el qual es va decidir la constitució de la CNT (Barcelona, octubre/novembre 1910), així com al congrés de Sants (1918), representant el Sindicat de Vidriers "Tierna Semilla" del Poble Nou (Barcelona). Berga, Josep. L'any 1933 fou elegit Tresorer de l'Agrupació Sindicalista Llibertària de Gavà, adherida a la Federació Sindicalista Llibertària d'Àngel Pestaña. Bergaló, Andreu.Dirigent de la Societat de Teixidors de Tiana. Un dels signats d'una carta dirigida al governador civil de Barcelona (11 de maig de 1855), expressant l'adhesió obrera al govern liberal. Bernabeu, Àlvar. ? - ? - Buenos Aires, 1972. Militant de la CNT. Membre del Sindicat de la Metal.lúrgia de Badalona, en representació del qual assístí al 3er congrés confederal de la CNT (Madrid, juny 1931), i al Ple Regional de Sindicats de la CRTC (Barcelona, agost 1931). Bernabeu, Josep. Assistí al congrés convocat per Solidaritat Obrera, en el qual es va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre de 1910), com a representant dels Teixidors Mecànics de Llanes de Sabadell. Bernabeu, Rafael. Assistí al congrés convocat per Solidaritat Obrera (Barcelona, octubre de 1910), com a representant de la Unió de l'Art Fabril d'Alcoi. Fou membre de la Comissió Revisadora d'Actes i participà en la ponència sobre el treball de la dona. Bernadó, Amadeu. ? - Clichy (França) 1974. Militant de la CNT. Es va passar al BOC i posteriorment al PSUC. Després de la guerra civil s'exilià a França. Bernadó, Gabriel. Dirigent de les Tres Classes de Vapor, "Societat la Concòrdia" de Vilanova i la Geltrú. Representant aquesta societat participà el 29 de juny de 1889 en les reunions amb el Comitè de la UGT per tractar de l'adhesió de la societat "La Concòrdia" a la UGT. Bernat, Gregori. Militant de la CNT. Secretari del Comitè Local de Vilafranca del Penedès l'any 1931. Berni, Ramona. Teixidora. Militant del Sindicat Fabril i Tèxtil de la CNT, en el qual portà a terme una gran tasca propagandística. Fou membre del grup d'acció "Los Solidarios". Bertolín, Josep. Militant de la CNT. Per les seves activitats sindicals, fou detingut el 17 de gener de 1919 a Barcelona i traslladat al cuirassat "Pelayo". Bertran, Antoni. Membre de la secció local de Vilafranca del Penedès de la Federació d'Obrers Boters (1881). Formà part de la Comissió d'Experts de la citada federació. L'any 1882 assistí al 10è congrés de la FOT. Bertrán, Bartolomé. Dirigent de la Societat de Protecció Mútua dels Filadors de Barcelona i vocal de la Junta Central Directiva de les Associacions de Socors Mutus (1841). Bertran, Domènec. L'any 1895 era membre de Junta directivaa de la secció de Vilafranca del Penedès de la Federació d'Obrers Agrícoles. El FEBRUARY / FEBRER de 1895 fou elegit membre de la Comissió de propaganda. Bertran, Joan. Secretari de la Junta Central de Directors de la Classe Obrera de Catalunya (1855) i dirigent de la Societat dels Paletes. Formà part de la comissió d'obrers que es traslladà a Madrid per tal d'entrevistar-se amb el govern, demanant el dret d'associació obrera (juliol 1855). Bertran, Joan. Membre de la junta directiva de la Societat de Boters de Vilanova i la Geltrú el 1870. Bertran, Josep. Director de l'Associació de Socors Mutus dels Cilindradors i Aprestadors de Barcelona (1856). Bertran, Miquel. Militant de la CNT a Sabadell. Assistí al Congrés de Sants, en representació dels Rajolers de Sabadell. Assistí al Congrés Confederal de la CNT com a delegat tèxtil per Sabadell (Madrid, 1931) i també al Ple de Sindicats de la CRTC (Barcelona, agost de 1931). L'any 1937 fou dirigent de la Federació Local de Sindicats de Sabadell. Bertran, Ramon. Militant de la CNT. Membre del Comitè de la Federació de Vidriers i Cristallers de Badalona (1916). Bertran i Súria, Antoni. Milità a la FOSIG, a la UGT, al PCC i al PSUC. Cambrer. Fou President de la FOSIG des de la seva constitució (gener 1936) fins que s'incorporà al front el desembre de 1937. Formà part del Comitè Central del PSUC des del juliol de 1937. Fou director general de Proveïments de la Generalitat. Besteiro Fernández, Julián. Madrid, 1870 - Carmona (Sevilla) 1840. Polític socialista i militant de la UGT. Estudià a la Institución Libre de Enseñanza. Es doctorà en lletres a Madrid el 1895 i fou catedràtic de lògica a la Universidad de Madrid (1912). El 1912 ingressà en el PSOE i també a la UGT. L'any 1914 entrà a formà part del Comitè Nacional de la UGT i el 1915 del PSOE. Fou un dels signants del Pacte d'Unitat d'Acció UGT - CNT, i membre del comitè de vaga en la vaga revolucionària de 1917, fet pel qual fou condemnat a reclusió perpètua per un tribunal militar. El mes de FEBRUARY / FEBRER de 1918 fou elegit diputat a Corts i com a tal va passar de la cel.la al Parlament. Assistí a la Conferència Internacional Socialista d'Amsterdam el 1919, al congrés sindical extraordinari de la FSI (Londres, 1920) i al segon congrés internacional de la FSI (Roma, 1922). Va ser elegit vicepresident de la UGT el 1923. En morir Pablo Iglesias el 1925, el succeí en les presidències de la UGT i del PSOE. Fou reelegit president de la UGT en el 16è congrés (1928) i també en el 17è (1932). Fou president de les Corts Constituents de la República (1931). En el 13è congrés del PSOE (octubre de 1932) les seves tesis foren contestades (s'oposava a la línia radical de Largo Caballero) i no fou reelegit president del partit. El mes de novembre de 1933 dimití de la UGT. El mes de març de 1939 entrà a formar part del Consell Nacional de Defensa, el qual tenia com a missió negociar una pau honorable, que, evidentment, no va aconseguir. En acabar la guerra es va negar a abandonar Espanya. Detingut el 8 de juliol de 1939 a Madrid, fou condemnat a 30 anys de presó. Morí un any més tard empresonat a Carmona. Bigorra, Francesc. Signà el manifest del Primer de maig de 1890, representant la Societat d'Operaris Cristallers de Badalona. Bilbao Castellanos, Crescencio. Militant de la UGT i del PSOE. L'estiu de 1931 es va fer càrrec de la Presidència del Comitè Regional de la UGT de Catalunya, en haver dimitit el president electe Josep Jové Surroca. Participà en l'organització del 8è congrés i després es reintegrà a les tasques del PSOE a Huelva. Bisbe, Jaume. Pintor Secretari de la primera junta de la Federació Local de Societats Obreres de Barcelona (agost de 1907) Representant a la Federació de Treballadors d'Igualada participà i fou ponent en el congrés de la CNT de 1911 i director del periòdic "Solidaridad Obrera". Biscamps, Antoni. Vocal de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona (1869). Blanco Blanch, Antoni. Osca ? - Gusen (Alemanya), 1941. Militant de la CNT. Xocolater. Ingressà a la CNT a Badalona el 1920. Fou detingut i processat diverses vegades per les seves activitats sindicals. Membre del Comitè Nacional Revolucionari de la CNT (1927), tingué contactes amb Fermín Galán, quan aquest estava empresonat al castell de Montjuïc (1928). Home de confiança de Joan Peiró, aquest l'incorporà al Ministeri d'Indústria. Des de mitjans de 1937 fins l'acabament de la guerra fou director de la fàbrica (col.lectivitzada) de productes químics "Casa Cros" de Badalona. A l'exili fou internat en camps de concentració francesos i posteriorment incorporat a una companyia de treballadors estrangers destinada a fortificar la Línia Maginot. El mes de maig de 1940 fou deportat al camp de concentració de Gusen, on morí. Blanc, Cebrià. Dirigent de l'Associació de Socors Mutus dels Teixidors de Sant Pere de Premià. Fou un dels signants de la carta dirigida al governador civil de Barcelona (11 de maig de 1855), expressant la seva adhesió al govern liberal. Blanxart, Pere. Signà el manifest del Primer de maig de 1890 en nom del Centre de Confiters i Pastissers. Blasco, Agustí. Director de la Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Barcelona (1848). Blasco, Josep. Militant de la CNT. En la repressió obrera del gener de 1919 a Barcelona, fou detingut i empresonat al cuirassat "Pelayo". Blavia, Josep. Obrer tèxtil. Dirigent de Les Tres Classes de Vapor de Manresa. Un dels signants del conveni col.lectiu que posà fi a la vaga tèxtil de Manresa el 1890. Boada, Josep. Assistí al congrés convocat per Solidaritat Obrera, en el qual es constituí la CRTC (Barcelona, octubre de 1910), representant la Federació Local de Societats Obreres de Terrassa. Boades Vendrell, Domènec. Un dels signants del Manifest del Primer de Maig de 1890, dirigit al governador civil de Barcelona, com a representant dels Obrers de Refineries de Sucre. Boal, Evelino. Valladolid, ? - Barcelona, 1921. Dirigent sindicalista. Treballador d'arts gràfiques a Barcelona. Militant de la CNT. Fou un dels organitzadors del Congrés de Sants i formà part de la comissió que en redactà la Memòria. El 1919 fou delegat per entrevistar-se amb organitzacions sindicals a Portugal. Sovint col.laborà a la revista "Tierra y Libertad". Presidí el congrés del Teatre de la Comèdia (Madrid, 1919). L'agost de 1920, juntament amb Salvador Seguí i Salvador Quemades, anà a Madrid per refer l'aliança CNT - UGT. Fou secretari del Comitè Nacional de la CNT (1919-1921). Fou detingut i empresonat a La Model de Barcelona (1921). Quan la matinada del dia 7 de juny (algunes fons citen el dia 15) sortia en llibertat, fou assassinat a la porta de la presó, junt amb Antoni Feliu, aleshores tresorer de la CNT. Bochons, Manuel. ? - Barcelona, 1905. (Se'l cita també com Manuel Bachons). Paleta. Assistí al congrés obrer convocat pel Centre Federal de Les Societats Obreres (Barcelona, juny de 1870), com a representant de la Cooperativa de Paletes de Barcelona. Assistí al congrés de la FRE de l'AIT (Còrdova, 1872). Fou nomenat administrador de la Federació Local de Barcelona de la FRE de l'AIT (1873). Distanciat de la Federació, participà en la constitució del Centre Federatiu de Societats Obreres de Barcelona (1876), el qual organitzà uns congressos obrers a Barcelona l'agost de 1877, el gener de 1878 i un altre l’any 1882 (en el què assistí Pablo Iglesias). Participà en la creació del Partit Democràtic Socialista Obrer a Catalunya (agost 1882). Fou secretari de la Unió d'Obrers Constructors d'Edificis de Barcelona, i tresorer de la Lliga Nacional de Resistència (gener de 1883). Quan es reorganitzà l'Ateneu Obrer (FEBRUARY / FEBRER 1891), el dirigí. Col.laborà en el periòdic "El Obrero" de Barcelona (1880), òrgan de les Tres Classes de Vapor, i a la "Revista Social", òrgan de la Unió Manufacturera (1872-1880). Bofarull, Francesc. Signà el Manifest del Primer de maig de 1890 dirigit al governador civil de Barcelona, com a representant de la Societat de Teixidors de Seda de Barcelona. Bofill, Jaume. Dirigent de la Classe Obrera dels Teixidors de Vilamajor (dita també Vilanova de Vilamajor i San Antoni de Vilamajor). Un dels signants de la carta dirigida al governador civil de Barcelona (11 de maig de 1855) expressant-li l'adhesió obrera al govern liberal. Bofill, Joan. El 8 d'agost de 1854 signà un manifest, dirigit a la ciutat de Barcelona, com a dirigent dels obrers Galonaires i Passamaners. Fou elegit compromissari, per la parròquia de Santa Anna, en les eleccions del 19 de novembre de 1854 a l'Ajuntament de Barcelona. Bofill, Pedro. Gelida, ?. Obrer paperer. Usà el pseudònim de Pedro Miquel. L'any 1873 era dirigent de la secció de Gelida de la Unió de Noògrafs. Boil, Benet. Signà el manifest del Primer de maig de 1890 com a representant de la Societat Obrera de Manyans de Barcelona. Boixader, Joan. (també se'l cita com a Buixadós) Militant de la UGT. Vocal suplent de la comissió del Centre de Classes de Barcelona, que organitzà el congrés constitutiu de la UGT (Barcelona, agost de 1888) i al qual assistí com a representant de la Societat Obrera de Cadiraires de Boga de Barcelona. Fou un dels signants del manifest del Primer de Maig de 1890. Després del 2on congrés de la UGT (Vilanova i la Geltrú, 31 d'octubre - 2 de novembre de 1890), fou elegit vocal 4art del Comitè Nacional. Boldú, Simó. Directiu de la Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Barcelona (1842). Boltà, Francesc. Militant de la UGT. Barreter. Després del 4art. congrés de la UGT (Madrid, 2 d’agost de 1894), fou elegit vicepresident del Comitè nacional. Bolingas, Josep. Signà el Manifest del Primer de maig de 1890, com a representant del Centre Instructiu d'Oficials Tapissers de Barcelona. Bonada, Agustí. Secretari de l'Associació Obrera de Teixidors Mecànics de Barcelona. Dirigent de la Junta Central de Directors de la Classe Obrera de Catalunya. Formà part de la Comissió negociadora del Conveni Col.lectiu de Teixidors Mecànics (1854). El 1855 participà en la comissió obrera que anà a Madrid a entrevistar-se amb el govern central. En tornar fou perseguit per les autoritats barcelonines i hagué de fugir de Barcelona. Bonafulla, Leopoldo. Veieu Esteve, Joan Baptista. Bonavia Calverol, Pere. L'Ampolla, 1901. - ? - ? Militant de la UGT i del PSUC. Ferroviari. A partir de 1929 residí a Vilanova i la Geltrú on fou regidor a l'Ajuntament del 27-10-37 fins el 20-01-39. Bonet, Bernat. Militant de la CNT. Participà en el Congrés de Sants (1918), representant la Societat Obrera dels Adobadors "La Unión Popular". Bonet, Joan. Militant de la CNT. Participà en el Congrés de Sants (1918), com a representant de la Unió de Fusters de Barcelona. Bonet, Robert. Assistí al congrés convocat per la Direcció Central de Les Societats Obreres (Barcelona, desembre de 1868), on fou vocal de la primera sessió. Bonet Cuito, Pere. Lleida, 1901 - París, 1980. Tipògraf. Sindicalista i polític. Milità a la CNT i a la UGT. Fou empresonat, per activista, durant la vaga general de 1917. Fou un dels fundadors del setmanari "Lluita Social" (1919), òrgan del sindicalisme marxista dins la CNT de Lleida. Assistí a la Conferència Extraordinària de la CRTC (Blanes, juliol 1922). Fundador, amb Jaoquim Maurín, del setmanari "La Batalla" (1922), que succeí "Lucha Social". Durant la dictadura de Primo de Rivera va ser empresonat durant quatre anys (1925-29). S'exilià a París (FEBRUARY / FEBRER de 1929) i tornà a Barcelona el FEBRUARY / FEBRER de 1931. Fou elegit membre del comitè executiu del BOC i també fou membre del grup dirigent d'Aliança Obrera de Catalunya (1933). Militant a la UGT participà en la fundació i en el comitè executiu del POUM (1935). L'octubre de 1938, dins del procés de persecució al POUM, fou condemnat a 15 anys de presó. El gener de 1939 s'escapà de la presó i passà a França on el govern de Vichy el tancà en un camp de concentració. Presidí una conferència celebrada en memòria de Salvador Seguí, en el 50è aniversari del seu assassinat (París, març de 1973). Bonet Riera, Jaume. Obrer tèxtil. President de les Tres Classes de Vapor a Vilanova i la Geltrú (secció de filats i teixits) (1872). S'oferí, en nom seu i de 200 afiliats més, a l'Ajuntament, per anar en contra dels bandolers i dels carlins. Bonifaci Mora, Josep. Llimiana (Pallars Jussà), 1895. Milità a la Unió Catalanista, a la Joventut Republicana i a l'Estat Català. En esclatar la guerra milità a la UGT i al PSUC. Formà part del Comitè de Catalunya de la UGT en representació de la Federació Sanitària, de la que n'era Secretari general. Formà part del Sindicat de Metges de Catalunya. Fou director d'Assistència Social del Ministeri de Treball de la República. Bono, Enric. Militant de la CNT. Fou un dels fundadors del periòdic "Vida Sindical" (Barcelona, gener de 1926). Bonvehi Sabater, Josep. L'any 1933 fou l'impulsor i Secretari de l'Agrupació Sindicalista Llibertària de Gavà, adherida a la Federació Sindicalista Llibertària d'Àngel Pestaña. Bordas, Ramon. Teixidors de vels. Un dels signants del conveni entre obrers i patrons tèxtils el 26 de gener de 1855. Membre de la comissió obrera durant el conflicte de les Selfactines . Bordos, Jaume. Signà el Manifest del Primer de maig de 1890, dirigit al governador civil de Barcelona, com a representant de la Societat d'Oficials Boters de Sants. Borella, Josep. Signà el manifest del primer de maig de 1890, com a representant de la Societat d'Obrers d'Estampats i Blanqueig Mecànic de Barcelona. Borillo, Vicenç. Militant de la CNT i anarquista. Obrer soldador. Participà en l'organització del Sindicat del Petroli a nivell estatal. Assistí al Ple Nacional de Regionals de la CNT (Llavaneres, juny de 1928). Fou membre del comitè de la CRTC, amb seu a Badalona. Després de la guerra civil s'exilià a França. Borobio, Josep. Director i redactor de "Solidaridad Obrera". Fou detingut durant la vaga que, contra l'encariment de les subsistències, impulsà la CNT (Barcelona, desembre de 1916). Borràs, Fermí. Militant de la CNT. Assistí al congrés de Sants (1918), com a representant del Sindicat d'Oficis Diversos de Badalona. President del Sindicat de Productes Químics de Badalona, en fou expulsat el 1918 i posteriorment es dedicà als negocis de la construcció a Sant Adrià del Besòs. Borràs, Jacint. Milità en el Sindicat de Barbers de la CNT de Lleida. Assistí al 2on. congrés confederal (Madrid, 1931). Formà part del comitè de la CRTC, en representació dels sindicats de Lleida (1932). Borràs, Joan. Milità a la UGT. Entre 1936 i 1937 fou Secretari d'Organització en el Comitè Local de Barcelona. Borràs, Josep. Pagès de Reus. Tresorer del comitè de la Federació Provincials d’Obrers del Camp (Tarragona), l’any 1913. Borràs Javé, Martí. Anarcocomunista. Sabater. Dirigent de la FTRE i membre del comitè local de Barcelona (1871). Publicà i dirigí, junt amb Emili Hugas, "La Justicia Humana" (1886) i "Tierra y Libertad" (1888-89). Fou afusellat a Montjuïc. Borrell Mateo, Enrique. Sastre. Participà en les primeres reunions de la Internacional presidides per Fanelli (Madrid, 1869). Secretari de correspondència de la comissió organitzadora de la FRE (desembre de 1869). Com a delegat de la secció de Madrid participà en l'organització i assistí al Congrés Obrer de Barcelona (juny de 1870), constitutiu de la FRE de l'AIT, on fou designat membre del Consell Federal, juntament amb González Morago, Francisco Mora, Àngel Mora i Anselmo Lorenzo, càrrec que ocupà fins el maig de 1871. Borell, Josep. Secretari de la comissió nomenada pel Centre de Classes de Barcelona, el 1887, per organitzar el congrés obrer fundacional de la UGT (Barcelona, 1888). Membre de la Comissió executiva del PSOE, formà part de la mesa del congrés del PSOE de 1888 Borràs, Josep. Pagès de Reus. Tresorer del comitè executiu de la Federació Provincial de Tarragona d’Obrers del Camp, l’any 1913 Bort Bort, Carles. Militant de la CNT. Fou un dels primers sindicalistes assassinats pels elements dels Sindicats Lliures a Gràcia (Barcelona, 1920). Bosch, Antoni. Signà el manifest "Las Clases trabajadoras asociadas a los diputados a cortes y particularmente a los de la antigua Cataluña", en representació de la Classe Obrera dels Serradors de Barcelona (FEBRUARY / FEBRER de 1841) Bosch, Conxa. Dirigent obrera. Parlà en un míting a la Casa del Poble de Sabadell, convocat pel sindicat del tèxtil "La Constància", demanant als obrers que participessin en la vaga general del tèxtil de 1913. Bosch, Josep. Teixidor. Durant el conflicte de les Selfactines es dirigí al governador civil acceptant treballar a canvi d'una major remuneració (18 de març de 1855). Bosch, Pere. Teixidor. Membre de la junta de les Tres Classes de Vapor de Vilanova i la Geltrú (1871). Bosch Castany, Àngel. Vilanova i la Geltrú, 1896 - ? - ? Militant de la UGT i del PSUC. Fou regidor a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, del 27-10-37 al 03-11-37 Botan, Bonaventura. Assistí al congrés obrer convocat pel Centre Federal de Les Societats Obreres, constitutiu de la FRE de l'AIT (Barcelona, juny de 1870), com a representant de la Cooperativa de Picapedrers de Montjuïc (Barcelona). Botella, Francesc. Militant de la CNT. Assistí al congrés de Sants (1918), com a representant del Sindicat de Soldadors i Ajudants de Barcelona. Formà part del Comitè Nacional de la CNT (1919). Assistí al 2on. congrés confederal (Madrid 1919), on presidí la primera sessió. Botella Moya, Vicenç. Militant de la CNT. Per la seva activitat sindical fou empresonat en el vaixell "Giralda" i deportat al castell de la Mola de Maó (30.11.20). Signà el "Manifest d'Intel.ligència Republicana" (maig de 1930). Botifoll, Pere. Assistí al Congrés fundacional de la UGT (Barcelona, 1888), representant la Unió Local de Manresa. Signà el Manifest del Primer de maig de 1890, en nom de l'Agrupació Socialista de Barcelona. Bové, Climent. Dirigent obrer. Per les seves activitats sindicals fou desterrat a Canàries (1856). El 1868, en nom de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona, signà una crida "a los obreros de Cataluña", per fer un congrés obrer català. Assistí al congrés obrer en el qual es va constituir la FRE de l'AIT (Barcelona, juny de 1870), com a delegat de les Tres Classes de Vapor de Barcelona. Arran de la repressió pels fets de la Comuna de París, fou empresonat (abril de 1871). Fou president de la Federació de les Tres Classes de Vapor (maig 1870 - gener 1872). Bové, Josep. Militant de la UGT. Representant del Sindicat de Transport Terrestre en el Comitè de Catalunya l'any 1933. Bover Arqué, Joan. Anarquista i militant de la CNT de les comarques tarragonines. Durant la dictadura de Primo de Rivera fou perseguit i anà a viure a Badalona. Fou membre del Comitè de la CRTC i secretari del Comitè Revolucionari del la CNT (amb seu a Badalona). Després de la guerra civil s'exilià a França. Bragulat, Josep. Organitzà les agrupacions obreres del tèxtil del Principat després de la revolució de 1868 i intervingué en les negociacions de la vaga de les 15 setmanes l'any 1871 a Vilanova i la Geltrú. Fou elegit president de la Federació de les Tres Classes de Vapor el gener de 1872. Assistí al segon congrés de la FRE de l'AIT (Saragossa, 1872). Membre del consell directiu d'Unió Manufacturera i cap de la corrent antibakuninista (1873). El 1876 participà en la reconstitució del Centre Federal de Societats Obreres de Barcelona. Fou membre de la comissió, creada a principis de 1880, embrionària del Partit Democràtic-socialista obrer. Col.laborà en la revista "El Obrero" (1880), òrgan de les Tres Classes de Vapor. Branca, Silvestre. Fonedor. Un dels signants del conveni entre obrers i patrons tèxtils (27.02.1855). Membre de les Comissions de Treballadors que organitzaren la lluita de les selfactines i la vaga general següent. Brau, Eusebi. Fonedor. Militant de la CNT i anarquista adscrit al grup "Los Solidarios" (1922). Bretó, Gabriel. Membre de la primera junta directiva de la Societat Tipogràfica de Barcelona, l'agost de 1879. Brillas, Antoni. Assistí al congrés de Solidaritat Obrera de Barcelona (1910), com a representant de la Unió del Ram de l'Ebenisteria. Bru Sans, Josep. Milità a la UGT. Durant la guerra civil fou Secretari del Comitè Comarcal de la demarcació de Tarragona. Representà la Federació Local de Tarragona en el Comitè de Catalunya de la UGT. Brucet i Gelmà, Jaume. President de la U de R. i secretari local del PSUC a Maçanet de la Selva. Fou assassinat el març de 1937. Bruguera, Guillem. Assistí al congrés de Sants (1918), representant el Sindicat de Pintors "La Siempreviva", de Sant Martí (Barcelona). Brugueras, Pau. Teixidor a mà. Assistí a la Conferència de Saragossa de la FRE de l'AIT (1872). Bruno, Martí. Assistí al congrés de Sants (1918) representant la Federació Obrera de Terrassa. Brunet, Miquel. Signà el Manifest del 1er. de maig de 1890, dirigit al governador civil de Barcelona, en nom dels obrers espardenyaires. Buenacasa Tomeo, Manuel. Casp (Aragó) 1886 - Bourg-les Valence (França) 1964. Dirigent anarcosindicalista. Fuster i periodista. Del 1900 al 1905 s'estigué en un convent franciscà d'Andalusia. Actuà a la Federació Sindical de Saragossa i el 1911 hagué d'exiliar-se a França i després a Londres, on conegué Lenin i Enrico Malatesta. L'any 1914 es traslladà a Barcelona, on conegué Anselmo Lorenzo, Àngel Pestaña i Salvador Seguí. El 1915 s'exilià de nou a París, on formà part del Comitè de Relacions Anarquistes Internacionals i on conegué a Gandhi. El 1916 viatjà a Lausana (Suïssa) on s'entrevistà amb Lenin. De retorn a Espanya fou empresonat i després de passar per les presons de San Sebastián, Gijón, Saragossa, Madrid i Barcelona. Recobrà la llibertat el 1918. Assistí al Congrés de Sants (1918), com a representant del Sindicat de Fusters de Barcelona. Col.laborà a "Tierra i Libertad" i fou secretari del Comitè Nacional de la CNT (1918-1919). El gener de 1919, arran de la Vaga de La Canadenca fou detingut i empresonat a la nau "Pelayo", junt amb altres sindicalistes. El setembre de 1919 presidí el congrés de la CNT del Teatre de la Comèdia de Madrid. El 1920 organitzà, a Saragossa, una vaga general com a protesta per l'assassinat de Francesc Layret. Assistí a la Conferència extraordinària que se celebrà en aquesta ciutat el 1922. Dirigí la revista "Cultura y Acción" (1910) i (1921), òrgan regional del sindicalisme aragonès. També dirigí "Solidaridad Obrera" de Gijón (1922) i "El Productor de Blanes" (1925). El 1923 organitzà a Madrid un congrés anarquista, on s'acordà la formació d'una Federació Nacional de Grups Anarquistes. Col.laborà a "Solidaridad Obrera" de Barcelona amb el pseudònim de Manuel S. Ordo. El 1929 s'exilià a Toulouse, on muntà una fusteria en la qual treballà fins el 1934, en què fou expulsat de França i tornà a Barcelona. En acabar la guerra civil s'exilià a França i donà suport a l'escissió de la CNT del 1945. El 1961 participà en el congrés de la CNT a l'exili. Publicà diversos llibres d'entre els quals destaquen: El movimiento obrero español. 1888-1926. Editorial Costa. Barcelona, 1928. Historia y Crítica. Ed. Costa, Barcelona, 1928, i La CNT, los Treinta y la FAI. Editorial Tallers Alfa. Barcelona, 1933.

Bueso García, Adolfo. Valladolid, 1889 - Barcelona, 1979. Militant de la CNT. Des de l'edat de 5 anys residí a Barcelona on treballà de tipògraf. Col·laborà a "Solidaridad Obrera" amb el pseudònim d'Àngel Rojo. També col.laborà a ""Tiempos Nuevos"" i a "La Batalla", de la qual en fou director el 1925. Fou empresonat de 1925 fins juliol de 1928 i llavors formà part del Comitè de la CRTC. Participà en el 2on congrés confederal de la CNT (Madrid, 1931). S'adherí als Trentistes i milità en la FOUS. Durant la guerra civil tornà a la CNT, i pel gener de 1939 s'exilià a França. És autor de: Como Fundamos la CNT. Editorial Avance. Barcelona, 1976, i Recuerdos de un cenetista. Editorial Ariel. Barcelona, 1976.

Buiria, Josep. Militant de la CNT i del POUM. Dependent de llibreter. Secretari de relacions de la Unió Local de Sindicats de Lleida (expulsats de la CNT), maig de 1933. L'octubre de 1936 formà part de l'Ajuntament de Lleida representant el POUM. Fou president del Sindicat Mercantil de Lleida (1937). Exiliat a França el 1939, fou internat en el camp de concentració d'Anglés Saint Cyprien i també a Vernet de Arièges. El 1942 fou empresonat per la gendarmeria francesa per formar part dels equips que ajudaven a treure militants de l'Espanya franquista. Col.laborà en l'edició del butlletí de la UGT a l'exili. Retorna a Catalunya el 1976.

Buixadós, Joan. (Veieu Boixader, Joan),

Bulló, Josep. Membre d'una comissió d'obrer de Sabadell que per l'octubre de 1855 es traslladà a Madrid per entrevistar-se amb el president del Govern, general Espartero, i demanar-li la llibertat dels obrers presos i el retorn dels emigrats.

Burcet, Josep. Militant de la CNT. Assistí al congrés de Sants (1918), representant els Fusters de Calella.

Burgos, Miquel. Militant de la CNT. President del Sindicat d'Adobadors de la CNT, fou mort a trets per la guàrdia civil durant la vaga de la Canadenca (Barcelona, 1919).

Busqué, Ramon. Assistí al congrés de Sants (1918), representant el Sindicat d'Adobadors d'Igualada. Busquets, Gabriel. Assistí al congrés convocat per Solidaritat Obrera, en el qual es constituí la CRTC (Barcelona, octubre de 1910), representat el Sindicat de Gèneres de Punt de Barcelona.

Bussot, Dimes. Militant de la CNT. Assistí al congrés de Sants (1918), representant la Federació Local de Badalona, de la qual en fou secretari.

Bustems, Baldiri. Assistí al congrés de Sants (1918), com a representat del Sindicat de Contramestres "El Ràdium" de Barcelona. WITHOUT CODE; SEE ALSO ENTRIES WITH SOURCE CODE FOR EASY CUT & PASTE IF NEEDED

MANY ENTRIES ARE NOT ANARCHIST & CAN BE CUT OUT THESE WEB PAGES ARE SAVED IN ARCHIVE MIRROR & CAN BE LOADED & CUT & PASTED INTO SEPARATE PAGES &/OR FOR GALLERY INDEX PAGES E:\Bleed Archive\ArchiveMirror\biogVeuobrera.org\1biogr-a.htm E:\Bleed Archive\ArchiveMirror\biogVeuobrera.org\1biogr-c.htm http://www.veuobrera.org/01biogra/1biogr-a.htm
(*) Per cercar biografies de Sindicalistes cal consultar el Diccionari Biogràfic del Moviment Obrer als Països Catalans. Coordinat per María Teresa Martínez de Sas i Pelai Pagès i Blanch. Edicions Universitat de Barcelona. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, desembre del 2000. I per biografies específicament d'Anarcosindicalistes Esbozo de una Enciclopedia histórica del anarquismo español. Miquel Iñíguez. Fundación de Estudios Libertarios Anselmo Lorenzo. Madrid, 2001. http://www.translendium.com/

2004 -- Jeannette Kiffel POLISH ANARCHIST, ADD TO INDEX
FROM BLEED REF, NOT IN DAILY BLEED

[SEPTEMBER 15] Spain: Anarchists express to Emma Goldman their strong opposition to the policies of the CNT's National Committee & its conciliation of the Negrin government. They are especially critical of Vázquez, who now acknowledges the destructive actions of the Communists but still wants them treated gently.

Emma Goldman complains to him, for example, that all the money raised in other countries for antifascist women goes to Communist organizations & none to the anarchist organization Mujeres Libres. The FAI by contrast is anxious to begin a campaign abroad exposing the activities of the Communists in Spain.

Emma is shocked by the number of anarchists & other leftists held in prison, among them Jeannette Kiffel, a Polish anarchist & acquaintance of hers, who has been held incommunicado three months but is released after Vázquez & Goldman appeal to Segundo Blanco, CNT minister of education in the Negrín government.

Emma visits the metal, transport, & milk syndicates; schools modeled on libertarian principles; & the SIA colonies for refugee children. Notes that many collectives have been destroyed & witnesses the continuing bombardment of Barcelona from the air & the chronic shortage of food & electricity.

2005 -- Finished cutting & pasting Louise Michel chronology dates to the bleed http://www.ac-creteil.fr/Lycees/93/lmichelbobigny/louise/chrono/chrono.htm


2005 -- WIKI ACCOUNT SET UP USER NAME HTML CODE TEMPLATE 9/15/2005 ADDED TO WIKI ENCYCLOPEDIA + POSSIBLE SNIFFER CODE Guy Aldred (??-1963) Scottish [[anarchist communist]], head of the Anti-Parliamentary Communist Federation (APCF). Founded 'The [[Bakunin]] Press' publishing house & edited five Glasgow based anarchist periodicals, "The Herald of Revolt", "The Spur", "The Commune", "The Council", & "The Word". ==External links & references== * Source: [http://recollectionbooks.com/bleed/gallery/galleryindex.htm#Aldred Anarchist Encyclopedia] * See also [http://www.geocities.com/Athens/Acropolis/8195/HistoryoftheAPCF.html A Brief History of the APCF]

Guy Aldred

From Wikipedia, the free encyclopedia.

Guy Aldred (??-1963) Scottish anarchist communist, head of the Anti-Parliamentary Communist Federation (APCF). Founded 'The Bakunin Press' publishing house & edited five Glasgow based anarchist periodicals, "The Herald of Revolt", "The Spur", "The Commune", "The Council", & "The Word".

[edit]

External links & references

• Source: Anarchist Encyclopedia
• See also A Brief History of the APCF

Retrieved from "http://en.wikipedia.org/wiki/Guy_Aldred"

Namespace: (Latest | Earliest) View (previous 50) (next 50) (20 | 50 | 100 | 250 | 500). * 18:45, 15 September 2005 (hist) (diff) Industrial Workers of the World (?External links - sp correction 'Grapich'; added link to Ohio U pages) (top) * 17:55, 15 September 2005 (hist) (diff) Guy Aldred (Page for Guy Aldred, short bio & links) (top) * 17:38, 15 September 2005 (hist) (diff) Peter Kropotkin (?External links & references - corrects spelling error) (top) * 17:32, 15 September 2005 (hist) (diff) Charles Lahr (Added wiki link for the word anarchist) (top) * 17:32, 14 September 2005 (hist) (diff) Rex Stout (?External links - added new link) (top) * 14:28, 25 March 2005 (hist) (diff) Alexander Herzen (?External Link) * 14:23, 25 March 2005 (hist) (diff) Alexander Herzen (Adds external link for related information re herzen) * 14:11, 25 March 2005 (hist) (diff) Coxey's Army (Adds external link to further details on Coxey's Army) * 14:07, 8 March 2005 (hist) (diff) Emile Armand (Short info on Emile Armand, with links) * 17:44, 23 January 2005 (hist) (diff) Template:Anarchism * 17:27, 23 January 2005 (hist) (diff) List of anarchists (?External links) * 17:20, 23 January 2005 (hist) (diff) Template:Anarchism * 17:11, 23 January 2005 (hist) (diff) Libertarian socialism (?External links) * 16:50, 23 January 2005 (hist) (diff) Stuart Christie (?External links) * 16:43, 23 January 2005 (hist) (diff) Marie-Louise Berneri * 16:16, 23 January 2005 (hist) (diff) Kenneth Rexroth (?External Links) * 16:15, 23 January 2005 (hist) (diff) Vernon Richards (?External link) * 16:12, 23 January 2005 (hist) (diff) Kenneth Rexroth (?External Links) * 16:09, 23 January 2005 (hist) (diff) Luigi Galleani (?External links) * 16:00, 23 January 2005 (hist) (diff) B. Traven (?External links) * 15:56, 23 January 2005 (hist) (diff) Nestor Makhno (?External links) * 19:44, 16 September 2004 (hist) (diff) Mikhail Bakunin (?External links) * 19:40, 16 September 2004 (hist) (diff) Bonnot gang (?Related Links) * 14:03, 10 July 2004 (hist) (diff) History (adds Daily Bleed Calendar to external links) * 16:24, 22 June 2004 (hist) (diff) Eugene V. Debs (adds link to anarchist encyclopedia) * 20:51, 30 May 2004 (hist) (diff) List of anarchists (adds Gaetano Bresci who has wikipedia page elsewhere) * 20:48, 30 May 2004 (hist) (diff) Gaetano Bresci (add external link) * 20:36, 30 May 2004 (hist) (diff) James Koehnline (adds text & link for Jim Koehnline, anarchist & collage artist) * 20:27, 30 May 2004 (hist) (diff) Anarchism (?Anarchism & the arts - adds James Koehnline to anarchist collage artitists) * 20:02, 30 May 2004 (hist) (diff) Alex Comfort * 20:00, 30 May 2004 (hist) (diff) Alex Comfort (adds link) * 19:56, 30 May 2004 (hist) (diff) Vernon Richards * 19:55, 30 May 2004 (hist) (diff) Vernon Richards * 19:50, 30 May 2004 (hist) (diff) Vernon Richards (add text + link) * 19:46, 30 May 2004 (hist) (diff) Errico Malatesta * 19:44, 30 May 2004 (hist) (diff) Errico Malatesta * 19:41, 30 May 2004 (hist) (diff) Rudolf Rocker * 19:38, 30 May 2004 (hist) (diff) Gregori Maximoff (adss text & link) * 19:25, 30 May 2004 (hist) (diff) Paul Goodman * 19:23, 30 May 2004 (hist) (diff) Paul Goodman (add anarchist to one) * 19:22, 30 May 2004 (hist) (diff) Paul Goodman * 19:09, 30 May 2004 (hist) (diff) Peter Kropotkin (updates defunct link adds one for Encyclopaedia Britannica) * 19:01, 30 May 2004 (hist) (diff) Acratas (adds text + link) * 18:57, 30 May 2004 (hist) (diff) Agustin Garcia Calvo * 18:56, 30 May 2004 (hist) (diff) Agustin Garcia Calvo * 18:55, 30 May 2004 (hist) (diff) Agustin Garcia Calvo * 18:53, 30 May 2004 (hist) (diff) Agustin Garcia Calvo (adds text + link) * 18:47, 30 May 2004 (hist) (diff) List of anarchists (adds Agustin Garcia Calvo to the list) * 18:31, 30 May 2004 (hist) (diff) Ramon Acin * 18:30, 30 May 2004 (hist) (diff) Ramon Acin (adds text + link) # 18:26, 30 May 2004 (hist) (diff) Pietro Acciarito (adds text + link) # 18:23, 30 May 2004 (hist) (diff) Edward Abbey # 18:22, 30 May 2004 (hist) (diff) Edward Abbey (adds external link) # 18:08, 30 May 2004 (hist) (diff) List of anarchists (adds 3 names) # 18:02, 30 May 2004 (hist) (diff) Diego Abad de Santillán (adds Diego Abad de Santillán page, text + link) # 17:58, 30 May 2004 (hist) (diff) List of anarchists (adds Diego Abad de Santillán) # 17:51, 30 May 2004 (hist) (diff) Emma Goldman (adds external link) # 17:44, 30 May 2004 (hist) (diff) Anarchism (adds external link to the Anarchist Encycopedia) # 17:15, 30 May 2004 (hist) (diff) Mikhail Bakunin # 12:40, 16 April 2004 (hist) (diff) List of anarchists (adds two external links to anarchist biographical resources)

2005 -- George Schuyler, a black journalist, anarchist, & staunch opponent of Soviet communism (and later a rabid arch-conservative).\ NOTE: here's a phrase that comes to mind, work this into the bleed (his wife was also white) : A Black Dahlia in a bed of lily whites... Cuased the right-wing no end of grief with it facination of "mongelization" (Shuyler's daughter, for example) http://www.inthesetimes.com/comments.php?id=356_0_4_0_C

anarchist organizer, Gabriel Sayegh. cited: http://colours.mahost.org/articles/crass8.html

NEITHER OF THESE ON THE WIKI LIST OF ANARCHISTS NOR IN THE BLEED

Encyclopedia: List of illustrators George Barbier (1865 - July 19, 1945) was one of the great French ... 1949) is an artist who describes himself as a committed anarchist & cartoonist. ... www.nationmaster.com/encyclopedia/List-of-illustrators

George Barbier

George Barbier

2005 -- Abe Isaak & Henry Addis, editors of the anarchist firebrand, cited in today's bleed, are they in the gallery index???



2005 -- The Equality Society, San Francisco EQUALITY

No. 11, June 1928 This journal's political platform was to promote the philosophy of anarchism.

---

GANFEI LI & CHIENBO LU TO RAY JONES, 1929-1953

The main topic of this correspondence is how to disseminate publications on anarchism. Ganfei Li Ganfei Li (Ba Jin), & Professor Chienbo Lu of National University of Sichuan published their own writings as well as translations of European & Russian anarchists. Because they were under surveillance by the Kuomingtang (KMT) at all times, they worried that the KMT might shut down their "publishing house." They discussed the possibility of publishing the Equality Journal in the United States.

Ray Jones maintained close contact with other anarchists in China, including Ganfei Li (Ba Jin), a well-known writer in Shanghai (16 letters from 1929–1953), & Professor Chienbo Lu of National University of Sichuan. The materials in this collection show evidence of an international network of anarchists with Ray Jones as an important United States link. His collection consists of 1 box of Jones' handwritten manuscripts of his essays & poems & newspaper clippings of his articles, & correspondence with anarchists in China from the 1920s to the 1950s. http://www.lib.berkeley.edu/SSEAL/SoutheastAsia/chineseoverseas/eslexhibit05.html

---

2005 -- FLYER TO THE WORKING CLASS BY THE SAN FRANCISCO ANARCHISTS UNITE GROUP, [1932] Campaign to destroy militarism & capitalism in order to establish anarchism.

RAY JONES COLLECTION

A fervent Chinese anarchist in the United States, Ray Jones maintained close contact with other anarchists in China, including Ganfei Li (Ba Jin), a well-known writer in Shanghai (16 letters from 1929–1953), & Professor Chienbo Lu of National University of Sichuan. The materials in this collection show evidence of an international network of anarchists with Ray Jones as an important United States link. His collection consists of 1 box of Jones' handwritten manuscripts of his essays & poems & newspaper clippings of his articles, & correspondence with anarchists in China from the 1920s to the 1950s.

Asian Amer AAS ARC 2000/46 http://www.lib.berkeley.edu/SSEAL/SoutheastAsia/chineseoverseas/images/page21flyer.jpg
CHECK ALSO THIS LINK, www.anarchistlibrary.org/

2005 -- BLEEDWORK

2006 -- MOVEABLE BLEEDWORK Mexican anarchist chronology, copy saved in archives; also as a text copy: casaobreromundial ; in three parts in this database page 3

Volver al Indice

---

Grupo Luz

Al igual que el grupo de Amadeo Ferrés, los integrantes del Grupo Luz dieron más importancia a la difusión de su doctrina que a la práctica de ésta a través de organizaciones adecuadas, a pesar de que sus integrantes habían ya adquirido cierta experiencia dentro de otras agrupaciones, pero también -y esto es lo importante- a que fue uno de los grupos receptores más directos del anarquismo difundido por el Partido Liberal Mexicano, pues en su trayectoria tuvo que confrontarse con numerosos veteranos magonistas, como lo eran Lázaro Gutiérrez de Lara, Manuel Sarabia, Antonio I. Villarreal, Santiago R. de la Vega y Antonio Díaz Soto y Gama, que aunque distanciados de Ricardo Flores Magón para esas fechas -principios de 1912-, continuaban realizando actividades encaminadas a la organización de los trabajadores.

El antecedente inmediato del Grupo Luz lo fue el Partido Socialista Obrero, fundado el 20 de agosto de 1911 a iniciativa de los alemanes Pablo Zierold y Juan Humboldt, en la casa de la primera calle de Francisco Pimentel número 92, luego de reunir a un grupo de simpatizantes socialistas, entre los que se encontraban Adolfo Santibáñez, Lázaro Gutiérrez de Lara, Prudencio Casals, Luis Méndez y Pioquinto RoIdán (34). Varios de sus afiliados se separaron al vincularse con Antonio I. Villarreal en sus intentos por crear la Confederación Nacional de Trabajadores y también a causa de las actividades realizadas por la Junta Reorganizadora del Partido Liberal. Al parecer, la composición interna del Partido Socialista no era del todo homogénea, pues al celebrar una conferencia el 23 de junio de 1912 surgieron divergencias ideológicas debido a lo cual un grupo importante de ellos se escindió, dejando de asistir a las reuniones de dicho partido. Si de por sí el número de afiliados al Partido Socialista distaba mucho de ser numeroso, con esta división quedó prácticamente anulado. Algunos intelectuales de la época que se consideraban socialistas no dejaron de hacer escarnio de él. Es el caso de Rafael Pérez Taylor, quien aseguraba que:

la aplicación práctica y experimental (de dicho partido) estaba reducida a unos cuantos individuos que podríamos definir con el nombre de soñadores del socialismo, así como hay poetas, filósofos, cronistas, románticos, etc. (35).

Esta división inspiró e impulsó a los idealistas de corte anarquista a formar su propio grupo, lo que llevaron a cabo el domingo 30 de julio, después de reunirse y tomar esta decisión Eloy Armenta, Luis Méndez, Juan Francisco Moncaleano, Jacinto Huitrón, Pioquinto Roldán, Rodolfo Ramírez, J. Trinidad Juárez y Fernando González. Es así como con esta fecha se dio origen al grupo anarquista Luz.

Uno de los integrantes de este grupo, Juan Francisco Moncaleano, había arribado a la ciudad de México apenas el 12 de junio del mismo año. Colombiano de origen, salió de su patria huyendo del servicio militar, pues por su carácter anarquista no aceptaba ningún tipo de disciplina instituida por el Estado. Permaneció en Cuba durante algún tiempo y de ahí se embarcó rumbo al puerto de Veracruz. Una vez en México se dijo profesor de escuelas primarias, cosa que no pudo probar, desconociéndose también la veracidad de lo dicho por él respecto a su vida anterior, pues de su país había salido en forma ilegal y de la misma manera logró entrar a México (36). Una vez aquí entabló contacto con anarquistas mexicanos. llegando al seno mismo del grupo de disidentes del Partido Socialista Obrero. Al parecer tuvo alguna ingerencia en la división mencionada al caldear los ánimos con sus ideas radicales (37). Seguidor de las doctrinas del maestro español Francisco Ferrer Guardia, Juan Francisco Moncaleano expuso ante los miembros del grupo sus propósitos, que en lo fundamental eran dos: el primero de ellos consistía en editar un periódico eminentemente doctrinario anarquista y el segundo en la apertura de una Escuela Racionalista, que debería abrir sus puertas el 8 de septiembre / SEPTEMBER de 1912 a fin de conmemorar la fecha en que Francisco Ferrer Guardia había fundado la Escuela Moderna en Barcelona, España, en 1910. La primera propuesta de Moncaleano se llevó a cabo. El periódico libertario Luz, vocero del grupo, inició su publicación el día 15 de julio de 1912. En su primer número, apareció a título de editorial y saludo a los trabajadores, el programa de la propia publicación y la doctrina de carácter ideológico del Grupo Luz que fuera adoptada más adelante por la Casa del Obrero Mundial (38). Escrito en un lenguaje bastante pintoresco debido a su exceso de metáforas, el artículo titulado Va la hoja, firmado por Moncaleano, entre otras cosas apunta:

Nuestra propaganda hará en el corazón de l as instituciones sociales el efecto de un puñal de hielo. Este periódico será el tabernáculo incendiado por la zarza de nuestras convicciones desde donde el obrero liberto lanzará su apóstrofe de fuego, que como lava volcánica, calcinará en los templos de explotación a los ídolos malditos. (39).

Entre otras cosas, también exhortaba a luchar contra los fieles guardidores de los mandamientos liberticidas, de los tiranos del cielo y de la tierra, afirmando que el fin que perseguía el grupo era conseguir la libertad del obrero esclavizado. (40).

Este artículo sería a su vez insertado por el Partido Liberal Mexicano en el número 105 de Regeneración.

La propuesta referente a la creación de una Escuela Racionalista no sería llevada a la práctica. A consecuencia de otro artículo publicado en el número tres de Luz, en donde Moncaleano salía en defensa de Ricardo Flores Magón -recientemente aprehendido en Los Ángeles-, así como también a causa de un discurso de elevado radicalismo que pronunció en presencia del Procurador de Justicia del Distrito Federal, fue apresado y deportado a las Islas Canarias ello en septiembre de 1912. A partir de este momento, el domicilio del Grupo Luz será centro de reunión de varias asociaciones obreras que confluirán finalmente en la formación de la Casa del Obrero Mundial.

El Grupo Luz, pues, veía la educación de los trabajadores como una necesidad impostergable; sólo en base a ella podrían éstos adquirir conciencia de cuál debería ser la naturaleza de la futura sociedad libertaria, Y al igual que los tipógrafos, no consideraban necesaria su intervención en el proceso político que estaba viviendo el país. De ahí que no se propusieran la creación de una organización que funcionara en este sentido. La misma Casa del Obrero Mundial no se instituiría con otros propósitos que los de ser un centro educativo a semejanza de las escuelas racionalistas fundadas por Ferrer Guardia en España. Para estas fechas, la clase trabajadora aún no se daba cuenta de la importancia del cambio social que se estaba efectuando en el país. Es por esta razón que continuaron apareciendo organizaciones con el carácter de sociedades mutualistas, de círculos patrióticos, de uniones de socorros o de sociedades beneméritas o incluso moralistas, típicas del periodo porfirista. Incluso organizaciones como la Confederación de Tipógrafos Mexicanos y la Unión de Canteros Mexicanos no dejaban de tener en la práctica relaciones amistosas con la clase patronal.

Es un ambiente viciado de un socialismo indefinido -dice al respecto Armando Córdoba- que no tiene ni pies ni cabeza, donde se confunde el socialismo del Partido {Socialista Obrero) con el anarquismo de los tipógrafos y los canteros y con un difuso socialismo utópico de ancestrales sociedades mutualistas y cooperativas. (41).

Volver al Indice

---

Se funda la Casa del Obrero Mundial

Es con estos antecedentes como